El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

Desenvolupament, implementació i aplicació de noves metodologies per a l'estudi de la reactivitat química i de les propietats òptiques no lineals

El coneixement de la superfície d'energia potencial (PES) ha estat essencial en el món de la química teòrica per tal de discutir tant la reactivitat química com l'estructura i l'espectroscòpia molecular. En el camp de la reactivitat química es hem proposat continuar amb el desenvolupament de nova metodologia dins el marc de la teoria del funcional de la densitat conceptual. En particular aquesta tesis es centrarà en els següents punts: a) El nombre i la naturalesa dels seus punts estacionaris del PES poden sofrir canvis radicals modificant el nivell de càlcul utilitzats, de tal manera que per estar segurs de la seva naturalesa cal anar a nivells de càlcul molt elevats. La duresa és una mesura de la resistència d'un sistema químic a canviar la seva configuració electrònica, i segons el principi de màxima duresa on hi hagi un mínim o un màxim d'energia trobarem un màxim o un mínim de duresa, respectivament. A l'escollir tot un conjunt de reaccions problemàtiques des del punt de vista de presència de punts estacionaris erronis, hem observat que els perfils de duresa són més independents de la base i del mètode utilitzats, a més a més sempre presenten el perfil correcte. b) Hem desenvolupat noves expressions basades en les integracions dels kernels de duresa per tal de determinar la duresa global d'una molècula de manera més precisa que la utilitzada habitualment que està basada en el càlcul numèric de la derivada segona de l'energia respecte al número d'electrons. c) Hem estudiat la validesa del principis de màxima duresa i de mínima polaritzabiliat en les vibracions asimètriques en sistemes aromàtics. Hem trobat que per aquests sistemes alguns modes vibracionals incompleixen aquests principis i hem analitzat la relació d'aquest l'incompliment amb l'efecte de l'acoblament pseudo-Jahn-Teller. A més a més, hem postulat tot un conjunt de regles molt senzilles que ens permetien deduir si una molècula compliria o no aquests principis sense la realització de cap càlcul previ. Tota aquesta informació ha estat essencial per poder determinar exactament quines són les causes del compliment o l'incompliment del MHP i MPP. d) Finalment, hem realitzat una expansió de l'energia funcional en termes del nombre d'electrons i de les coordenades normals dintre del conjunt canònic. En la comparació d'aquesta expansió amb l'expansió de l'energia del nombre d'electrons i del potencial extern hem pogut recuperar d'una altra forma diferent tot un conjunt de relacions ja conegudes entre alguns coneguts descriptors de reactivitat del funcional de la densitat i en poden establir tot un conjunt de noves relacions i de nous descriptors. Dins del marc de les propietats moleculars es proposa generalitzar i millorar la metodologia pel càlcul de la contribució vibracional (Pvib) a les propietats òptiques no lineals (NLO). Tot i que la Pvib no s'ha tingut en compte en la majoria dels estudis teòrics publicats de les propietats NLO, recentment s'ha comprovat que la Pvib de diversos polímers orgànics amb altes propietats òptiques no lineals és fins i tot més gran que la contribució electrònica. Per tant, tenir en compte la Pvib és essencial en el disseny dels nous materials òptics no lineals utilitzats en el camp de la informàtica, les telecomunicacions i la tecnologia làser. Les principals línies d'aquesta tesis sobre aquest tema són: a) Hem calculat per primera vegada els termes d'alt ordre de Pvib de diversos polímers orgànics amb l'objectiu d'avaluar la seva importància i la convergència de les sèries de Taylor que defineixen aquestes contribucions vibracionals. b) Hem avaluat les contribucions electròniques i vibracionals per una sèrie de molècules orgàniques representatives utilitzant diferents metodologies, per tal de poder de determinar quina és la manera més senzilla per poder calcular les propietats NLO amb una precisió semiquantitativa.

