Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Disseny, implementació i avaluació d'un joc tangible basat en puzles per aprendre concepte de les enginyeries TIC

L'interès per les carreres relacionades amb les enginyeries del camp de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va caient any rere any i això es tradueix en menys matriculacions per cada any que passa. Una de les causes principals és la falta de motivació i interès envers aquestes carreres. Aquest problema s’atribueix a que les metodologies d’aprenentatge tradicionals no s’adeqüen a les necessitats i requeriments dels estudiants d’avui dia, que han crescut envoltats de tecnologia, i se’ls coneix amb el nom en anglès de digitalnatives.L’aprenentatge basat en jocs sorgeix com a una possible solució per afrontar aquesta falta d’interès per les àrees del coneixement relacionades amb les enginyeries TIC. Aquest mètode d'aprenentatge consisteix en que els estudiants aprenguin conceptes de les TIC mentre estan jugant a un joc. Per tant, en el context d’aquest PFC, ens centrarem en el disseny i implementació d’un joc per aprendre conceptes bàsics de les enginyeries TIC. En concret, el disseny d’aquest joc segueix les característiques definides per un model conceptual que descriuquins són els elements necessaris per crear jocs basats en puzles: quins són els elements principals que componen aquests tipus de joc i quines pistes es poden afegir per guiar a l’estudiant en el procés d’aprenentatge amb el joc. Per altra banda, pel que fa a laimplementació del joc, s’utilitzarà tecnologia basada en interfícies tangibles.Per tal d’analitzar el joc basat en puzles que s’ha dissenyat i implementat per aprendre conceptes basics de les Enginyeries TIC, s’ha portat a terme una avaluació amb estudiants d’un centre educatiu. Aspectes com el disseny de pistes, l’experiència dels estudiants amb el joc il’aprenentatge amb el joc seran analitzats per extreure les conclusions oportunes.

Disseny, implementació i avaluació d'un joc tangible basat en puzles per a l'aprenentatge d'arquitectura d'ordinadors

Actualment existeix una falta d'interès per part dels estudiants a l'àrea de les enginyeries en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que es pot veure reflectida en el descens de les matriculacions universitàries en aquest àmbit. Aquest fet està relacionat amb que la nova generació d‟estudiants està constantment en contacte amb tota mena d'aparells tecnològics estimulants i a l‟hora de l‟estudi poden sofrir una falta d‟interès per l‟ús d‟una metodologia d'aprenentatge més tradicional. En aquest sentit s'ha investigat que l‟ús de jocs com a eina educativa pot ser una bona solució per afrontar aquesta falta d'interès. No obstant això, actualment no existeixen gaires jocs destinats a aprendre conceptes relacionats amb les enginyeries TIC i que proporcionin als estudiants els mecanismes d'ajuda necessaris per donar-los suport durant l'aprenentatge d‟aquests nous conceptes. En aquest projecte es desenvoluparà un joc educatiu per a estudiants amb l‟objectiu de proporcionar uns primers coneixements sobre les TIC. Per una banda, per al disseny del joc s‟utilitzarà un model conceptual que defineix els elements necessaris per a dissenyar jocs basats en resoldre puzles. A més, aquest model conceptual permet el disseny no només de jocs per a PCs, sinó també de jocs tangibles i exploratius (mitjançant tecnologia mòbil). En el nostre cas, ens centrarem en la implementació d‟un joc tangible. Per altra banda, pel que fa a la implementació, tindrem en compte l‟estàndard educatiu d‟IMS Learning Design, demostrant d‟aquesta manera que aquest tipus de jocs es poden beneficiar dels avantatges que aporten els estàndards educatius. Per tant, en aquest PFC es dissenyarà i implementarà un joc tangible basat en puzles dintre de l‟àrea d‟arquitectura d‟ordinadors. El joc constarà de tres mini-jocs que es presentaran com jocs de realitat augmentada amb el suport d‟un ordinador i unes peces físiques amb les que interactuaran els usuaris. El sistema proporcionarà un sistema d‟ajuda i un sistema de puntuació. Per últim, avaluarem el joc en un centre escolar amb estudiants de 4t d‟ESO amb la finalitat d'analitzar les valoracions dels estudiants respecte el joc i les pistes proporcionades.

Effect of conditioned media, nutritive elements, and mitotic synchronization on the accuracy of the cytogenetic analysis in acute nonlymphocytic leukemia patients presenting with inv(16)/t(16;16) or t(15;17).

