1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
Commodification of the public healthcare system has been a growing process in recent decades, especially in universal healthcare systems and in high-income countries like Spain. There are substantial differences in the healthcare systems of each autonomous region of Spain, among which Catalonia is characterized by having a mixed healthcare system with complex partnerships and interactions between the public and private healthcare sectors. Using a narrative review approach, this article addresses various aspects of the Catalan healthcare system, characterizing the privatization and commodification of health processes in Catalonia from a historical perspective with particular attention to recent legislative changes and austerity measures. The article approximates, the eventual effects that commodification and austerity measures will have on the health of the population and on the structure, accessibility, effectiveness, equity and quality of healthcare services.
Resumo:
Durante las primeras dcadas del s. XX se contempl un importante aumento de las enfermedades coronarias, este hecho estimul la investigacin sobre las causas de dichas enfermedades. En 1978, y para investigar este fenmeno se inici el estudio REGICOR en el Hospital Josep Trueta de Girona. En el s. XX tambin se contempl un creciente problema de contaminacin de las atmsferas urbanas, esto hizo que diferentes cientficos estudiaran las relaciones entre las enfermedades coronarias y la contaminacin atmosfrica en reas urbanas (Godish, 1997; Krupa & Legge, 2000; Brook et al., 2004 y Krewski et al., 2004). El proyecto realizado est situado en el contexto del primer estudio realizado en Espaa que investiga los efectos sobre la salud de la contaminacin atmosfrica (REGICOR 2000-AIR). En el proyecto se pretende investigar la influencia de diferentes factores (distancia de los tubos a la calle, altura de los tubos, anchura de la calle, trfico y densidad de trfico) sobre la contaminacin atmosfrica de las ciudades de Girona y Salt, con el fin de poder caracterizar lo mejor posible la exposicin a contaminacin atmosfrica. Para este fin se utilizar el NO2 como marcador de contaminacin atmosfrica y se seleccionaran varios puntos de muestreo en las dos ciudades dnde se pondrn captadores de NO2 para la medicin de dicha contaminacin. Despus, y mediante un anlisis estadstico, se podr determinar la influencia de los factores en la variacin de concentracin de NO2 en el rea seleccionada.
Resumo:
Article que tracta del tema recurrent de la pertinena o no de Gerunda a la tribu ibrica dels ausetans
Resumo:
Sobre l'emergncia i presa de conscincia d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII
Resumo:
Aquest article presenta les pautes espacials en l'mbit de la Regi II arran de l'elaboraci de l estudi sobre l'estructura territorial del Bisbat de Girona realitzat per la Unitat Geogrfica de la Universitat de Girona
Resumo:
Revisi de les teories sobre els orgens de Gerunda. Es tracten aspectes com ara el nom de la ciutat, la situaci topogrfica i la planta del municipi rom, la localitzaci sobre el permetre emmurallat que envolta la ciutat romana i la troballa de cermica indgena anterior a la conquesta romana
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Scarcities of environmental services are no longer merely a remote hypothesis. Consequently, analysis of their inequalities between nations becomes of paramount importance for the achievement of sustainability in terms either of international policy, or of Universalist ethical principles of equity. This paper aims, on the one hand, at revising methodological aspects of the inequality measurement of certain environmental data and, on the other, at extending the scarce empirical evidence relating to the international distribution of Ecological Footprint (EF), by using a longer EF time series. Most of the techniques currently important in the literature are revised and then tested on EF data with interesting results. We look in depth at Lorenz dominance analyses and consider the underlying properties of different inequality indices. Those indices which fit best with environmental inequality measurements are CV2 and GE(2) because of their neutrality property, however a trade-off may occur when subgroup decompositions are performed. A weighting factor decomposition method is proposed in order to isolate weighting factor changes in inequality growth rates. Finally, the only non-ambiguous way of decomposing inequality by source is the natural decomposition of CV2, which additionally allows the interpretation of marginal term contributions. Empirically, this paper contributes to the environmental inequality measurement of EF: this inequality has been quite stable and its change over time is due to per capita vector changes rather than population changes. Almost the entirety of the EF inequality is explainable by differences in the means between the countries of the World Bank group. This finding suggests that international environmental agreements should be attempted on a regional basis in an attempt to achieve greater consensus between the parties involved. Additionally, source decomposition warns of the dangers of confining CO2 emissions reduction to crop-based energies because of the implications for basic needs satisfaction.
Resumo:
Aquest projecte de recerca es planteja, com a objectiu principal, elaborar una contextualitzaci de Rhode entre el 195 aC i mitjan segle II dC. Es tracta dassolir noves hiptesis sobre el final relativament sobtat que pateix la fundaci massaliota, quin sn els motius del seu abandonament, si aquest es produeix totalment, quins fets porten a la recuperaci daquest espai i quin paper pot jugar l'mbit periurb de Rhode durant tot aquest perode. Alhora, es cerca posar en relaci els esdeveniments que passen a Rhode amb el procs de romanitzaci que pateix el territori
Resumo:
La Fundaci Privada Hospital Asil de Granollers, s el centre hospitalari de referncia a la comarca del Valls Oriental. s un hospital que pertany a la Xarxa Hospitalria ds Pública de Catalunya i que t concertat amb el Catsalut les lnies de latenci especialitzada i sociosanitria. El 94% de la facturaci de la FPHAG prov de la concertaci amb lasseguradora pública i la resta d'altres clients. En aquest marc, el que es proposa des del patronat i la direcci general s ordenar e impulsar el creixement del sector privat coincidint amb la disponibilitat del nou edifici datenci ambulatria, conjuntament amb la resta dels equipaments i estructures de l'mbit hospitalari del que ja venia disposant per activitat privada des de lany 2005. Amb aquesta finalitat, es defineix en el organigrama de la FPHAG una nova direcci, que entre d'altres objectius persegueixi i es faci seu el projecte per impulsar lassistncia sanitria privada dintre del marc de l'hospital i alhora vetlli per la equitat i els drets dels usuaris mitjanant el control de circuits i el registre dactivitat. Aquesta direccin anomenada Direcci de Gesti de Clients i Atenci a lUsuari, s la responsable de vetllar pel pacient/usuari/client, des del punt de vista de la gesti dels serveis sanitaris i la satisfacci del client, sigui aquest pblic o privat.
Resumo:
Un planteamiento inadecuado de una actividad de evaluacin propici un cambio radical en la manera de plantear la relacin pedaggica aplicada a la evaluacin por parte del profesor de la asignatura
Resumo:
Descripci geolgica de la Pedralta de Sant Feliu de Guxols
Resumo:
En un treball anterior (Pall & Roqu, 1997a) es van descriure les caracterstiques morfolgiques de la Pedralta i es van analitzar les causes que van produir la caiguda del bloc oscillant el 10 de desembre de 1996. En aquest, es detallen els fets esdevinguts amb posterioritat a aquesta data, especialment els relacionats amb els treballs de restituci que van culminar, el dia 26 de maig de 1999, amb la collocaci de la roca al damunt de la torre rocallosa que li serveix de base
Resumo:
Article que descriu les caracterstiques geolgiques, la gnesi i evoluci morfolgica i els intents per protegir la Pedralta de Sant Feliu de Guxols
