Forma i apmliació de l'escola Sant Joan a Montgat

Award-winning

Projecte modificat per a les obres de nova construcció 1 línia de l'Escola l'Olivar de Castellnou de Bages

Award-winning

Construcció nova escola a Masquefa, Masquefa II

Award-winning

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.

Presentación de la tesis doctoral "Colonias musicales en España. Historia y dimensiones formativas"

Este archivo contiene la presentación realizada en la lectura de la tesis doctoral "Colonias musicales en España. Historia y dimensiones formativas" el día 7 de enero del 2015, en la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona

Presentación de la tesis doctoral "Colonias musicales en España. Historia y dimensiones formativas"

Este archivo contiene la presentación realizada en la lectura de la tesis doctoral "Colonias musicales en España. Historia y dimensiones formativas" el día 7 de enero del 2015, en la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona

Sense límits

El programa de l'edifici conté: oficines, residència, zona esportiva, horts, jardins, patis, zona de teràpia amb animals i aparcaments.

El acceso a la dirección escolar en los centros públicos del País Vasco

Sobre la precària situació de les direccions escolars a Espanya i la necessitat de crear un model de direcció que respongui als reptes que haurien d'assumir els centres educatius immersos en una societat globalitzada i dinàmica

Les aules d'acollida

El sistema educatiu de Catalunya va iniciar, durant el curs 2004-2005, una nova experiència destinada a incorporar plenament l'alumnat estranger a les pràctiques socials dels centres escolars. Les aules d'acollida van ser concebudes com un recurs de les escoles i dels instituts per facilitar l'adaptació escolar de l'alumnat nouvingut des de la promoció, entre altres coses, de l'aprenentatge de la llengua catalana

El funcionament organitzatiu dels centres i la posada en marxa de la sisena hora a primària

Sobre el funcionament organitzatiu dels centres escolars i la posada en marxa de la sisena hora a primària

Sortir de l’escola, tradició o modernitat?

En aquest article es plantegen les reflexions de l’autora fruit d’una investigació de tipus qualitatiu sobre les sortides escolars en relació amb el concepted’educació ambiental. Es parteix d’un document del passat, s’hi descriuen diferents casos de sortides observades i s’hi proposa seguir els components de l’educació ambiental per aconseguir una reorientació i una renovació de les sortides escolars

Salir de la escuela: entre la tradición y la educación ambiental para la sostenibilidad = Excursions from school: between tradition and environmental education for sustainability

Las actividades escolares fuera del centro constituyen una marca de calidad del pasado y del presente educativo, y tienen que seguir siéndolo en el futuro. A partir de una investigación cualitativa se identifican las razones aducidas por enseñantes para salir del aula y, con ejemplos concretos, quedan plasmados algunos de los objetivos perseguidos, así como otros que se añaden a la propia actividad. Se identifican salidas vivenciales y otras más experimentales, se reconocen valores positivos, pero también se echa en falta un trabajo más coherente con los principios actuales de la educación ambiental. Precisamente esta educación es la propuesta como el camino a seguir para renovar objetivos, técnicas y procedimientos para salir del aula

Narcí­s-Jordi Aragó. Girona de tots colors

La vida de Narcís-Jordi Aragó és la del compromís cívic en la recerca i la difusió de la cultura gironina. Nosaltres el trobem a casa seva, llegint els textos presentats als Jocs Florals i Literaris Escolars de Girona, del jurat dels quals aquest any forma part. En reconeixement a la seva trajectòria, la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona ha acordat concedir-li la Distinció al mèrit cultural