Avaluació de la teratogènia in vitro mitjançant el cultiu d’embrions sencers (WEC)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Charité - Universitätsmedizin Berlin, Alemanya, entre novembre i desembre del 2007. En aquest treball es presenta el protocol a seguir per a dur a terme el cultiu d’embrions sencers in vitro (Whole Embryo Culture, WEC). Amb aquest protocol es pretén implementar la tècnica del WEC en el laboratori de la Unitat de Toxicologia de la Facultat de Farmàca (UB), seguint la metodologia apresa durant l’estada i deixant per escrit tots els passos seguits i el material i la metodologia concreta de cadascun d’ells. En el WEC es cultiven embrions de rata de 9.5 dies durant 48h en ampolles rotatòries en un medi líquid i amb una fase gasosa controlats. Durant el cultiu, tenen lloc dos processos principals: el plegament de l’embrió i l’organogènesi. Els embrions durant els dos dies que dura el cultiu es pleguen en els plans transversal i sagital, passant d’un embrió pla a un altre de cilíndric en forma de “C”. En aquest període, a més, es produeixen importants processos d’organogènesi com la neurulació, la formació de la cresta neural, dels somites, dels vasos sanguinis - el cor inclòs- i de la sang. Es comencen a formar la placoda nasal, la vesícula oftàlmica, la vesícula òtica, les extremitats superiors i inferiors i la cua. En la memòria adjunta es descriuen amb detall els processos d'aparellament dels animals, preparació del material i del medi de cultiu, el procés d'aïllament del embrions en el dia 9.5, les condicions de cultiu i l'avaluació dels embrions en el dia 11.5. Finalment es presenten resultats d'embrions en situació control amb un correcte desenvolupament i es mostra com, al final de l'estada, es va aconseguir el cultiu d’embrions control amb un desenvolupament correcte i estadísticament sense diferències respecte als diferents paràmetres mesurats en comparació amb els embrions control de la Charité-Universitätsmedizin de Berlin.

Evaluación del uso de exosomas como aloantígenos para la inducción de tolerancia en trasplante

La consecución de tolerancia aloespecífica es de mucha relevancia en trasplante. Las células dendríticas (DC) son las principales responsables de la inducción de la respuesta inmune frente a las moléculas de histocompatibilidad (MHC) del donante, provocando el rechazo del injerto. Sin embargo las DC son también responsables de la inducción de tolerancia. Diversos modelos animales de alotrasplante han mostrado la tolerización del injerto mediante DC diferenciadas in vitro en condiciones tolerogénicas (tDC). En humanos, las fuentes de aloantígenos potencialmente utilizables en terapia son, entre otras, los cuerpos apoptóticos y los exosomas. Éstos expresan antígenos MHC de forma abundante y su composición es relativamente uniforme, lo que supone una ventaja frente a otras fuentes. En este proyecto, se ha evaluado la obtención de exosomas secretados por una línea de linfocitos T y por células dendríticas derivadas de médula ósea. Se ha caracterizado la captura de exosomas derivados de linfocitos T por células dendríticas humanas derivadas de sangre periférica y su presentación a linfocitos T autólogos. Por otra parte, se ha comenzado a desarrollar los experimentos para estudiar la inducción de tolerancia en un modelo de trasplante renal en rata. Se han generado células dendríticas tolerógenicas derivadas de médula ósea (tolDC), en presencia de dexametasona. Las tolDC expresan menos moléculas de histocompatibilidad y de coestimulación e inducen una menor proliferación en reacciones mixtas leucocitaras, comparadas con las células dendríticas maduras. Por último, se han caracterizado los exosomas de plasma humano con el fin de estudiar su posible uso como aloantígenos. El análisis proteómico revela la presencia de proteínas relacionadas con el sistema inmune, la coagulación, la señalización celular y moléculas implicadas en el transporte y metabolismo de nutrientes. El estudio de la captura por diferentes líneas celulares sugiere que deben existir mecanismos específicos para su internalización.

