Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Es tracta d'una investigació historiogràfica de caràcter exploratori del fenomen dels serveis socials a Catalunya. La principal novetat de l'estudi resideix en l'enfocament històric, realitzat a partir de l'anàlisi institucional, normatiu i de les polítiques de serveis socials, centrat bàsicament en el territori català. El treball s'ha estructurat en tres partes. La primera, dedicada al projecte d'investigació, tracta del marc de referència, on es presenten unes reflexions inicials, s'efectuen unes precisions sobre la utilització dels termes i el mètode i es tracta de l'objecte d'estudi. A continuació es determina el tipus d'investigació i es delimita l'àmbit territorial i cronològic. En tercer lloc, s'estableix el marc teòric de referència i es formulen les principals qüestions i consideracions plantejades a l'entorn de la problemàtica d'estudi i el darrer apartat es refereix als mètodes i tècniques emprades, fent una especial referència a les dificultats sorgides en l'aplicació del mètode comparatiu i l'observació i, finalment, es concreten les dimensions operatives i les fonts documentals. Atesa la complexitat i la importància que tenia per a la investigació, es dedica íntegrament el capítol segon a l'establiment d'un marc de referència relatiu als conceptes tècnic i jurídic dels serveis socials, així com a altres termes propers, como la caritat, la beneficència, l'assistència social, l'acció social, la seguretat social o el treball social, entre altres. Al final es presenta una definició operativa per a utilitzar en el transcurs del treball. La segona part, que es titula "Una visió històrica de los serveis socials a Catalunya", es refereix pròpiament a la investigació. El primer capítol tracta dels antecedents, que s'inicien amb la pobresa i la caritat medievals, es revisen, després, les aportacions del Renaixement i els canvis produïts al final del absolutisme, així com els derivats de la industrialització, incloent les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana, i, finalment, es revisa l'etapa franquista, tant les actuacions públiques com les innovadores experiències cíviques. El segon capítol es centra en l'etapa de la transició, quan es produeix la gestació dels serveis socials de la democràcia, on es tracta del paper desenvolupat per la iniciativa social i la Generalitat provisional, i s'analitza el tractament dels serveis socials en la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El següent capítol es dedica a la dècada dels vuitanta i s'exposen les actuacions dels primers ajuntaments democràtics i la constitució i estructuració de la Generalitat autonòmica, així com les transferències rebudes de l'Estat i de la Seguretat Social en aquesta matèria. S'analitza la definició, l'estructuració i l'organització dels serveis a través de les principals lleis i reglaments que els regulen. En el capítol quart es tracta la dècada següent, on es produeixen transformacions remarcables. S'analitzen els significats dels canvis que es situen des de la fase excepcional de consens fins a una altra de certa normalitat democràtica. Es revisen els aspectes i les novetats principals, com la creació del Departament de Benestar Social, la Llei 4/1994 i els debats i plans d'actuació del mundo local, especialment les repercussions de les reformes organitzatives i les de les lleis territorials catalanes: creació de les comarques, la reducció del paper de les diputacions i la redistribució competencial local. Finalment, es constata el fort creixement dels serveis socials i la seva consolidació en el territori. A la tercera part es presenten les conclusions i consideracions referents a les qüestions plantejades inicialment en el projecte d'investigació. El darrer apartat es dedica a la bibliografia i els annexos.

Características fenotípicas de personalidad y neuropsicológicas en padres no afectados de pacientes esquizofrénicos

