Environmental management systems implementation

All organisations make some contribution to the degradation of the environment through their use of resources and production of waste. Environmental management systems (EMS) standards can provide a tool for companies to systematically reduce their environmental impacts. ISO 14001 was published in 1996. This fitted in with plans of the case study company to take proactive action in this area, even though there was no legislative requirement for them to do so. As EMS implementation was a new area at the time, appropriate methodologies were developed to address different aspects of the implementation, and ISO 14001 was successfully implemented in the company. The results of the primary research included: ♦ Drawing up a methodology for identifying and interpreting the environmental legislation that may have an impact on the organisation and compiling a register of such regulations. ♦ Developing a robust methodology for assessing significant environmental aspects and impacts and applying this to the software company. ♦ Establishing objectives and targets for those aspects identified as significant and implementing environmental management programmes to meet these. ♦ Developing an internal environmental audit procedure based on auditing against the significant aspects. ♦ Integrating areas of the EMS with the existing quality management system in order to avoid duplication of effort. ♦ Undergoing an external assessment process in order to achieve certification of the system. The thesis concludes that the systematic approach defined in ISO 14001 provided a mechanism that the organisation was able to adopt to bring about improvement in its environmental performance. The system was based on a thorough evaluation of the organisation's significant environmental aspects in order to bring about a reduction in its negative impacts. The ISO 14001 requirement for continual improvement is the key driver of the system, and this is what differentiates it from ISO 9000.

Development and implementation of an integrated technical management system

Quality Management, Integrated Technical Management Systems, ITMS, Technical Elements, Environment, Occupational Health and safety, OH&S, Standards, ISO, General Regulations, Integration, Management Functions, Computer Centre, Suc-cess Concepts, Documentation, PCT, QMS, EMS, OH&S-MS, Portioning, Evaluation, Technical Cycle, Technical Compliance, Framework

How tight should one's hands be tied? Fear of floating and credibility of exchange rate regimes

This paper analyzes the linkages between the credibility of a target zone regime, the volatility of the exchange rate, and the width of the band where the exchange rate is allowed to fluctuate. These three concepts should be related since the band width induces a trade-off between credibility and volatility. Narrower bands should give less scope for the exchange rate to fluctuate but may make agents perceive a larger probability of realignment which by itself should increase the volatility of the exchange rate. We build a model where this trade-off is made explicit. The model is used to understand the reduction in volatility experienced by most EMS countries after their target zones were widened on August 1993. As a natural extension, the model also rationalizes the existence of non-official, implicit target zones (or fear of floating), suggested by some authors.

Does the euro dominate Central and Eastern European money markets?

The so-called German Dominance Hypothesis (GDH) claimed that Bundesbank policies were transmitted into other European Monetary System (EMS) interest rates during the pre-euro era. We reformulate this hypothesis for the Central and Eastern European (CEE) countries that are on the verge of accessing the eurozone. We test this \Euro Dominance Hypothesis (EDH)" in a novel way using a global vector autoregressive (GVAR) approach that combines country-speci c error correction models in a global system. We nd that euro area monetary policies are transmitted into CEE interest rates which provides evidence for monetary integration between the eurozone and CEE countries. Our framework also allows for introducing global monetary shocks to provide empirical evidence regarding the e ects of the recent nancial crisis on monetary integration in Europe.

Auditoria ambiental de l'edifici de l'Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l'Ajuntament de Sitges

Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de l’edifici de l’Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l’Ajuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) nº 761/2001, i la posterior obtenció d’un certificat de gestió i auditories ambientals (EMAS). L’auditoria s’inicia amb la identificació dels aspectes ambientals de l’edifici, mitjançant la recopilació de dades sobre consums energètics i hídrics, la estimació de la generació de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades són utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una sèrie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes d’estalvi d’aigua, d’enllumenat, de producció d’electricitat i l’educació ambiental dels treballadors. Per a la implantació d’un SGA en la situació actual de l’edifici, es necessària, entre altres coses, la implantació d’un sistema de registre que arxivi els consums d’aigua, energia i generació de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A més, caldrà implementar un Programa de bones pràctiques ambientals en l’oficina per tal de reduir el consum elèctric, d’aigua i generació de residus, i la seva classificació per part dels treballadors.

