Vida y Muerte Empresarial. Caso de estudio Jeans and Jackets.

Dentro de este estudio de caso se busca identificar las posibles causas por las cuales una empresa de alto prestigio y reconocimiento por los consumidores colombianos, como lo era Jeans and Jackets, luego de treinta (30) años de funcionamiento se vio en la necesidad de acogerse a la Ley de Reestructuración Económica (Ley 550 de 1999) con el fin de reestructurar sus pasivos en un momento de crisis global que fue impredecible para muchas compañías. Desde el principio, el “Core Business” de Jeans and Jackets era la venta de prendas sofisticadas y de alta calidad a los jóvenes, especialmente en la capital de la República, con el fin de convertirse en la marca líder de este segmento de la industria. Este estudio de caso pretende identificar cuáles fueron las decisiones estratégicas implementadas por parte de la alta gerencia de la compañía en el contexto mencionado anteriormente que llevaron a la empresa a una crisis de liquidez. La metodología utilizada para el desarrollo de este estudio de caso se basa en variables cualitativas que permitan realizar un análisis profundo y la indagación sobre el fenómeno de morbilidad empresarial; De la misma manera se utilizan variables cuantitativas para observar la situación de la empresa financieramente y el desempeño económico de la misma.

La corona de Ariadna.

A partir de diferentes leyendas y aspectos históricos, se estudian conceptos de astronomía y de matemáticas. Se plantean diferentes problemas en los que se recorren temáticas como el calendario o las eclipses. Las soluciones a estos problemas se incluyen en el número posterior de la revista .

Aprender a imaginar para comenzar a comprender : los modelos concretos como herramientas para el aprendizaje de la Astronomía.

resumen tomado de la publicación

Oxford first book of space.

Este recorrido por el universo, lleva a los niños a un viaje alrededor de los planetas, las estrellas, y el más allá. Se analizan los orígenes y la naturaleza de los distintos cuerpos celestes, se explican fenómenos como el agujero negro y los eclipses solares, se repasa la historia de la exploración espacial, y se pondera la posibilidad de vida más allá de la Tierra. Se fomenta la participación en actividades interactivas.

Anàlisi microscòpica de l'esperma ejaculada i de la maduració epididimària dels espermatozoides de Sus domesticus

El present treball analitza la morfologia espermàtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prové de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi òptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrònic (de rastreig i de transmissió). Per a l'anàlisi estadística de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermàtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gàmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, així com algunes cèI.lules somàtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus és un gàmeta típic de mamífer (format per tres parts: cap, peça de connexió i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberància acrosòmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la peça de connexió. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmàtica, el major desenvolupament de la protuberància acrosòmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cèl·lules somàtiques presents en l'ejaculat ofereixen les característiques pròpies d'un macròfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatòmiques de l'epidídim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari és pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regió epididimària presenta uns valors característics en relació al diàmetre intern del conducte, a l'alçada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cèl·lules somàtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cel·lulars: les cèl·lules principals, les cèl·lules basals, les cèl·lules dares, les cèl·lules estretes i les cèl·lules basòfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cel·lulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homogènia, b) les cèl·lules basals, les cèl·lules principals, les cèI.Iules dares i les cèl·lules estretes són diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cel·lular especialitzat en la secreció i reabsorció cel·lular, i c) les cèl·lules basòfiles són les precursores de les cèl·lules somàtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epidídim ha estat analitzada a partir dels següents paràmetres espermàtics: vitalitat, resistència osmòtica dels acrosomes, estabilitat cefàlica, morfologia, malformacions i aglutinació. La vitalitat espermàtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistència osmòtica dels acrosomes s'assoleix en la regió corporal de l'epidídim. L'estabilitat cefàlica dels espermatozoides és més elevada en les dues primeres regions de l'epidídim que en la regió caudal. Cada regió de l'epidídim es caracteritza per una morfologia espermàtica específica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les següents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la peça intermèdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinació espermàtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si bé, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinació. La maduració epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus és un procés lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depèn de que aquesta maduració hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamètiques pròpies de l'esperma epididimari és un signe d'una incompleta maduració dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un paràmetre indicador d'estrés del mascle reproductor, tant més quant més s'assembli a la morfologia espermàtica de la regió cefàlica de l'epidídim.

