Asterism in garnet, spinel, quartz and sapphire / by Albert J. Walcott.

v.7:no.3(1937)

Upper Devonian Receptaculites chardini n. sp. from central Afghanistan / Matthew H. Nitecki -- and Albert F. de Lapparent --.

v.35:no.5(1976)

Use of tobacco in New Guinea and neighboring regions / by Albert B. Lewis, Assistant Curator of Melanesian Ethnology.

no.17(1924)

The Tinguian; social, religious, and economic life of a Philippine tribe / by Fay-Cooper Cole -- with a chapter on music by Albert Gale, 83 plates and 26 text-figures -- Berthold Laufer --

v.14:no.2(1922)

The use of sago in New Guinea / by Albert B. Lewis, Assistant Curator of Melanesian Ethnology.

no.9(1923)

Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert Ier, prince souverain de Monaco ...

fasc.29 [Mémoires Océanographiques] (1905)

Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert Ier, prince souverain de Monaco ...

fasc.26 [Mollusques Hétéropodes] (1904)

Thermal tests on the LISA pathfinder engineering model

Report for the scientific sojourn carried out at Albert Einstein Institut in Germany, from April to July 2006.

El jove Martin Heidegger i el concepte de temps exposat a Ésser i temps

Estudi elaborat a partir d’una estada a l’ Albert Ludwigs Universität, Alemanya, entre els mesos de maig i octubre del 2006.El tema del temps és extremadament important per a Martin Heidegger. I el seu pensament al respecte no pot ésser comprès adequadament si no tenim en compte la gran influència que diversos filòsofs hi van exercir. Aristòtil i Agustí són elsmés destacats, tal i com el propi Heidegger afirma a les seves lliçons marburgueses del semestre d’estiu de 1927. Sense elles, no es pot entendre el complex entramat terminològic ni les idees fonamentals sobre la temporalitat. Idees que apareixen publicades en diverses obres seves. El transfons filosòfic de cadascun d’aquests escrits és, en part, el concepte aristotèlic o Agustina de temps. Ésser i temps no és una obra que neixi del no res com a producte de la necessitat de l’autor de consolidar el seu currículum en vistes a una plaça docent, sinó que la publicació durant aquests darrers anys de les seves lliçons i altres escrits menors permeten observar com es va gestant la manera en que Heidegger entendrà el concepte de temps que es reflexa en aquest tractat, i que, com ja s’ha dit, es sustenta en les idees d’Aristòtil i d’Agustí al respecte. S’ha mostrat també de quina manera Heidegger porta a la pràctica la reconstrucció fenomenològica proposada pel que va ser el seu mentor, Husser, i com recondueix els conceptes fonamentals d’ambdós filòsofs, incorporant-los a la seva particular manera d’entendre el temps.

La pràctica interartística en l’obra de Josep Albertí

Alguns joves creadors dels setanta (s. XX) reaccionaren enfront d’unes manifestacions culturals que consideraven arnades i dels tòpics establerts. Al seu afany de superació del mimetisme, del realisme literari, del costumisme o del paisatgisme pictòric, se sumaren noves maneres d’entendre l’art, que arribaven principalment de l’avantguarda europea. Aquest treball és l’estudi de cas d’un d’aquests creadors, Josep Albertí. És l’anàlisi interdisciplinària de la seva obra poètica publicada als anys setanta, però també de la seva pertinença al col•lectiu artístic mallorquí Taller Llunàtic, encara actiu avui. En la seva obra, la poesia, la pintura, l’assaig, la performance..., acaben conformant un tot.