394 resultados para Próstata
Resumo:
Tese de Doutoramento em Biologia de Plantas MAP - Bioplant
Resumo:
Dissertação de mestrado em Genética Molecular
Resumo:
El objetivo de este trabajo es aportar datos que permitan el avance en el conocimiento de los mecanismos reguladores y efectores de los procesos autoinmunes utilizando modelos de patologías con compromiso autoinmune. En los modelos de envejecimiento: En ratas de 12 meses inmunizadas con extractos solubles de glándulas sexuales accesorias masculinas de rata (GAM) se propone estudiar los diferentes tipos celulares que infiltran próstata y realizar tratamientos tendientes a mejorar el funcionamiento del sistema inmune. En ratones de 12 meses inmunizados con antígenos de Trypanosoma cruzi se analizarán los mecanismos supresores comprometidos en la hiporespuesta observada en estos animales. En ambos modelos se analizará la influencia del medio interno del animal envejecido a través del análisis del comportamiento migratorio de distintos antígenos y de la respuesta de activación de las células presentadoras de antígenos. En los modelos experimentales de carcinogénesis inducida se realizará la caracterizacion de las modificaciones histopatológicas inducidas durante los tratamientos correspondientes, la expresión de los antígenos del complejo mayor de histocompatibilidad, el fenotipo de las células infiltrantes, la expresión de los receptores hormonales y la ploidia celular. Se evaluará, además, la función regulatoria de los macrófagos, el nivel de activación de los mismos basales evaluando su capacidad de liberar radicales libres en condiciones basales y post-estimulación, la presencia de células supresoras naturales, así como la respuesta celular a antígenos tisulares. En el modelo de prostatitis autoinmune (PAI) se analizará la capacidad de las células macrofágicas de actuar como inductoras o efectoras de la respuesta autoinmune. Para ello se inhibirá esta población por tratamiento con sílica, que es tóxica para macrófagos. Este tratamiento se realizará pre y post inmunización con GAM y se evaluará la respuesta inmune celular específica, el efecto del tratamiento sobre la glándula prostática, así como el estado de activación de las células macrofágicas, analizando la capacidad de estas células de liberar radicales libres del oxígeno y del nitrógeno. En la infección por HIV, la evaluación secuencial de distintos aspectos funcionales de los neurotrófilos tales como expresión de receptores celulares, la capacidad fagocítica y lítica y el metabolismo oxidativo, así como el análisis de subpoblaciones linfoideas permitirá determinar defectos intrínsecos y su posterior caracterización durante la progresión de la enfermedad.
Resumo:
El proyecto se subdividirá en varios subproyectos tendientes a continuar con el análisis de los mecanismos que regulan la respuesta autoinmune y de los mecanismos efectores que conducen al daño tisular en los órganos blanco. Durante el primer año se caracterizarán células presentadoras de antígeno involucradas en la supresión o potenciación de la respuesta autoinmune y se estudiará la inducción de la respuesta autoinmune utilizando GA-liposomas como adyuvante. Se caracterizarán fenotípica y funcionalmente las células de exudado peritoneal (CP) involucradas en la captación y/o presentación del autoantígeno asociado a liposomas. Se estudiará además los efectos del estrés sobre la inmunidad innata, ya que ésta es la base de la defensa de los microorganismos multucelulares y es el resultado de la actividad de diversas células (macrófagos, neutrófilos, natural killer), proteínas séricas (sistema del complemento, proteínas de la fase aguda) y citoquinas. Por otra parte se identificarán el o los autoantígenos responsables de la autoinmunidad debido a que los anticuerpos autoinmunes no cumplen los requisitos para rastrear la librería de cDNA de próstata porque no reconocen proteínas desnaturalizadas; se prevé purificar por inmunoafinidad la proteína autoantigénica y obtener con ella un antisuero heterólogo que sirva para dichos fines. Por otra parte se trabajará con células mononucleares de bazo totales (CmbT) y con células peritoneales (CP) obtenidas de ratas Wistar normales. Se obtendrán a partir de ellas por adherencia a distintos soportes poblacionales enriquecidas en linfocitos T, linfocitos B y macrófagos. En estas poblaciones se evaluará la presencia de la lectina S-lac utilizando técnicas inmunoquímicas e inmunocitoquímicas así como los estímulos que regulan su modulación.
