999 resultados para Potencial mitocondrial
Resumo:
A total of 296 species of Miridae belonging to 17 tribes were recorded from State of Minas Gerais, Brazil. New host plant records include 141 species of 43 orders and 69 families. Of this total, 98.5% of plants have some agricultural, pharmacological or ornamental importance; 29 orders and families of host plants have two or more mirid species.
Resumo:
Caranguejos do gênero Uca Leach, 1814 (caranguejo "violinista") são um grupo bem conhecido e caracterizado por um acentuado dimorfismo sexual e assimetria da quela do macho. Atualmente, estão descritas 97 espécies no mundo. Objetivou-se estimar a distribuição geográfica potencial de 4 espécies do gênero Uca que ocorrem na costa do continente Americano: Uca maracoani Latreille, 1802-1803, U. uruguayensis Nobili, 1901, U. panacea Novak & Salmon, 1974 e U. monilifera Rathbun, 1914. Para modelar a distribuição dessas espécies nas Américas foram utilizados pontos de ocorrência compilados da literatura. Para a modelagem foram utilizados os programas Maxent e GARP a partir de 10 variáveis climáticas e três variáveis topográficas. Todas as variáveis foram convertidas para uma malha com resolução de 0,0417 graus. Nos dois modelos (Maxent e GARP) as espécies apresentaram distribuição geográfica maior do que sugerido por outros trabalhos de registro de ocorrência, com exceção de U. monilifera. Segundo o critério de área sob a curva (AUC), os modelos gerados pelo GARP apresentaram melhores resultados do que os modelos do Maxent. Entretanto, avaliando em conjunto os resultados dos dois modelos é possível melhor estabelecer planos de conservação para espécies com habitat restrito (U. panaceae e U. monilifera), além de recomendar um aumento na amostragem de U. maracoani no nordeste brasileiro e U. uruguyaensis no sudeste brasileiro, a fim de detectar possíveis aumentos na sua distribuição geográfica com base nas predições dos modelos de nicho.
Resumo:
Drosophila Fallen, 1823 (Diptera, Drosophilidae) is for long a well-established model organism for genetics and evolutionary research. The ecology of these flies, however, has only recently been better studied. Recent papers show that Drosophila assemblies can be used as bioindicators of forested environment degradation. In this work the bioindicator potential of drosophilids was evaluated in a naturally opened environment, a coastal strand-forest (restinga). Data from nine consecutive seasonal collections revealed strong temporal fluctuation pattern of the majority of Drosophila species groups. Drosophila willistoni group was more abundant at autumns, whereas D. cardini and D. tripunctata groups were, respectively, expressive at winters and springs, and D. repleta group at both seasons. The exotic species D. simulans Sturtevant, 1919 (from D. melanogaster group) and Zaprionus indianus Gupta, 1970 were most abundant at summers. Overall, the assemblage structure did not show the same characteristics of forested or urban environments, but was similar to the forests at winters and to cities at summers. This raises the question that this locality may already been under urbanization impact. Also, this can be interpreted as an easily invaded site for exotic species, what might lead to biotic homogenization and therefore can put in check the usage of drosophilid assemblages as bioindicators at open environments.
Resumo:
São relatados estudos epidemiológicos feitos em um foco potencial de Tripanosomiase americana no bairro Santa Teresa na Cidade do Rio de Janeiro. Enquanto a pesquisa intensiva de Triatomideos em 40 "cafuas" existentes em áreas silvestres do local foi negativa, 11 exemplares (seis fêmeas e cinco machos) de Panstrongylus mzgistus (Burmeister, 1835) foram capturados em um grande edifício do local, estando nove infectados pelo Trypanosoma (S.) cruzi. Positivamente, tais insetos aí vieram ter atraídos pela grande iluminação dêsse edifício, seus focos de criação encontrando-se na mata. Não foi possível demonstrar de modo indiscutível tais criadouros em cuidadosas pesquisas feitas durante 10 meses. Todavia, em ninho de gambá (Didelphis marsupialis) foi achado uma casca de ovo de Triatomídeo, o qual pode ser atribuído ao P. megistus. Também em ninhos dos mesmos marsupiais e também de ratos silvestres foi descoberto um novo Triatomídeo (Parabelminus carioca Lent, 1943) novo transmissor do Trypanosoma (S.) cruzi, e que foi motivo de uma publicação anterior. De 42 exemplares de gambás (D. marsupialis) submetidos ao exame direto do sangue e ao xenodiagnóstico, 15 (ou seja 35.7 %) mostraram-se naturalmente infectados pelo T. (S.) cruzi. Dêstes quinze, quatro foram negativos ao exame direto de