Estudi de la relació estructura-funció de les proteïnes CPT1

En aquest treball s’ha analitzat la relació estructura-funció dels enzims CPT1, o Carnitina palmitoïltransferasa 1, que catalitza la reacció de transesterificació dels àcids grassos de cadena llarga a acil-carnitines, per tal que puguin accedir a la matriu mitocondrial i ser oxidats. Aquest enzim es troba estrictament regulat per malonil-CoA, primer intermediari de la síntesi d’àcids grassos, establint-se així una regulació coordinada entre la formació i la degradació de grasses. S’han estudiat els tres isotips de CPT1 descrits fins al moment: CPT1A, CPT1B i CPT1C. Mitjançant l’expressió heteròloga de mutants de CPT1A de rata i CPT1B de porc en el llevat P. pastoris, s’ha estudiat l’efecte sobre la inhibició per malonil-CoA de petits canvis en la seva estructura, per tal de trobar una relació entre la seva funció enzimàtica i la disposició conformacional de la proteïna. Segons els resultats obtinguts, el residu Glu590 de CPT1A de rata estaria impedint la unió de l’inhibidor, mentre que el residu Met593 estaria afavorint aquesta unió. Els estudis amb l’enzim CPT1B de porc demostraren l’existència d’un determinant positiu per la sensibilitat al malonil-CoA en els primers 18 residus de la proteïna, i definiren la posició Glu17 com la responsable de l’alta afinitat a la carnitina i la baixa sensibilitat a la inhibició per malonil-CoA (8). Es clonà i caracteritzà la regió promotora del gen de CPT1C humana, amb la intenció d’analitzar la funcionalitat de putatius elements de resposta identificats in silico. Cap dels elements estudiats resultà ser funcional in vivo. A més, es demostrà que la manca d’activitat catalítica de la proteïna no és deguda a l’extensió C-terminal que presenta respecte els isotips A i B, tot i presentar un alt percentatge d’identitat de seqüència. S’ha amplificat una isoforma humana de CPT1C (Pubmed Acc. Num. AK299866), corresponent a la regió carboxiterminal de la proteïna, que es pretén utilitzar per obtenir el primer cristall de la part soluble d’una proteïna CPT1.     

Doe-menetelmän käyttö kilpa-auton testityön vähentämiseksi

Tämä insinöörityö käsittelee eri kilpa-autoluokkien testityötä ja Doe-menetelmän soveltuvuutta tämän testityön helpottamiseksi. Työssä syvennytään ralliautoilun N-ryhmään perinpohjaisesti auton rakentamisesta varsinaiseen testaamiseen asti. Tutkittavana kilpa-autona on Mitsubishi Lancer Evolution 9. Tarkoituksena on tutkia AVL Cameo -ohjelman ja Doe-menetelmän soveltuvuus ralliautoilun testaamiseen. Työ aloitettiin perehtymällä teorian tasolla Doe-menetelmän soveltuvuutta ralliautoiluun, rata-autoiluun ja kiihdytysautoiluun. Jokaisesta kilpa-autoilumuodosta kerrotaan tarkemmin yleistä tietoa ja millaisiin asioihin Doe-menetelmää voitaisiin soveltaa. Cameo on alun perin suunniteltu moottorien säätö- ja testityön vähentämiseen, joten työssä selostetaan myös ohjelman ominaisuuksia. Lisäksi suoritetaan testit N-ryhmän kilpa-autolla Cameon suunnittelemalla tavalla ja tuloksista optimoidaan ajallisesti paras vaihtoehto. Työn tuloksena saatiin selvitettyä, kuinka Cameo ja sen käyttämä Doe-menetelmä soveltuvat kilpa-autojen testaamiseen ja kuinka testityön määrää saatiin vähennettyä.

