814 resultados para Materials
Resumo:
Biological materials are increasingly used in abdominal surgery for ventral, pelvic and perineal reconstructions, especially in contaminated fields. Future applications are multi-fold and include prevention and one-step closure of infected areas. This includes prevention of abdominal, parastomal and pelvic hernia, but could also include prevention of separation of multiple anastomoses, suture- or staple-lines. Further indications could be a containment of infected and/or inflammatory areas and protection of vital implants such as vascular grafts. Reinforcement patches of high-risk anastomoses or unresectable perforation sites are possibilities at least. Current applications are based mostly on case series and better data is urgently needed. Clinical benefits need to be assessed in prospective studies to provide reliable proof of efficacy with a sufficient follow-up. Only superior results compared with standard treatment will justify the higher costs of these materials. To date, the use of biological materials is not standard and applications should be limited to case-by-case decision.
Resumo:
ii. Desprs de finalitzar el primer any daplicaci del projecte La msica a les Escoles Bressol Municipals de Matar, sinicia la present recerca, en la que participen tots els grups que formen part del projecte, amb lobjectiu de valorar-ho i veuren la continutat. Es detecta que els materials emprats en la proposta didctica sn lelement que ha esdevingut ms exits fins al moment. Definint-ne una mostra de set materials, es procedeix a determinar ls que les educadores els atorguen en relaci a la proposta didctica i a avaluar-los
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Center of Applied Geosciences de la Eberhard Karls Universitt entre abril i octubre del 2007. Durant l'estada es va adquirir la tcnica per a la realitzaci d'isotermes d'adsorci aplicant-la posteriorment a l'estudi de dos compostos del grup dels alquilfenols (nonilfenol i octilfenol). Aquestes isotermes es van realitzar en diversos sediments provinents de la conca hidrogrfica del riu Ebre i en altres dos materials (lignit i torba), tots ells amb diferent contingut de carboni orgnic total (que varia entre 0,4% per a un dels sediments i 47,8% per a la torba), per a estudiar la influncia d'aquest parmetre en els comportament del nonilfenol pel que fa a l'adsorci. Per altra banda es va afegir loctilfenol a lestudi, tant per separat com en combinaci amb el nonilfenol, i es va extendre la isoterma per al nonilfenol a concentracions ms baixes, properes a les concentracions que es poden trobar daquest compost al medi. Aquestes ltimes isotermes es van realitzar utilitzant en tots els casos un dels sediments del riu Ebre, amb un contingut de carboni orgnic del 5,8 %, per a poder comparar els resultats sense la influncia daquest parmetre. Totes les mostres es van analitzar utilitzant un cromatogrf de gasos acoblat a un espectrmetre de masses.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat de California a Berkeley, Estats Units, entre mar i juny de 2007. La cromatografia lquida emprant fases estacionries quirals ha estat una de les tcniques ms desenvolupades per a la separaci denantimers. A ms de presentar una elevada enantioselectivitat, s desitjable que els materials utilitzats amb aquesta finalitat permetin separacions altament cost-efectives. Una alternativa a lus de mtodes ms convencionals, en qu el selector quiral est ancorat sobre gel de slice particulada, s la utilitzaci de materials monoltics, que es caracteritzen per ser duna sola pea i altament porosos. Lelevada porositat daquests materials, una de les caracterstiques que els fan ms tils, permet treballar amb un flux de fase mbil molt superior al perms amb les matrius convencionals. Aquest fet permet disminucions considerables dels temps danlisi amb pressions de columna molt inferiors als lmits establerts per garantir la seva durabilitat. Daltra banda, lenantioselectivitat i la resoluci vers als diferents analits es mant constant. El projecte, de quatre mesos de durada, sha centrat en la preparaci de materials monoltics quirals de naturalesa orgnica o inorgnica contenint com a selectors quirals derivats de poli-hidroxi-prolina. Aquest materials shan aplicat com a fases estacionries quirals en cromatografia lquida en format estndard i capillar. Els resultats cromatogrfics (selectivitat i eficincia) shan comparat amb els obtinguts amb columnes de matriu particulada preparades prviament.
