El espejismo intercultural. La escuela de Cataluña ante la diversidad cultural

Cataluña, como otras sociedades avanzadas, ha realizado pasos notables en los años noventa para avanzar hacia lo que ha definido como educación intercultural, intentando dejar atrás planteamientos más segregacionistas o asimilacionistas. Pero el balance que podemos extraer de diferentes estudios no permite afirmar que se haya abandonado la óptica asimilacionista en sus intervenciones y, además, de nuestra encuesta a docentes de educación obligatoria se puede concluir que la traducción del discurso intercultural a la práctica es más bien pobre, ya que entre otras cosas se cree que es un «problema» que sólo atañe a los que tienen alumnado diverso etnoculturalmente en sus centros. Además cuando se llevan a cabo actuaciones no acaban de responder al modelo intercultural.

La educación intercultural en los centros escolares españoles

Son muchas las iniciativas que sobre educación intercultural se están llevando a cabo en las escuelas de nuestro país. El panorama es variado y adaptado a las decisiones y a las necesidades que cada autonomía ha considerando relevantes. Consideramos interesante visibilizar las prácticas escolares que sobre interculturalidad se han realizado en los centros educativos españoles en las últimas décadas. Empezamos este escrito a través de un repaso de las políticas educativas que han dado cobertura a tales actuaciones para describir posteriormente las características concretas de la práctica escolar. Las líneas de análisis que vertebran estas acciones las hemos sintetizado en: I. Los planes de acogida, II. La atención a la diversidad lingüística y cultural, III. Las estructuras escolares cooperativas, IV. La participación de la comunidad educativa, V. La mediación intercultural y la resolución de conflictos, VI. La Formación de Profesorado, VII. Los observatorios de las diferentes comunidades. Podemos entender todas estas actuaciones desde dos enfoques diferenciados; uno más relacionado con la educación inclusiva y otro que actúa desde la educación compensatoria. Relacionamos al final las acciones de la interculturalidad educativa con los principios básicos de las comunidades de aprendizaje, considerándolas un soporte desde el que dar cobertura a las acciones educativas previamente descritas.

El mediador escolar en Quebec: el último eslabón en la cadena de la comunicación intercultural

El incremento de la diversidad cultural ha comportado que se elaboren diferentes actuaciones para aproximar posiciones y mejorar la comunicación entre progenitores y profesionales de la escuela, así como para facilitar la adaptación del currículum a la diversidad cultural. Una de las opciones tomadas, con cierto éxito pero también con errores, es el llamado mediador intercultural. Sin pretender que ésta sea la solución idónea en todas las situaciones y que represente la presencia de un nuevo profesional en los centros educativos, la experiencia de Montreal -y, como veremos, la de alguna otra ciudad de Canadá- y del conjunto de Quebec es ilustrativa de lo que puede representar esta figura. Y más cuando en algunas Comunidades Autónomas, por ejemplo Cataluña, aparecen espontáneamente o potenciadas por diferentes instituciones, estos "profesionales".

La mediación intercultural en las asociaciones de inmigrantes de origen africano

El artículo analiza cómo realizan la mediación intercultural las asociaciones de inmigrantes de origen africano de tres comunidades autónomas (Cataluña, Valencia y Navarra) y qué caracteriza a sus actores. El análisis se basa en una encuesta realizada a 206 asociaciones de inmigrantes y en 30 entrevistas: 15 a directivos, 10 a administraciones y entidades que trabajan con ellas, y 5 a inmigrantes no asociados. Los resultados apuntan a que las asociaciones son espacios de convivencia, pero una parte importante de ellas carece de objetivos específicos claros en sus planteamientos de trabajo con sus usuarios y otros agentes sociales. También hemos visto que la mediación es una práctica incipiente en las asociaciones, al contrario de lo que sucede en el seno de las instituciones españolas del ámbito educativo, sanitario y familiar. Por otra parte, hemos apreciado que las asociaciones africanas desvirtúan, a menudo, el concepto de mediación considerándola simplemente como una conversación entre los suyos.

Educació intercultural i ciutadania. Presentació

El concepte de ciutadania constitueix un d"aquells exemples en els quals l"evolució del significat del terme es vincula a processos d"interacció que han modificat l"essència de les relacions socials, tot i que de vegades no se sap ben bé si són els discursos els que s"adapten a la realitat o si és la realitat la que està construïda a partir de canvis en el discurs. De fet, en el context de la Grècia clàssica o de la Roma imperial, el concepte de ciutadania, portava aparellat una situació de privilegi, ja fos per diferenciar-se d"altres grups amb menor quota de poder social -el cas dels esclaus- ja fos per establir diferències en funció del lloc de naixement -els nascuts a Roma- que descrivia situacions diferenciades a les d"altres períodes històrics

