Role of surgery in the management of brain arteriovenous malformations: prospective cohort study.

BACKGROUND AND PURPOSE: Management of brain arteriovenous malformation (bAVM) is controversial. We have analyzed the largest surgical bAVM cohort for outcome. METHODS: Both operated and nonoperated cases were included for analysis. A total of 779 patients with bAVMs were consecutively enrolled between 1989 and 2014. Initial management recommendations were recorded before commencement of treatment. Surgical outcome was prospectively recorded and outcomes assigned at the last follow-up visit using modified Rankin Scale. First, a sensitivity analyses was performed to select a subset of the entire cohort for which the results of surgery could be generalized. Second, from this subset, variables were analyzed for risk of deficit or near miss (intraoperative hemorrhage requiring blood transfusion of ≥2.5 L, hemorrhage in resection bed requiring reoperation, and hemorrhage associated with either digital subtraction angiography or embolization). RESULTS: A total of 7.7% of patients with Spetzler-Ponce classes A and B bAVM had an adverse outcome from surgery leading to a modified Rankin Scale >1. Sensitivity analyses that demonstrated outcome results were not subject to selection bias for Spetzler-Ponce classes A and B bAVMs. Risk factors for adverse outcomes from surgery for these bAVMs include size, presence of deep venous drainage, and eloquent location. Preoperative embolization did not affect the risk of perioperative hemorrhage. CONCLUSIONS: Most of the ruptured and unruptured low and middle-grade bAVMs (Spetzler-Ponce A and B) can be surgically treated with a low risk of permanent morbidity and a high likelihood of preventing future hemorrhage. Our results do not apply to Spetzler-Ponce C bAVMs.

Genetic diversity and antimicrobial resistance in Streptococcus agalactiae strains recovered from female carriers in the Bucharest area

For the first time, we used multilocus sequence typing (MLST) to understand how Romanian group B streptococcus (GBS) strains fit into the global GBS population structure. Colonising isolates recovered from adult human females were tested for antibiotic resistance, were molecularly serotyped based on the capsular polysaccharide synthesis (cps) gene cluster and further characterised using a set of molecular markers (surface protein genes, pilus-encoded islands and mobile genetic elements inserted in the scpB-lmb intergenic region). Pulsed-field gel electrophoresis was used to complement the MLST clonal distribution pattern of selected strains. Among the 55 strains assigned to six cps types (Ia, Ib, II-V), 18 sequence types (STs) were identified by MLST. Five STs represented new entries to the MLST database. The prevalent STs were ST-1, ST-17, ST-19 and ST-28. Twenty molecular marker profiles were identified. The most common profiles (rib+GBSi1+PI-1, rib+GBSi1+PI-1, PI-2b and alp2/3+PI-1, PI-2a) were associated with the cps III/ST-17 and cps V/ST-1 strains. A cluster of fluoroquinolone-resistant strains was detected among the cps V/ST-19 members; these strains shared alp1 and IS1548 and carried PI-1, PI-2a or both. Our results support the usefulness of implementing an integrated genotyping system at the reference laboratory level to obtain the reliable data required to make comparisons between countries.

Selection of Reference Genes for Quantitative Real Time PCR (qPCR) Assays in Tissue from Human Ascending Aorta.

Dilatation of the ascending aorta (AAD) is a prevalent aortopathy that occurs frequently associated with bicuspid aortic valve (BAV), the most common human congenital cardiac malformation. The molecular mechanisms leading to AAD associated with BAV are still poorly understood. The search for differentially expressed genes in diseased tissue by quantitative real-time PCR (qPCR) is an invaluable tool to fill this gap. However, studies dedicated to identify reference genes necessary for normalization of mRNA expression in aortic tissue are scarce. In this report, we evaluate the qPCR expression of six candidate reference genes in tissue from the ascending aorta of 52 patients with a variety of clinical and demographic characteristics, normal and dilated aortas, and different morphologies of the aortic valve (normal aorta and normal valve n = 30; dilated aorta and normal valve n = 10; normal aorta and BAV n = 4; dilated aorta and BAV n = 8). The expression stability of the candidate reference genes was determined with three statistical algorithms, GeNorm, NormFinder and Bestkeeper. The expression analyses showed that the most stable genes for the three algorithms employed were CDKN1β, POLR2A and CASC3, independently of the structure of the aorta and the valve morphology. In conclusion, we propose the use of these three genes as reference genes for mRNA expression analysis in human ascending aorta. However, we suggest searching for specific reference genes when conducting qPCR experiments with new cohort of samples.