Estudi de la influència de substàncies en la proliferació cel·lular: el·laboració d'un cultiu cel·lular

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. L’objectiu principal d'aquest treball de recerca és estudiar la manera com diverses substàncies afecten el creixement cel•lular in vitro. La hipòtesi principal és que algunes substàncies poden tenir un important efecte en el desenvolupament de les cèl•lules, perquè les substàncies modifiquen l'adherència de les cèl•lules a la placa de cultiu. Concretament, en aquest treball s'ha estudiat la possible influència de la poliornitina, el col•lagen i la polilisina en el creixement cel•lular in vitro de cèl•lules PC12 (cèl•lules tumorals de ronyó de rata) i 293 (cèl•lules embrionàries de ronyó humà). Per dur a terme aquest estudi és necessari utilitzar material de laboratori d'un nivell tècnic que sobrepassa els equipaments dels laboratoris dels Centres de Secundària. La cambra de flux laminar, per a poder manipular els cultius de manera estèril, incubadors cel•lulars estèrils i el microscopi invertit són equipaments imprescindibles per a poder treballar amb cultius cel•lulars. El Departament de Bioquímica de la Facultat de Medicina i Infermeria (Universitat de Lleida) ha posat a disposició de l'autor tots aquest equipaments i ha participat directament en la acció tutelar d'aquest estudi. Els resultats d'aquesta recerca han permès confirmar les hipòtesis principals que inicialment s'havien plantejat. S'ha constatat que les substàncies utilitzades tenen efectivament un influència decisiva en el creixement de les cèl•lules estudiades. Inicialment les substàncies utilitzades han afavorit el creixement cel•lular in vitro, exceptuant la polilisina, que ha resultat tòxica per a les cèl•lules 293. Ara bé, si el cultiu sobrecreix i la població sobrepassa un determinat llindar, les cèl•lules inicien la mort per apoptosi.

Biodiversidad marina en la isla Lobos de Tierra, Perú. 2011

Entre el 29 de setiembre y 3 de octubre 2011, se determinó la estructura de las comunidades, en términos de abundancia relativa, riqueza y diversidad y relación con el medio ambiente de la isla Lobos de Tierra (noreste de isla Rata, El Ñopo y La Grama). En los cálculos de diversidad específi ca se usó métodos uni y multivariados para hacer comparaciones en los lugares estudiados. En la zona mesolitoral se registró alta riqueza específi ca asociada a comunidades de fondos duros destacando el noreste de isla Rata con 58 especies. El grupo dominante fue moluscos en todas las zonas de estudio, sobresaliendo Tegula corvus y Acanthopleura echinata con mayores niveles de abundancia (296 a 412 ind.m-2). El índice de diversidad (H’) promedio por estación mostró valores >1,5 bits/ind en todas las zonas, con valores de dominancia y equitatividad <1,0. En el submareal, la riqueza fue de 124 especies. Los crustáceos y poliquetos tuvieron la mayor riqueza de especies y densidad. Los principales representantes fueron Gammarus sp. (26.607 ind.m-2), Spionidae (2.227 ind.m-2) y Diopatra rhizoicola (2.073 ind.m-2). El índice de diversidad promedio fue 2,2 bits, valor considerado de alta diversidad. La fauna íctica submareal estuvo conformada por 16 especies, destacando los géneros Auchenionchus y Labrisomus y en el intermareal se registraron 7 especies destacando Tomicodon chilensis. Se detectaron 24 especies de macroalgas: Rhodophyta (16 especies), Chlorophyta (5 especies) y Phaeophyta (3 especies), predominó Caulerpa fi liformis (submareal) y Gymnogongrus furcellatus (intermareal).

Prophylactic use of bevacizumab to avoid anterior segment neovascularization following proton therapy for uveal melanoma.