Galactic cosmic ray hazard in the unusual extended solar minimum between solar cycle 23 and 24

Galactic cosmic rays (GCRs) are extremely difficult to shield against and pose one of the most severe long-term hazards for human exploration of space. The recent solar minimum between solar cycles 23 and 24 shows a prolonged period of reduced solar activity and low interplanetary magnetic field strengths. As a result, the modulation of GCRs is very weak, and the fluxes of GCRs are near their highest levels in the last 25 years in the fall of 2009. Here we explore the dose rates of GCRs in the current prolonged solar minimum and make predictions for the Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) Cosmic Ray Telescope for the Effects of Radiation (CRaTER), which is now measuring GCRs in the lunar environment. Our results confirm the weak modulation of GCRs leading to the largest dose rates seen in the last 25 years over a prolonged period of little solar activity.

Molecular structures of benzoic acid and 2-hydroxybenzoic acid, obtained by gas-phase electron diffraction and theoretical calculations

The structures of benzoic acid (C6H5COOH) and 2-hydroxybenzoic acid (C6H4OHCOOH) have been determined in the gas phase by electron diffraction using results from quantum chemical calculations to inform restraints used on the structural parameters. Theoretical methods (HF and MP2/6-311+G(d, p)) predict two conformers for benzoic acid, one which is 25.0 kJ mol(-1) (MP2) lower in energy than the other. In the low-energy form, the carboxyl group is coplanar with the phenyl ring and the O-H group eclipses the C=O bond. Theoretical calculations (HF and MP2/6-311+ G(d, p)) carried out for 2-hydroxybenzoic acid gave evidence for seven stable conformers but one low-energy form (11.7 kJ mol-1 lower in energy (MP2)) which again has the carboxyl group coplanar with the phenyl ring, the O-H of the carboxyl group eclipsing the C=O bond and the C=O of the carboxyl group oriented toward the O-H group of the phenyl ring. The effects of internal hydrogen bonding in 2-hydroxybenzoic acid can be clearly observed by comparison of pertinent structural parameters between the two compounds. These differences for 2-hydroxybenzoic acid include a shorter exocyclic C-C bond, a lengthening of the ring C-C bond between the substituents, and a shortening of the carboxylic single C-O bond.

An effective approach for selection of terrain modelling method

This letter presents an effective approach for selection of appropriate terrain modeling methods in forming a digital elevation model (DEM). This approach achieves a balance between modeling accuracy and modeling speed. A terrain complexity index is defined to represent a terrain's complexity. A support vector machine (SVM) classifies terrain surfaces into either complex or moderate based on this index associated with the terrain elevation range. The classification result recommends a terrain modeling method for a given data set in accordance with its required modeling accuracy. Sample terrain data from the lunar surface are used in constructing an experimental data set. The results have shown that the terrain complexity index properly reflects the terrain complexity, and the SVM classifier derived from both the terrain complexity index and the terrain elevation range is more effective and generic than that designed from either the terrain complexity index or the terrain elevation range only. The statistical results have shown that the average classification accuracy of SVMs is about 84.3% ± 0.9% for terrain types (complex or moderate). For various ratios of complex and moderate terrain types in a selected data set, the DEM modeling speed increases up to 19.5% with given DEM accuracy.

Coordinated weather balloon solar radiation measurements during a solar eclipse

Solar eclipses provide a rapidly changing solar radiation environment. These changes can be studied using simple photodiode sensors, if the radiation reaching the sensors is unaffected by cloud.Transporting the sensors aloft using standard meteorological instrument packages modified to carry extra sensors, provides one promising but hitherto unexploited possibility for making solar eclipse radiation measurements. For the 20th March 2015 solar eclipse, a coordinated campaign of balloon-carried solar radiation measurements was undertaken from Reading (51.44N, 0.94W), Lerwick (60.15N, 1.13W) and Reykjavik (64.13N, 21.90W), straddling the path of the eclipse.The balloons reached sufficient altitude at the eclipse time for eclipse-induced variations in solar radiation and solar limb darkening to be measured above cloud. Because the sensor platforms were free to swing, techniques have been evaluated to correct the measurements for their changing orientation. In the swing-averaged technique, the mean value across a set of swings was used to approximate the radiation falling on a horizontal surface; in the swing-maximum technique, the direct beam was estimated by assuming the sensing surface becomes normal to the solar beam direction at a maximum swing. Both approaches, essentially independent,give values that agree with theoretical expectations for the eclipse-induced radiation changes.