Resumo:
FUNDAMENTO: Em pacientes do sexo masculino, com idade acima de 65 anos e sem história de cardiopatia, faz-se necessário, assim como exames de avaliação pré-operatória, hemograma, eletrocardiograma e raios X do tórax. OBJETIVO: Tivemos como objetivo verificar se, nesses pacientes, estariam presentes alterações isquêmicas e no ritmo cardíaco, bem como o impacto do procedimento anestésico. Visamos, também, a verificar a validade da monitorização ambulatorial contínua como exame de avaliação pré-operatória nessa população, o qual não foi recomendado pelas atuais diretrizes. MÉTODOS: Utilizamos, neste protocolo, a monitorização ambulatorial contínua (Sistema Holter) no período perioperatório de 30 pacientes com idade superior a 65 anos, os quais foram submetidos à ressecção transuretral de próstata sob raquianestesia. RESULTADOS: Encontramos nas avaliações pré-operatória e transoperatória frequentes arritmias ventriculares e supraventriculares complexas, bem como alterações isquêmicas. Na gravação transoperatória, os pacientes que apresentaram episódios isquêmicos foram os mesmos que, na gravação pré-operatória, mostraram carga isquêmica total maior do que 60 minutos. CONCLUSÃO: Aceitamos que a monitorização ambulatorial não seja um procedimento adequado para o screening da isquemia miocárdica, pelas próprias características e limitações técnicas que envolvem o método, principalmente quando são considerados grupos populacionais com baixa prevalência da doença coronariana. Concluímos que, neste estudo transverso e observacional, obtivemos informações complementares com o holter, as quais não puderam ser obtidas pelo eletrocardiograma convencional.
Resumo:
O adenocarcinoma de próstata é o câncer mais comum no sexo masculino após o câncer de pele. Entre as várias formas de tratamento do câncer de próstata, a terapia de bloqueio androgênico é uma modalidade consagrada nos pacientes com doença metastática ou localmente avançada, que provavelmente resulta em aumento de sobrevida. No entanto, o bloqueio androgênico é causador de uma série de consequências adversas. Complicações como osteoporose, disfunção sexual, ginecomastia, anemia e alterações na composição corporal são bem conhecidas. Recentemente, uma série de complicações metabólicas foi descrita como aumento da circunferência abdominal, resistência à insulina, hiperglicemia, diabete, dislipidemia e síndrome metabólica com consequente aumento do risco de eventos coronarianos e mortalidade cardiovascular nessa população específica. Este artigo de atualização apresenta uma revisão bibliográfica realizada no MEDLINE de toda literatura publicada em inglês no período de 1966 até junho de 2009, com as seguintes palavras-chave: androgen deprivation therapy, androgen supression therapy, hormone treatment, prostate cancer, metabolic syndrome e cardiovascular disease, no intuito de analisar quais seriam os reais riscos cardiovasculares da terapia de deprivação androgênica, também chamada bloqueio androgênico, nos pacientes com câncer de próstata.
Resumo:
El diagnòstic precoç del càncer de pròstata fins a dia d’avui s’ha servit del tacte rectal, i els valors de PSA per establir quins pacients són sospitosos de patir aquesta afecció. Treballs recents estableixen que proves morfològiques com la ressonància magnètica, i funcionals com l’espectroscòpia ajudarien encara més a discriminar aquests pacients dels sans. En el nostre treball pretenem esbrinar; si l’ús de la ressonància magnètica amb espectroscòpia és igual d’eficient en el cas de que l’eventual càncer es localitzi a la glàndula central.
Resumo:
Objectiu: Realitzar un estudi descriptiu de la implantació de la fotovaporització amb làser verd a un hospital comarcal i determinar quines son les condicions preoperatòries i intraoperatòries ideals per tal d’obtenir un resultat satisfactori. Material i mètodes: Revisió retrospectiva de 179 fotovaporitzacions prostàtiques realitzades entre gener 2007 y juny 2010 a l’Hospital de la Ribera (Alzira), analitzant l’experiència del cirurgià, edat dels pacients, volum prostàtic, PSA, IPSS, Qmax i antecedents preoperatoris, classificació ASA, paràmetres intraoperatoris com el temps quirúrgic, requeriments transfusionals, tipus de làser verd utilitzat i reconversió a RTU-p i postoperatoris on s’ha estudiat les complicacions postoperatories i de seguiment com el PSA, IPSS y Qmax i les reintervencions. Realitzem un estudi univariant i multivariant per a identificar quins paràmetres preoperatoris i intraoperatoris van a condicionar un fracàs terapèutic Resultats: En l’estudi descriptiu s’observa similars resultats en tots els paràmetres respecte a la literatura disponible En l’estudi multivariant, identifiquem la curta experiència del cirurgià i el volum prostàtic menor de 40 CC com els factors de risc independents de fracàs de la fotovaporització amb làser verd. Conclusions: la fotovaporització amb làser verd es un procediment efectiu i fàcilment reproduïble en el tractament desobstructiu del tracte urinari inferior d'origen prostàtic. Calen estudis multicèntrics, prospectius i aleatoritzats per confirmar els resultats d’aquest estudi, donat que en l’actualitat disposem de pocs articles que aporten un nivell de evidència i un nivell de recomanació elevats.