sangue, mas positivos ao xenodiagnóstico. Outro marsupial (Metachirus nudicaudatus Geoffroy), antes ainda não referido como depositário silvestre do Trypanosoma (S.) cruzi, foi verificado com infecção natural pelo xenodiagnóstico. A amostra "gambá de T. (S.) cruzi, mostrou-se patogênica para cao rhesus, gato e cobaio. Foi possível cultivá-la em meios de Nöller e NNN. A amostra "cuica" foi capaz de infectar cão e cobaio e também foi cultivada. A amostra "panstrongylus" também infectou cão e cobaio. Camondongos (Mus musculus, var albina) inoculados com qualquer uma das amostras, não apresentaram infecção sanguínea apreciável ao exame direto, enquanto que exibiam uma infecção peritoneal. Exame clínico sumário de 58 indivíduos residentes no local, permitiram o encontro de duas crianças com sintomas atribuíveis a doença de Chagas, mas o xenodiagnóstico dêstes pacientes foi negativo. Exames de sangue à fresco e xenodiagnóstico de 19 cães (cerca de 50 % dos existentes na zona estudada) foram negativos. Assim também de dois gatos. A possibilidade de infecção humana pelo T. (S.) cruzi no local estudado, é remota, considerados os hábitos silvestres aí observados nos transmissores. Porém, uma vez que aí existem depositários naturais abundantes dêsse tripanosoma, e também transmissores com alto índice de infestação, é possível a ocurrência de casos clínicos da moléstia, tanto mais quando se recorda que P. megistus tem geralmente habitos domiciliares em outras regiões do País, fàcilmente podendo adaptar-se às "cafuas" existentes no local. Por outro lado, a presença aí de famílias oriundas de zonas de endemia (Minas) poderá ainda apressar a existencia de condições domésticas de contágio.
Resumo:
La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones d’endemisme d’aus i conté quatre àrees importants per a la conservació d’aus. Malgrat això, la informació sobre l’avifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de l’aviturisme i la seva importància per a la conservació de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar l’aviturisme i la conservació conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endèmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitològica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservació. Yanta, destaca en ambdós sentits sent el desenvolupament de l’aviturisme la millor alternativa per garantir la conservació de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.
Resumo:
In paralel with several other epidemiologic and entomologic data of 19 Municipalities of Espírito Santo State, Brazil, the feeding pattern of 222 Triatoma vitticeps is studied through precipitin tests. Very high levels of natural infection with Trypanosoma cruzi are observed in adult insects, in contrast with the abscence or minimum degrees of infection among nymphs and human individuals. The precipitin tests showed the contact of the insects with multiple blood sources, chiefly human and birds, followed by rodents and marsupials. The data suggest that T. vitticeps in spite of being highly antropophilic, become infected by T. cruzi in sylvatic ambient and occasionally invade houses. The species doesn't seem to be - at least until now - a good vector in the domestic cycle of Chagas' disease. Several factors seem to be involved in this conclusion, mainly the low density of the insect in the houses, its hardness to coloniza them, its slowness concerning to suction and defecation and possibly its low susceptibility to different T. cruzi strains.
Resumo:
El cultivo del almendro tiene un peso importante en la agricultura española con unas 600.000 hectáreas, la mayoría de ellas en secano. Recientemente, la aparición de nuevas variedades y su implantación en regadío, ha permitido un gran salto hacia su reconversión. En el presente artículo se muestran los primeros resultados obtenidos en un ensayo iniciado en enero de 2000 y realizado en Les Borges Blanques (Lleida) con el objetivo de evaluar el potencial productivo de diferentes variedades de almendro en condiciones de riego deficitario (2.500 m3/ha y año). En los primeros años, las seis variedades evaluadas (Ferragnes, Guara, Lauranne, Glorieta, Francolí y Masbovera) han tenido muy buen omportamiento productivo, presentando en el 2006 (7º año) producciones cercanas e incluso superiores a 1.500 kg de grano/ha. Francolí, Lauranne y Glorieta han sido las variedades que han presentado mayor producción acumulada en los 7 primeros años (producciones superiores a 16.000 kg de almendra en cáscara por hectárea). Así mismo, en el artículo se analizan otros aspectos destacados: época de floración, época de recolección, vigor y la facilidad de formación del árbol entre otros.