Intercultural business communication between Arabs of the United Arab Emirates and Finns

Kun kauppaa käydään eri maanosien välillä, törmätään vieraisiin kulttuureihin ja erilaisiin kaupankäyntitapoihin. Tämä tutkimus keskittyy suomalaisten liikemiesten ja - naisten työhön Yhdistyneissä Arabiemiraateissa kulttuurierojen näkökulmasta. Tavoitteena on kuvata kulttuurierojen vaikutuksia kaupankäyntiprosessiin ja löytää niitä ongelmia, joita tämän prosessin aikana kohdataan. Tavoitteena on tuottaa tietoa, jonka avulla kulttuurieroista johtuvia ongelmia voidaan vähentää tulevaisuudessa. Tutkimuksen teoreettinen tausta perustuu Hofsteden kulttuurista vaihtelua kuvaaviin dimensioihin ja Ting Toomeyn kulttuurisen identiteetin neuvotteluprosessin malliin. Näihin malleihin perustuen luotiin tähän tutkimukseen oma kulttuurien välisen kohtaamisen malli. Tutkimusongelmia ovat: 1) Miten suomalaiset liikemiehet kuvailevat arabien kaupantekokulttuuria? Kuinka vastapuoli kuvailee omaa kaupantekokulttuuriaan? 2) Minkälainen on suomalaisten ja arabien välinen kaupankäyntiprosessi? 3) Minkälaisia ongelmia kohdataan tehtäessä kauppaa suomalaisten ja arabien kesken? Tutkimus on etnografinen, laadullinen haastattelututkimus (n=12). Haastattelut tehtiin suurimmaksi osaksi Yhdistyneissä Arabiemiraateissa, osin Suomessa. Erilainen kulttuuritausta näkyy kaupankäynnissä. Kollektivistinen, maskuliininen, islamilaisen uskontoon ja vain vähäisessä määrin suoraan kielelliseen koodistoon perustuva kulttuuri heijastuu kaupankäyntiprosessiin. Ystävyyden ja sukulaisten sekä muiden verkostojen merkitys korostuu. Ruumiin kieleen, ilmeisiin ja eleisiin liittyvä kommunikaatio on erilaista ja voi aiheuttaa väärinkäsityksiä. Myös aikakäsitys ja sopimuskäytäntö poikkeavat suomalaisesta. Kaikki nämä voivat aiheuttaa ongelmia kaupankäyntiprosessissa. Tärkeimmiksi tekijöiksi ongelmien kohtaamisessa nousivat ammattitaidon lisäksi kärsivällisyys ja joustavuus. Ongelmia voidaan vähentää huolellisella valmistautumisella ennen ulkomaille lähtöä. Toinen tapa on jatkuviin työkokemuksiin perustuen oppia paikallista kulttuuria ja sen piirteitä.

Feromones: el paper de l'olor en la comunicació animal

Chemical perception is considered one of the first senses used as a communication system between living organisms. Such communication is based on the emission of signals between a sender and a receiver; if the communication is chemical, these signals are called pheromones. These signals have evolved via natural selection through a mechanism known as ritualization, which converts cues (which are not adapted to communication and which the receiver picks up regardless of the interests of the sender) into signals (information that the sender transmits as an adaptative response to its previously developed perception of the receiver). When communication has evolved between actors (sender and receiver) with common interests, the honesty of the signal is taken for granted, since both want the same thing (i.e., there is no reason to deceive). If the actors have conflicting interests, however, then the possibility of deception seeps into the possible array of adaptations. This can be observed in the case of communicative mimicry. However, in other situations natural selection imposes conditions that screen the possible signals, allowing only those that meet the requirement of honesty to stabilize. These include indices and added-cost signals. The emission of pheromones plays a variety of roles in the life processes of living beings. It facilitates encounters between individuals of the same species and is heavily involved in the mechanisms of recognition of relatives. It also fosters behaviours such as altruism (cooperation between individuals that share a percentage of their genetic inheritance). In many species, including humans, chemical communication works behind the scenes to guide the choice of a sexual partner.

Abbatouy, Mohammed; Renn Hürgen and Weinig, Paul (Eds.). Intercultural Transmission of Scientific Knowledge in the Middle Ages: Graeco-Arabic-Latin. Science in Context

As the editors explain in the introduction, a workshop dedicated to 'Experience and Knowledge Structures in Arabic and Latin sciences' was held at the Max Plank Institue for the HIstory of Science...

Missatges llunyans, una realitat compartida: unes experiències de comunicació a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya

En la realitat quotidiana, el que veiem, el que sentim i el que compartim és emmarcat cada vegada més en un entorn més ampli, en un espai geogràfic i de contactes i relacions humanes extenses a nivell mundial.

