Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)

L'objectiu general de la tesi és analitzar els objectius i les hipòtesis de què Pompeu Fabra (1891-1948) va partir en la codificació de la sintaxi del català i la metodologia que va fer servir. Per fer-ho s'ha identificat, buidat i analitzat la terminologia de 995 textos de Fabra, classificats segons la seva importància. Com a resultat s'ha obtingut una descripció de les concepcions fabrianes de sintaxi i proposició, de canvi sintàctic, de variació sintàctica, de codificació sintàctica i de la relació que Fabra hi estableix. Els resultats d'aquesta descripció s'han contrastat amb els d'estudis anteriors de l'obra fabriana. Finalment, s'han establert les perspectives que aquest resultats obren a nous estudis sobre les fonts de l'obra de Fabra, les seves coincidències amb altres teòrics del món i la seva influència en obres catalanes posteriors.

De región decimonónica a región nacional: la configuración institucional del departamento del Valle, 1910-1948.

El objetivo de este trabajo es analizar desde una perspectiva neo institucional la configuración del departamento del Valle en calidad de región político administrativa en el período 1910-1948. Para alcanzar este propósito, nos concentramos en el estudio de las instituciones o reglas de juego impulsadas, defendidas y promulgadas por la figura del gobernador en calidad de funcionario público y primera autoridad de los vallunos o valle-caucanos. Las fuentes centrales son los Informes anuales del Gobernador antes los miembros de la Asamblea departamental, libros de viajeros y algunos de los periódicos de circulación local y regional en las primeras décadas del siglo XX. Para desarrollar este objetico hemos divido el trabajo en dos partes; en la primera, −integrada por tres capítulos− nos distanciamos de las explicaciones actuales referentes a la creación del departamento del Valle y proponemos una nueva interpretación, centrada en el descontento de las municipalidades ubicadas en el valle geográfico del río Cauca ―Cali, Buga, Palmira, entre otras− por las reglas de juego promulgadas desde Popayán para reinvertir los recaudos fiscales provenientes de sus rentas. De igual forma, con base en la noción de path dependence estudiamos las herencias coloniales y decimonónicas que tuvieron que enfrentar los gobernadores vallunos para poder configurar la nueva región política administrativa. Nos referimos a la inestabilidad del orden político, a la ausencia de vías y sistemas de comunicación y a los métodos tradicionales en la producción agropecuaria. En la segunda parte ―integrada por tres capítulos y las conclusiones− analizamos las instituciones impulsadas por el gobernador del departamento del Valle para consolidar la nueva región político administrativa, propósito que únicamente era posible si superaban los path dependence o herencias coloniales y decimonónicas. El estudio se focaliza en las reglas de juego impulsadas por la primera autoridad de los vallunos para: 1). Alcanzar paz política o paz pública, en calidad de factor determinante en el mantenimiento del orden social; 2). Estimular la apertura y construcción de vías de comunicación y obras de infraestructura; 3). Modernizar los métodos de producción agropecuaria. Finalmente, en las conclusiones señalamos algunas problemáticas que se deben abordar en las futuras investigaciones y de esta manera darle continuidad a la propuesta analítica desarrollada en este trabajo.

La construcción moderna de los maestros y de la infancia en el Ecuador (1925-1948): "la cuestión social", la "escuela activa" y las nuevas ciencias humanas

Este trabajo consta de cuatro capítulos. El primero, “Crisis política, diversificación económica y cambio social”, ofrece una visión de conjunto del período objeto de nuestro estudio. El repaso de las condiciones sociales, económicas y políticas que le caracterizaron permite entender los desplazamientos de los fines de la educación primaria y el marco de las condiciones dentro de las cuales se configuraron los sujetos: maestros y niños escolarizados. El segundo, “Deconstrucción y construcción de identidades: los maestros entre 1925 – 1948”, se arma sobre la base de una serie de preguntas tendientes a dilucidar en última instancia si el sujeto maestro fue capaz de gestionar respuestas a los “regímenes de verdad” establecidos y adoptar posiciones discursivas anti-hegemónicas, en un momento de irrupción de las ideas socialistas que convocaron acciones políticas contestatarias. El tercero, “Niños e imaginarios: los nuevos saberes subjetivizantes”, se introduce en la manera cómo los niños fueron objeto de estudio e intervención. En medio de la enorme influencia que sobre los intelectuales ejercieron las modernas ciencias humanas y los saberes que se desarrollaron sobre el niño, este capítulo analiza sobre todo los dispositivos que se pusieron en marcha para intervenir sobre la mente y el cuerpo de los niños con fines de regeneración racial. El cuarto, “La ‘Escuela Nueva’ y las otras miradas en torno a lo escolar”, refiere a las nuevas pedagogías desde finales del siglo XIX y principios del XX y a la manera cómo éstas operaron sobre los niños rurales y urbanos institucionalizados. En este capítulo se debate en torno a la formación del individuo y a los fines económicos, sociales, morales y políticos vinculados con lo educativo. Cierra el capítulo una mirada sobre la centralización y tecnificación del Ministerio de Educación, que bajo la influencia de la Escuela Nueva armó una organización administrativa escolar fuertemente inspirada en sus planteamientos pedagógicos.