Introducció. Actualment, està àmpliament acceptat que l'esquizofrènia posseeix una etiologia multifactorial i que existeix una complexa interacció entre factors genètics i factors ambientals. Amb l'objectiu de coneixerà quins són els mecanismes etiològics i patofisiològics que determinen el trastorn una part de la investigaci6 s 'ha centrat, en els últims anys, en la detecció de marcadors de vulnerabilitat en subjectes amb risc al trastorn. Aquesta vulnerabilitat, denominada 'esquizotipia', es pot identificar en subjectes clínicament no afectats. Objectiu. L'objectiu d'aquesta investigació s'ha dirigit a intentar contestar a alguns interrogants que encara no tenen resposta. Per exemple, per què alguns familiars, essent portadors del genotip esquizofrènic, no han presentat mai la malaltia?, existeixen formes esquizotípiques de menor risc per a la presentació del trastorn?, poden alguns patrons esquizotípics 'ajudar' a que la vulnerabilitat es mantingui latent i no es manifesti en forma de trastorn? En termes generals, l'estudi s'ha centrat en la identificació de marcadors de vulnerabilitat dels trastorns de l'espectre esquizofrènic en pares no afectats de pacients amb esquizofrènia (subjectes d'edats avançades amb poca probabilitat de presentar el trastorn) comparats amb pares normals de subjectes normals. Metodologia. S' han avaluat 26 parelles de pares no afectats de pacients amb esquizofrènia i 26 parelles de pares normals de subjectes normals (n= 104) en variables de personalitat i comportamentals (esquizotipia psicomètrica -O-LIFE-, trastorns de personalitat -Qüestionari d'avaluació IPDE-, psicopatologia general -SCL-90- i lloc de control -MHLC-) i variables neuropsicològiques (dèficit atencional -CPT-IP-, funció executiva -TMT part B- i memòria i aprenentatge verbal -CVLT-). Resultats. Els pares dels pacients esquizofrènics, comparats amb els controls, mostren significativament puntuacions mes altes al factor d'anhedònia introvertida, al trastorn paranoide de la personalitat i al trastorn per evitació de la personalitat, més característiques de psicopatologia general i un major lloc de control intern relacionat amb la salut. També realitzen mes errors d'omissió en la tasca atencional, presenten una major interferència proactiva al test de memòria i aprenentatge verbal i mostren una tendència a dedicar mes temps a completar la tasca executiva. Els resultats mostren que les associacions entre les variables de personalitat i les neuropsicològiques són de poca magnitud i les diferències entre ambdós grups no segueixen un patró clarament determinat. Conclusions. Els pares dels pacients esquizofrènics presenten més trets esquizotípics negatius que els pares del subjectes normals. L'anhedònia introvertida podria considerar-se com una forma de menor risc a l'esquizofrènia ja que s'evidencia en subjectes (pares) d'edats avançades que ja han superat l'edat de risc i amb poca probabilitat de presentar mai el trastorn. Tanmateix, es confirma que el trastorn paranoide de la personalitat forma part dels trastorns de l'espectre esquizofrènic. Els pares dels pacients atribueixen un major pes i la internalització i al poder dels altres en relació a l'estat de salut, i en general, presenten més característiques psicopatològiques que el grup control. Quant a les variables neuropsicològiques, els pares dels pacients realitzen pitjor la tasca atencional, són més lents en l'anticipació, planificació i flexibilitat de les respostes en el test executiu. Els indicadors de memòria i aprenentatge verbal no discriminen a ambdós grups, i únicament els pares dels pacients presenten una major interferència proactiva. Finalment, el patró de personalitat i el neuropsicològic corresponen a dos fenotips diferents relacionats amb l'esquizofrènia que no es troben íntimament units en subjectes amb aquestes característiques.

Contribució al posicionament dinàmic de robots mòbils per mitjà d'un sistema làser

Aquesta tesi tracta el problema del posicionament de robots mòbils quan, en el decurs del moviment, es realitzen mesures angulars relatives al robot de l'orientació de la recta entre un dels seus punts i punts de l'entorn de posició coneguda. Es considera que les mesures angulars són fetes per un sensor làser giratori que detecta diferents reflectors catadiòptrics fixos. La contribució principal és el desenvolupament d'un algorisme dinàmic, basat en un filtre de Kalman estès (EKF), que estima a cada instant de temps l'estat format pels angles associats als reflectors. La simulació hodomètrica dels angles entre mesures directes del sensor làser garanteix l'ús consistent i continuat dels mètodes de triangulació per a determinar la posició i l'orientació del robot. Inclou simulacions informàtiques i experiments per a validar la precisió del mètode de posicionament proposat. En l'experimentació s'utilitza un robot mòbil omnidireccional amb tres rodes de lliscament direccional de corrons esfèrics.

