Confidence sets for asset correlations in portfolio credit risk

Asset correlations are of critical importance in quantifying portfolio credit risk and economic capitalin financial institutions. Estimation of asset correlation with rating transition data has focusedon the point estimation of the correlation without giving any consideration to the uncertaintyaround these point estimates. In this article we use Bayesian methods to estimate a dynamicfactor model for default risk using rating data (McNeil et al., 2005; McNeil and Wendin, 2007).Bayesian methods allow us to formally incorporate human judgement in the estimation of assetcorrelation, through the prior distribution and fully characterize a confidence set for the correlations.Results indicate: i) a two factor model rather than the one factor model, as proposed bythe Basel II framework, better represents the historical default data. ii) importance of unobservedfactors in this type of models is reinforced and point out that the levels of the implied asset correlationscritically depend on the latent state variable used to capture the dynamics of default,as well as other assumptions on the statistical model. iii) the posterior distributions of the assetcorrelations show that the Basel recommended bounds, for this parameter, undermine the levelof systemic risk.

Evaluación de la siniestralidad en pequeñas y medianas empresas en los sectores económicos de la regional centro de una aseguradora de riesgos laborales, Colombia, 2014.

Introducción: Las estadísticas de siniestralidad laboral son el negativo de las condiciones de trabajo de la economía de un país. Las indeseables condiciones de trabajo que predominan en la actualidad probablemente sean consecuencia de las crecientes contrataciones temporales lo cual conduce a que se incrementen los accidentes de trabajo, debido a la pobre inversión en el área de riesgos laborales. Objetivo: Evaluación de la siniestralidad en pequeñas y medianas empresas de los sectores económicos de la regional centro en una aseguradora de riesgos laborales, Colombia, 2014. Materiales y métodos: Estudio tipo observacional descriptivo, retrospectivo, realizado a 14.994 eventos calificados como accidentes de trabajo en una aseguradora de riesgos laborales dela regional centro durante Enero a Diciembre del años 2014. Resultados: La mayor incidencia de accidentalidad fue en el sector económico de establecimientos financieros, seguros, actividades inmobiliarias y servicios a las empresas, con un 36.9%. Se encontró que el riesgo que genero mayor accidentalidad fue caída a nivel con un 17.2%. El grupo diagnostico que predomino fue el de heridas superficiales y heridas abiertas con un 77.4%. El tipo de atención que genero mayores atenciones fue la atención ambulatoria con 93.1%. Conclusión: El sector económico que se vio mayormente afectado en accidentalidad laboral fue el de establecimientos financieros, seguros, actividades inmobiliarias y servicios a las empresas. Al asociar dicho sector económico con el tipo de riesgo se determinó que el riesgo por lesión en accidente deportivo fue de un 61%, predisponiendo este al desarrollo de accidentalidad laboral. Por lo anterior se deben hacerr estrategias de intervención de prevención y promoción en las pequeñas y medianas empresas y como consecuencia disminuir las tasas de siniestralidad e impactar de manera positiva en la salud de los trabajadores, en las tasas de ausentismo laboral y el costo asistencial.