Resumo:
El projecte Ciutadania i Drets humans s un projecte dinnovaci pedaggica dirigit a crear els materials necessaris per a lensenyament dels drets humans a leducaci secundria, utilitzant les noves tecnologies. Els continguts del projecte (primer any) sn: Dignitat i justcia, Llibertat i seguretat, Igualtat i violncia de gnere i Llibertat dexpressi. El mtode per a lensenyament parteix de la dinmica destudi de cas. Amb aquesta finalitat els alumnes realitzaran a laula, exercicis de representaci i anlisis de diversos casos tractats per tribunals internacionals, nacionals i autonmics aix com instncies de defensa dels ciutadans. Els alumnes poden desenvolupar habilitats cognitives tals com largumentaci oral i escrita, la reflexi, el debat, la crtica i la presa de conscincia de la diversitat de perspectives. A nivell de contingut tindran els coneixements bsics dels sistemes de protecci dels drets, tals com el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Sndic de Greuges i altres rgans de garantia. El material elaborat consta duna web per als alumnes com a eina de suport als continguts treballats a laula i una web per al professorat de secundria amb continguts, mtodes i casos, en forma de temes i unitats didctiques.
Resumo:
Different embolic materials for portal vein embolization (PVE) were evaluated. Twenty pigs received left and median PVE. Hydrophilic phosphorylcholine, N-butyl cyanoacrylate, hydrophilic gel, and polyvinyl alcohol (PVA) particles measuring either 50-150 microm or 700-900 microm were used in five pigs each. Portography and portal vein pressure measurement were performed before, immediately after PVE, and before being euthanized at day 7. Tissue wedges from embolized, and non-embolized liver were obtained for pathology. After complete embolization, recanalization occurred at 7 days in one gel and one 700-900 PVA embolization. Post-PVE increase in portal pressure was found in all groups (p = 0.01). The area of the hepatic lobules in non-embolized liver was larger than in the embolized liver in all groups (p = 0.001). The ratios of the areas between non-embolized/embolized livers were 1.65, 2.19, 1.57, and 1.32 for gel, NBCA, 50-150 PVA and 700-900 PVA, respectively; the ratios of fibrosis between the embolized and non-embolized livers were 1.37, 3.01, 3.49, and 2.11 for gel, NBCA, 50-150 PVA and 700-900 PVA, respectively. Hepatic lobules in non-embolized liver were significantly larger with NBCA than in other groups (p = 0.01). Fibrosis in embolized liver was significantly higher for NBCA and 50-150 PVA (p = 0.002). The most severe changes in embolized and non-embolized liver were induced by 50-150 PVA and NCBA PVE.
Resumo:
En aquest treball sobre materials porosos obtinguts per liofilitzaci, sha demostrat que es poden produir materials anlegs als aerogels de slice mitjanant un procs de congelaci i posterior sublimaci. Malgrat les dificultats que es presenten en el procs de congelaci, sha aconseguit un nou producte que hem denominat LIOGELS (per diferenciar-los dels aerogels) amb ms o menys graus de monoliticitat segons la composici i el procs realitzat. Shan estudiat diversos sistemes de congelaci, principalment amb nitrogen lquid i en la cambra del liofilitzador a -80C, per tamb shan comparat els resultats de congelacions de gels amb tert-butanol a 12C (el tert-butanol fon a 25,69C). Shan sintetitzat diferents tipus de gels, de cara a la seva liofilitzaci posterior. Alguns dels gels shan deixat assecar amb molta cura i molt lentament per produir xerogels monoltics, amb lobjectiu de comparar les estructures dels aerogels, els xerogels i els nous liogels produts en aquest treball. Per tal daconseguir lquids de rentat que al congelar no trenquessin lestructura, shan buscat les mescles idnies de dissolvents (que no canviessin de volum al congelar). Sha installat un equip de liofilitzaci a lIcmab, que sha utilitzat per elaborar les mostres estudiades. Lequip de liofilitzaci t fonamentalment dos modes de funcionament: sublimaci a travs dun "manifold" i dins duna cambra amb safates. Per a la caracteritzaci de les mostres dels nous materials obtinguts, sha utilitzat lequip BET, i els equips de microscpia electrnica SEM i TEM de lICMAB. Shan avaluat els resultats obtinguts amb lequip de porosimetria (BET) i shan analitzat les fotografies del SEM i del TEM, fent les oportunes comparacions entre aerogels i liogels, i entre aquests i els xerogels.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s seleccionar i exposar una srie de recursos disponibles a Internet, que permetin complementar o facilitar laprenentatge dels continguts de la titulaci dEnginyeria de Materials. Al llarg del treball es presenten un total de 124 animacions de diferents temtiques. La majoria delles provenen de pgines web duniversitats i centres involucrats en lestudi de materials. Tamb sexposa una animaci delaboraci prpia, aix com el fonament teric en qu es basa. Cal destacar que ls dapplets en lensenyament dEnginyeria de Materials no implica una despesa econmica extra, i que est dacord amb les directrius de generar els mnims residus i de fomentar la reducci en origen, establertes en el Pla dAcci Local per a la Sostenibilitat de la UAB. Grcies tamb a la facilitat ds, els applets tenen un futur prometedor en lensenyament de moltes matries.