UV index measurement and model agreement: uncertainties and limitations

En les últimes dècades, l'increment dels nivells de radiació solar ultraviolada (UVR) que arriba a la Terra (principalment degut a la disminució d'ozó estratosfèric) juntament amb l'augment detectat en malalties relacionades amb l'exposició a la UVR, ha portat a un gran volum d'investigacions sobre la radiació solar en aquesta banda i els seus efectes en els humans. L'índex ultraviolat (UVI), que ha estat adoptat internacionalment, va ser definit amb el propòsit d'informar al públic general sobre els riscos d'exposar el cos nu a la UVR i per tal d'enviar missatges preventius. L'UVI es va definir inicialment com el valor màxim diari. No obstant, el seu ús actual s'ha ampliat i té sentit referir-se a un valor instantani o a una evolució diària del valor d'UVI mesurat, modelitzat o predit. El valor concret d'UVI està afectat per la geometria Sol-Terra, els núvols, l'ozó, els aerosols, l'altitud i l'albedo superficial. Les mesures d'UVI d'alta qualitat són essencials com a referència i per estudiar tendències a llarg termini; es necessiten també tècniques acurades de modelització per tal d'entendre els factors que afecten la UVR, per predir l'UVI i com a control de qualitat de les mesures. És d'esperar que les mesures més acurades d'UVI s'obtinguin amb espectroradiòmetres. No obstant, com que els costs d'aquests dispositius són elevats, és més habitual trobar dades d'UVI de radiòmetres eritemàtics (de fet, la majoria de les xarxes d'UVI estan equipades amb aquest tipus de sensors). Els millors resultats en modelització s'obtenen amb models de transferència radiativa de dispersió múltiple quan es coneix bé la informació d'entrada. No obstant, habitualment no es coneix informació d'entrada, com per exemple les propietats òptiques dels aerosols, la qual cosa pot portar a importants incerteses en la modelització. Sovint, s'utilitzen models més simples per aplicacions com ara la predicció d'UVI o l'elaboració de mapes d'UVI, ja que aquests són més ràpids i requereixen menys paràmetres d'entrada. Tenint en compte aquest marc de treball, l'objectiu general d'aquest estudi és analitzar l'acord al qual es pot arribar entre la mesura i la modelització d'UVI per condicions de cel sense núvols. D'aquesta manera, en aquest estudi es presenten comparacions model-mesura per diferents tècniques de modelització, diferents opcions d'entrada i per mesures d'UVI tant de radiòmetres eritemàtics com d'espectroradiòmeters. Com a conclusió general, es pot afirmar que la comparació model-mesura és molt útil per detectar limitacions i estimar incerteses tant en les modelitzacions com en les mesures. Pel que fa a la modelització, les principals limitacions que s'han trobat és la falta de coneixement de la informació d'aerosols considerada com a entrada dels models. També, s'han trobat importants diferències entre l'ozó mesurat des de satèl·lit i des de la superfície terrestre, la qual cosa pot portar a diferències importants en l'UVI modelitzat. PTUV, una nova i simple parametrització pel càlcul ràpid d'UVI per condicions de cel serens, ha estat desenvolupada en base a càlculs de transferència radiativa. La parametrització mostra una bona execució tant respecte el model base com en comparació amb diverses mesures d'UVI. PTUV ha demostrat la seva utilitat per aplicacions particulars com ara l'estudi de l'evolució anual de l'UVI per un cert lloc (Girona) i la composició de mapes d'alta resolució de valors d'UVI típics per un territori concret (Catalunya). En relació a les mesures, es constata que és molt important saber la resposta espectral dels radiòmetres eritemàtics per tal d'evitar grans incerteses a la mesura d'UVI. Aquest instruments, si estan ben caracteritzats, mostren una bona comparació amb els espectroradiòmetres d'alta qualitat en la mesura d'UVI. Les qüestions més importants respecte les mesures són la calibració i estabilitat a llarg termini. També, s'ha observat un efecte de temperatura en el PTFE, un material utilitzat en els difusors en alguns instruments, cosa que potencialment podria tenir implicacions importants en el camp experimental. Finalment, i pel que fa a les comparacions model-mesura, el millor acord s'ha trobat quan es consideren mesures d'UVI d'espectroradiòmetres d'alta qualitat i s'usen models de transferència radiativa que consideren les millors dades disponibles pel que fa als paràmetres òptics d'ozó i aerosols i els seus canvis en el temps. D'aquesta manera, l'acord pot ser tan alt dins un 0.1º% en UVI, i típicament entre menys d'un 3%. Aquest acord es veu altament deteriorat si s'ignora la informació d'aerosols i depèn de manera important del valor d'albedo de dispersió simple dels aerosols. Altres dades d'entrada del model, com ara l'albedo superficial i els perfils d'ozó i temperatura introdueixen una incertesa menor en els resultats de modelització.

Història social de l'escola a la Catalunya central. Vic 1830-1900

En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anàlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famílies; del sorgiment i consolidació dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdevé un cas molt particular perquè és capital de bisbat però no de província; perquè exerceix una notable influència sobre el territori i perquè és zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qüestió educativa s'interconecten i com des de l'àmbit local es viuen les transformacions del segle XIX.

