1000 resultados para BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS DESARROLLO DE COLECCIONES PROGRAMAS
Resumo:
MOREIRA, Luciana Moreira; SILVA, Armando Malheiro da. Impacto das tecnologias digitais nas bibliotecas universitarias: reflexes sobre o tema. Informaao e sociedade: estudos. Joao Pessoa, v.19, n.3, p. 125-132,2009.
Resumo:
CARVALHO, Andra Vasconcelos ; DINIZ, I. C. S. ; MEDEIROS, J. B. . Estudo de usurios em bibliotecas pblicas e universitrias: em foco as dissertaes defendidas no CMCI/UFPB. Informao & Sociedade. Estudos, Joo Pessoa, v. 12, n. 2, 2002
Resumo:
MOREIRA, Luciana Moreira; SILVA, Armando Malheiro da. Impacto das tecnologias digitais nas bibliotecas universitarias: reflexes sobre o tema. Informaao e sociedade: estudos. Joao Pessoa, v.19, n.3, p. 125-132,2009.
Resumo:
CARVALHO, Andra Vasconcelos ; DINIZ, I. C. S. ; MEDEIROS, J. B. . Estudo de usurios em bibliotecas pblicas e universitrias: em foco as dissertaes defendidas no CMCI/UFPB. Informao & Sociedade. Estudos, Joo Pessoa, v. 12, n. 2, 2002
Resumo:
Central America is a region with accumulated experiences of collaborative work in developing the Central Library, among them are: The CSUCA (Council of Central American Universities) globally recognized organization founded in 1948 has strengthened the development of University Libraries, with the creation of the Central American University Libraries. Another significant contribution is made by the Public Libraries and supported by SIDA (Swedish International Development Agency) has substantially expanded the concept of National Public Library. Today is forming the Confederation of Associations and Colleges Central Library, a product of the Workshop held in El Salvador, with the support of IFLA / ALP.
Resumo:
La Universidad Latinoamericana de Ciencia y Tecnologa (ULACIT) es una universidad privada que fomenta el desarrollo de la ciencia y la tecnologa entre sus estudiantes. Adems, ULACIT participa en el proceso de acreditacin nacional ante SINAES (Sistema Nacional para la Acreditacin de la Educacin Superior).Pese a esto y conscientes de la importancia que conlleva una buena biblioteca en una institucin de educacin superior, se ha visto que la biblioteca de esta Universidad no rene las condiciones necesarias para responder a las demandas y exigencias que el usuario de hoy requiere de ellas. Por lo contrario, se carece de tecnologa actualizada para prestar servicios documentales de informacin y de interaccin acadmica, que se ajuste a los propsitos de la institucin.
Resumo:
Los directores de bibliotecas universitarias se enfrentan al problema estratgico de decidir cmo sern las bibliotecas universitarias en los prximos 10 aos, y qu acciones debern tomarse en los prximos cinco aos si se quiere lograr ese futuro.Ha empezado a darse un cambio en el crecimiento rpido de la tecnologa informativa, el acceso electrnico a la informacin, y el concepto de estacin de servicio de los acadmicos. Es necesario que las bibliotecas universitarias desarrollen nuevos proyectos y servicios para que puedan realizar el cambio de un modo de produccin de servicios a un modo de produccin como facilitadores de informacin. Esto implica una reconceptualizacin del papel de la biblioteca universitaria, el papel del usuario, y el del personal bibliotecario. Se necesitarn nuevos perfiles para el personal y habr una tarea prioritaria de reentrenamiento y desarrollo de los empleados, aspectos esenciales en la reformulacin de la futura biblioteca.