Bases genètiques de la malformació de Chiari

La Malformació de Chiari tipus I (MCI) ha estat definida tradicionalment com la herniació de les amígdales cerebel•loses d’almenys 5mm, a través del forat mange. En general, els símptomes es posen de manifest durant la segona o tercera dècada de vida, tot i que s’han descrit casos pediàtrics. Donada la complexitat del quadre clínic, per realitzar un diagnòstic adient es requereix avaluació clínica i estudi de neuroimatge. La tècnica de preferència és la ressonància magnètica d’imatge, considerant-se actualment com a pacients de MCI aquells que presenten un descens de les amígdales superior a 3mm per sota del forat magne. L'existència de casos asimptomàtics dificulta establir una prevalença concreta, però s’ha estimat que podria estar entre 1/1000 a 1/5000 sent major en dones que en homes (2:1 aproximadament). Fins el moment, es desconeix l’etiologia de la malaltia però la hipòtesi més acceptada és que MCI és deguda al desenvolupament insuficient del mesoderm paraxial. Diferents estudis realitzats fins el moment evidencien que almenys, un subgrup de pacients amb MCI són deguts a contribució genètica: 1) casos d’agregació familiar amb afectes en tres generacions; 2) estudis de bessons 3) associació amb síndromes genètics coneguts amb herència mendeliana produïts per anomalies óssies que donen suport a la hipòtesi de la insuficiència del mesoderm com a causa de MCI. Davant l’evidència clara d’un component genètic com a principal causant de l’etiologia de MCI, l’objectiu del projecte va ser la identificació de les bases genètiques de la MCI, tant en gens responsables de les formes mendelianes com en gens responsables de les formes complexes de MCI mitjançant dues estratègies: 1-Identificació de variants genètiques de susceptibilitat en pacients amb MCI mitjançant estudis d’associació de tipus cas-control. 2-Anàlisi genètic de formes monogèniques mitjançant l’anàlisi de lligament a marcardors polimòrfics i la seqüenciació del DNA a gran escala.

Mermaid syndrome: virtually no hope for survival.

Sirenomelia, also called the mermaid syndrome is a severe malformation involving multiple organs and characterized by partially or completely developed lower extremities fused by the skin. The birth of a "mermaid" is very rare (1.2-4.2 cases for 100,000 births); most are stillborn, or die at or shortly after birth. The case of a living female neonate with dipodic simelia (fusion of well-developed legs) is presented. No prenatal diagnosis was made and the newborn had an uneventful neonatal course following Cesarean section delivery. The complex and striking malformation was obvious at birth and further evaluation revealed very poorly functioning kidneys, associated with abnormal anorectum, urogenital tract, and external genitalia, as well as a pelvic malformation. Supportive care was applied because of the poor prognosis and the child died at 7 weeks of age, due to renal failure.

Estudio de parámetros gasométricos en sangre pre y post oclusión en el ictus agudo isquemico

Durante los procedimientos endovasculares en el ictus isquémico la información per-procedimiento del daño cerebral ayudaría a tomar decisiones sobre intentar la recanalización arterial. Métodos Se estudiaron parámetros gasométricos de sangre extraída durante los procedimientos endovasculares de recanalización. Se obtuvieron muestras proximal y distal a la oclusión. Un estudio gasométrico se realizo inmediatamente. Resultados El estudio mostró diferencias significativas entre las muestras pre-oclusión y postoclusión en la presión parcial de oxígeno (PaO2Pre78,9±16.3mmHgVs73.4±14.9 mmHg,p&0,001). Una curva ROC determinó que una Post-PaO2&70 mmHg predice mejoría clínica. Los pacientes con post-PaO2&70mmHg tuvieron mejor autonomía (medianaMRS:3Vs.6, p=0,024). En el análisis multivariante el único predictor independiente de mejoría clínica fue la Post-PaO2&70(OR:5,21IC95%:1.38-67.24,p=0,013). Conclusión Es posible la obtención de muestras de sangre del tejido lesionado distal a la oclusión. La información puede ser utilizada para predecir evolución clínica y en las decisiones durante el procedimiento.