Mesura de la qualitat en el sector serveis

El treball desenvolupat en aquesta tesi consisteix en l'adaptació a la llengua catalana d'un model de mesura de la qualitat en el sector serveis, el model servqual, i la seva contrastació a través d'una aplicació empírica al sector de les entitats financeres de les comarques gironines. El primers capítols del treball constitueixen un bloc introductori al tema principal de la tesi, la mesura de la qualitat en el sector serveis, i indiquen la necessitat i la conveniència d'obtenir una mesura fiable de la qualitat per tal d'aconseguir un avantatge competitiu sostenible tant en el mercat nacional com en el mercat internacional actual. El desenvolupament metodològic de la tesi es realitza en dues vessants diferents, per una banda es procedeix a l'adaptació a la llengua catalana de l'instrument de mesura que es vol contrastar, i per l'altra es descriu, es discuteix i s'aplica la metodologia estadística que permet descobrir variables latents, és a dir, constructes no observables directament, a través de l'estudi de la covariació de les variables observables o indicadors adequats. L'objectiu general que es vol aconseguir és l'avaluació de la qualitat percebuda del servei que ofereixen les entitats financeres de la província de Girona. Els objectius específics que es planteja el treball, a part de la obtenció de l'instrument adaptat a la llengua catalana per a la mesura de la qualitat percebuda en el sector de les entitats financeres, són: a) L'estudi de la validesa i de la fiabilitat de l'instrument, així com l'anàlisi de l'estabilitat de les dimensions inherents al model i que porten a la formació del constructe qualitat percebuda. b) L'anàlisi de la relació entre les percepcions i les expectatives com a manera d'avaluar la qualitat percebuda. c) La discriminació deis constructes qualitat, qualitat percebuda i satisfacció i les possibles relacions existents entre ells. d) L'estudi del poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients. e) L'impacte que tenen les característiques socioeconòmiqes deis clients, així com la distinció entre tipus d'entitat (caixes i bancs), en l'avaluació de la qualitat percebuda. L'elecció del sector empíric d'aplicació del treball no ha estat gratuïta i obeeix a dos motius principals. En primer lloc, i a diferència d'altres treballs empírics d'aplicació de l''escala servqual, no es vol fer l' estudi sobre una mostra de conveniència o sobre una llista de clients d'una determinada entitat sinó que planteja l'estudi sobre una mostra aleatòria geogràfica presa sobre el total poblacional censat a les comarques gironines. L' altra motiu l'imposa la mateixa metodologia al exigir que el client ha d'haver pogut escollir lliurament l'entitat que avalua i per tant que el seu judici sobre l'entitat no ha estat condicionat a priori. La mostra s'ha seleccionat realitzant mostreig aleatori simple proporcional a la mesura de l'hàbitat prèvia estratificació dels municipis segons tinguin mida censal inferior als 2.000 habitants, entre 2.000 i 10.000 habitants, entre 10.000 i 50.000 habitants i superior als 50.000 habitants. El total de la mostra de la primera fase (500 persones), s'ha administrat mitjançant entrevista personal per enquestadors entrenats prèviament. El nivell de resposta útil consta de 430 qüestionaris. La mostra utilitzada en la segona fase consta de 150 persones, seleccionades aleatòriament entre les que havien donar resposta valida en la primera fase i l'administració es va fer per correu. Les anàlisis exploradores realitzades mostren la poca estabilitat de les dimensions del model encara que l'escala de les percepcions recull un percentatge de variabilitat superior a l'escala servqual i proporciona valors superiors per l'alfa de Cronbach. Les anàlisis confirmatòries efectuades per a contrastar l'existència de les cinc dimensions del model (tangible, fiabilitat, interès, seguretat i empatia), com a variables latents associades als seus corresponents models de mesura. ens permeten rebutjar-les globalment encara que observem ajustos menys dolents per al' escala de les percepcions que per a l'escala servqual. L'anàlisi en profunditat del model ens porta a la conclusió que els aspectes més significatius en l'avaluació de qualitat són els corresponents a aspectes de seguretat, fiabilitat i interès i que els percentatges de variabilitat explicada són superiors en tots els casos per a l' escala de les percepcions que per al' escala servqual. Atès que l' anàlisi de la bateria servqual indica que les percepcions dels clients només superen les seves expectatives en tres dels ítems corresponents a la dimensió tangible, que les valoracions de qualitat i de satisfacció global són molt bones i que la comparació de les puntuacions mitjanes a les expectatives amb puntuacions mitjanes d'importància dels diferents aspectes avaluats indiquen criteris semblants, concloem que l'escala de les percepcions té un poder explicatiu superior i que la interpretació de l'escala servqual s'ha de contextualitzar en el sentit que no es poden interpretar de la mateixa manera els gaps amb mateixa puntuació, sinó que la diferencia entre percepcions i expectatives és més important si la puntuació donada a les expectatives és més alta. Les anàlisis efectuades a través de proves Anova i interpretades a través d'anàlisis de classificació múltiple indiquen que els aspectes socioeconòmics que més incideixen en les valoracions de qualitat són els que fan referència a la mida de l'hàbitat i al nivell d'estudis. Veiem el paral·lelisme en l'explicació de les dues escales, percepcions i servqual, però sempre a favor de l'escala de les percepcions pel que fa a significativitat i a percentatge de variabilitat explicada. El model estructural saturat entre els constructes que mesuren de manera global la qualitat, les percepcions de qualitat i la satisfacció global, ens permet rebutjar la hipòtesis que es tracta de mesures de tres constructes iguals i ens permet establir relacions entre ells. El modelat amb equacions estructurals de dos models equivalents excepte pel que fa a la direccionalitat entre qualitat i satisfacció entre les percepcions, la qualitat, la satisfacció i el comportament futur del client, ens porta a ajustos completament equivalents. De la mateixa manera, el planteig de models equivalents per discernir quin dels dos constructes, qualitat o satisfacció, és el que causa un efecte directe sobre el comportament futur del client ens porta també a ajustos equivalents. Les principals conclusions del treball són que les percepcions de qualitat dels clients de les entitats financeres de les comarques gironines són molt bones i que els aspectes més importants per a la valoració de la qualitat són els que fan referència a seguretat, fiabilitat i interès. Els aspectes que fan referència a les dimensions tangibles i d'empatia són molt poc significatius estadísticament. Destaca el fet que l'escala de les percepcions té un poder predictiu més alt a nivell individual que l'escala servqual analitzada i que l'escala de les expectatives permet relativitzar la importància de les conclusions extretes a través de l'escala de les percepcions. S'ha comprovat la validació de criteri de l'instrument a través de la predicció del comportament futur del client en l'ajust estructural realitzat i la fiabilitat de l'instrument s'ha comprovat a través de la prova test-retest efectuada entre les dues fases del treball empíric sobre la mateixa mostra de persones en dos moments de temps. Qualitat i satisfacció són la mesura de dos constructes diferents entre els que no hem pogut decidir el sentit de causalitat. El poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients es mesura a través d'un efecte indirecte a través de les variables de qualitat i de satisfacció global i és significatiu. Les variables socioeconòmiques són importants per entendre millor el comportament dels diferents sectors de mercat així com dels dos tipus d'entitat avaluades (bancs i caixes). L' escala servqual és un esquelet vàlid per a la mesura de la qualitat dels serveis però cal un treball qualitatiu previ a la seva implantació en un sector concret per recollir una part més gran de la variabilitat de les respostes i la seva força està en la utilització repetida al llarg del temps per captar canvis tant en les expectatives com en les percepcions de qualitat dels clients.