To improve the yield of the cytogenetic analysis in patients with acute nonlymphocytic leukemia (ANLL), six culture conditions for bone marrow or peripheral blood cells were tested in parallel. Two conditioned media (CM), phytohemagglutinin leukocyte PHA-LCM and 5637 CM, nutritive elements (NE), and methotrexate (MTX) cell synchronization were investigated in 14 patients presenting with either inv(16)/ t(16;16) (group 1, n = 9 patients) or t(15;17) (group 2, n = 5). The criteria used to identify the most favorable culture conditions were the mitotic index (MI), the morphological index (MorI), and the percentage of abnormal metaphases. In the presence of PHA-LCM and 5637 CM, the MI were significantly increased in group 2, whereas in the MTX conditions, MI remained very low in both groups. The values of the MorI did not reveal any significant changes in chromosome resolution between the conditions in either group. The addition of NE did not have a positive effect in quantity or quality of metaphases. Because of the variability of the response of leukemic cells to different stimulations in vitro, several culture conditions in parallel are required to ensure a satisfactory yield of the chromosome analysis in ANLL.

Les llicències d'ús dels recursos digitals

La introducció dels recursos digitals a les biblioteques al llarg de l'última dècada ocasionat el canvi del mitjà fonamental de formació del fons: s'ha passat de comprar els documents a fer-hi possible l'accés. Aquest nou model d'adquisició funciona mitjançant llicències d'ús, que contenen elements que afecten tant els professionals com els usuaris. S'ofereix una visió global de l'estructura i el contingut d'aquests contractes, tot destacant-ne el possible impacte sobre l'accés, la gestió i la utilització dels recursos adquirits amb llicència. Els professionals han de prendre consciència de la responsabilitat que assumeixen quan contracten un recurs digital, tot defensant en la negociació de les condicions els seus propis interessos i també els dels usuaris, actuals i futurs

NS4B Self-Interaction through Conserved C-Terminal Elements Is Required for the Establishment of Functional Hepatitis C Virus Replication Complexes.

Hepatitis C virus (HCV) is an important human pathogen, persistently infecting more than 170 million individuals worldwide. Studies of the HCV life cycle have become possible with the development of cell culture systems supporting the replication of viral RNA and the production of infectious virus. However, the exact functions of individual proteins, especially of nonstructural protein 4B (NS4B), remain poorly understood. NS4B triggers the formation of specific, vesicular membrane rearrangements, referred to as membranous webs, which have been reported to represent sites of HCV RNA replication. However, the mechanism of vesicle induction is not known. In this study, a panel of 15 mutants carrying substitutions in the highly conserved NS4B C-terminal domain was generated. Five mutations had only a minor effect on replication, but two of them enhanced assembly and release of infectious virus. Ten mutants were replication defective and used for selection of pseudoreversions. Most of the pseudoreversions also localized to the highly conserved NS4B C-terminal domain and were found to restore replication competence upon insertion into the corresponding primary mutant. Importantly, pseudoreversions restoring replication competence also restored heterotypic NS4B self-interaction, which was disrupted by the primary mutation. Finally, electron microscopy analyses of membrane alterations induced by NS4B mutants revealed striking morphological abnormalities, which were restored to wild-type morphology by the corresponding pseudoreversion. These findings demonstrate the important role of the C-terminal domain in NS4B self-interaction and the formation of functional HCV replication complexes.

Metallogenic model of the Trepca Pb-Zn-Ag skarn deposit, Kosovo: Evidence from fluid inclusions, Rare Earth Elements, and stable isotope data