Imaginarios y retórica en torno a las fronteras ecuatorianas. (Debates en torno a la cultura)

El «poder republicano» en el Ecuador, durante los siglos XIX y XX ha representado de opuestas maneras el espacio de frontera con Colombia («el hermano del Norte») y con Perú («el enemigo», «Caín de América»), representaciones que han generado discursos de soberanía, cuya función es buscar la construcción de un orden social, la implantación de «leyes» (de la Iglesia, el Estado). Por otro lado, las fronteras, sobre todo surorientales, eran representadas como espacios indeterminados («zonas baldías», ignotas, peligrosas, con una débil o nula presencia estatal), y sus habitantes, como «salvajes». Todo ello generó otro tipo de discursos: los civilizatorios, que buscaban misionar, colonizar y concesionar (esto es, ceder el control de territorios baldíos a compañías e inversionistas extranjeros, para que se hicieran cargo de la explotación de recursos naturales y la administración de los mismos). Si bien las diferencias entre los discursos se difuminan, los imaginarios de los que se parte (en relación con los territorios baldíos y zonas de frontera) se mantienen y reconstituyen durante el siglo XX. Ambos son retóricas que contribuyen al desconocimiento y negación de la realidad de estas zonas.

El discurso romántico-masculino sobre la virtud femenina: ventriloquismo travesti, censura literaria y violencia donjuanesca en Montalvo y Mera (Estudios)

El autor revisa el discurso de Juan Montalvo en dos textos de Las Catilinarias y en El Regenerador, señalando las estrategias que emplea para apoyar el control patriarcal sobre la mujer: simula una voz femenina que habla por y para las mujeres, sobre sus propias necesidades y deseos, censura y restringe la creatividad poética femenina, y sanciona a aquellas mujeres rebeldes que cuestionan la autoridad masculina. Señala el autor que, sobre la educación de la mujer, el “liberalismo católico” de Montalvo resulta similar a la ideología conservadora y católica de su enemigo político, el presidente García Moreno. De igual forma, en Ojeada histórico-crítica de la poesía ecuatoriana, Juan León Mera censura la autoría, autoridad y autorización para escribir de dos poetas ecuatorianas (Dolores Veintimilla y Mercedes González de Moscoso), como formas de controlar y vigilar esas mismas subjetividades femeninas “manipulables, impulsivas o pecaminosas”, hace algo similar respecto de la obra de Sor Juana, en Obras selectas de la célebre monja de Méjico Sor Juana Inés de la Cruz. Por último, en su Geometría moral, Juan Montalvo da un paso más allá, y revela el lado egocéntrico y perverso de la autoridad masculina.

Orde Wingate, 'Guerrilla' Warfare and Long-Range Penetration, 1940-44

Major General Orde Wingate was a highly controversial figure in his time and remains so among historians. However, his eccentric and colourful personality has drawn attention away from the nature of his military ideas, the most important of which was his concept of long-range penetration, which originated from his observations of his operations in Italian-occupied Ethiopia in 1941, and evolved into the model he put into practice in the Chindit operations in Burma in 1943-44. A review of Wingate's own official writings on this subject reveals that long-range penetration combined local guerrilla irregulars, purpose-trained regular troops and airpower into large-scale offensive operations deep in the enemy rear, with the intention of disrupting his planning process and creating situations regular forces could exploit. This evolved organically from Major General Colin Gubbins' doctrine for guerrilla resistance in enemy occupied areas, and bears some resemblance to the operational model applied by US and Allied forces, post September 2001.

Functional benefits of predator species diversity depend on prey identity

1. Determining the functional significance of species diversity in natural enemy assemblages is a key step towards prediction of the likely impact of biodiversity loss on natural pest control processes. While the biological control literature contains examples in which increased natural enemy diversity hinders pest control, other studies have highlighted mechanisms where pest suppression is promoted by increased enemy diversity. 2. This study aimed to test whether increased predator species diversity results in higher rates of predation on two key, but contrasting, insect pest species commonly found in the rice ecosystems of south-east Asia. 3. Glasshouse experiments were undertaken in which four life stages of a planthopper (Nilaparvata lugens) and a moth (Marasmia patnalis) were caged with single or three-species combinations of generalist predators. 4. Generally, predation rates of the three-species assemblages exceeded expectation when attacking M. patnalis, but not when attacking N. lugens. In addition, a positive effect of increased predator species richness on overall predation rate was found with M. patnalis but not with N. lugens. 5. The results are consistent with theoretical predictions that morphological and behavioural differentiation among prey life stages promotes functional complementarity among predator species. This indicates that emergent species diversity effects in natural enemy assemblages are context dependent; they depend not only on the characteristics of the predators species, but on the identity of the species on which they prey.