O mecenato cultural como estratégia de marketing empresarial : os casos Banco Espírito Santo, Banco Português de Investimento e Caixa Geral de Depósitos

O objetivo deste estudo consiste em investigar a aplicação do marketing na atividade de mecenato cultural no contexto empresarial. Nesse sentido, foi estudado o caso de três instituições financeiras, através de uma análise aprofundada às suas ações de mecenato, de forma a compreender melhor as suas motivações. Numa primeira fase, foi elaborada uma investigação teórica não só sobre o panorama cultural e políticas de mecenato na Europa e, em particular, em Portugal, mas também a relevância da responsabilidade social no âmbito empresarial. Esta investigação pretende assim salientar o mecenato cultural enquadrado numa estratégia de marketing empresarial, num cenário em que as instituições usam o apoio financeiro à cultura como veículo para destacar o seu papel ativo na sociedade e no mercado, promovendo a sua imagem.

Finanzas, cultura y poder en la comunidad Salasaca: un análisis de la experiencia del microcrédito y cooperativas indígenas

Este trabajo examina a los microcréditos como método para propulsar el desarrollo. A la vez, revela varios efectos de las microfinanzas sobre la pobreza, la cultura y las relaciones de poder a través de un análisis económico y etnográfico sobre los indígenas de Salasaca. Muestra que las instituciones financieras organizadas y dirigidas por otros indígenas, con el apoyo y los consejos de la comunidad internacional, exitosamente crean nuevos métodos sensibles a la cultura indígena para la distribución de créditos. Sin embargo, estos créditos no alivian la pobreza ni generan desarrollo económico y social dentro de la comunidad. Los préstamos otorgados por estas instituciones dan esperanza, pero no resultan en la creación de nuevas posibilidades para las comunidades indígenas. Además, la ampliación del acceso al crédito produce efectos corolarios negativos sobre la cultura y las relaciones de poder en la comunidad, beneficiando a los poderosos. Así, se muestra que la teoría de las microfinanzas tiene varias falencias.

¿Complicamos demasiado las cosas en los contratos financieros internacionales? (Tema Central)

Este es un momento de gran agitación dentro de los mercados de crédito. Durante los últimos seis meses, decenas de billones de dólares de inversiones en papeles o instrumentos de deuda han tenido que ser castigados. Poderosas instituciones financieras han caído. Algunas de ellas se han visto obligadas a vender importantes porciones de su participación accionarial a inversionistas no convencionales con el fin de mantener los porcentajes mínimos de capital requerido.