Evaluation of the prenatal diagnosis of limb reduction deficiencies. EUROSCAN Study Group.

Ultrasound scans in the mid-trimester of pregnancy are now a routine part of antenatal care in most European countries. Using data from registries of congenital anomalies a study was undertaken in Europe. The objective of the study was to evaluate prenatal detection of limb reduction deficiencies (LRD) by routine ultrasonographic examination of the fetus. All LRDs suspected prenatally and all LRDs (including chromosome anomalies) confirmed at birth were identified from 20 Congenital Malformation Registers from the following 12 European countries: Austria, Croatia, Denmark, France, Germany, Italy, Lithuania, Spain, Switzerland, The Netherlands, UK and Ukrainia. These registries are following the same methodology. During the study period (1996-98) there were 709,030 births, and 7,758 cases with congenital malformations including LRDs. If more than one LRD was present the case was coded as complex LRD; 250 cases of LRDs with 63 (25.2%) termination of pregnancies were identified including 138 cases with isolated LRD, 112 with associated malformations, 16 with chromosomal anomalies and 38 non chromosomal recognized syndromes. The prenatal detection rate of isolated LRD was 24.6% (34 out of 138 cases) compared with 49.1% for associated malformations (55 out of 112; p<0.01). The prenatal detection of isolated terminal transverse LRD was 22.7% (22 out of 97), 50% (3 out of 6) for proximal intercalary LRD, 8.3% (1 out of 12) for longitudinal LRD and 0 for split hand/foot; for multipli-malformed children with LRD those percentages were 46.1% (30 out of 65), 66.6% (6 out of 9), 57.1% (8 out of 14) and 0 (0 out of 2), respectively. The prenatal detection rate of LRDs varied in relation with the ultrasound screening policies from 20.0% to 64.0% in countries with at least one routine fetal scan.

The cervico-thoracic outlet compression syndrome. Analysis of surgical treatment.

Surgical treatment of the thoracic outlet compression syndrome is being presently reconsidered. Until these last few years, there was the choice between two interventions only: scalenotomy, a simple operation entailing no complication, but with a 60% recurrence rate--or the resection of the first rib through an axillary approach, an efficacious intervention which caused, however, serious nervous complications in 14% of treated cases. The follow-up of 75 cases operated for a TOCS reveals to the authors that--all techniques taken into account--results are unsatisfactory in 33% of cases. These failures are due either to technical deficiencies, or to a complication arising in the course of the operation, or to an erroneous diagnosis. The authors resort to surgery only to treat serious vascular syndromes (absolute indication) or invalidating neurological compression syndromes, after failure of physical therapy (relative indication). They propose a cervical approach--the only one enabling a safe dissection of the brachial plexus--a partial scalenectomy, resection of all fibrous bands pressing on nervous trunks, or the resection of a cervical rib. Should the costo-clavicular space appear anatomically too narrow, the first rib, already partially freed by the cervical approach, will be resected through the axillary route.

Type II and IIIA thumb hypoplasia reconstruction.

Thumb hypoplasia treatment requires considering every component of the maldevelopment. Types II and IIIA hypoplasia share common features such as first web space narrowing, hypoplasia or absence of thenar muscles and metacarpophalangeal joint instability. Many surgical techniques to correct the malformation have been described. We report our surgical strategy that includes modifications of the usual technique that we found useful in reducing morbidity while optimizing the results. A diamond-shape kite flap was used to widen the first web space. Its design allowed primary closure of the donor site using a Dufourmentel flap. The ring finger flexor digitorum superficialis was transferred for opposition transfer, and the same tendon was used to stabilize the metacarpophalangeal joint on its ulnar and/or radial side depending on a uniplanar or more global instability. An omega-shaped K-wire was placed between the first and second metacarpals to maintain a wide opening of the first web space without stressing the reconstructed ulnar collateral ligament of the MCP joint. We report a clinical series of 15 patients (18 thumbs) who had this reconstructive program.

