Estabilització del color de la fracció cel·lular de sang de porc deshidratada per atomització

L’ús de colorants alimentaris pot ser controvertit, ja que la seva presència s’associa amb problemes provocats pel seu consum a llarg termini, o perquè es tem que siguin emprats per dissimular deficiències en la qualitat del producte. Aquesta preocupació és una tendència creixent entre els consumidors i ha portat a moltes empreses del sector alimentari a revisar la formulació dels seus productes i substituir, sempre que sigui econòmica i tecnològicament possible, els colorants artificials per colorants naturals. L’hemoglobina procedent de la sang dels escorxadors industrials podria ser una font important de colorant vermell natural degut a les grans quantitats generades diàriament. A més, s' evitaria que anés a parar a les aigües residuals. El seu ús com a colorant vermell natural queda supeditada al fet de trobar alguna substància o sistema capaç de protegir-la de l’oxidació durant el procés de deshidratació i el posterior període d’emmagatzematge ja que l’hemoglobina és poc estable i es poden produir canvis en el seu color. Inicialment l’hemoglobina presenta un color vermell brillant. La seva desoxigenació comporta un canvi a color porpra. I l’oxidació del ferro confereix a la molècula un indesitjable color marró. En l’estudi que aquí es presenta es pretén estabilitzar el color de l’hemoglobina de sang porcina tant durant la seva deshidratació per atomització com durant l’emmagatzematge a temperatura ambient de la pols obtinguda afegint al concentrat d’hemoglobina, prèviament a la deshidratació, combinacions de diferents substàncies que puguin actuar de manera complementària en l’estabilització del ferro hèmic enfront la seva oxidació. L’objectiu d’aquest treball és determinar si la seva combinació amb agents antioxidants comporta una millora en l’estabilització de la forma reduïda de l’hemoglobina tant durant la deshidratació per atomització com durant l’emmagatzematge de la pols a temperatura ambient

Acceptabilitat de la carn de boví uruguaià procedents de diferents sistemes d’alimentació pels consumidors espanyols

L’objectiu principal del projecte és avaluar l'acceptabilitat global, de la tendresa i del gust de la carn de vacum de l’Uruguai per part dels consumidors espanyols. També es va pretendre veure la influència de les característiques dels consumidors (edat, sexe i nivell d'estudis) sobre l'acceptabilitat d'aquesta carn

Resum del curs "Disseny de plans de formació d'habilitats informacionals en un entorn EEES a biblioteques universitàries"

Resum del curs "Disseny de plans de formació d'habilitats informacionals en un entorn EEES a biblioteques universitàries", organitzat pel CBUC, on l'objectiu principal es basava en ser capaços d’elaborar un pla de formació en habilitats informacionals pels usuaris de la biblioteca. A més d'introduir el concepte d’Alfin (Alfabetització Informacional), d'identificar els motius que fan necessari integrar l’AlFin a l’ensenyament superior, d'elaborar un pla de formació per a la biblioteca i de presentar diferents actuacions que des del Servei de Biblioteca es podrien portar a terme per integrar l’AlFin a la universitat

Canvi de sistema del catàleg de la Biblioteca de la UdG: introducció a Millennium

Es parla del que va suposar canviar de sistema de gestió de biblioteques, de VTLS a Millennium. Es fa un resum de les actuacions precanvi, del calendari d'implementació i formació, les dates clau. I, per últim, es donen alguns exemples de catàlegs: University of California i la Universidad Complutense

MetaLib

S'exposa que MetaLib serà el portal des d'on s'accedirà als recursos electrònics de la Biblioteca de la UdG. A més d'explicar com accedir-hi, quins tipus de recursos-e s'hi poden trobar, què són els grups de recursos, etc

Els dipòsits institucionals

Resum del curs "Los repositorios institucionales al servicio de las universidades y del Acceso Abierto", organitzat pel CBUC. Defineix què és Open access i parla de les vies de l'accés obert i de les declaracions del Open Archives. També explica què entenem per repositoris i les seves finalitats. La presentació continua amb els exemples de repositoris del CBUC i s'endinsa en els repositoris de la UdG (DUGIDocs i DUGIMedia)

Resum del "VII Workshop REBIUN sobre proyectos digitales: la estrategia digital: ¿hacia donde?"

Resum del "VII Workshop REBIUN sobre proyectos digitales". Ens dóna el marc tecnològic (Driver) i legal (Cedro, Rebiun), parla del Open Access i exposa alguns projectes digitals de biblioteques

Resum del curs "Networking professional"

Resum del curs “Networking professional”, organitzat pel COBDC. On es plantegen els conceptes bàsics relacionats amb el networking i quina utilitat pot tenir a la feina

Resum del curs "Aprendre dels millors: construir propostes innovadores per a serveis d’informació a través de l’anàlisi dels millors: taller de casos d’empresa"

Resum del curs "Aprendre dels millors: construir propostes innovadores per a serveis d’informació a través de l’anàlisi dels millors: taller de casos d’empresa", organitzat pel COBDC. Es defineix què és innovació i es posa èmfasi en què s'innova. En aquest marc, s'introdueix el Benchmarking, sobretot a les biblioteques

Càtedres UdG

El 1989, ara fa vint anys, es va crear la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. D'aleshores ençà, ja són disset les càtedres que té la UdG

Jo controlo

L’adolescència és una etapa de la vida en què molts joves duen a terme per primera vegada activitats que els poden posar en greu perill. Una d’elles pot ser anar amb moto sense posar-se el casc. Una altra pot ser mantenir relacions sexuals sense usar preservatiu. La psicòloga Mònica Cunill ha estudiat aquestes dues conductes en cinc-cents joves de la província de Girona

Caracterización de las almazaras cooperativas catalanas : análisis interno de la fase industrial o de transformación

En el presente artículo hemos tratado de analizar las características de las almazaras cooperativas catalanas con la finalidad de destacar no solamente sus elementos más importantes de gestión sino también sus principales debilidades. Las cooperativas se consideran instrumentos útiles para acometer políticas de desarrollo económico y bienestar social. A pesar de ello hay un gran debate abierto acerca de la eficiencia de estas organizaciones, que plantean el interrogante de si están en condiciones de competir con éxito en una economía cada vez más abierta, liberalizada y global. A través de las encuestas que hemos realizado al conjunto de las cooperativas oleícolas de Catalunya, hemos podido averiguar sus características distintivas, así como las principales desventajas y problemas a los que se enfrentan. Creemos puede ser de interés analizar las características de estas organizaciones, que tanto desde el punto de vista organizativo como de recursos humanos, como financiero, las hace diferentes de otro tipo de organizaciones pero que sin embargo, han de hacer frente a un mercado cada día más exigente y competitivo

Número 5 (2003)

Número 5 del Qüern, un butlletí bibliogràfic de literatura i llengua catalanes antigues

Número 6 (2005)

Número 6 del Qüern, un butlletí bibliogràfic de literatura i llengua catalanes antigues

Número 7 (2007)

Número 7 del Qüern, un butlletí bibliogràfic de literatura i llengua catalanes antigues