Informal finance and rural finance policy in India: historical and contemporary perspectives

From the 1950s up to the early 1990s the All-India data show an ever-declining share of informal credit in the total outstanding debt of rural households. Contemporaneous micro-level studies, using more qualitative research methodologies, provide evidence that questions the strength of this trend, and more recent All-India credit surveys show, first, a levelling, and then a rise, in the share of rural informal credit in 1990/91 and 2000/01, respectively. By reference to findings of a study of village moneylenders in Rajasthan, the paper notes lessons to be drawn. First, informal financial agents have not disappeared from the rural financial landscape in India. Second, formal-sector financial institutions can learn much about rural financial service needs from the financial products and processes of their informal counterparts. Third, a national survey of informal agents, similar to that of the 1921 Census survey of indigenous bankers and moneylenders, would provide valuable pointers towards policy options for the sector. A recent Reserve Bank of India Report on Moneylender Legislation not only explores incentive mechanisms to better ensure fair practice, but also proposes provision for a new category of loan providers that would explicitly link the rural informal and formal financial sectors.

An investigation of the existing situation and trends in building energy efficiency management in China

According to the Chinese State Council's "Building Energy Efficiency Management Ordinance", a large-scale investigation of energy efficiency (EE) in buildings in contemporary China has been carried out in 22 provincial capitals and major cities in China. The aim of this project is to provide reliable information for drawing up the "Decision on reinforcing building energy efficiency" by the Ministry of Construction of China. The surveyed organizations include government departments, research institutions, property developers, design institutions, construction companies, construction consultancy services companies, facility management departments, financial institutions and those which relate to the business of building energy efficiency. In addition, representatives of the media and residents were also involved. A detailed analysis of the results of the investigation concerning aspects of the cur-rent situation and trends in building energy consumption, energy efficiency strategy and the implementation of energy efficiency measures has been conducted. The investigation supplies essential information to formulate the market entrance policy for new buildings and the refurbishment policy for existing buildings to encourage the development of energy efficient technology.

A note on estimating market–based minimum capital risk requirements: a multivariate GARCH approach

Internal risk management models of the kind popularized by J. P. Morgan are now used widely by the world’s most sophisticated financial institutions as a means of measuring risk. Using the returns on three of the most popular futures contracts on the London International Financial Futures Exchange, in this paper we investigate the possibility of using multivariate generalized autoregressive conditional heteroscedasticity (GARCH) models for the calculation of minimum capital risk requirements (MCRRs). We propose a method for the estimation of the value at risk of a portfolio based on a multivariate GARCH model. We find that the consideration of the correlation between the contracts can lead to more accurate, and therefore more appropriate, MCRRs compared with the values obtained from a univariate approach to the problem.

Power, nature and neoliberalism: the political ecology of water in Chile

Since the 1990s, international water sector reforms have centred heavily on economic and market approaches. In regard to water resources management, tradable water rights have been promoted, often supported by the neoliberal model adopted in Chile. Chile's 1981 Water Code was reformed to comprise a system of water rights that could be freely traded with few restrictions. International financial institutions have embraced the Chilean model, claiming that it results in more efficient water use, and potentially fosters social and environmental benefits. However, in Chile the Water Code is deeply contested. It has been criticised for being too permissive and has produced a number of problems in practice. Moreover, attempts to modify it have become the focus of a lengthy polemic debate. This paper employs a political ecology perspective to explore the socio-environmental outcomes of water management in Chile, drawing on a case study of agriculture in the semi-arid Norte Chico. The case illustrates how large-scale farmers exert greater control over water, while peasant farmers have increasingly less access. I argue that these outcomes are facilitated by the mode of water management implemented within the framework of the Water Code. Through this preliminary examination of social equity and the environmental aspects of water resources management in Chile, I suggest that the omission of these issues from the international debates on water rights markets is a cause for concern.

The use of public participation and economic appraisal for public involvement in large-scale hydropower projects: Case study of the Nam Theun 2 Hydropower Project

Gaining public acceptance is one of the main issues with large-scale low-carbon projects such as hydropower development. It has been recommended by the World Commission on Dams that to gain public acceptance, publicinvolvement is necessary in the decision-making process (WCD, 2000). As financially-significant actors in the planning and implementation of large-scale hydropowerprojects in developing country contexts, the paper examines the ways in which publicinvolvement may be influenced by international financial institutions. Using the casestudy of the NamTheun2HydropowerProject in Laos, the paper analyses how publicinvolvement facilitated by the Asian Development Bank had a bearing on procedural and distributional justice. The paper analyses the extent of publicparticipation and the assessment of full social and environmental costs of the project in the Cost-Benefit Analysis conducted during the projectappraisal stage. It is argued that while efforts were made to involve the public, there were several factors that influenced procedural and distributional justice: the late contribution of the Asian Development Bank in the projectappraisal stage; and the issue of non-market values and discount rate to calculate the full social and environmental costs.