Validació creuada en població penitenciària de criteris psicomètrics i tècnics per la predicció de conductes adaptatives i factors de risc

La predicció del grau d’adaptació de les persones que ingressen als centres penitenciaris és un element clau per poder minimitzar problemes regimentals i, alhora, facilitar el procés de rehabilitació. Els elements predictors es poden fonamentar en variables psicomètriques (mesurades mitjançant qüestionaris psicològics) i també en judicis tècnics professionals, basats en l’acumulació d’experiència obtinguda pel treball. En aquesta investigació, es validen dos qüestionaris psicomètrics que poden ser útils per predir el grau d’adaptació regimental: un de personalitat, el CPS (Cuestionario de Personalidad Situacional) i l’altre d’impulsivitat, el BARRAT (BIS-11). Els resultats demostren que les variables del CPS prediuen millor el comportament conflictiu, mentre que la impulsivitat mesurada pel BARRAT prediu millor el comportament adaptat. També es validen els criteris tècnics psicològic (judici tècnic emès per part del psicòleg) i criminològic (judici tècnic emès per part del jurista criminòleg). El pas següent ha estat fer una validació creuada que consisteix en la comparació mútua entre el criteris psicomètrics i els tècnics, per veure quines variables són finalment seleccionades de cara a la predicció de la variable més rellevant de l’adaptació regimental: haver tingut o no una regressió de grau de tractament penitenciari. Els resultats demostren que no hi ha una superioritat dels criteris psicomètrics sobre els criteris tècnics i que no estan oposats, sinó que es reforcen mútuament per millorar la predicció del grau d’adaptació regimental. El poder predictiu de les variables seleccionades és encara més alt quan es tracta de predir l’adaptació al règim penitenciari dels interns primaris (els que ingressen per primera vegada a la presó) que quan es refereix als reincidents. D’altra banda, s’ha baremat el qüestionari d’impulsivitat de BARRAT (BIS-11) en població penitenciària per convertir-lo en una eina de pronòstic, tant de comportament regimental com de reincidència penal.

Estudi energètic de les llars del barri de Haër (Senegal)

En el present estudi s’han analitzat quines són les fonts energètiques utilitzades a les llars de Haër, així com les repercussions que aquestes tenen sobre el medi natural i socioeconòmic de les famílies. Per tal de poder identificar quines són aquestes fonts i els seus efectes, s’ha realitzat un inventari i una diagnosi energètica. S’ha estudiat l’ús de l’energia en dos àmbits domèstics principals: la il·luminació i el cuinat, analitzant la freqüència d’ús i quantificant el consum energètic familiar. Les fonts energètiques detectades són: llenya, carbó, gas, querosè, piles i espelmes, de les quals, la llenya, el querosè i el carbó són les majoritàriament utilitzades. El consum energètic per càpita és de 2.100 kWh/any. Per altra banda, l’obtenció d’algunes d’aquestes fonts energètiques, suposen un cost econòmic molt elevat per les economies familiars, arribant a suposar un 60% dels ingressos. A partir de les dades obtingudes a la diagnosi, s’ha aplicat un indicador per tal de quantificar la magnitud de l’impacte sobre el medi produït pel model energètic seguit dins de les llars. L’indicador estudiat ha estat la petjada energètica, amb la qual s’ha traduït aquest consum en unitats de superfície biològicament productiva, requerida per absorbir el CO2 emès. El resultat ha estat que una persona produeix anualment 2,09·10-2 tCO2, que requereix de 7,53·10-3 gha/persona de superfície forestal per ser absorbides. S’ha comparat aquest resultat amb la petjada energètica domèstica calculada pel poble d’Araós, el qual, amb un model energètic totalment diferent, té una petjada energètica de 1,53 gha/persona. Un cop detectats els problemes o impactes causats pel model energètic actual, es proposa una alternativa energètica per tal de reemplaçar algunes fonts convencionals, principalment el querosè dels quinqués. Així doncs, mitjançant l’aprofitament de l’energia solar, es plantegen dos models fotovoltaics adaptats a dues tipologies de llars diferents, amb l’objectiu de minimitzar el cost i optimitzar els recursos energètics. Finalment es planteja una solució financera per abordar el cost inicial de la instal·lació solar.

Simulador de domótica con interfaz vocal

Automatización de una vivienda consistente en un sistema capaz de reconocer una serie de comandos únicamente teniendo como entrada la señal acústica emitida por el usuario. Se ha optado por realizar un entorno de simulación 3D en el que se recrea una vivienda y el movimiento de un usuario. Los resultados obtenidos de la ejecución de órdenes de voz se pueden apreciar en el propio simulador, viendo en pantalla el resultado que producirían en una casa inteligente con el mismo sistema.