The Trepca Pb-Zn-Ag skarn deposit (29 Mt of ore at 3.45% Pb, 2.30% Zn, and 80 g/t Ag) is located in the Kopaonik block of the western Vardar zone, Kosovo. The mineralization, hosted by recrystallized limestone of Upper Triassic age, was structurally and lithologically controlled. Ore deposition is spatially and temporally related with the postcollisional magmatism of Oligocene age (23-26 Ma). The deposit was formed during two distinct mineralization stages: an early prograde closed-system and a later retrograde open-system stage. The prograde mineralization consisting mainly of pyroxenes (Hd(54-100)Jo(0-45)Di(0-45)) resulted from the interaction of magmatic fluids associated with Oligocene (23-26 Ma) postcollisional magmatism. Whereas there is no direct contact between magmatic rocks and the mineralization, the deposit is classified as a distal Pb-Zn-Ag skarn. Abundant pyroxene reflects low oxygen fugacity (<10(-31) bar) and anhydrous environment. Fluid inclusion data and mineral assemblage limit the prograde stage within a temperature range between 390 degrees and 475 degrees C. Formation pressure is estimated below 900 bars. Isotopic composition of aqueous fluid, inclusions hosted by hedenbergite (delta D = -108 to -130 parts per thousand; delta O-18 = 7.5-8.0 parts per thousand), Mn-enriched mineralogy and high REE content of the host carbonates at the contact with the skarn mineralization suggest that a magmatic fluid was modified during its infiltration through the country rocks. The retrograde mineral assemblage comprises ilvaite, magnetite, arsenopyrite, pyrrhotite, marcasite, pyrite, quartz, and various carbonates. Increases in oxygen and sulfur fugacities, as well as a hydrous character of mineralization, require an open-system model. The opening of the system is related to phreatomagmatic explosion and formation of the breccia. Arsenopyrite geothermometer limits the retrograde stage within the temperature range between 350 degrees and 380 degrees C and sulfur fugacity between 10(-8.8) and 10(-7.2) bars. The principal ore minerals, galena, sphalerite, pyrite, and minor chalcopyrite, were deposited from a moderately saline Ca-Na chloride fluid at around 350 degrees C. According to the isotopic composition of fluid inclusions hosted by sphalerite (delta D = -55 to -74 parts per thousand; delta O-18 = -9.6 to -13.6 parts per thousand), the fluid responsible for ore deposition was dominantly meteoric in origin. The delta S-31 values of the sulfides spanning between -5.5 and +10 parts per thousand point to a magmatic origin of sulfur. Ore deposition appears to have been largely contemporaneous with the retrograde stage of the skarn development. Postore stage accompanied the precipitation of significant amount of carbonates including the travertine deposits at the deposit surface. Mineralogical composition of travertine varies from calcite to siderite and all carbonates contain significant amounts of Mn. Decreased formation temperature and depletion in the REE content point to an influence of pH-neutralized cold ground water and dying magmatic system.

Models d'interpretació de la cançó tradicional catalana per part dels mestres especialistes de música a l'escola primària

Aquest treball de recerca, realizat amb mestres especialistes de música de l'etapa primària, exposa diversos models d'interpretació de la cançó, prèvia exposició dels diversos elements que en configuren el caràcter.

Elements pedagògics de la concepció metodològica del disseny

Visió dels processos de la labor projectual del disseny com exemple de la possibilitat de l'autocrítica de la seva lògica i per la seva utilitat a l'ensenyament del disseny

La mediació i l'arbitratge de consum: explorar sistemes d'ODR

La utilització dels mitjans alternatius de resolució de conflictes (ADR) en l'àmbit de les reclamacions de consum té un marc legal específic a Espanya -i també a la UE- des del 1993, que deriva de les seves característiques especials. Algunes són d'encuny exclusivament jurídic: es tracta de reclamacions en què el marc legal aplicable és el denominat dret de consum; d'altres tenen un suport bàsicament fàctic: solen tenir poca entitat econòmica, és a dir, entren en la categoria del que denominem small claims, i el fet que les reclamacions -en alguns casos que van en augment- siguin transfrontereres condiciona l'opció entre jurisdicció tradicional i ADR, com també tindrem ocasió d'analitzar. Cal afegir a aquests elements jurídics i fàctics un element important de política legislativa en un àmbit de la UE: els ADR s'entenen com un instrument bàsic per a garantir l'accés dels consumidors a la justícia, però alhora, en l'àmbit del comerç electrònic, són un element de gran transcendència en la creació de la denominada confiança electrònica o e-confidence. Per aquest motiu, s'exploren contínuament proces- sos de resolució en línia de conflictes (on-line dispute resolution, ODR). Els ODR pretenen la màxima eficàcia oferint un suport tècnic capaç de solucionar una controvèrsia amb la intervenció d'un tercer o sense, i dins o fora de l'organització de l'empresari. D'aquesta manera, s'usa un mateix expedient tècnic per a posar en marxa successivament més d'un ADR, o es potencien els mecanismes automàtics que prescindeixen dels conceptes jurídics i, en mig de l'exploració constant, Espanya aposta per l'arbitratge electrònic de consum en el RD 236/2008. A aquests temes ens referirem a continuació.

