Presión aórtica y rigidez arterial en pacientes con esclerodermia

La Esclerosis Sistémica (ES) es un trastorno generalizado del tejido conectivo caracterizado por el engrosamiento y la fibrosis tanto de la piel como de órganos internos asociándose a daño vascular. Tradicionalmente, la afectación vascular en la ES ha sido considerada principalmente microvascular (1). Sin embargo, existe evidencia reciente que muestra que la ES podría también asociarse a lesión macrovascular (2) debido a la situación de inflamación crónica sostenida que predispondría al incremento de la rigidez de la pared arterial (3) y el desarrollo de arteriosclerosis. No obstante, y a pesar de diversos intentos en estudios realizados en la última década, la fisiopatología completa de los mecanismos subyacentes permanece todavía sin esclarecer. El objetivo de nuestro trabajo ha sido analizar; por un lado, dentro de una población de pacientes con ES, una serie de parámetros para evaluar la prevalencia de enfermedad cardiovascular subclínica y la existencia de factores de riesgo cardiovascular y; por otra parte, comparar esos hallazgos frente a una población sana en busca de diferencias que apoyen la hipótesis existente en la actualidad de que, ciertas enfermedades autoinmunes predisponen al desarrollo de arteriosclerosis precoz (3,4).

Incidencia y gravedad de la enfermedad por citomegalovirus en pacientes trasplantados renales que han recibido tratamiento anticipado o profilaxis con valganciclovir oral

Antecedentes: La infección por CMV es la más frecuente que sufren los receptores de trasplante de órgano sólido (TOS) en los primeros meses del trasplante. Son abundantes las estrategias de prevención y tratamiento de la enfermedad por CMV que se han desarrollado. Métodos: El objetivo fue evaluar la incidencia y severidad de la enfermedad por CMV en 387 receptores de trasplante renal que recibieron tratamiento profiláctico (grupo de alto riesgo, n = 251) o realizaron seguimiento de PCR de CMV por ser grupo de bajo riesgo (n = 136) y recibieron tratamiento anticipado (n = 17) con valganciclovir oral (900 mg/día) cuando presentaron & 1000 copias/ml. Resultados: Presentaron enfermedad por CMV, 2 (11,76%) pacientes del grupo de riesgo estándar, descrita como enfermedad leve y 20 (7,96%) pacientes del grupo de alto riesgo, descrita como enfermedad leve en 15 casos y como enfermedad grave en 5 casos. Aquellos pacientes que desarrollaron la enfermedad, respondieron al tratamiento con ganciclovir endovenoso durante 14 días seguido de valganciclovir oral hasta completar tres meses. Conclusión: El tratamiento profiláctico con valganciclovir oral para la prevención de enfermedad o infección por CMV solamente es necesario en los receptores de TOS de alto riesgo.

Lesiones en los codos como manifestación peculiar de lupus eritematoso cutáneo

Descriure les característiques clíniques i microscòpiques de lesions cutànies en els colzes en el context de pacients diagnosticats de lupus eritematós (LE), així com la seva relació amb els diferents subtipus de lupus eritematós.

Tratamiento del Linfoma Difuso de Célula Grande B en la era Rituximab: Experiencia de un Centro.

Hemos analizado la supervivencia global (SG) y el tiempo libre de enfermedad (TLE) de los pacientes afectos de un linfoma difuso de célula grande en la era Rituximab. Describimos los resultados de los que recibieron un trasplante alogénico (aloTPH) en los últimos 13 años. La supervivencia global (SG) en los tratados con Rituximab fue de 59% y el tiempo libre de enfermedad (TLE) de 54%. La supervivencia por IPI fue de IPI bajo=82%, intermedio-bajo=54%, intermedio-alto=51%, alto=33%. En el trasplante autólogo la SG fue de 65% y con TLE 54%. La SG para los que recibieron un aloTPH fue de 49% a los 78 meses.

Movilización de progenitores hematopoyéticos de sangre periférica para transplante autólogo en pacientes con linfomas e infección por el virus de la inmunodeficiencia humana

La infección por el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) es un factor limitante para la movilización de progenitores hematopoyéticos de sangre periférica (PHSP). En este estudio se compararon los resultados de dos estrategias de movilización de PHSP en 42 pacientes con linfoma e infección por el VIH remitidos para trasplante autogénico y los factores asociados con una movilización adecuada. La tasa de movilización satisfactoria (recolección &1,6x106 células CD34/Kg) con G-CSF (16/22 [72%]) fue similar a la obtenida con quimioterapia asociada a G-CSF (12/20 [60%]) (p=0,382). El estado de la enfermedad pretrasplante fue el único factor que influyó en la movilización (20/22 pacientes [91%] en remisión completa movilizaron adecuadamente frente a 5/12 [58%] en remisión parcial, p=0,038).