Political economy of state-building: power after peace

The purpose of this volume is to examine and evaluate the impact of international state-building interventions on the political economy of post-conflict countries over the last 20 years. It analyses how international interventions have shaped political and economic dynamics and structures – both formal and informal – and what kind of state, and what kind of state-society relations have been created as a result, through three different lenses: first, through the approaches taken by different international actors like the UN, the International Financial Institutions, or the European Union, to state-building; second, through detailed analysis of key state-building policies; and third, through a wide range of country case studies. Amongst the recurring themes that are highlighted by the book’s focus on the political economy of state-building, and that help to explain why international state-building interventions have tended to fall short of the visions of interveners and local populations alike are evidence of important continuities between war-time and “post-conflict” economies and authority structures, which are often consolidated as a consequence of international involvement; tensions arising from what are often the competing interests and values held by different interveners and local actors; and, finally, the continuing salience of economic and political violence in state-building processes and war-to-peace transitions. The book aims to offer a more nuanced understanding of the complex impact of state-building practices on post-conflict societies, and of the political economy of post-conflict state-building.

Impression management, myth creation and fabrication in private social and environmental reporting: insights from Erving Goffman

This paper explores the nature of private social and environmental reporting (SER). From interviews with UK institutional investors, we show that both investors and investees employ Goffmanesque, staged impression management as a means of creating and disseminating a dual myth of social and environmental accountability. The interviewees’ utterances unveil private meetings imbued with theatrical verbal and physical impression management. Most of the time, the investors’ shared awareness of reality belongs to a Goffmanesque frame whereby they accept no intentionality, misrepresentation or fabrication, believing instead that the ‘performers’ (investees) are not intending to deceive them. A shared perception that social and environmental considerations are subordinated to financial issues renders private SER an empty encounter characterised as a relationship-building exercise with seldom any impact on investment decision-making. Investors spoke of occasional instances of fabrication but these were insufficient to break the frame of dual myth creation. They only identified a handful of instances where intentional misrepresentation had been significant enough to alter their reality and behaviour. Only in the most extreme cases of fabrication and lying did the staged meeting break frame and become a genuine occasion of accountability, where investors demanded greater transparency, further meetings and at the extreme, divested shares. We conclude that the frontstage, ritualistic impression management in private SER is inconsistent with backstage activities within financial institutions where private financial reporting is prioritised. The investors appeared to be in a double bind whereby they devoted resources to private SER but were simultaneously aware that these efforts may be at best subordinated, at worst ignored, rendering private SER a predominantly cosmetic, theatrical and empty exercise.

Impression management, fabrication and myth creation in private social and environmental reporting: insights from Erving Goffman

This paper explores the nature of private social and environmental reporting (SER). From interviews with UK institutional investors, we show that both investors and investees employ Goffmanesque, staged impression management as a means of creating and disseminating a dual myth of social and environmental accountability. The interviewees’ utterances unveil private meetings imbued with theatrical verbal and physical impression management. Most of the time, the investors’ shared awareness of reality belongs to a Goffmanesque frame whereby they accept no intentionality, misrepresentation or fabrication, believing instead that the ‘performers’ (investees) are not intending to deceive them. A shared perception that social and environmental considerations are subordinated to financial issues renders private SER an empty encounter characterised as a relationship-building exercise with seldom any impact on investment decision-making. Investors spoke of occasional instances of fabrication but these were insufficient to break the frame of dual myth creation. They only identified a handful of instances where intentional misrepresentation had been significant enough to alter their reality and behaviour. Only in the most extreme cases of fabrication and lying did the staged meeting break frame and become a genuine occasion of accountability, where investors demanded greater transparency, further meetings and at the extreme, divested shares. We conclude that the frontstage, ritualistic impression management in private SER is inconsistent with backstage activities within financial institutions where private financial reporting is prioritised. The investors appeared to be in a double bind whereby they devoted resources to private SER but were simultaneously aware that these efforts may be at best subordinated, at worst ignored, rendering private SER a predominantly cosmetic, theatrical and empty exercise.