Resumo:
Donat l’increment en l’esperança de vida, valorem el tractament radical del càncer de pròstata en pacients & 70 anys. L’objectiu és analitzar la incidència, severitat i maneig de la morbiditat perioperatòria de la prostatectomia radical (PR) en funció de la tècnica quirúrgica. De 500 PR revisem, retrospectivament, 70 pacients & 70 anys (40 Retropúbiques i 30 Laparoscòpiques). S’empra la classificació de Clavien modificada per analitzar les complicacions. La proporció de complicacions és en PRR 57,5% i en PRL 33%. Les complicacions en la PRL són de menor gravetat. Els beneficis atribuïts a la laparoscòpia es mantenen en pacients d’edat avançada.
Resumo:
La incidència d’hipertròfia benigna de pròstata és aproximadament d’un 50 % en pacients majors de 50 anys. La Tamsulosina és el medicament més prescrit per aquesta dolència i la principal causa del síndrome d’iris flàccid intraoperatori a la cirurgia de cataractes. Els nostres dos estudis han sigut; per una banda, avaluar la toxicitat corneal i afectació cardíaca de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte la pauta de dilatació tòpica estàndard al nostre centre, i per l’altra, comparar l’ efectivitat i diferència al recompte endotelial de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte a una altra concentració del 1,66 %, mesurant els seus efectes en diverses variables.
Resumo:
The mTOR (mammalian target of rapamycin) signal transduction pathway integrates various signals, regulating ribosome biogenesis and protein synthesis as a function of available energy and amino acids, and assuring an appropriate coupling of cellular proliferation with increases in cell size. In addition, recent evidence has pointed to an interplay between the mTOR and p53 pathways. We investigated the genetic variability of 67 key genes in the mTOR pathway and in genes of the p53 pathway which interact with mTOR. We tested the association of 1,084 tagging SNPs with prostate cancer risk in a study of 815 prostate cancer cases and 1,266 controls nested within the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC). We chose the SNPs (n = 11) with the strongest association with risk (p<0.01) and sought to replicate their association in an additional series of 838 prostate cancer cases and 943 controls from EPIC. In the joint analysis of first and second phase two SNPs of the PRKCI gene showed an association with risk of prostate cancer (ORallele = 0.85, 95% CI 0.78–0.94, p = 1.3×10−3 for rs546950 and ORallele = 0.84, 95% CI 0.76–0.93, p = 5.6×10−4 for rs4955720). We confirmed this in a meta-analysis using as replication set the data from the second phase of our study jointly with the first phase of the Cancer Genetic Markers of Susceptibility (CGEMS) project. In conclusion, we found an association with prostate cancer risk for two SNPs belonging to PRKCI, a gene which is frequently overexpressed in various neoplasms, including prostate cancer.
Resumo:
Background. The use of hospital discharge administrative data (HDAD) has been recommended for automating, improving, even substituting, population-based cancer registries. The frequency of false positive and false negative cases recommends local validation. Methods. The aim of this study was to detect newly diagnosed, false positive and false negative cases of cancer from hospital discharge claims, using four Spanish population-based cancer registries as the gold standard. Prostate cancer was used as a case study. Results. A total of 2286 incident cases of prostate cancer registered in 2000 were used for validation. In the most sensitive algorithm (that using five diagnostic codes), estimates for Sensitivity ranged from 14.5% (CI95% 10.3-19.6) to 45.7% (CI95% 41.4-50.1). In the most predictive algorithm (that using five diagnostic and five surgical codes) Positive Predictive Value estimates ranged from 55.9% (CI95% 42.4-68.8) to 74.3% (CI95% 67.0-80.6). The most frequent reason for false positive cases was the number of prevalent cases inadequately considered as newly diagnosed cancers, ranging from 61.1% to 82.3% of false positive cases. The most frequent reason for false negative cases was related to the number of cases not attended in hospital settings. In this case, figures ranged from 34.4% to 69.7% of false negative cases, in the most predictive algorithm. Conclusions. HDAD might be a helpful tool for cancer registries to reach their goals. The findings suggest that, for automating cancer registries, algorithms combining diagnoses and procedures are the best option. However, for cancer surveillance purposes, in those cancers like prostate cancer in which care is not only hospital-based, combining inpatient and outpatient information will be required.