PURPOSE: To investigate whether the prophylactic use of bevacizumab reduces the rate of rubeosis after proton therapy for uveal melanoma and improves the possibility to treat ischemic, reapplicated retina with laser photocoagulation. DESIGN: Comparative retrospective case series. METHODS: Uveal melanoma patients with ischemic retinal detachment and treated with proton therapy were included in this institutional study. Twenty-four eyes received prophylactic intravitreal bevacizumab injections and were compared with a control group of 44 eyes without bevacizumab treatment. Bevacizumab injections were performed at the time of tantalum clip insertion and were repeated every 2 months during 6 months, and every 3 months thereafter. Ultra-widefield angiography allowed determination of the extent of retinal ischemia, which was treated with laser photocoagulation after retinal reapplication. Main outcome measures were the time to rubeosis, the time to retinal reattachment, and the time to laser photocoagulation of ischemic retina. RESULTS: Baseline characteristics were balanced between the groups, except for thicker tumors and larger retinal detachments in the bevacizumab group, potentially to the disadvantage of the study group. Nevertheless, bevacizumab prophylaxis significantly reduced the rate of iris rubeosis from 36% to 4% (log-rank test P = .02) and tended to shorten the time to retinal reapplication until laser photocoagulation of the nonperfusion areas could be performed. CONCLUSIONS: Prophylactic intravitreal bevacizumab in patients treated with proton therapy for uveal melanoma with ischemic retinal detachment prevented anterior segment neovascularization, until laser photocoagulation to the reapplied retina could be performed.

Tumors of the caruncle: a clinicopathologic correlation

PURPOSE: To determine the types and incidence of caruncular lesions and to investigate the correlation between clinical and histologic diagnosis. DESIGN: Retrospective, observational case series. METHODS: Records of patients with a lesion of the caruncle that was excised and submitted to our ocular pathology department between January 1979 and May 2005 were reviewed. Lesions were classified by histologic type and correlated with patient age, gender, and preoperative clinical diagnosis. RESULTS: A total of 195 consecutive caruncular lesions from 191 patients were identified. Twenty-four different types of lesions were identified; the most common were nevi (n = 92, 47%) and papillomas (n = 29, 15%). One keratoacanthoma was identified. One hundred eighty-three lesions (93.8%) were benign, six (3.1%) were premalignant, and five (2.6%) were malignant. Preoperative clinical diagnosis corresponded to postexcision histologic diagnosis in 73 cases (37.4%). Suspected malignancy was a common reason for excision (61 cases, 31.3%), but malignancy was confirmed in only three (4.9%) of 61 cases. Two of the five malignant lesions were clinically thought to be benign. CONCLUSIONS: We hereby report the first caruncular keratoacanthoma. The rarity and variety of caruncular lesions make clinical diagnosis difficult. Malignancy is clinically overestimated, and some malignant lesions can take a benign aspect, justifying close photographic follow-up of all lesions. Because caruncular malignant melanoma is associated with poor prognosis, pigmented lesions should be monitored carefully. In the absence of clear criteria for malignancy, any change in color, size, or vascularization of a caruncular lesion should hasten excision.

La autobiografía, ¿género femenino?

Pienso que se puede decir que la autobiografia es, historicamente, un genero literario mas de mujeres que de hombres. No 10 digo cuantitativamente, no 10 digo porque vaya a aportar una estadistica que 10 cuente asi y yo le de a esa estadistica valor demostrativo. No; pienso que el genero autobiografico es mas de mujeres que de hombres en terrninos de sentido, de significado. De sentido comtin, incluso: es un lugar comtin que las mujeres, cuando escriben, especialmente cuando escriben narrativa, tienden a hablar de si, tienden a hablar en primer lugar de si mismas. Tienden, incluso, tendemos -dicen- a hacer todo el rata algo que se suele llamar "contar su vida".

Visualization of aqueous shunt position and patency using anterior segment optical coherence tomography.