A Cu tolerant population of the earthworm Dendrodrilus rubidus (Savigny, 1862) at Coniston Copper Mines, Cumbria, UK

Dendrodrilus rubidus were sampled from a mine spoil soil at Coniston Copper Mine, an abandoned Cu mine in Cumbria, UK and a Cu-free control site. Earthworms were maintained for 14 d in both Kettering loam and a Moorland soil amended with Cu nitrate. Mortality, condition index, weight change and tissue concentration were determined. In both soils D. rubidus native to the mine site were able to tolerate significantly higher soil Cu concentrations (MWRT, p <= 0.001), and exhibited significantly less change in weight (t-test, p <= 0.001) and a lower loss in condition (t-test, p <= 0.001) than control earthworms. For a given soil Cu concentration tissue Cu concentrations were greater in the mine site earthworms. Low cocoon production and viability from the mine site population prevented the determination of toxicity parameters on the F1 generation and may be an indicator of the cost of tolerance to the population. (c) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Western Containment Policies in the Cold War; The Yugoslav Case, 1948-1953

Containment, as conceived by the US government official George Kennan, was an aggressive attempt to cause the Soviet Cold War empire to disintegrate. This can is demonstrated by the case study of how the USA, Britain, and France tried to instrumentalise renegade Tito's Yugoslavia as a wedge to break up the cohesion of the Communist regimes within the Soviet sphere. They supported Tito against subversion and planned Soviet-orchestrated military attack from its neighbouring states; Western plans for the support of Yugoslavia included plans for a selective use of nuclear weapons.

-Borgardöttrar eller bonntöser? : En social rekryteringsstudie av eleverna vid Falu folkskollärarinneseminarium under perioden 1876-1948

Syftet med denna uppsats är att undersöka det sociala rekryteringsmönstret bland kvinnliga elever vid Falu folkskollärarinneseminarium under perioden 1876-1948. Källmaterialet utgörs av uppgifter om faderns yrke hämtade ur seminariets matriklar. Uppsatsen syftar också till att jämföra resultatet med en liknande kartläggning av de manliga seminaristerna vid Karlstads folkskollärarseminarium, detta för att söka utröna huruvida den vedertagna uppfattningen om skillnaderna i socialt rekryteringsmönster mellan könen stämmer. Resultatet visar att de kvinnliga seminaristerna kom från skilda sociala förhållanden. Även om flertalet rekryterades ur samhällets mellanskikt, så hade anmärkningsvärt många jordbruks- eller arbetarbakgrund, framför allt under undersökningsperiodens tidigare skede. Vidare framkom att folkskollärarna, såväl kvinnliga som manliga, i första hand rekryterades ur vad som i undersökningen benämns som Socialgrupp 2. Vissa olikheter mellan de två seminarierna kunde dock påvisas, vilket kan förklara tidigare forsknings ställningstaganden. De mest påtagliga var, att kvinnorna oftare hade fäder som var egna företagare eller tjänstemän, medan de manliga seminaristerna i större utsträckning kom från lantbrukar- eller arbetarhem.

Flickorna på Valhalla : En studie av social rekrytering rörande eleverna vid Elementarläroverket för flickor i Falun under perioden 1875-1948

Syftet med uppsatsen är att undersöka elevernas sociala bakgrund på Elementarläroverket för flickor i Falun under tidsperioden 1875-1948. De källor som ligger till grund för undersökningen består av noteringar om fädernas yrke hämtade ur matriklar från flickskolans arkiv. Uppsatsen ämnar också undersöka hur undervisningsplanen såg ut och vilka flickor som, när möjlighet fanns, tog sig vidare till gymnasium eller vilka som fick avsluta sin utbildning för att återvända hem. Kartläggningen över flickornas sociala bakgrunder undersöks över tid för att se om någon förändring skett i den sociala rekryteringen. Resultatet visar att eleverna vid flickskolan främst kom från samhällets mellersta skikt något som i undersökningen benämns som Socialgrupp 2. Undersökningen visade även att flickornas fäder i första hand utövade yrken inom yrkeskategorin tjänstemän på mellannivå. När det kommer till vilka flickor som läste vidare på gymnasium var det i första hand flickor ur samhällets högsta skikt, Socialgrupp 1 som tog sig vidare till högre utbildning. De elever som avbröt sina studier förändrades över tid och varierade också med social bakgrund.