Euthydemoss of Bactria

Euthydemos I (ca. 260–200 bce) was king of Bactria from around 230. He founded a dynasty which, most notably under his son Demetrios I, extended the control of the Greco-Bactrian kings south of the Hindu Kush into Arachosia and India.

Modified section method for laser-welding of ill-fitting cp Ti and Ni-Cr alloy one-piece cast implant-supported frameworks

P>This study aimed to verify the effect of modified section method and laser-welding on the accuracy of fit of ill-fitting commercially pure titanium (cp Ti) and Ni-Cr alloy one-piece cast frameworks. Two sets of similar implant-supported frameworks were constructed. Both groups of six 3-unit implant-supported fixed partial dentures were cast as one-piece [I: Ni-Cr (control) and II: cp Ti] and evaluated for passive fitting in an optical microscope with both screws tightened and with only one screw tightened. All frameworks were then sectioned in the diagonal axis at the pontic region (III: Ni-Cr and IV: cp Ti). Sectioned frameworks were positioned in the matrix (10-Ncm torque) and laser-welded. Passive fitting was evaluated for the second time. Data were submitted to anova and Tukey-Kramer honestly significant difference tests (P < 0 center dot 05). With both screws tightened, one-piece cp Ti group II showed significantly higher misfit values (27 center dot 57 +/- 5 center dot 06 mu m) than other groups (I: 11 center dot 19 +/- 2 center dot 54 mu m, III: 12 center dot 88 +/- 2 center dot 93 mu m, IV: 13 center dot 77 +/- 1 center dot 51 mu m) (P < 0 center dot 05). In the single-screw-tightened test, with readings on the opposite side to the tightened side, Ni-Cr cast as one-piece (I: 58 center dot 66 +/- 14 center dot 30 mu m) was significantly different from cp Ti group after diagonal section (IV: 27 center dot 51 +/- 8 center dot 28 mu m) (P < 0 center dot 05). On the tightened side, no significant differences were found between groups (P > 0 center dot 05). Results showed that diagonally sectioning ill-fitting cp Ti frameworks lowers misfit levels of prosthetic implant-supported frameworks and also improves passivity levels of the same frameworks when compared to one-piece cast structures.

Homocysteine Thiolactone Induces Cardiac Dysfunction: Role of Oxidative Stress

This study investigates the cardiac functioning in male Wistar rats after treatments with methionine and homocysteine thiolactone (HcyT). The rats were distributed into 3 groups and treated for 8 weeks. Group I was the control (CO) group, given water, group II was treated with methionine, and group III with HcyT (100 mg/kg). Morphometric and functional cardiac parameters were evaluated by echocardiography. Superoxide dismutase (SOD), catalase, and glutathione S-transferase activities, chemiluminescence, thiobarbituric acid reactive substances, and immunocontent were measured in the myocardium. Hyperhomocysteinemia was observed in rats submitted to the both treatments. The results showed diastolic function was compromised in HcyT group, seen by the increase of E/A (peak velocity of early (E) and late (A) diastolic filling) ratio, decrease in deceleration time of E wave and left ventricular isovolumic relaxation time. Myocardial performance index was increased in HcyT group and was found associated with increased SOD immunocontent. HcyT group demonstrated an increase in SOD, catalase, and glutatione S-transferase activity, and chemiluminescence and thiobarbituric acid reactive substances. Overall, these results indicated that HcyT induces a cardiac dysfunction and could be associated with oxidative stress increase in the myocardium.

Diagnóstico de perdas e aplicação de ferramentas para o controle da qualidade e melhoria do processo de produção de uma etapa constrututiva de edificações habitacionais

