Diferencias de g??nero en la participaci??n de la poblaci??n adulta en actividades de aprendizaje no formal e informal : situaci??n actual en Espa??a

Resumen basado en el de la publicaci??n

Improvement of strategies for the management of fire blight (Erwinia amylovora). Evaluation and optimization of physical and chemical control methods, and use of decision support systems

El foc bacterià és una malaltia que afecta a plantes de la família de la rosàcies, causada pel bacteri Erwinia amylovora. El seu rang d'hostes inclou arbres fruiters, com la perera, la pomera o el codonyer, i plantes ornamentals de gran interès comercial i econòmic. Actualment, la malaltia s'ha dispersat i es troba àmpliament distribuïda en totes les zones de clima temperat del món. A Espanya, on la malaltia no és endèmica, el foc bacterià es va detectar per primer cop al 1995 al nord del país (Euskadi) i posteriorment, han aparegut varis focus en altres localitzacions, que han estat convenientment eradicats. El control del foc bacterià, és molt poc efectiu en plantes afectades per la malaltia, de manera que es basa en mesures encaminades a evitar la dispersió del patogen, i la introducció de la malaltia en regions no endèmiques. En aquest treball, la termoteràpia ha estat avaluada com a mètode d'eradicació d'E. amylovora de material vegetal de propagació asimptomàtic. S'ha demostrat que la termoteràpia és un mètode viable d'eradicar E. amylovora de material de propagació. Gairebé totes les espècies i varietats de rosàcies mantingudes en condicions d'humitat sobrevivien 7 hores a 45 ºC i més de 3 hores a 50 ºC, mentre que més d'1 hora d'exposició a 50 ºC amb calor seca produïa danys en el material vegetal i reduïa la brotació. Tractaments de 60 min a 45 ºC o 30 min a 50 ºC van ser suficients per reduir la població epífita d'E. amylovora a nivells no detectables (5 x 102 ufc g-1 p.f.) en branques de perera. Els derivats dels fosfonats i el benzotiadiazol són efectius en el control del foc bacterià en perera i pomera, tant en condicions de laboratori, com d'hivernacle i camp. Els inductors de defensa de les plantes redueixen els nivells de malaltia fins al 40-60%. Els intervals de temps mínims per aconseguir el millor control de la malaltia van ser 5 dies pel fosetil-Al, i 7 dies per l'etefon i el benzotiadiazol, i les dosis òptimes pel fosetil-Al i el benzotiadiazol van ser 3.72 g HPO32- L-1 i 150 mg i.a. L-1, respectivament. Es millora l'eficàcia del fosetil-Al i del benzotiadiazol en el control del foc bacterià, quan es combinen amb els antibiòtics a la meitat de la dosi d'aquests últims. Tot i que l'estratègia de barrejar productes és més pràctica i fàcil de dur a terme a camp, que l'estratègia de combinar productes, el millor nivell de control de la malaltia s'aconsegueix amb l'estratègia de combinar productes. Es va analitzar a nivell histològic i ultrastructural l'efecte del benzotiadiazol i dels fosfonats en la interacció Erwinia amylovora-perera. Ni el benzotiadiazol, ni el fosetil-Al, ni l'etefon van induir canvis estructurals en els teixits de perera 7 dies després de la seva aplicació. No obstant, després de la inoculació d'E. amylovora es va observar en plantes tractades amb fosetil-Al i etefon una desorganització estructural cel·lular, mentre que en les plantes tractades amb benzotiadiazol aquestes alteracions tissulars van ser retardades. S'han avaluat dos models (Maryblyt, Cougarblight) en un camp a Espanya afectat per la malaltia, per determinar la precisió de les prediccions. Es van utilitzar dos models per elaborar el mapa de risc, el BRS-Powell combinat i el BIS95 modificat. Els resultats van mostrar dos zones amb elevat i baix risc de la malaltia. Maryblyt i Cougarblight són dos models de fàcil ús, tot i que la seva implementació en programes de maneig de la malaltia requereix que siguin avaluats i validats per un període de temps més llarg i en àrees on la malaltia hi estigui present.