Factores de riesgo cardiovascular en una población de trasplantados hepáticos con supervivencia superior a diez años. Estudio específico de la hipertensión arterial.

Introducció: Els factors de risc cardiovascular originen un problema de salut pública important. El transplant hepàtic pot ocasionar una modificació del seu desenvolupament degut a la immunosupressió, però hi ha pocs estudis que evaluen estos aspectes en pacients amb una supervivència llarga. El nostre objectiu es analitzar l'efecte de la hipertensió arterial (HTA) posttrasplantament sobre la supervivència a llarg termini d'una cohort de pacients trasplantats amb més de deu anys de seguiment. Metodologia: S'estudiaren restrospectivament els pacients trasplantats al nostre centre per totes les causes, des de 2001 fins 2007, amb una supervivència mínima de deu anys. S'analitzaren dades demogràfiques, clíniques, analítiques e histològiques del pre i/o postrasplant. Resultats: La prevalència dels factors de risc cardiovascular va ser molt freqüent durant el primer any: obesitat 24.5%, HTA 67%, diabetes 22.5%, dislipèmia46.5% i insuficiència renal crónica 28%. La HTA es el factor de risc més prevalent i la seua incidència augmenta amb el temps de 67% al 72,5% entre el primer i desè any. La HTA pareix asociar-se a una major mortalitat posttrasplantament i a una major incidència d'enfermetat cardiovascular (p&0.005). Els factors de risc asociats amb el desenvolupament de HTA en la nostra població son l'edat, l'obesitat i la dislipèmia. Conclusió: Es important disenyar estratègies per al millor control de la HTA des del posttrasplantament inicial, degut a la seua repercusió negativa sobre les enfermetats cardiovasculars i la supervivència, així com per a l'obesitat i la dislipèmia, ja que son co-factors de desenvolupament de l'HTA.

Leucemias agudas secundarias a tratamiento con quimioterapia y/o radioterapia: estudio de 23 pacientes en un solo centro.

L’ús d’agents citotòxics ha incrementat la incidència de leucèmies agudes secundàries (LAS). De 23 LAS diagnosticades en 20 anys, s’analitzaren els agents citotòxics, caraterístiques clínico-biològiques, tractament i pronòstic. Els agents rebuts a la neoplàsia prèvia fóren: alquilants, inhibidors de la DNA topoisomerasa II, antitubulina i radioteràpia. El 95% de les LAS presentàven alteracions citogenètiques. Tretze pacients reberen quimioteràpia intensiva (amb un trasplantament de progenitors hematopoètics [TPH] en 3) i 10 només suport (supervivència mediana de 3 en front a 0,079 anys, p=0,004). El pronòstic i la resposta al tractament fóren dolents, però associaciar quimioteràpia i TPH podria perllongar la supervivència.

Análisis de 150 pacientes trasplantados pulmonares por Enfermedad Pulmonar Intersticial Difusa ( EPID )

Les malalties pulmonars intersticials difuses ( MPID) representen la segona indicación de trasplantamente pulmonar (TP) després del enfisema. El treball és un estudi retrospectiu de 150 malalts sotmesos a un TP per MPID entre agost-1990 i gener de 2010. Es tracta de 86 (57%) homes amb una edad mitja de 49 (r: 20-67) anys. Es van fer 104 (69%) trasplantaments unipulmonares ( TUP) i 46 bipulmonars ( TBP). El diagnòstic més freqüent va ser en 94 ( 63%) malalts la Neumonía intersticial Usual. L’objectiu ha estat establir els resultats significatius en quant a supervivència i ganància funcional del grup. La supervivència del TP en malalts amb MPID és comparable als registres internacionals. Un de cada 6 malalts torna a treballar i la realització d’un TUP o un TBP no suposa més ganància funcional.