Resumo:
Training in information competencies or information literacy is one of the current challenges of university libraries at the possibilities of access to vast information resources that facilitate digital media, which require a better understand and apply the selection and assessment criteria to retrieval the highest quality and relevance of information as needed. In this situation, Ibero-American university libraries (Latin-America, Spain and Portugal) have been slowly incorporating this training either from direct training programs, offered from the library or through collaborative work with teachers and schools in curricula of various universities as a whole or in specific disciplines. In this text, it was identified that, at present, from the information displayed on Web sites of universities-HEI in Costa Rica, a very small percentage of university libraries would find taking actions in a level 1 or 2 of incorporating information literacy, since a large most developed is still very focused programs and processes to the traditional user training, while another large majority, unfortunately, has no action-information about actions from the forming perspective that should be any library.
Resumo:
Desarrollo de los programas de transferencia condicionadas como mecanismos de reduccin de la pobreza Lgica de funcionamiento de los programas de transferencia condicionada Balances del impacto de los programas de transferencia condicionadas en el rompimiento de la transferencia intergeneracional de la pobreza
Resumo:
The purpose of this article is to provide with brief reflections to faculty in order to give them practical advices using research as a transversal axis in a defined pedagogical strategy applicable to the courses offered by the School of Sport Science (SSS). In other words, we intend to emphasize the role of research by reaching professional profiles and developing the courses offered by the School of Sport Science (SS). Finally, a hypothetic example was used to explain each step in relationship to the research protocol from a positivistic perspective.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
El treball se centra en l'anlisi de les causes de la baixa participaci en les sessions de formaci d'usuaris per part dels estudiants, professors i investigadors universitaris de la Biblioteca de Fsica i Qumica de la Universitat de Barcelona. Es remarca la importncia d'aquesta formaci en la cerca, selecci i difusi de la informaci aix com la inclusi d'un programa d'alfabetitzaci informacional. Es presenten possibles solucions i propostes per tal d'augmentar aquesta assistncia (major difusi, publicitat...), amortitzar els recursos i serveis que preparen els bibliotecaris i en definitiva fidelitzar aquests usuaris.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en desenvolupar un sistema contra incendis utilitzant per tal efecte dues motes cou24, emissora, receptora i un ordenador. La mota emissora pren valors dels sensors de temperatura i bateria els envia a la mota receptora per monitoritzar-los, si la bateria baixa d'un lmit preestablert enviar una alarma de bateria baixa a la mota receptora, si la temperatura supera el lmit de temperatura preestablert enviar l'alarma d'incendi a la mota receptora. La mota receptora s'encarrega d'enviar els missatges que provenen de la mota emissora a l'ordenador on estigui connectada i tamb d'enviar els missatges que provenen de l'ordenador a la mota emissora.S'ha desenvolupat una aplicaci amb Java amb la que es monitoritzen els valors dels sensors i les alarmes provinents de la mota emissora, tamb es poden modificar una srie de parmetres com sn: l'interval de temps amb el que es prenen valors dels sensors, interval de temps amb el que s'envien els valors i lmit de temperatura amb el que la mota comprovar l'alarma d'incendi aix com, si fos el cas, enviar la confirmaci d'alarma d'incendi.
Resumo:
A travs dels seus serveis de gesti documental a les aules de la Universitat Oberta de Catalunya (Universitat Oberta de Catalunya, UOC), la Biblioteca de la UOC actua com un veritable facilitador de l'aprenentatge i l'ensenyament i t un paper central en el model de aprenentatge de la universitat. A ms a ms, serveix com un model a seguir per altres biblioteques universitries en termes del que s'espera d'elles en el marc del nou Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES) i la creixent necessitat que funcionin com a centres de recursos d'aprenentatge. Contribuint a l'xit de la biblioteca, el model d'aprenentatge i ensenyament de la UOC crea un entorn d'aprenentatge virtual i asncron per als estudiants, i permet a la biblioteca de la UOC ser present en totes les seves aules.
Resumo:
La Biblioteca Virtual, s el resultat de l'entorn d'aprenentatge i de model pedaggic dissenyat per a la comunitat virtual de la UOC que fa imprescindible la creaci, disseny i organitzaci de serveis bibliotecaris gils i adaptats al perfil de l'usuari virtual, i amb la capacitat d'anticipar-se a les seves necessitats.