Influence of foliar diseases and their control by fungicides on grain yield and quality in wheat

Twenty-eight field experiments on sandy-loam soils in the UK (1982-2003) are reviewed by relating the extension of the green area duration of the flag leaf (GLADF) by fungicides to effects on yield and quality of winter wheat. Over all experiments mean grain yield = 8.85t ha(-1) at 85% DM. With regards quality, mean values were: thousand grain weight (TGW) = 44.5 g; specific weight (SWT) = 76.9 kg hl(-1); crude protein concentration (CP (N x 5.7)) = 12.5 % DM; Hagberg falling number (HFN) = 285 s; and sodium dodecyl sulphate (SDS)-sedimentation volume = 69ml. For each day (d) that fungicides increased GLADF there were associated average increases in yield (0.144 1 ha(-1) d(-1), se 0.0049, df = 333), TGW (0.56 gd(-1), se = 0.017) and SWT (0.22 kg hl(-1) d(-1), se 0.011). Some curvature was evident in all these relationships. When GLADF was delayed beyond 700 degrees Cd after anthesis, as was possible in cool wet seasons, responses were curtailed, or less reliable. Despite this apparent terminal sink limitation, fungicide effects on sink size, eg endosperm cell numbers or maximum water mass per grain, were not prerequisites for large effects on grain yield, TGW or SWT. Fungicide effects on CP were variable. Although the average response of CP was negative (-0.029%DM/d; se = 0.00338), this depended on cultivar and disease controlled. Controlling biotrophs such as rusts, (Puccinia spp.) tended to increase CP, whereas controlling a more necrotrophic pathogen (Septoria tritici) usually reducedCP. Irrespective of pathogen controlled, delaying senescence of the flag leaf was associated with increased nitrogen yields in the grain (averaging 2.24 kg N ha-1 d(-1), se = 0.0848) due to both increased N uptake into the above ground crop, and also more efficient remobilisation of N from leaf laminas. When sulphur availability appeared to be adequate, fungicide x cultivar interactions were similar on S as for CP, although N:S ratios tended to decline (i.e. improve for bread making) when S. tritici was controlled. On average, SDS-sedimentation volume declined (-0. 18 ml/d, se = 0.027) with increased GLADF, broadly commensurate with the average effect on CP. Hagberg falling number decreased as fungicide increased GLADF (-2.73 s/d, se = 0.178), indicating an increase in alpha-amylase activity.

Climate and biological control in organic crops

Organic farming has increased in popularity in recent years, primarily as a response to the perceived health and conservation benefits. While it is likely that conventional farming will be able to respond rapidly to variations in pest numbers and distribution resulting from climatic change, it is not clear if the same is true for organic farming. Few studies have looked at the responses of biological control organisms to climate change. Here, I review the direct and indirect eects of changes in temperature, atmospheric carbon dioxide and other climatic factors on the predators, parasitoids and pathogens of pest insects in temperate agriculture. Finally, I consider what research is needed to manage the anticipated change in pest insect dynamics and distributions.

Impedance mismatch: some differences between the way humans and robots control interaction forces

In over forty years of research robots have made very little progress still largely confined to industrial manufacture and cute toys, yet in the same period computing has followed Moores Law where the capacity double roughly every two years. So why is there no Moores Law for robots? Two areas stand out as worthy of research to speedup progress. The first is to get a greater understanding of how human and animal brains control movement, the second to build a new generation of robots that have greater haptic sense, that is a better ability to adapt to the environment as it is encountered. A remarkable property of the cognitive-motor system in humans and animals is that it is slow. Recognising an object may take 250 mS, a reaction time of 150 mS is considered fast. Yet despite this slow system we are well designed to allow contact with the world in a variety of ways. We can anticipate an encounter, use the change of force as a means of communication and ignore sensory cues when they are not relevant. A better understanding of these process has allowed us to build haptic interfaces to mimic the interaction. Emerging from this understanding are new ways to control the contact between robots, the user and the environment. Rehabilitation robotics has all the elements in the subject to not only enable and change the lives of people with disabilities, but also to facilitate revolution change in classic robotics.