Desolació i pèrdua d'identitat : anàlisi de Pluja Negra i Flors d'Estiu

La bomba atòmica "representa la perfección del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser más malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. p. 218 ). Aquesta és la reflexió de Peter Sloterdijk sobre la humanitat que ha provocat aquesta barbàrie, sent conscient que aquesta no pot ser més maligna ni provocar més dolor, després de destruir conscientment una ciutat sencera junt amb els seus habitants innocents. Però com es van sentir els hibakusha, supervivents de l'atac nuclear, i a què van quedar reduïts els ciutadans d'Hiroshima i de Nagasaki, havent patit aquesta maldat en la pròpia pell? Després d'aquesta tragèdia, molts d'aquells que van sobreviure van decidir explicar la seva experiència, donant lloc al conegut com genbaku bungaku o literatura de les bombes atòmiques. En aquest estudi hem escollit dues de les obres més importants del gènere per tal d'analitzar com aquesta vivència va afectar a les seves víctimes. En primer lloc, hem analitzat Flors d'Estiu, de Tamiki Hara, primer relat en ser publicat que, en poc més de vint pàgines, descriu l'infern viscut pel propi autor i com aquesta visió de l'apocalipsi i el sofriment absolut el va marca per sempre més. En segon lloc, hem analitzat Pluja Negra, escrita per Mabusi Ibuse, autor que, tot i no haver sigut testimoni directe de la tragèdia, va aconseguir copsar el sentiment dels hibakusha, escribint una de les millors novel·les del gènere. Per tal d'estudiar les obres hem seguit un camí del general al particular. Analitzant el context històric, ens hem pogut fer una idea de què va significar la postguerra, des de la política sota la guia nord-americana a la reconstrucció econòmica i també una societat que, perdent-ho gairebé tot, va haver de tornar a començar. Després, hem volgut endinsar-nos en la literatura del període, analitzant, junt amb el propi genbaku bungaku, dos dels gèneres més importants, el burai ha o escola decadent, i el nikutai bunaku o literatura de la carn. Finalment, hem analitzat les pròpies obres, veient com els textos es veuen impregnats de tristesa i confusió. Després de veure com tota la seva vida s'esmicolava en qüestió de segons, els protagonistes d'aquests dos textos queden totalment desolats, veient com ho han perdut tot, des de la seva identitat fins la seva esperança en la pròpia humanitat.

Annular erythematous papules in the neckline.

A 45-year-old woman with personal history of hypertension presented with an erythematous lesion in the neckline for a year and with a progressive growth. A physical examination revealed an annular lesion with erythematous papules in the edge. Histological exam showed phagocytosis of elastic fibers by multinucleated cells compatible with annular elastolytic giant-cell granuloma. The patient did not present any other associated systemic manifestation. Treatment with tacrolimus 0.1 percent ointment was prescribed with a very good response after two months.

Expression of smoothelin and smooth muscle actin in the skin.

INTRODUCTION: Smoothelin is a cytoskeletal protein of differentiated smooth muscle cells with contractile capacity, distinguishing it from other smooth muscle proteins, such as smooth muscle actin (SMA). OBJECTIVE: To evaluate the expression of smoothelin and SMA in the skin in order to establish specific localizations of smoothelin in smooth muscle cells with high contractile capacity and in the epithelial component of cutaneous adnexal structures. Methods: Immunohistochemical analysis (smoothelin and SMA) was performed in 18 patients with normal skin. RESULTS: SMA was expressed by the vascular structures of superficial, deep, intermediate and adventitial plexuses, whereas smoothelin was specifically expressed in the cytoplasm of smooth muscle cells of the deepest vascular plexus and in no other plexus of the dermis. The hair erector muscle showed intense expression of smoothelin and SMA. Cells with nuclear expression of smoothelin and cytoplasmic expression of SMA were observed in the outer root sheath of the inferior portion of the hair follicles and intense cytoplasmic expression in cells of the dermal sheath to SMA. CONCLUSIONS: We report the first study of smoothelin expression in normal skin, which differentiates the superficial vascular plexus from the deep. The deep plexus comprises vessels with high contractile capacity, which is important for understanding dermal hemodynamics in normal skin and pathological processes. We suggest that the function of smoothelin in the outer root sheath may be to enhance the function of SMA, which has been related to mechanical stress. Smoothelin has not been studied in cutaneous pathology; however we believe it may be a marker specific for the diagnosis of leiomyomas and leiomyosarcomas of the skin. Also, smoothelin could differentiate arteriovenous malformations of cavernous hemangioma of the skin

Late pulmonary metastases of renal cell carcinoma immediatelyafter post-transplantation immunosuppressive treatment: a case report

INTRODUCTION We report a case of pulmonary metastatic recurrence of renal adenocarcinoma soon after radical nephrectomy that was followed by renal transplant and immunosuppressive medication. Increased risk of metastatic recurrence of renal cell carcinoma should be considered in the immediate post-transplant period when immunosuppressive medication is administered, even if nephrectomy had been performed many years earlier. CASE PRESENTATION In 1986 the patient demonstrated renal insufficiency secondary to mesangial glomerulonephritis. In 1992 he underwent left side radical nephrectomy with histopathological diagnosis of clear cell adenocarcinoma. Mesangial glomerulonephritis in the remaining right kidney progressed to end-stage renal failure. In October 2000 he received a kidney transplant from a cadaver and commenced immunosuppressive medication. Two months later, several nodules were found in his lungs, which were identified as metastases from the primary renal tumor that had been removed with the diseased kidney 8 years earlier. CONCLUSION Recurrence of renal cell carcinoma metastases points to tumor dormancy and reflects a misbalance between effective tumor immune surveillance and immune escape. This case demonstrates that a state of tumor dormancy can be interrupted soon after administration of immunosuppressant medication.