Resumo:
Desprs d'un cert temps de rodatge amb els tres repositoris institucionals de la UdG: DUGiDocs, DUGiMedia i DUGiFonsEspecials, haver-los migrat a la versi 1.5.2 de Dspace, i millorat les prestacions que ens permet el programari, ha arribat el moment de millorar l'eina que ens permet fer que el DUGi sigui un portal til des del punt de vista de la usabilitat, visibilitat i difusi dels materials que es poden consultar als diferents repositoris.
Resumo:
Arc@ t per objectiu millorar el procs d'aprenentatge de l'estudiant i facilitar l'eficincia en els processos de gesti docent i de continguts. Amb independncia de la ubicaci del material docent, s'han establert mecanismes en XML que permeten importar/exportar la informaci des dels diferents aplicatius existents, indexar i organitzar aquesta informaci per a la seva transformaci i tractament posterior.
Resumo:
La finalitat principal del projecte consisteix en el disseny d'un material web mitjanant el qual els estudiants puguin anar desenvolupant i perfeccionant les diferents competncies de les assignatures que conformen l'rea de fiscalitat del Grau de Dret. Per a desenvolupar aquest material web sha fet servir la plataforma virtual Moodle. Concretament, el projecte sha centrat en una assignatura de fiscalitat del Grau de Dret, tot i que els resultats obtinguts sn perfectament traslladables a qualsevol assignatura del Grau de Dret o postgrau en matries jurdiques. El pla de treball del projecte ha consistit en desenvolupar un material web enfocat per competncies, mitjanant les eines disponibles a la plataforma Moodle en una assignatura de fiscalitat i analitzar les seves possibilitats i caracterstiques, especialment pel que fa a la planificaci docent i lavaluaci de laprenentatge, aix com comprovar el nivell de satisfacci dels estudiants mitjanant la realitzaci dunes enquestes.
Resumo:
Lestudi dels materials de construcci s una part fonamental de la formaci de lestudiantat en lmbit de la Enginyeria Civil. En aquest context, una part rellevant de les assignatures de Qumica de Materials i Materials de Construcci s aquella que fa referncia als diversos mtodes dassaig i procediments que ens permeten analitzar i estudiar les caracterstiques dun material. Per aquesta ra, s de gran importncia que els alumnes puguin disposar dunes determinades hores en les quals laprenentatge es realitza a travs de la prctica en el laboratori dels procediments estudiats a classe i la realitzaci dun informe posterior en el qual quedin reflectits els coneixements adquirits durant lactivitat en el laboratori. Malauradament, la realitzaci de prctiques en el laboratori du aparellades una srie de limitacions (espai, temps, utilitzaci de reactius perillosos o instrumental sofisticat), que fan que el nombre dactivitats daquesta mena sigui necessriament restringit. D'altra banda, l'estudi dels materials noms es completa quan els coneixements adquirits a l'aula i al laboratori surten d'aquests mbits i es confronten amb les situacions reals amb les quals es pot trobar un enginyer durant l'exercici de la seva professi. L'organitzaci de visites a diverses installacions al llarg del curs cobreix en part aquesta necessitat, tot i alguns inconvenients logstics (grups nombrosos, alumnes de mobilitat reduda i altres). La finalitat d'aquest projecte ha estat posar en funcionament una dinmica de treball que permeti a l'estudiantat aprofundir en el coneixement dels materials de construcci i el seu comportament en situacions reals amb les quals es trobar en l'exercici de la seva professi. Aquesta metodologia es basa en l's de materials audiovisuals elaborats sota criteris d'adequaci pedaggica i que responen a les demandes professionals del futur enginyer. Les possibilitats ofertes per un entorn virtual d'aprenentatge (tecnologia Moodle) permeten el disseny d'activitats que motivin lautoaprenentatge de lalumnat.
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