Resumo:
Aquest estudi es centra en l’anàlisi de l’aprofitament d’aigües pluvials en sistemes urbans, concretament al barri de LaPlana - Sta. Bàrbara - Vallpineda de Sitges, en base als escenaris proposats que contemplen diferents criteris i paràmetres. La metodologia utilitzada que conjuga els resultats potencials de l’oferta amb els de la demanda d’aigua al barri permet la determinació del nivell d’autosuficiència hídrica del sistema. Els resultats mostren una alta autosuficiència del 90% en quant es s’apliquen estratègies de gestió hídrica ecoeficients i mesures domèstiques per a reduir la demanda domèstica del sector. A més, la tipologia de coberta inclinada i un major règim pluviomètric anual, s’ha observat afavoreixen l’augment d’aquest índex. Per tant, es considera apropiat realitzar un eficient aprofitament de l’aigua de pluja, com a recurs endogen local, donats els beneficis econòmics, ambientals i socials que comporta en una situació de dèficit hídric com la del municipi de Sitges.
Resumo:
R. brethesi is a sylvatic species from the Amazon region; it has been incriminated as responsible for the transmission of Chagas disease in collectors of piaçaba in this region. The aim of present study was to investigate the efficiency of these insects as potential vectors of Trypanosoma cruzi. Aspects related with feeding and defecation patterns, life time, and mortality had been observed in each instar of R. brethesi. We use 5th instar nymphs to get adults virgins, after the moulting 3 groups with 6 females and 2 males each were created to obtain eggs. After hatching, 1st instar nymphs had been weighed and kept in bottles until the next moult. Insects were fed once a week in mice. Results showed that the average period of incubation was 17 days, the number of blood meal was increasing from the 1st to the 5th instar nymph with 7 (average) to become adult, a significative numbers of the defecations occurring immediately after the bloodmeals. The total percentual of mortality was 16%. This results suggests that this species presents a good exploitation of blood meals and a brief nymphal development in laboratory conditions reflecting its behavior in sylvatic environments.
Resumo:
Susceptibility and compatibility experiments were carried out with 700 Biomphalaria tenagophila from the Paraná River basin exposed to infection with Schistosoma mansoni. Individual infection was performed with 10 miracidia of SJ2 strain from the Paraiba valley (Brazil) originally infective to B. tenagophila. These snails were laboratory-breed progeny of B. tenagophila collected from six localities of Argentina and one from Paraguay. From Argentina: Rincón de Vences (7%) and Posadas (11%) became infected with S. mansoni and the calculation of Frandsen's index (TCP/100) shows that they were Class II poorly compatible. Those snails from Goya (22%), Maloyas (5%), and Berón de Astrada (3%) were Class III compatible to the S. mansoni. None of the 100 snails exposed from Caá-Catí became infected (Class 0 incompatible). Tested samples from Paraguay (Encarnación) were infected (20%) and compatible (Class III). It was also studied the persistence of the infection in 244 snails of the first generation (F1) of those that were susceptible from three places. It was demonstrated an increment of the susceptibility in the F1 from Maloyas (chi2 = 27.22; p = 0.0001) and Posadas (chi2 = 4.24; p = 0.04). The results point out the possibility that schistosomiasis might be able to spread into the Paraná River basin where B. tenagophila exists.
Resumo:
Documento de reflexión basado en el Panel de Expertos sobre Open Social Learning en España: diagnóstico yperspectivas, de la Cátedra UNESCO de e-learning, 30 de junio 2009.
Resumo:
L’objectiu principal d’aquest treball és relacionar el nivell d’estemfiliosi en plantacions comercials de perera, a caiguda de fulla, amb la DPP o dosi potencial de pseudotecis de Pleospora allii (fase sexual del patogen Stemphylium vesicarium). També es pretén determinar aspectes relacionats amb la biologia del fong P. allii, com la dinàmica de producció de pseudotecis en el temps i l’efecte de la temperatura en aquesta formació. El coneixement del DPP en plantacions de pera i la predicció del desenvolupament inicial de la malaltia poden permetre perfeccionar els programes de control de l’estemfiliosi, reduint-ne el cost i l’impacte ambiental
Resumo:
Les deixalles acumulades per la pràctica de la pesca recreativa, sobretot des de roca, produeixen impactes sobre les espècies de flora i fauna. En aquest estudi es fa una caracterització de les modalitats de pesca recreativa i els estris emprats, una quantificació de les pèrdues dels materials al mar i una avaluació dels impactes potencials. Els resultats obtinguts de la quantificació d’ormeigs trobats al fons marí de Port Salvi (Sant Feliu de Guixols), mostren que els estris predominants són ploms, hams, esmerillons, mosquetons i fils. Les plomades més abundants són les de surfacting i les de pesca a fons de roca. Els materials que més abunden en la composició d’ormeigs de pesca són en gran part metalls i plàstics, ambdós de lenta descomposició i alta persistència al medi