Accès à l'information médico-sociale dans le canton de Vaud : degré et sources d'information des personnes âgées

Améliorer la coordination des soins est un des points cardinaux de la politique Vieillissement et Santé du canton de Vaud. Ceci se traduit notamment par une volonté d'optimiser l'accès des personnes âgées à l'information médico-sociale. Un des projets qui en découle consiste à mettre en place un guichet intégré, soit un système centralisé, qui permettrait d'être renseigné·e ou orienté·e sur les prestations existantes efficacement et correctement, quelle que soit l'entité à laquelle on s'adresse. C'est dans ce contexte que le Centre d'Observation et d'Analyse du Vieillissement (COAV) a réalisé en 2013 une enquête sur l'accès à l'information médico-sociale auprès des personnes de 65 ans et plus non-institutionnalisées du canton. Ses résultats montrent que : ? Les besoins en prestations médico-sociales sont potentiellement importants car ces dernières sont susceptibles d'intéresser directement, du fait de difficultés fonctionnelles, un peu plus d'un tiers des personnes non institutionnalisées de plus de 65 ans, et indirectement 17 % des personnes du même âge qui sont aussi des aidant·e·s. Les femmes et les personnes bénéficiant de prestations complémentaires à l'assurance vieillesse (PC), étant plus fragiles, sont particulièrement concernées. ? Si cette population a potentiellement d'importants besoins en prestations médico-sociales, les portes d'accès à l'information sur ces prestations restent dans leur ensemble encore mal connues, même si l'on observe de grandes variations selon le type de services en question (selon les prestations, 27% à 57% des personnes interrogées ont déclaré ne pas savoir où s'adresser pour trouver de l'information à leur sujet). ? Les femmes, les personnes recevant des PC, ainsi que les personnes vulnérables et dépendantes sont proportionnellement plus actives dans la recherche d'information. ? Bien que les personnes ayant récemment eu l'occasion de rechercher de l'information sur certaines prestations médico-sociales semblent mieux connaître le système, 7% d'entre elles ont qualifié cette information de plutôt indisponible, 21% d'incomplète, 33% de dispersée et 15% de contradictoire. ? Deux tiers des personnes âgées pensent que l'information médico-sociale devrait être plus accessible sur l'existence de prestations, leur coût et les possibilités d'aide financière pour pouvoir en bénéficier. ? Parmi les personnes n'ayant pas récemment recherché d'information, les habitants de la région Nord sauraient plus souvent où s'adresser pour s'informer que ceux des autres régions. RAISONS DE SANTÉ 221 ? Etre un homme, être défavorisé financièrement (présence de PC) et, au niveau du statut fonctionnel, être vulnérable plutôt que robuste, sont des facteurs de risque d'accès limité à l'information. ? Les mêmes facteurs de risque se retrouvent en conduisant les analyses par type de prestations, excepté pour l'aide relative aux démarches administratives. L'information sur cette aide est mieux connue des personnes recevant des PC parmi celles ayant récemment recherché de l'information. ? Il n'a cependant pas été possible d'identifier un profil-type de la personne à risque face à l'accès à l'information sur la base des données socio-démographiques et fonctionnelles disponibles. ? D'autre part, cette enquête a mis en évidence le fait que le médecin traitant (désigné par 77% des individus) et le CMS (64 %), ainsi que, dans une moindre mesure, la commune (35%), sont les acteurs vers lesquelles les personnes âgées du canton se dirigeraient le plus volontiers pour trouver des informations sur diverses prestations médico-sociales. ? Cependant, au vu des variations constatées en comparant certains sous-groupes, d'autres sources ne sont pas à négliger lors de la mise en place d'un guichet intégré (telles qu'Internet, les EMS, Pro Senectute, les pharmacies, les BRIO, les hôpitaux, la garde médicale, etc.). Cette enquête montre que malgré les efforts entrepris pour faire connaître les prestations médico-sociales, une proportion non négligeable de ces services est peu connue des bénéficiaires potentiels. Ainsi, il serait intéressant de réitérer une telle étude après la mise en place du guichet intégré afin de pouvoir évaluer son impact.

Effects of two types of fatigue on the VO(2) slow component.