Le partage des responsabilités dans l'espace Dublin, entre confiance mutuelle et sécurité des demandeurs d'asile

On 21 January 2011, the Grand Chamber of the European Court of Human Rights delivered its judgment in the case of MSS v. Belgium and Greece. This judgment puts into question the practices followed by many national authorities in the implementation of the Dublin system. Particularly noteworthy are the effects on the "safety presumption" that Member States accord to each other in the field of asylum. The authors explore the implications of the MSS decision, first, in regard of the evidentiary requirements imposed on asylum seekers to rebut the safety presumption. They come to the conclusion that through the decision, a real paradigm-shift has taken place - from the theoretical to the actual supremacy of the non-refoulement principle in Dublin matters. This is also true in light of the increased requirements imposed by the Court as regards the scope and depth of judicial review on transfer decisions. Moreover, the MSS judgment could give new impetus to the stalled reform process concerning the Dublin Regulation. Indeed, the Court's decision seems to enshrine in positive ECHR law the most progressive elements of the Commission's proposal, including procedural guarantees and, de facto, the mechanism for the temporary suspension of transfers to member states not offering adequate protection.

Emplacement of ultramafic rocks into the continental crust monitored by light and other trace elements: An example from the Geisspfad body (Swiss-Italian Alps)

In order to evaluate the influence of continental crustal rocks on trace element budgets of serpentinized peridotites incorporated into the continental crust, we have analyzed the chemical composition of whole rock samples and minerals of the Geisspfad ultramafic complex (Swiss-Italian Alps). This complex represents a relict oceanic succession composed of serpentinites, ophicarbonates and metabasic rocks, emplaced into crustal gneisses during Alpine collision. Following peak metamorphic amphibolite facies conditions, fluid flow modified some of the trace element contents of ophicarbonates and deformed serpentinites close to the contact with country rocks. The fluid originated from the surrounding continental crustal rocks as documented by the increase of Pb in the serpentinites, and by the strongly negative all) values (-112 parts per thousand) of some ultramafic rocks close to the contact with surrounding gneisses. Little or no modification of the fluid mobile elements Li, B or U was observed in the serpentinite. In-situ analysis of light elements of serpentinite minerals indicate redistribution of light elements coupled to changes of mineral modes towards the outer 100-150 m of the massif. In the centre of the massif, Li is preferentially concentrated in olivine, while Be and B are hosted by tremolite. In contrast, at the outer rim of the massif, Li and Be are preferentially incorporated into diopside, and B into antigorite. This redistribution of light elements among the different minerals is visible in the serpentinite, at a maximum distance of -100-150 m from the ophicarbonate-metabasite contact. Our results show that interaction of ultramafic rocks and crust-derived fluids can be easily detected by studies of Pb and partial derivative D in whole rocks. We argue that small ultramafic bodies potentially record an emplacement-related trace element signature, and that crustal light element values in ultramafic rocks are not necessarily derived from a subducting slab. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Vesicular transport of d-serine in astrocytes

The concept of tripartite synapse suggests that astrocytes make up a functional synapse with pre- and postsynaptic neuronal elements to modulate synaptic transmission through the regulated release of neuromodulators called gliotransmitters. Release of gliotransmitters such as glutamate or D-serine has been shown to depend on Ca21-dependent exocytosis. However, the origin (cytosolic versus vesicular) of the released gliotransmitter is still a matter of debate. The existence of Ca21-regulated exocytosis in astrocytes has been questioned mostly because the nature of secretory organelles which are loaded with gliotransmitters is unknown. Here we show the existence of a population of vesicles that uptakes and stores glutamate and D-serine in astrocytes which are present in situ. Immunoisolated glial organelles expressing synaptobrevin 2 (Sb2) display morphological and biochemical features very similar to synaptic vesicles. We demonstrate that these organelles not only contain and uptake glutamate but also display a glia-specific transport activity for D-serine. Furthermore, we report that the uptake of D-serine is energized by a H1-ATPase present on the immunoisolated vesicles and that cytosolic chloride ions modulate the uptake of D-serine. Finally, we show that serine racemase (SR), the synthesizing enzyme for D-serine, is anchored to the membrane of glial organelles allowing a local and efficient concentration of the gliotransmitter to be transported. We conclude that vesicles in astrocytes do exist with the goal to store and release D-serine, glutamate and most likely other neuromodulators.