El jove Martin Heidegger i el concepte de temps exposat a Ésser i temps

Estudi elaborat a partir d’una estada a l’ Albert Ludwigs Universität, Alemanya, entre els mesos de maig i octubre del 2006.El tema del temps és extremadament important per a Martin Heidegger. I el seu pensament al respecte no pot ésser comprès adequadament si no tenim en compte la gran influència que diversos filòsofs hi van exercir. Aristòtil i Agustí són elsmés destacats, tal i com el propi Heidegger afirma a les seves lliçons marburgueses del semestre d’estiu de 1927. Sense elles, no es pot entendre el complex entramat terminològic ni les idees fonamentals sobre la temporalitat. Idees que apareixen publicades en diverses obres seves. El transfons filosòfic de cadascun d’aquests escrits és, en part, el concepte aristotèlic o Agustina de temps. Ésser i temps no és una obra que neixi del no res com a producte de la necessitat de l’autor de consolidar el seu currículum en vistes a una plaça docent, sinó que la publicació durant aquests darrers anys de les seves lliçons i altres escrits menors permeten observar com es va gestant la manera en que Heidegger entendrà el concepte de temps que es reflexa en aquest tractat, i que, com ja s’ha dit, es sustenta en les idees d’Aristòtil i d’Agustí al respecte. S’ha mostrat també de quina manera Heidegger porta a la pràctica la reconstrucció fenomenològica proposada pel que va ser el seu mentor, Husser, i com recondueix els conceptes fonamentals d’ambdós filòsofs, incorporant-los a la seva particular manera d’entendre el temps.

Report for the scientific sojourn carried out at the Albert Ludwigs Universität, Germany, from may to october 2006.The theme of time is very important in Martin Heidegger’s philosophy. And his thought about it cannot be properly understood if we don’t keep in mind the huge influence that some philosophers exerted in his thought. Aristotle and Agustinus make stand out, as Martin Heidegger says in his Marburg lessons, in the summer semester of 1927. Without them, his complex terminological network cannot be undestood, neither his fundamental ideas about temporality. Ideas which are published in several of his works. The philosophical background of all these works is, in part, the aristotelic or agustinian concept of time. Being and time is not a book which was born of nothing, because of the author’s necessity to consolidate his curriculum in order to get a docent job. The publication during these last years of his lessons and other minor works let it see how the heideggerian way of understanding time was bearing, and how it is supported in the ideas of Aristotle and Agustinus. It is showed how Heidegger goes on with the phenomenological reconstruction proposed by his preceptor Husserl, and how Heidegger brings back the fundamental concepts of both philosophers, incorporating them to his particular way of understanding time.