Resumo:
Background: Androgens are key regulators of prostate gland maintenance and prostate cancer growth, and androgen deprivation therapy has been the mainstay of treatment for advanced prostate cancer for many years. A long-standing hypothesis has been that inherited variation in the androgen receptor (AR) gene plays a role in prostate cancer initiation. However, studies to date have been inconclusive and often suffered from small sample sizes. Objective and Methods: We investigated the association of AR sequence variants with circulating sex hormone levels and prostate cancer risk in 6058 prostate cancer cases and 6725 controls of Caucasian origin within the Breast and Prostate Cancer Cohort Consortium. We genotyped a highly polymorphic CAG microsatellite in exon 1 and six haplotype tagging single nucleotide polymorphisms and tested each genetic variant for association with prostate cancer risk and with sex steroid levels. Results: We observed no association between AR genetic variants and prostate cancer risk. However, there was a strong association between longer CAG repeats and higher levels of testosterone (P = 4.73 × 10−5) and estradiol (P = 0.0002), although the amount of variance explained was small (0.4 and 0.7%, respectively). Conclusions: This study is the largest to date investigating AR sequence variants, sex steroid levels, and prostate cancer risk. Although we observed no association between AR sequence variants and prostate cancer risk, our results support earlier findings of a relation between the number of CAG repeats and circulating levels of testosterone and estradiol.
Resumo:
Objectives: A multi-centered observational study evaluated the efficacy of zoledronic acid for improving pain and mobility, and preventing skeletal-related events (SRE) (fracture, spinal compression, pain-relieving radiotherapy), in patients with prostate cancer and bone metastasis. Materials and Methods: Males (n = 218) with prostate cancer and bone metastasis undergoing oncologic therapy received zoledronic acid (4 mg iv/month) for 6 months. Parameters evaluated were: 1) pain and movement after 2 consecutive doses; 2) quality of life; 3) SRE incidence and time-to-appearance. Medication tolerance and treatment satisfaction were assessed using a questionnaire. Results: A total of 170 that matched all the inclusion criteria (78%) out of 218 were evaluable for efficacy. There was a measurable statistically significant reduction in pain at rest and on movement as well as an improvement in the quality of life compared with baseline. Best results were obtained with early treatment. Overall incidence of bone events was 11.2%. Of the 212 patients (97.2%) evaluable for safety, 16% suffered adverse events and 66% expressed satisfaction with the treatment Discussion: Zoledronic acid is effective for reducing pain, improving mobility, and increasing the quality of life in patients with prostate cancer with bone metastasis. Its easy administration and good tolerability make zoledronic acid one of the principal therapeutic tools in the management of patients with pain associated with bone metastasis from prostate cancer.
Resumo:
BACKGROUND Inflammation has been implicated as an etiological factor in several human cancers, including prostate cancer. Allelic variants of the genes involved in inflammatory pathways are logical candidates as genetic determinants of prostate cancer risk. The purpose of this study was to investigate whether single nucleotide polymorphisms of genes that lead to increased levels of pro-inflammatory cytokines and chemokines are associated with an increased prostate cancer risk. METHODS A case-control study design was used to test the association between prostate cancer risk and the polymorphisms TNF-A-308 A/G (rs 1800629), RANTES-403 G/A (rs 2107538), IL1-A-889 C/T (rs 1800587) and MCP-1 2518 G/A (rs 1024611) in 296 patients diagnosed with prostate cancer and in 311 healthy controls from the same area. RESULTS Diagnosis of prostate cancer was significantly associated with TNF-A GA + AA genotype (OR, 1.61; 95% CI, 1.09-2.64) and RANTES GA + AA genotype (OR, 1.44; 95% CI, 1.09-2.38). A alleles in TNF-A and RANTES influenced prostate cancer susceptibility and acted independently of each other in these subjects. No epistatic effect was found for the combination of different polymorphisms studied. Finally, no overall association was found between prostate cancer risk and IL1-A or MCP-1 polymorphisms. CONCLUSION Our results and previously published findings on genes associated with innate immunity support the hypothesis that polymorphisms in proinflammatory genes may be important in prostate cancer development.