Ethnic identity construction in Chiapas: examining the role of higher intercultural education model = La construcción de la identidad étnica en Chiapas : examinando el rol de un modelo de educación superior intercultural

This study explored ethnic identity among 410 mestizo students who were attending one of three universities, which varied in their ethnic composition and their educative model. One of these universities was private and had mostly mestizo students such as the public one did. The third educative context, also public, had an intercultural model of education and the students were mixed among mestizo and indigenous. The Multigroup Ethnic Identity Measure (MEIM) was administered to high school students in order to compare their scores on ethnic identity and its components: affi rmation, belonging or commitment and exploration. Principle components factor analysis with varimax rotation and tests of mean group differences are performed. The results showed signifi cant differences between the studied groups. Scores on ethnic identity and its components were signifi cantly higher among mestizos group from University with intercultural model of education than mestizos from public and private universities of the same region. Implications of these fi ndings for education are considered, as they are the strengths as well as the limitations of this research

Plataforma "Cloud Computing" per la comunicació entre pares i professors (Saas)

El projecte que es presenta a continuació és el resultat fruit de la detecció d’un problema de comunicació entre les escoles (sobretot de primària) i el pares dels alumnes que hi cursen els estudis, i la necessitat de trobar-hi una solució. Amb aquesta premissa, i tenint en compte que la tecnologia cada vegada ens ofereix més i millors eines per gestionar les nostres necessitats, es porta a terme la construcció d’un servei al núvol (Saas) capaç de cobrir aquestes necessitats i de fer-ho de la manera més senzilla i eficient possible. La plataforma Aula és un servei on tant professors com pares dels alumnes poden comunicar-se i consultar la informació referent als seus alumnes (en el cas del professors), i dels seus fills (en el cas dels pares/tutors). La solució adoptada ha de ser capaç de funcionar sobre qualsevol aparell (ordinador, tablet o mòbil) i en qualsevol lloc on hi hagi connexió a Internet. No s’ha de realitzar cap tipus d’instal·lació un cop el sistema estigui funcionant, i s’hi podran registrar tants centres com siguin necessaris, així com professionals i pares dels alumnes. També s’ha valorat el manteniment mínim del sistema i la seva escalabilitat, per poder fer front a diferents volums de dades. Així doncs, el projecte Aula es presenta com una solució per gestionar el dia a dia dels professors i alumnes, però que no pretén ser substitut de cap altre sistema de gestió que pugui tenir el centre.

La competència intercultural com a recurs per a contemplar una dimensió global i inclusiva del col·lectiu amazic. En relació amb les competències bàsiques i l'àrea d'educació física de primària

Des que es va iniciar el segle, i a causa dels grans fluxos migratoris de procedències diverses, la població de Catalunya s’ha incrementat en més d’1 milió d’habitants. Diferents actors socials reivindiquen que un dels reptes presents en la societat catalana és reduir les diferències i en alguns casos les desigualtats que es detecten entre la població autòctona i la població d’origen estranger. Amb tot això, diversos autors afirmen que l’espai d’Educació Física de Primària és un espai òptim per atendre a la diversitat cultural, promoure els valors humans, la no discriminació entre l'alumnat i la cohesió i inclusió social. Amb tot aquest marc, apareix el professorat d’Educació Física de Primària i la competència intercultural com a agents de canvi per tal de promocionar la inclusió social en les seves sessions i de retruc en societat. En aquest Treball de Fi de Grau, s’intentarà analitzar i aportar solucions sobre algunes de les qüestions que afecten tant als Mestres d’Educació Física de Primària com a la competència intercultural a l’hora de promocionar la inclusió social del col•lectiu Marroquí, ja que aquest és més nombrós de població estrangera empadronada a Catalunya.

Elements apresos i/o retinguts per infants de dos centres de contextos diferents a partir d'una comunicació generada entre ells amb les TIC

La comunicació com a mètode per aprendre no és nou, tot i així les noves tecnologies obren la porta a noves oportunitats i nous projectes entorn aquest concepte. No només es tracta de treballar elements curriculars, sinó també actitudinals a través de la opció de connexió entre contextos. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar quina és l’actitud i els aprenentatges i/o retencions dels infants a partir d’una connexió generada entre dos contextos. Per tal de donar resposta a aquest plantejament de la investigació es crea una intervenció entre les aules i s’utilitzen com a instruments de recollida de dades les observacions, els dibuixos i els grups de discussió. Els resultats mostren una actitud oberta i d’interès per part dels infants davant de la metodologia de comunicació a l’aula, però un aprenentatge i/o retenció relacionat amb els continguts dels elements de l’altre context per sobre dels elements TIC. Es conclou doncs que dins l’aula treballant amb les noves tecnologies es genera un incentiu pels infants fent evident que hi ha hagut un aprenentatge compartit.