PURPOSE: To describe the use of anterior segment optical coherence tomography (AS-OCT) to clarify the position and patency of aqueous shunt devices in the anterior chamber of eyes where corneal edema or tube position does not permit a satisfactory view. DESIGN: Noncomparative observational case series. METHODS: Four cases are reported in which aqueous shunt malposition or obstruction was suspected but the shunt could not be seen on clinical examination. The patients underwent AS-OCT to identify the position and patency of the shunt tip. RESULTS: In each case, AS-OCT provided data regarding tube position and/or patency that could not be obtained by slit-lamp examination or by gonioscopy that influenced management. CONCLUSIONS: AS-OCT can be used to visualize anterior chamber tubes in the presence of corneal edema that precludes an adequate view or in cases where the tube is retracted into the cornea. In such cases, AS-OCT is useful in identifying shunt patency and position, which helps guide clinical decision making.

La autobiografía, ¿género femenino?

Pienso que se puede decir que la autobiografia es, historicamente, un genero literario mas de mujeres que de hombres. No 10 digo cuantitativamente, no 10 digo porque vaya a aportar una estadistica que 10 cuente asi y yo le de a esa estadistica valor demostrativo. No; pienso que el genero autobiografico es mas de mujeres que de hombres en terrninos de sentido, de significado. De sentido comtin, incluso: es un lugar comtin que las mujeres, cuando escriben, especialmente cuando escriben narrativa, tienden a hablar de si, tienden a hablar en primer lugar de si mismas. Tienden, incluso, tendemos -dicen- a hacer todo el rata algo que se suele llamar "contar su vida".

Franceschetti hereditary recurrent corneal erosion.

PURPOSE: To describe new affected individuals of Franceschetti's original pedigree of hereditary recurrent erosion and to classify a unique entity called Franceschetti corneal dystrophy. DESIGN: Observational case series. METHODS: Slit-lamp examination of 10 affected individuals was conducted. Biomicroscopic examinations were supplemented by peripheral corneal biopsy in 1 affected patient with corneal haze. Tissue was processed for light and electron microscopy and immunohistochemistry was performed. DNA analysis was carried out in 12 affected and 3 nonaffected family members. RESULTS: All affected individuals suffered from severe ocular pain in the first decade of life, attributable to recurrent corneal erosions. Six adult patients developed bilateral diffuse subepithelial opacifications in the central and paracentral cornea. The remaining 4 affected individuals had clear corneas in the pain-free stage of the disorder. Histologic and immunohistochemical examination of the peripheral cornea in a single patient showed a subepithelial, avascular pannus. There was negative staining with Congo red. DNA analysis excluded mutations in the transforming growth factor beta-induced (TGFBI) gene and in the tumor-associated calcium signal transducer 2 (TACSTD2) gene. CONCLUSION: We have extended the pedigree of Franceschetti corneal dystrophy and elaborated its natural history on the basis of clinical examinations. A distinctive feature is the appearance of subepithelial opacities in adult life, accompanied by a decreased frequency of recurrent erosion attacks. Its clinical features appear to distinguish it from most other forms of dominantly inherited recurrent corneal erosion reported in the literature.

