L'unité de médecine des violences : une consultation médicolégale assurée par des infirmières

En janvier 2006, l'institut universitaire de médecine légale a ouvert l'unité de médecine des violences qui offre une consultation médicolégale spécialisée dans la prise en charge des adultes victimes de violence. La consultation est assurée par des infirmières dont la formation et la supervision sont conduites par des médecins légistes. Une écoute, un examen clinique en vue d'établir la documentation médicolégale et une orientation sont proposés aux patients.

Molecular epidemiology of Candida albicans and Candida glabrata strains isolated from intensive care unit patients in Poland

Over the last decades, Candida spp have been responsible for an increasing number of infections, especially in patients requiring intensive care. Knowledge of local epidemiology and analysis of the spread of these pathogens is important in understanding and controlling their transmission. The aim of this study was to evaluate the genetic diversity of 31 Candida albicans and 17 Candida glabrata isolates recovered from intensive care unit patients from the tertiary hospital in Krakow between 2011-2012. The strains were typed by random amplified polymorphic DNA (RAPD) polymerase chain reaction using five primers (CD16AS, HP1247, ERIC-2, OPE-3 and OPE-18). The results of the present investigation revealed a high degree of genetic diversity among the isolates. No clonal relationship was found among the C. albicans strains, whereas two C. glabrata isolates were identical. The source of Candida infection appeared to be mostly endogenous; however, the presence of two clonal C. glabrata strains suggested the possibility of cross-transmission of these pathogens. Our study confirmed the high discriminatory power of the RAPD technique in the molecular typing of Candida clinical isolates. This method may be applied to the evaluation of transmission routes of pathogenic fungi on a local level.

Delay for admission of unstable hospitalized patients to intensive care unit: a need for a medical emergency team?

INTRODUCTION. Patients admitted in Intensive Care Unit (ICU) from general wards are more severe and have a higher mortality than those admitted from emergency department as reported [1]. The majority of them develop signs of instability (e.g. tachypnea, tachycardia, hypotension, decreased oxygen saturation and change in conscious state) several hours before ICU admission. Considering this fact and that in-hospital cardiac arrests and unexpected deaths are usually preceded by warning signs, immediate on site intervention by specialists may be effective. This gave an impulse to medical emergency team (MET) implementation, which has been shown to decrease cardiac arrest, morbidity and mortality in several hospitals. OBJECTIVES AND METHODS. In order to verify if the same was true in our hospital and to determine if there was a need for MET, we prospectively collected all non elective ICU admissions of already hospitalized patients (general wards) and of patients remaining more than 3 h in emergency department (considered hospitalized). Instability criteria leading to MET call correspond to those described in the literature. The delay between the development of one criterion and ICU admission was registered. RESULTS. During an observation period of 12 months, 321 patients with our MET criteria were admitted to ICU. 88 patients came from the emergency department, 115 from the surgical and 113 from the medical ward. 65% were male. The median age was 65 years (range 17-89). The delay fromMETcriteria development to ICU admission was higher than 8 h in 155 patients, with a median delay of 32 h and a range of 8.4 h to 10 days. For the remaining 166 patients, an early MET criterion was present up to 8 h (median delay 3 h) before ICU admission. These results are quite concordant with the data reported in the literature (ref 1-8). 122 patients presented signs of sepsis or septic shock, 70 patients a respiratory failure, 58 patients a cardiac emergency. Cardiac arrest represent 5% of our collective of patients. CONCLUSIONS.Similar to others observations, the majority of hospitalized patients admitted on emergency basis in our ICU have warning signs lasting for several hours. More than half of them were unstable for more than 8 h. This shows there is plenty of time for early acute management by dedicated and specialized team such as MET. However, further studies are required to determine if MET implementation can reduce in-hospital cardiac arrests and influence the morbidity, the length of stay and the mortality.

Iowa Department of Human Services - Case Management Unit, June 30, 2002

State Agency Audit Report

Delirium auf der Intensivstation [Delirium in the intensive care unit.]

The prevalence of delirium in the Intensive Care Unit (ICU) is reported to vary from 20 to 80 %. Delirium in the ICU is not only a frightening experience for the patient and his or her family, it is also a challenge for the nurses and physicians taking care of the patient. Furthermore, it is also associated with worse outcome, prolonged hospitalisation, increased costs, long-term cognitive impairment and higher mortality rates. Thus, strategies to prevent ICU-delirium in addition to the early diagnosis and treatment of delirium are important. The pathophysiology of delirium is still incompletely understood, but numerous risk factors for the development of delirium have been identified in ICU-patients, among which are potentially modifiable factors such as metabolic disturbances, hypotension, anaemia, fever and infection. Key factors are the prevention and management of common risk factors, including avoiding overzealous sedation and analgesia and creating an environment that enhances reintegration. Once delirium is diagnosed, treatment consists of the use of typical and atypical antipsychotics. Haloperidol is still the drug of choice for the treatment of delirium and can be given intravenously in incremental doses of 1 to 2 to 5 (to 10) mg every 15 - 20 minutes.