Host niches and defensive extended phenotypes structure parasitoid wasp communities

Oak galls are spectacular extended phenotypes of gallwasp genes in host oak tissues and have evolved complex morphologies that serve, in part, to exclude parasitoid natural enemies. Parasitoids and their insect herbivore hosts have coevolved to produce diverse communities comprising about a third of all animal species. The factors structuring these communities, however, remain poorly understood. An emerging theme in community ecology is the need to consider the effects of host traits, shaped by both natural selection and phylogenetic history, on associated communities of natural enemies. Here we examine the impact of host traits and phylogenetic relatedness on 48 ecologically closed and species-rich communities of parasitoids attacking gall-inducing wasps on oaks. Gallwasps induce the development of spectacular and structurally complex galls whose species- and generation-specific morphologies are the extended phenotypes of gallwasp genes. All the associated natural enemies attack their concealed hosts through gall tissues, and several structural gall traits have been shown to enhance defence against parasitoid attack. Here we explore the significance of these and other host traits in predicting variation in parasitoid community structure across gallwasp species. In particular, we test the "Enemy Hypothesis,'' which predicts that galls with similar morphology will exclude similar sets of parasitoids and therefore have similar parasitoid communities. Having controlled for phylogenetic patterning in host traits and communities, we found significant correlations between parasitoid community structure and several gall structural traits (toughness, hairiness, stickiness), supporting the Enemy Hypothesis. Parasitoid community structure was also consistently predicted by components of the hosts' spatiotemporal niche, particularly host oak taxonomy and gall location (e.g., leaf versus bud versus seed). The combined explanatory power of structural and spatiotemporal traits on community structure can be high, reaching 62% in one analysis. The observed patterns derive mainly from partial niche specialisation of highly generalist parasitoids with broad host ranges (>20 hosts), rather than strict separation of enemies with narrower host ranges, and so may contribute to maintenance of the richness of generalist parasitoids in gallwasp communities. Though evolutionary escape from parasitoids might most effectively be achieved via changes in host oak taxon, extreme conservatism in this trait for gallwasps suggests that selection is more likely to have acted on gall morphology and location. Any escape from parasitoids associated with evolutionary shifts in these traits has probably only been transient, however, due to subsequent recruitment of parasitoid species already attacking other host galls with similar trait combinations.

A role for parasites in stabilising the fig-pollinator mutualism

Mutualisms are interspecific interactions in which both players benefit. Explaining their maintenance is problematic, because cheaters should outcompete cooperative conspecifics, leading to mutualism instability. Monoecious figs (Ficus) are pollinated by host-specific wasps (Agaonidae), whose larvae gall ovules in their "fruits'' (syconia). Female pollinating wasps oviposit directly into Ficus ovules from inside the receptive syconium. Across Ficus species, there is a widely documented segregation of pollinator galls in inner ovules and seeds in outer ovules. This pattern suggests that wasps avoid, or are prevented from ovipositing into, outer ovules, and this results in mutualism stability. However, the mechanisms preventing wasps from exploiting outer ovules remain unknown. We report that in Ficus rubiginosa, offspring in outer ovules are vulnerable to attack by parasitic wasps that oviposit from outside the syconium. Parasitism risk decreases towards the centre of the syconium, where inner ovules provide enemy-free space for pollinator offspring. We suggest that the resulting gradient in offspring viability is likely to contribute to selection on pollinators to avoid outer ovules, and by forcing wasps to focus on a subset of ovules, reduces their galling rates. This previously unidentified mechanism may therefore contribute to mutualism persistence independent of additional factors that invoke plant defences against pollinator oviposition, or physiological constraints on pollinators that prevent oviposition in all available ovules.