Kromatografisen erotusfaasin huokoskoon karakterisointi

Työssä tutkittiin sulfonoitujen polystyreenidivinyylibentseenirunkoisten geeli-, meso- ja makrohuokoistenioninvaihtohartsien rakennetta käyttäen useita eri karakterisointimenetelmiä. Lisäksi työssä tutkittiin hartsien huokoskoon vaikutusta aminohappojen kromatografisessa erotuksessa. Työn pääpaino oli hartsien huokoskoon ja huokoisuuden määrittämisessä. Sen selvittämiseksi käytettiin hyväksi elektronimikroskopiaa, typpiadsorptiomittauksia, sekä käänteistä kokoekskluusiokromatografiaa. Parhaat tulokset saatiin käänteisellä kokoekskluusiokromatografialla, joka perustuu erikokoisten dekstraanipolymeerien käyttöön mallimolekyyleinä. Menetelmä sopii meso- ja makrohuokoisuuden tutkimiseen, mutta sen heikkoutena on erittäin pitkä mittausaika. Menetelmä antaa myös huokoskokojakauman, mutta yhden hartsin mittaaminen voi kestää viikon. Menetelmää muutettiin siten, että käytettiin määritettävää huokoskokoaluetta kuvaavien kahden dekstraanipolymeerin seosta. Kromatografiset ajo-olosuhteet optimoitiin sellaisiksi, että injektoidussa seoksessa olevien dekstraanien vastehuiput erottuivat toisistaan. Tällöin voitiin luotettavasti määrittää tutkittavan stationaarifaasin suhteellinen huokoisuus. Tätä työssä kehitettyä nopeaa käänteiseen kokoekskluusiokromatografiaan perustuvaa menetelmää kutsutaan kaksipistemenetelmäksi. Hartsien sulfonihapporyhmien määrää ja jakautumista tutkittiin määrittämällä hartsien kationinvaihtokapasiteetti sekä tutkimalla hartsin pintaa konfokaali-Raman-spektroskopian avulla. Sulfonihapporyhmien ioninvaihtokyvyn selvittämiseksi mitattiin K+-muotoon muutetusta hartsista S/K-suhde poikkileikkauspinnasta. Tulosten perusteella hartsit olivat tasaisesti sulfonoituneet ja 95 % rikkiatomeista oli toimivassa ioninvaihtoryhmässä. Aminohappojen erotuksessa malliaineina oli lysiini, seriini ja tryptofaani. Hartsi oli NH4+-muodossa ja petitilavuus oli 91 mL. Eluenttina käytettiin vettä, jonka pH oli 10. Paras tulos saatiin virtausnopeudella 0,1 mL/min, jolla kaikki kolme aminohappoa erottuivat toisistaan Finex Oy:n mesohuokoisella KEF78-hartsilla. Muilla tutkituilla hartseilla kaikki kolme aminohappoa eivät missään ajo-olosuhteissa erottuneet täysin.

Peripheral exudative hemorrhagic chorioretinopathy: polypoidal choroidal vasculopathy and hemodynamic modifications.

PURPOSE: To investigate choroidal vascular abnormalities in peripheral exudative hemorrhagic chorioretinopathy, using dynamic ultrawide-field fluorescein angiography (FA) and indocyanine green angiography (ICGA).¦DESIGN: Prospective observational case series.¦METHODS: This institutional study comprised a consecutive series of 40 patients (48 eyes) with peripheral exudative hemorrhagic chorioretinopathy. Choroidal vascular abnormalities were assessed with dynamic ultrawide-field (150-degree) FA and ICGA, using the Staurenghi 230 SLO Retina Lens and the Heidelberg scanning laser ophthalmoscope. The main outcome measures were morphologic descriptions of structural vascular abnormalities and choroidal hemodynamics (comparison with 30 normal eyes).¦RESULTS: The peripheral mass lesions were highly exudative and hemorrhagic, and usually associated with a pigment epithelium detachment. FA revealed nonspecific alterations corresponding to the visible fundoscopic changes (window defects, blockage, staining), but no neovascular membrane. However, despite frequent masking, ICGA showed hyperfluorescent polyp-like structures in the choroid of the lesion area in 33 eyes (69%) and an abnormal choroidal vascular network in 24 eyes (50%). The abnormal choroidal vascular network filled in the arterial or early venous phase, while the polyp-like structures filled some seconds later. Optical coherence tomography revealed the typical dome-shaped elevation of the pigment epithelium over the vascular polyps. Peripheral choriocapillaris closure was observed as well as dilated shunting vessels.¦CONCLUSION: Peripheral exudative hemorrhagic chorioretinopathy shares many characteristics (polyp-like choroidal telangiectases, abnormal choroidal vascular networks, exudative and hemorrhagic presentation) with polypoidal choroidal vasculopathy. Clarification of the precise role of these abnormalities requires further studies.