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

Immigració, cohesió social i convivéncia al espai públic

L'assentament de població immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i s’ha tornat més complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogràfics i socioeconòmics. L'objectiu principal de aquesta investigació és analitzar la convivència a l'espai públic entre població autòctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuació. L'espai públic és un espai fonamental per la socialització i la convivència entre diferents grups de població, però també és un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relació entre convivència i espai públic s'ha estudiat la quotidianitat de la població immigrada als espais públics i la interacció a l'espai físic entre població autòctona i immigrada a través del treball de camp a tres barris de tres municipis de la província de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a través de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tècniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A través del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la població immigrant de l'espai públic són molt variats: socialització, feina, cura, oci, pràctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre d’altres. També s'ha pogut establir una relació entre la intensitat i el tipus d'ús que es fa de l'espai públic i diferents variables com gènere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha permès identificar elements que poden millorar la convivència en l'espai públic i a partir d'aquí s'han generat algunes línies d'actuació.

Iowa Department of Human Services - Case Management Unit, Independent Auditor's Reports Basic Financial Statements and Supplementary Information, June 30, 2003

State Agency Audit Report

Immigració i desafecció política a l'espai local: la instrumentalització política de la immigració a Catalunya i Gran Bretanya

El projecte ha tingut com a objectiu principal abordar la instrumentalització política de la immigració per part de partits polítics de nova extrema dreta. Aquest fenomen, que ha adquirit una gran rellevància a gran part dels països europeus, està adquirint una creixent rellevància en els casos britànic i català a partir de, entre altres coses, l'emergència electoral dels partits Plataforma per Catalunya i British National Party. En aquest sentit, el projecte ha tractat de desenvolupar una recerca que produís un conjunt de dades i coneixements que permetessin abordar de forma fonamentada un fenomen “nou” en el context català i que, fins al moment, ha rebut escassa atenció per part del món acadèmic. Dins d’aquest objectiu cal destacar el fet que la àmplia experiència de l’equip investigador britànic en l’anàlisi de la nova extrema dreta ha permès que els investigadors catalans poguessin desenvolupar la seva recerca recolzant-se i dialogant en la seva contrapart britànica. Els resultats de la recerca són certament novedosos i representaran una important contribució al coneixement d’aquest fenomen. Així, en el marc de la recerca s’han desenvolupat una sèrie d’entrevistes a membres i a votants de PxC, així com una enquesta a votants i una anàlisi agregada sobre el vot al partit. En aquest sentit, cal destacar que és la primera vegada que s’aconsegueixen aquest tipus de dades. Un fet que està fent, i farà, que la seva explotació i divulgació adquireixi una gran rellevància tant en el món acadèmic com en el de les administracions públiques. Finalment, convé ressaltar que el projecte també ha servit per consolidar la relació entre els equips d’investigació britànic i català i per impulsar la inserció de l’equip català en les xarxes europees d’investigació sobre aquesta matèria.

Is it worth treating fever in intensive care unit patients? Preliminary results from a randomized trial of the effect of external cooling.

BACKGROUND: Antipyresis is a common clinical practice in intensive care, although it is unknown if fever is harmful, beneficial, or a negligible adverse effect of infection and inflammation. METHODS: In a randomized study, rectal temperature and discomfort were assessed in 38 surgical intensive care unit patients without neurotrauma or severe hypoxemia and with fever (temperature >/=38.5 degrees C) and systemic inflammatory response syndrome. Eighteen patients received external cooling while 20 received no antipyretic treatment. RESULTS: Temperature and discomfort decreased similarly in both groups after 24 hours. No significant differences in recurrence of fever, incidence of infection, antibiotic therapy, intensive care unit and hospital length of stay, or mortality were noted between the groups. CONCLUSIONS: These results suggest that the systematic suppression of fever may not be useful in patients without severe cranial trauma or significant hypoxemia. Letting fever take its natural course does not seem to harm patients with systemic inflammatory response syndrome or influence the discomfort level and may save costs.

La Suisse des mosquées. Derrière le voile de l'unité musulmane

En Suisse, un peu moins de 5 % de la population se déclarent musulmans. Originaires pour la majeure partie des grandes vagues migratoires de la fin du XXe siècle, les musulmans helvétiques sont le plus souvent identifiés individuellement. Ce livre présente la réalité institutionnelle et peu connue de l'islam en Suisse à partir de plusieurs enquêtes menées sur la manière dont il s'organise. Sa présence est très diversifiée selon les contextes cantonaux différents et les origines culturelles bien contrastées d'un musulman des Balkans, du Maghreb ou de la Turquie. Ces recherches menées par des sociologues et des politologues dessinent une mosaïque qui montre à partir de l'islam pratiquant et confessant qu'il ne peut être réduit aux formes conservatrices et violentes que certains considèrent comme la traduction obligée de toute posture musulmane. Cet ouvrage propose un portrait contrasté de l'islam en Suisse avec, d'une part, des ensembles qui tentent d'organiser légitimement leur culte et de maintenir leur héritage religieux et, d'autre part, des défis déterminants à relever pour l'intégration des fidèles, comme les liens avec le pays d'origine, l'indépendance financière des mosquées ou les questions relatives aux revendications religieuses ou culturelles de l'identité musulmane. A partir de la réalité musulmane, ce livre expose toute l'ambiguïté de nos sociétés « tolérantes » et « ouvertes », mais démunies et contradictoires face à l'émergence récente de la pluralité religieuse.