The role of exotic plants in the invasion of Seychelles by the polyphagous insect Aleurodicus disperses: a phylogenetically controlled analysis

The accidental introduction of the spiralling whitefly, Aleurodicus dispersus Russell (Homoptera: Aleyrodidae) to Seychelles in late 2003 is exploited during early 2005 to study interactions between A. dispersus, native and exotic host plants and their associated arthropod fauna. The numbers of A. dispersus egg spirals and pupae, predator and herbivore taxa were recorded for eight related native/exotic pairs of host plants found on Mahe, the largest island in Seychelles. Our data revealed no significant difference in herbivore density (excluding A. dispersus) between related native and exotic plants, which suggests that the exotic plants do not benefit from 'enemy release'. There were also no differences in predator density, or combined species richness between native and exotic plants. Together these data suggest that 'biotic resistance' to invasion is also unlikely. Despite the apparent lack of differences in community structure significantly fewer A. dispersus egg spirals and pupae were found on the native plants than on the exotic plants. Additional data on A. dispersus density were collected on Cousin Island, a managed nature reserve in which exotic plants are carefully controlled. Significantly higher densities of A. dispersus were observed on Mahe, where exotic plants are abundant, than on Cousin. These data suggest that the rapid invasion of Seychelles by A. dispersus may largely be due to the high proportion of plant species that are both exotic and hosts of A. dispersus; no support was found for either the 'enemy release' or the 'biotic resistance' hypotheses.

Numerical abundance of invasive ants and monopolisation of exudate-producing resources - a chicken and egg situation

1. Invasive ants commonly reach abnormally high abundances and have severe impacts on the ecosystems they invade. Current invasion theory recognises that not only negative interactions, such as natural enemy release, but positive interactions, such as facilitation, are important in causing this increased abundance. 2. For invasive ants, facilitation can occur through mutualism with exudate-producing plants and insects. To obtain such partnerships, however, invaders must first displace native ants, whose communities are highly structured around such resources. 3. By manipulating the abundance of an invasive ant relative to a native, we show that a minimum threshold abundance exists for invasive ants to monopolise exudate-producing resources. In addition, we show that behavioural dominance is context dependent and varies with spatial location and numerical abundance. 4. Thus, we suggest a 'facilitation-threshold' hypothesis of ant invasion, whereby a minimum abundance of invasive ants is required before facilitation and behavioural dominance can drive abundance rapidly upwards through positive feedback.

Suitability of Arabidopsis thaliana as a model for host plant-Plutella xylostella-Cotesia plutellae interactions

Successful pest management is often hindered by the inherent complexity of the interactions of a pest with its environment. The use of genetically characterized model plants can allow investigation of chosen aspects of these interactions by limiting the number of variables during experimentation. However, it is important to study the generic nature of these model systems if the data generated are to be assessed in a wider context, for instance, with those systems of commercial significance. This study assesses the suitability of Arabidopsis thaliana (L.) Heynh. (Brassicaceae) as a model host plant to investigate plant-herbivore-natural enemy interactions, with Plutella xylostella (L.) (Lepidoptera: Plutellidae), the diamondback moth, and Cotesia plutellae (Kurdjumov) (Hymenoptera: Braconidae), a parasitoid of P. xylostella. The growth and development of P. xylostella and C. plutellae on an A. thaliana host plant (Columbia type) were compared to that on Brassica rapa var. pekinensis (L.) (Brassicaceae), a host crop that is widely cultivated and also commonly used as a laboratory host for P. xylostella rearing. The second part of the study investigated the potential effect of the different A. thaliana background lines, Columbia and Landsberg (used in wider scientific studies), on growth and development of P. xylostella and C. plutellae. Plutella xylostella life history parameters were found generally to be similar between the host plants investigated. However, C. plutellae were more affected by the differences in host plant. Fewer adult parasitoids resulted from development on A. thaliana compared to B. rapa, and those that did emerge were significantly smaller. Adult male C. plutellae developing on Columbia were also significantly smaller than those on Landsberg A. thaliana.