The aim of the study was to test the hypothesis of the involvement of type II fibres in the V.O (2) slow component phenomenon by using two prior fatiguing protocols on the knee extensor muscles. Nine subjects performed three constant-load cycling exercises at a work rate corresponding to 80 % of their V.O (2) max: (i) preceded by a 20-min fatiguing protocol using electromyostimulation (EMS), (ii) preceded by a 20-min fatiguing protocol using voluntary contractions (VOL), and (iii) without fatiguing protocol (NFP). Voluntary and evoked neuromuscular properties of the knee extensor muscles were tested before (PRE) and after (POST) the two fatiguing protocols. Results show a significant reduction in voluntary force after both fatiguing protocols (-19.9 % and -11.8 %, in EMS and VOL, respectively p<0.01). After EMS, this decrease was greater than after VOL (p<0.05) and was combined with a slackening of muscle contractile properties which was absent after VOL (p<0.05). Regarding the effects on oxygen uptake kinetics, the appearance of the slow component was delayed after EMS and its amplitude was lower than those obtained in VOL and NFP conditions (0.48+/-0.07 vs. 0.75+/-0.09 and 0.69+/-0.08 L . min (-1), respectively; p<0.05). It can thus be concluded that exercises dedicated to preferentially fatiguing type II fibres may alter V.O (2) kinetics.

Genetic diversity of Toscana virus

Distribution of Toscana virus (TOSV) is evolving with climate change, and pathogenicity may be higher in nonexposed populations outside areas of current prevalence (Mediterranean Basin). To characterize genetic diversity of TOSV, we determined the coding sequences of isolates from Spain and France. TOSV is more diverse than other well-studied phleboviruses (e.g.,Rift Valley fever virus).

Enhanced Model Selection for motion segmentation

In this paper a novel rank estimation technique for trajectories motion segmentation within the Local Subspace Affinity (LSA) framework is presented. This technique, called Enhanced Model Selection (EMS), is based on the relationship between the estimated rank of the trajectory matrix and the affinity matrix built by LSA. The results on synthetic and real data show that without any a priori knowledge, EMS automatically provides an accurate and robust rank estimation, improving the accuracy of the final motion segmentation

Concentrations of the enantiomers of fluoxetine and norfluoxetine after multiple doses of fluoxetine in cytochrome P4502D6 poor and extensive metabolizers.

Plasma concentrations of the enantiomers of fluoxetine (FLX) and norfluoxetine (NFLX) were measured at days 7, 14, and 23 of oral administration of 20 mg of racemic fluoxetine in 11 patients who were comedicated with risperidone. Eight patients were genotyped as being cytochrome P4502D6 extensive metabolizers (EMs) and three as cytochrome P4502D6 poor metabolizers (PMs). No statistically significant differences were calculated between EMs and PMs in the concentrations of (R)-FLX and (R)-NFLX for all days examined (day 23, mean +/- SD for (R)-FLX and (R)-NFLX in EMs, 16 +/- 5 and 29 +/- 20 ng/mL, respectively; in PMs, 16 +/- 1 and 20 +/- 2 ng/mL, respectively). However, concentrations of (S)-FLX and (S)-NFLX were higher and lower, respectively, in PMs as compared with EMs (day 7, p = 0.037 and p = 0.036; day 14, p = 0.014 and p = 0.014; day 23, p = 0.068 and p = 0.038). On day 23, mean (S)-FLX and (S)-NFLX in EMs were (mean +/- SD) 39 +/- 26 and 63 +/- 26 ng/mL, and in PMs they were 88 +/- 7 and 19 +/- 2 ng/mL. This study confirms the results of the single-dose studies showing that CYP2D6 is involved in the demethylation of FLX to NFLX, with a stereoselectivity toward the (S)-enantiomer. The data also clearly show that the CYP2D6 genotype has an important influence on the concentrations of the (S)- but not of the (R)-enantiomer of FLX and NFLX after multiple doses.

Sistema de votació electrònica sobre corbes el·líptques amb mescla de vots mitjançant Random Group Full Checking

L'objectiu del treball és dissenyar i implementar un sistema de simulació de votació electrònica, emprant una adaptació sobre corbes el·líptiques del criptosistema ElGamal, per tal d'estudiar-ne la viabilitat, centrant l'atenció en temes de seguretat, especialment en el procés de mescla de vots per tal de desvincular un vot de la persona que l'ha emès.