Prévention du métanome en Suisse: où en sommes-nous [Melanoma prevention in Switzerland: where do we stand?]

Over the last 50 years, skin cancer rates (particularly melanoma) have markedly increased in Caucasian populations. Switzerland, with some 1,600 cases of, and 220 deaths from, malignant melanoma per year has among the highest rates in Europe. This public health issue, affecting relatively young people, has led to primary and secondary nationwide prevention campaigns being carried out for nearly 20 years. Observed changes in sun protection knowledge and attitudes have yet to impact on incidence trend. Early detection has resulted in a large increase in rates of thin melanoma with little change in rates of thick melanoma. Mortality has levelled off and a recent decrease, especially in women, cannot be ruled out. The efficiency of prevention campaigns should soon become more blatant if current efforts persist.

Promotion de l'activité physique au cabinet médical: où en sommes- nous en Suisse [Promotion of physical activity in the primary care setting: what is the situation in Switzerland?]

If many harmful effects of a sedentary lifestyle on health are well known, we still need to better understand how effectively promoting regular physical activity in the general population. Among the currently explored strategies, screening for sedentary lifestyle and promoting physical activity in the primary care setting seem promising. Despite recommendations from governmental agencies and professional associations in favor of physical activity counseling, this approach has not been widely adopted so far. This article summarizes the steps taken in Switzerland with an aim of developing physical activity counseling in the primary care setting. It describes how the early implication of primary care physicians influenced in a concrete way the development of a project dedicated to that task.

Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obert

La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.

Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obert

La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.

Anciens catalogues de la Bibliothèque du Roi et de différentes collections qui sont venues l'accroître aux XVIIe, XVIIIe et XIXe siècles. « Catalogue des livres doubles donnéz et eschangéz par le Roy avec d'autres de la bibliothèque de feu Mgr le cardinal Mazarin, fait par nous Me Pierre de Carcavy et Me François de La Poterie, en conséquence de l'arrest du Conseil d'Estat du 12e janvier 1668... ».

Contient : « Catalogue des manuscrits de la bibliothèque de feu Mgr. le cardinal Mazarin..., » par les mêmes

L'Icare Sicilien, ou La cheute [sic] de Mazarin, avec sa Metamorphose, en vers burlesques : Où le Lecteur reconnoistra l'obligation que nous avons au defunct Cardinal de Richelieu, de nous avoir procuré un si bon Ministre.

[Mazarinade. 1652]

El lloc de l'educació en la filosofia política com a filosofia primera. Art d'escriure i educació liberal en el Plató de Leo Strauss

Una de las principales aportaciones de la obra de Leo Strauss en la renovación de los estudios platónicos ha sido la consideración de que en los diálogos platónicos se nos enseñaría que antes que una filosofía, como objeto de reflexión específico al que una rama de la filosofía dedica su investigación, que se dedique a la ciudad y muy especialmente al régimen, se haría necesaria una filosofía destinada a entender cuál es su sitio y su papel en la ciudad, y en consecuencia, un saber que permitiera diseñar y gestionar las condiciones a través de las cuales hacer viva la filosofía en la ciudad en beneficio de las más altas finalidades de la vida política. Tomando esta observación, el artículo somete, a su vez, a reconsideración el sentido particular que tome en su estudio una de las cuestiones políticas, la educación, a partir del sentido que tomaría en aquello que la misma obra de Strauss tenga de platónica, y más concretamente, a través de las nociones de arte de escribir y educación liberal.

Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obert

La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.

La formació dels nous mestres: revisió del pla d'estudis

Amb motiu de la publicació d'una sèrie d'artícles sobre les titulacions en Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, es revisen les condicions i les característiques dels estudiants per al mestre a partir dels resultats de diversos estudis desenvolupats per l'autor sobre aquest col·lectiu durant l'etapa 1993-1997

L'aplicació dels nous plans d'estudi a l'escola de formació de professorat de la UB: un balanç (1992-1997)

En el presente artículo se realiza un balance, desde la perspectiva que otorgan los cinco años de su implantación, de los aspectos tanto positivos como negativos que han comportado los nuevos pianes de estudio de los seis títulos de magisterio. Se pone de relieve una serie de problemas que inciden tanto en el diseño de los planes como en su aplicación práctica, tales como la indefinición del perfil de maestro de cada título, el desequilibrio en algunos itinerarios curriculares, la infrautilización de la libre elección, la concentración de la demanda en las optativas, etc. También se destaca los aspectos positivos que se ha podido apreciar. Entre otros, se constata una mayor adecuación a las salidas profesionales, el nuevo diseño del Practicum y el gran potencial que la optatividad y la libre elección suponen para el alumnado que sepa utilizar los recursos que se ofrecen en este sentido.