InnovaCampus 2.0 redisseny d'una aplicació web d'ajut a l'autoavaluació formativa

InnovaCampus 2.0 és el redisseny de l'aplicació de programari lliure InnovaCampus utilitzant els frameworks Spring i JPA. InnovaCampus és una aplicació que permet l'autoavaluació d'estudiants universitaris a travé d'Internet. Posteriorment, un professor pot analitzar-ne els resultats i obtenir conclusions sobre el nivell general o d'un estudiant concret. El projecte consisteix en dissenyar i implementar novament totes les funcionalitats existents fins ara i usant una arquitectura que afovoreixi les ampliacions futures. El disseny d'InnovaCampus 2.0 s'ha fet usant tecnologies més actuals (Spring, JPA) i s'hi han afegit algunes funcionalitats.

Disseny, desenvolupament i integració d'una nova capa presentació mitjançant Google Web Toolkit per a l'aplicació d'innovació docent InnovaCampus

InnovaCampus és una aplicació d'innovació docent que proporciona a la comunitat educativa una eina online d'autoavaluació per a estudiants universitaris. Aquesta eina permet als estudiants avaluar els seus coneixements i als professors analitzar-ne els resultats per tal d'extreure'n les corresponents conclusions. L'eina ha evolucionat any a any, i recentment s'ha dut a terme un redisseny de l'aplicació per tal d'aconseguir una aplicació modular utilitzant una arquitectura de tres capes que afavoreixi a futures ampliacions. Les capes de persistència i de negoci han estat desenvolupades en una primera fase del redisseny i la capa de presentació és la que dóna lloc al present projecte. Així doncs, el projecte consisteix en dissenyar, desenvolupar i integrar una nova capa de presentació de l'aplicació, amb la finalitat de proporcionar una interfície interactiva, àgil i eficient per tal d'obtenir un entorn amigable amb propietats visuals avançades. Tot plegat es pretén aconseguir integrant el framework Google Web Toolkit a l'estructura ja creada mitjançant el framework Spring i JPA.

Disseny i implementació del mòdul de generació de tests d'una aplicació web d'autoavaluació desenvolupada en comunitat

Crear un mòdul per al projecte d'autoavaluació InnovaCampus que ens permeti generar test utilitzant preguntes amb recursos, com podrien ser imatges, àudio, vídeo o documents, i poder generar preguntes que depenguin d'altres anteriors o que estiguin vinculades.

Disseny i implementació d'una biblioteca de Grafs

Ampliació d'una jerarquia de contenidors amb grafs i grafs dirigits implementats de maneres diferents.

Disseny i implementació d'aplicatius de simulació de processos físics

Implantar i configurar un gestor de continguts GPL per tal d'ajudar a la docència virtual d'assignatures de física. D'altra banda, crear diferents aplicacions utilitzant el llenguatge Java3D per tal de fer simulacions de processos físics, els quals es podran integrar a la pàgina web creada amb el gestor de continguts per a què els alumnes de física puguin fer-ne ús.

Disseny i implementació d'un mòdul d'estadístiques per a una aplicació d'autoavaluació desenvolupada en comunitat

El mòdul d'estadístiques d'InnovaCampus és un projecte de lliure distribució per ser utilitzat conjuntament amb els altres mòduls de l'aplicació. InnovaCampus és una aplicació que permet l'autoavaluació d'estudiants universitaris a través d'Internet. Posteriorment, un professor pot analitzar-ne els resultats i obtenir conclusions sobre el nivell general o d'un estudiant concret. El projecte se centra en implementar la funcionalitat de la segona part del procés tot facilitant la lectura dels resultats. Per fer-ho, obté dades d'una bases de dades i les opera per a generar valors estadístics i gràfiques dinàmiques.