Effects of UV-blocking films on the dispersal behavior of Encarsia formosa (Hymenoptera : Aphelinidae)

The parasitoid Encarsia formosa Gahan (Hymenoptera: Aphelinidae) has been used successfully for the control of Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Homoptera: Aleyrodidae). The development of UV-blocking plastic films has added a new component to future integrated pest management systems by disrupting insect pest infestation when UV light is excluded. Because both T. vaporariorum and E. formosa are reported to have similar spectral efficiency, there was a need to identify the impact of UV-blocking films on the dispersal behavior of both the pest and the natural enemy. In field studies, using choice-chamber experiments, E. formosa showed some preference to disperse into compartments where less UV light was blocked. However, further studies indicated that the effect was primarily attributable to the different light diffusion properties of the films tested. Thus, unlike its whitefly host, when the UV-absorbing properties of the films were similar, but the light diffusion properties differed, E.formosa adults preferred to disperse into compartments clad with films that had high light diffusion properties. When the plastic films differed most in their UV-absorbing capacity and had no light-diffusion capability, the initial dispersal of E. formosa between treatments was similar, although a small preference toward the environment with UV light was observed over time. When parasitoid dispersal was measured 3 h after release, more parasitoids were found on plants, suggesting that the parasitoids would search plants for whitefly hosts, even in a UV-blocked light environment. The potential for the integration of UV-blocking films with E. formosa in an advanced whitefly management system is discussed.

Ant semiochemicals limit apterous aphid dispersal

Some organisms can manipulate the nervous systems of others or alter their physiology in order to obtain benefit. Ants are known to limit alate aphid dispersal by physically removing wings and also through chemical manipulation of the alate developmental pathway. This results in reduced dispersal and higher local densities of aphids, which benefit ants in terms of increased honeydew and prey availability. Here, we show that the walking movement of mutualistic apterous aphids is also reduced by ant semiochemicals. Aphids walk slower and their dispersal from an unsuitable patch is hampered by ants. If aphid walking dispersal has evolved as a means of natural enemy escape, then ant chemicals may act as a signal indicating protection; hence, reduced dispersal could be adaptive for aphids. If, however, dispersal is primarily a means to reduce competition or to maintain persistent metapopulations, then manipulation by ants could be detrimental. Such manipulation strategies, common in host-parasite and predator-prey interactions, may be more common in mutualism than expected.

Using the web graph to influence application behaviour

The Web's link structure (termed the Web Graph) is a richly connected set of Web pages. Current applications use this graph for indexing and information retrieval purposes. In contrast the relationship between Web Graph and application is reversed by letting the structure of the Web Graph influence the behaviour of an application. Presents a novel Web crawling agent, AlienBot, the output of which is orthogonally coupled to the enemy generation strategy of a computer game. The Web Graph guides AlienBot, causing it to generate a stochastic process. Shows the effectiveness of such unorthodox coupling to both the playability of the game and the heuristics of the Web crawler. In addition, presents the results of the sample of Web pages collected by the crawling process. In particular, shows: how AlienBot was able to identify the power law inherent in the link structure of the Web; that 61.74 per cent of Web pages use some form of scripting technology; that the size of the Web can be estimated at just over 5.2 billion pages; and that less than 7 per cent of Web pages fully comply with some variant of (X)HTML.

Cross-resistance following artificial selection for increased defense against parasitoids in Drosophila melanogaster

An increase in resistance to one natural enemy may result in no correlated change, a positive correlated change, or a negative correlated change in the ability of the host or prey to resist other natural enemies. The type of specificity is important in understanding the evolutionary response to natural enemies and was studied here in a Drosaphila-parasitoid system. Drosophila melanogaster lines selected for increased larval resistance to the endoparasitoid wasps Asobara tabida or Leptopilina boulardi were exposed to attack by A. tabida, L. boulardi and Leptopilina heterotama at 15 degrees C, 20 degrees C, and 25 degrees C. In general, encapsulation ability increased with temperature, with the exception of the lines selected against L. boulardi, which showed the opposite trend. Lines selected against L, boulardi showed large increases in resistance against all three parasitoid species, and showed similar levels of defense against A. tabida to the lines selected against that parasitoid. In contrast, lines selected against A. tabida showed a large increase in resistance to A. tabida and generally to L. heterotoma, but displayed only a small change in their ability to survive attack by L. boulardi. Such asymmetries in correlated responses to selection for increased resistance to natural enemies may influence host-parasitoid community structure.