REPETIDO_A new extract of the plant calendula officinalis produces a dual in vitro effect: cytotoxic anti-tumor activity and lymphocyte activation

BACKGROUND Phytopharmacological studies of different Calendula extracts have shown anti-inflammatory, anti-viral and anti-genotoxic properties of therapeutic interest. In this study, we evaluated the in vitro cytotoxic anti-tumor and immunomodulatory activities and in vivo anti-tumor effect of Laser Activated Calendula Extract (LACE), a novel extract of the plant Calendula Officinalis (Asteraceae). METHODS An aqueous extract of Calendula Officinalis was obtained by a novel extraction method in order to measure its anti-tumor and immunomodulatory activities in vitro. Tumor cell lines derived from leukemias, melanomas, fibrosarcomas and cancers of breast, prostate, cervix, lung, pancreas and colorectal were used and tumor cell proliferation in vitro was measured by BrdU incorporation and viable cell count. Effect of LACE on human peripheral blood lymphocyte (PBL) proliferation in vitro was also analyzed. Studies of cell cycle and apoptosis were performed in LACE-treated cells. In vivo anti-tumor activity was evaluated in nude mice bearing subcutaneously human Ando-2 melanoma cells. RESULTS The LACE extract showed a potent in vitro inhibition of tumor cell proliferation when tested on a wide variety of human and murine tumor cell lines. The inhibition ranged from 70 to 100%. Mechanisms of inhibition were identified as cell cycle arrest in G0/G1 phase and Caspase-3-induced apoptosis. Interestingly, the same extract showed an opposite effect when tested on PBLs and NKL cell line, in which in vitro induction of proliferation and activation of these cells was observed. The intraperitoneal injection or oral administration of LACE extract in nude mice inhibits in vivo tumor growth of Ando-2 melanoma cells and prolongs the survival day of the mice. CONCLUSION These results indicate that LACE aqueous extract has two complementary activities in vitro with potential anti-tumor therapeutic effect: cytotoxic tumor cell activity and lymphocyte activation. The LACE extract presented in vivo anti-tumoral activity in nude mice against tumor growth of Ando-2 melanoma cells.

A new extract of the plant Calendula officinalis produces a dual in vitro effect: cytotoxic anti-tumor activity and lymphocyte activation

BACKGROUND Phytopharmacological studies of different Calendula extracts have shown anti-inflammatory, anti-viral and anti-genotoxic properties of therapeutic interest. In this study, we evaluated the in vitro cytotoxic anti-tumor and immunomodulatory activities and in vivo anti-tumor effect of Laser Activated Calendula Extract (LACE), a novel extract of the plant Calendula Officinalis (Asteraceae). METHODS An aqueous extract of Calendula Officinalis was obtained by a novel extraction method in order to measure its anti-tumor and immunomodulatory activities in vitro. Tumor cell lines derived from leukemias, melanomas, fibrosarcomas and cancers of breast, prostate, cervix, lung, pancreas and colorectal were used and tumor cell proliferation in vitro was measured by BrdU incorporation and viable cell count. Effect of LACE on human peripheral blood lymphocyte (PBL) proliferation in vitro was also analyzed. Studies of cell cycle and apoptosis were performed in LACE-treated cells. In vivo anti-tumor activity was evaluated in nude mice bearing subcutaneously human Ando-2 melanoma cells. RESULTS The LACE extract showed a potent in vitro inhibition of tumor cell proliferation when tested on a wide variety of human and murine tumor cell lines. The inhibition ranged from 70 to 100%. Mechanisms of inhibition were identified as cell cycle arrest in G0/G1 phase and Caspase-3-induced apoptosis. Interestingly, the same extract showed an opposite effect when tested on PBLs and NKL cell line, in which in vitro induction of proliferation and activation of these cells was observed. The intraperitoneal injection or oral administration of LACE extract in nude mice inhibits in vivo tumor growth of Ando-2 melanoma cells and prolongs the survival day of the mice. CONCLUSION These results indicate that LACE aqueous extract has two complementary activities in vitro with potential anti-tumor therapeutic effect: cytotoxic tumor cell activity and lymphocyte activation. The LACE extract presented in vivo anti-tumoral activity in nude mice against tumor growth of Ando-2 melanoma cells.