O objeto de estudo desta dissertação é a aplicação de ferramentas para o controle da qualidade e melhoria do processo de produção de uma etapa construtiva de edificações residenciais. As ferramentas aplicadas são: i) controle estatístico do processo – CEP, e; ii) dispositivos Poka-Yoke. A etapa construtiva mencionada é a elevação da estrutura de concreto armado. O estudo foi motivado pela necessidade de melhorar o sistema de manufatura de uma empresa construtora de Porto Alegre – RS, com vistas a reduzir o tempo de construção de suas edificações (lead-time de produção). Para tanto, a partir de conceitos teóricos do Sistema Toyota de Produção – STP, analisou-se o processo produtivo atual para a referida etapa construtiva, identificaram-se perdas existentes no processo e foram propostas melhorias. As ferramentas de qualidade CEP e Poka-Yoke enquadram-se dentro dessa perspectiva de melhoria. Através da sua aplicação, pretende-se eliminar algumas das perdas existentes no processo de construção melhorando sua produtividade e a qualidade do produto final. A aplicação do CEP tem como objetivo avaliar a capacidade do fornecedor de concreto de atender às exigências dos consumidores, de acordo com o que é estipulado pelas normas brasileiras de fabricação e aceitação de concreto, sem impor-lhes ônus desnecessário. A avaliação é efetuada através do monitoramento da variabilidade da propriedade que melhor caracteriza a qualidade do concreto, qual seja, a sua resistência à compressão axial. Os dispositivos Poka-Yoke, por sua vez, são aplicados com funções de controle da qualidade e prevenção de defeitos e, como ferramentas auxiliares na melhoria de atividades produtivas.

Weed interference on coffee fruit production during a four-year investigation after planting

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Redução de aplicações de inseticidas através da adoção de táticas de manejo integrado do Triozoida limbata (Enderlein, 1918) (Hemiptera: triozidae) em goiabeira

The guava tree pest that has been requesting larger control frequency, in the area of Jaboticabal - São Paulo in the last years, is the psilideo Triozoida limbata. Thus, the objectives of this research were: a) Compare control tactics T. limbata based on monitoring and selectivity of insecticide to decrease the applications; b) To register and to correlate the natural enemies in habitants in guava tree ecosystem with the key pest and with meteorological factors; c) See if the control of T. limbata affects the population of fruit flies and d) To verify the efficiency of appropriate insecticides to IMP, in control of T. limbata. The experiment was conducted in 2004, in an orchard of Paluma cultivar in Vista Alegre do Alto, SP. The used strategies were (doses in g.a.i./100L water): control; imidacloprid + beta-cyfluthrin (2.5 + 0.3); acetamiprid (4.0); fenpropathrin (15.0) and regional conventional treatment. It was concluding that is possible to reduce the number of applications of less aggressive insecticides to the environment and the man, with the adoption of monitoring of T. limbata and implementing the action level. The natural enemies' populations densities (Scymnus spp., Cycloneda sanguinea, Azia luteipes, Crysoperla spp., Polybia spp., Brachygastra ssp.) present positive correlations with the populations of T. limbata. Population fluctuations of T. limbata and natural enemies are not altered by meteorological factors (precipitation and temperature) in irrigated orchard. The population of Anastrepha spp. is minimized when of the applications is for control T. limbata. The insecticides imidacloprid, imidacloprid + beta-cyfluthrin, acetamiprid and fenpropathrin are efficient in the control of T. limbata.

Mortalidade de Blattella germanica (L. 1767) (Blattodea: blattellidae) sob diferentes áreas e períodos de exposição a diferentes inseticidas

The great importance of cockroaches as household pest have been on their ability to spread microorganisms harmful to humans and animals. Rest during the day in dark, humid and hot as sewerage. At night go into stores and kitchens or places to deposit and manipulation of food as bakeries, restaurants, hospitals and homes wich requires clinig operations. This work aimed to evaluate mortality of B. germanica ( L., 1767) ( Blattodea: Blattellidae) under different periods and exposure area treated by insecticides in laboratory. The tests were carried out at Department of Fitossanidade at UNESP, Campus of Jaboticabal, SP, Brasil. The insecticides were applied by Potter's tower sprayer on Petri dishes. Three times of exposure (2, 8 and 32 min) and four exposure areas ( 25, 50, 75 and 100%) and volume of 0,5 ml for the second experiment were tested. It was used the insecticides Pyrethroids gammacyalothrine, deltamethrine, lambdacialothrine, alfacipermethrine, cipermethrine and carbamates bendiocarb, in the dosages recommended by the manufacturers, and I was used control without application. Five adult cockroaches was confined in the dishes for both experiments. The mortality evaluation was done 0, 1, 2, 4, 24, 48 and 72 hours after of the confinement on the treated surface. It was concluded that for exposure duration experiment all the insecticides have a good efficiency. The exposure area experiment the insecticide cipermethrine was what the one which had the higher mortality. Regarding to the effect of exposure duration on the accumulated mortality every duration times had a high mortality. In relation to the exposure area the highest mortality reached to 100% of treated area.