A multispectral view of the periodic events in eta Carinae

A full description of the 5.5-yr low excitation events in. Carinae is presented. We show that they are not as simple and brief as previously thought, but a combination of two components. The first, the slow variation component, is revealed by slow changes in the ionization level of circumstellar matter across the whole cycle and is caused by gradual changes in the wind wind collision shock-cone orientation, angular opening and gaseous content. The second, the collapse component, is restricted to around the minimum, and is due to a temporary global collapse of the wind-wind collision shock. High-energy photons (E > 16 eV) from the companion star are strongly shielded, leaving the Weigelt objects at low-ionization state for more than six months. High-energy phenomena are sensitive only to the collapse, low energy only to the slow variation and intermediate energies to both components. Simple eclipses and mechanisms effective only near periastron (e. g. shell ejection or accretion on to the secondary star) cannot account for the whole 5.5-yr cycle. We find anti-correlated changes in the intensity and the radial velocity of P Cygni absorption profiles in Fe II lambda 6455 and He I lambda 7065 lines, indicating that the former is associated to the primary and the latter to the secondary star. We present a set of light curves representative of the whole spectrum, useful for monitoring the next event (2009 January 11).

Ecologia de graxains (Carnivora : Canidae; Cerdocyon thous e Pseudalopex gymnocercus) em um remanescente de Mata Atlântica na região metropolitana de Porto Alegre - Parque Estadual de Itapuã - Rio Grande do Sul, Brasil

Esse trabalho foi realizado em uma remanescente de Mata Atlântica, na região metropolitana de Porto Alegre, Parque Estadual de Itapuã (PEI), Rio Grande do Sul, Brasil e teve como objetivos avaliar aspectos da ecologia dos graxains do mato Cerdocyon thous e do campo Pseudalopex gymnocercus (horário de atividade, atividade ao longo das estações do ano e fases lunares, ecologia reprodutiva, densidade na área de estudo e simpatria). Além disso, foi proposta desse estudo avaliar o uso de estações-de-cheiro para acessar informações sobre atividade e uso de hábitat de C. thous. Para isso foram utilizados diferentes métodos. Para avaliação de aspectos da ecologia dos canídeos foram realizadas transecções para observação direta dos animais. Esses dados foram georeferenciados e comparados com fatores ambientais (índice de vegetação NDVI, estação do ano, fase lunar e hora). Para o cálculo da densidade, animais foram capturados e marcados durante um ano. Utilizou-se uma estimativa da área amostral e do tamanho populacional médio através do método Jolly-Sebber. Para avaliação da ecologia reprodutiva, foram agrupadas as informações obtidas com os métodos anteriores. Com relação às estações-de-cheiro, foram montados 22 plots de areia com um metro de diâmetro e distancia de 100 metros entre si com um atrativo olfativo ao centro. As estações foram montadas e revisadas duas vezes por mês durante um ano. As informações de visitação foram cruzadas com dados ambientais (NDVI altitude, proximidade de cursos d’água, cobertura vegetal) e temporais (estação-do-ano e lua). Os principais resultados obtidos foram os seguintes: graxains-do-campo e do mato ocorrem em simpatria apenas na metade sul do PEI, sendo que os primeiros utilizam áreas com pouca vegetação e areia, enquanto o graxaim-do-mato ocupa todos os ambientes disponíveis. Ambos têm atividade preferencialmente noturna. O graxaim-do-mato ocorre em uma densidade média estimada de 0,78 ind/km2, estando esse valor dentro do encontrado na literatura. Os graxains-do-mato apresentam maior atividade no outono, diminuindo na primavera, época essa em que ocorrem os nascimentos dos filhotes. A maior atividade foi registrada na lua crescente e a menor na lua nova. Com relação às estações-de-cheiro, estas demonstraram ser um bom método para avaliar atividade de espécies de canídeos em curtos períodos de tempo e, associadas a técnicas de geoprocessamento, podem fornecer informações sobre uso de hábitat.