Efeito do déficit hídrico na efiCiência de herbicidas e nas características bioquímicas de Ipomoea grandifolia

O objetivo deste estudo foi avaliar a eficácia dos herbicidas inibidores da ALS e PROTOX no controle de Ipomoea grandifolia sob dois níveis de déficit hídrico, bem como determinar a influência desse déficit hídrico sobre o conteúdo de carboidratos solúveis, proteínas totais e aminoácidos livres da planta daninha. O trabalho foi conduzido em casa de vegetação, no delineamento experimental inteiramente casualizado, com os tratamentos dispostos em esquema fatorial 4 x 2, sendo quatro herbicidas (fomesafen, lactofen, chlorimuron-ethyl e imazethapyr) e dois níveis de déficit hídrico (com e sem déficit: -0,5 MPa e -0,01 MPa, respectivamente). Aos 7, 14, 21 e 28 dias após a aplicação, o controle foi avaliado de forma visual, e a determinação dos solutos orgânicos foi feita 24, 48, 72 e 96 horas após a aplicação dos herbicidas. À exceção de chlorimuron-ethyl, os demais herbicidas controlaram eficientemente I. grandifolia. A eficiência de controle dos herbicidas foi afetada pela condição de déficit hídrico. Os herbicidas elevaram o conteúdo de carboidratos solúveis, independentemente da condição hídrica, e proporcionaram redução de proteínas solúveis nas plantas de I. grandifolia, bem como aumentaram as concentrações de aminoácidos livres.

Evaluation of subcutaneous and alveolar implantation surgical sites in the study of the biological properties of root-end filling endodontic materials

Objective: The aim of this study was to compare two methodologies used in the evaluation of tissue response to root-end filling materials in rats. Material and Methods: Forty rats were divided into 4 groups: in Groups I and II (control groups), empty polyethylene tubes were implanted in the extraction site and in the subcutaneous tissue, respectively; in Groups III and IV, polyethylene tubes filled with ProRoot MTA were implanted in the extraction site and in the subcutaneous tissue, respectively. The animals were killed 7 and 30 days after tube implantation, and the hemi-maxillas and the capsular subcutaneous tissue, both with the tubes, were removed. Specimens were processed and evaluated histomorphologicaly under light microscopy. The scores obtained were analyzed statistically by the Kruskal-Wallis test (p<0.05). Results: There were no statistically significant differences between the implantation methods (p=0.78033, p=0.72039). It was observed that the 30-day groups presented a more mature healing process due to smaller number of inflammatory cells. Conclusions: The present study showed no differences in tissue responses as far as the implantation site and the studied period were concerned. Alveolar socket implantation methodology represents an interesting method in the study of the biological properties of root-end filling endodontic materials due to the opportunity to evaluate bone tissue response.

Characterization of the antinociceptive and sedative effect of amitraz in horses

Amitraz, an acaricide used to control ectoparasites in animals has a complex pharmacological activity, including α2-adrenergic agonist action. The purpose of this research was to investigate the possible antinociceptive and/or sedative effect of amitraz in horses. The sedative effect of the intravenous (i.v.) injection of dimethylformamide (DMF, 5 mL, control) or amitraz (0.05, 0.10, 0.15 mg/kg), was investigated on the head ptosis test. The participation of α2-adrenergic receptors in the sedative effect provoked by amitraz was studied by dosing yohimbine (0.12 mg/kg, i.v.). To measure the antinociception, xylazine hydrochloride (1 mg/kg, i.v., positive control) and the same doses of amitraz and DMF were used. A focused radiant light/heat directed onto the fetlock and withers of a horse were used as a noxious stimulus to measure the hoof withdrawal reflex latency (HWRL) and the skin twitch reflex latency (STRL). The three doses of amitraz used (0.05, 0.10 and 0.15 mg/kg) provoked a dose-dependent relaxation of the cervical muscles. The experiments with amitraz and xylazine on the HWRL showed that after i.v. administration of all doses of amitraz there was a significant increase of HWRL up to 150 min after the injections. Additionally, there was a significant difference between control (DMF) and positive control (xylazine) values up to 30 min after drug injection. On the other hand, the experiments on the STRL show that after administration of amitraz at the dose of 0.15 mg/kg, a significant increase in STRL was observed when compared with the control group. This effect lasted up to 120 min after injection. However, no significant antinociceptive effect was observed with the 0.05 and 0.10 mg/kg doses of amitraz or at the 1.0 mg/kg dose of xylazine.