Morbimortalidad asociada a transfusiones de glóbulos rojos. Unidad de Cuidados Intensivos, Clínica Infantil Colsubsidio

Objetivos: Determinar si las transfusiones de glóbulos rojos en niños en cuidados intensivos se asocian a aumento de la morbimortalidad. Materiales y Métodos: Estudio observacional analítico de cohorte. Se incluyeron niños con anemia de 1 mes a 18 años de edad en un periodo de 13 meses. Resultados: 156 niños con anemia fueron incluidos. En el 51.5% la anemia se desarrolló posterior a su ingreso. De éstos, 77 niños recibieron una transfusión de glóbulos rojos y la mediana de hemoglobina pretransfusión fue de 7.5 g/dl. El 6.5% de los pacientes transfundidos presentó una Reacción adversa. Entre el grupo de pacientes expuesto a transfusión y los no expuestos existió diferencia significativa en la hemoglobina de ingreso, cantidad de sangre extraída y edad en el análisis bivariado. Los pacientes transfundidos tuvieron mayor mortalidad (12.9% vs. 2.5%, p =0.014). El desarrollo de falla multiorgánica también fue más frecuente en el grupo transfundido (57.1% vs. 13.9%, p < 0.001). La mediana de los días de estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos que en los no transfundidos, 8 vs. 4 días p< 0.001, y 6 vs. 3 días p<0.001 respectivamente. Un análisis multivariado mostró asociación de transfusión de glóbulos rojos con mortalidad y falla multiorgánica. Conclusión: Las transfusiones de glóbulos rojos se asocian con un aumento en la Mortalidad y en el desarrollo de falla multiorgánica. La estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos.

Comportamiento del manejo de la provisión de unidades de glóbulos rojos en un hospital público Bogotá, dc. 2011

Introducción: Uno de los problemas que afrontan los hospitales públicos de Bogotá es la insuficiencia de unidades de glóbulos rojos- UGR “O”; este trabajo pretendió evaluar a través de indicadores, el comportamiento del manejo de inventarios de sangre en un Hospital público de tercer nivel. Método: Estudio descriptivo restrospectivo, a partir de registros de Red Distrital de Sangre, banco de sangre Hemocentro Distrital y del servicio de transfusión del Hospital. La evaluación de gestión del inventario y eliminación se hizo con el universo de UGR; para la obtención de: reserva/transfusión, tiempo/reserva y la transfusión no isogrupo, se utilizó una muestra del universo de pruebas cruzadas completas (6.575), Resultados: El Hospital recibió 4.644 UGR, con 4.719 transfundidas, reflejando inconsistencias en estos datos. La participación de transfusiones por servicio fue: Urgencias 22,6%(n=1072), cirugía 21,6%(n=1025), UCI adulto 19,2%(n=912), medicina interna del 17,6%(n=836), ginecología del 6,8%(n=323). El indice WAPI fue de 0,19%(n=9) UGR incineradas, el tiempo de reserva a 24 horas o menos del 65,7%, mayor de 24 horas y menor de 48 horas el 4,2%, mayor de 48 horas y menor de 72 horas el 0,6% y sin información disponible 29,5%; la reserva transfusión del 73%; la transfusión no Isogrupo correspondió 5,1% (n=18), distribuida: prueba cruzada incompatible 1,7%(n=6), protocolo pediatría/neonatología 2%(n=7); Urgencia vital 1,4%(n=5). Conclusiones: Comparado con otros estudios se encontró buen desempeño de los indicadores Wapi (0.19%) y Reserva/trasfusión (73%). No se evaluó demanda satisfecha y utilización componente UGR por registros inconsistentes; en tiempo/reserva la información es crítica para validar el resultado.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Contribuição para o estudo das transfusões sanguíneas no cão e no gato : situação em Portugal e estudo de 61 transfusões

Os avanços na área da Medicina transfucional, nomeadamente a descoberta de nova informação sobre os grupos sanguíneos de várias espécies, a introdução rotineira da tipificação sanguínea e das provas de compatibilidade eritrocitária, o estudo das reacções transfusionais adversas, o despiste de doenças infeciosas no dador e a aplicação da terapia por componentes, têm contribuído para aumentar a segurança da transfusão sanguínea em Medicina Veterinária e, por consequência, a sua utilização é cada vez mais frequente. O presente trabalho é constituído por três objectivos: perspectivar a medicina transfusional em Portugal através da análise dos resultados de um inquérito, dirigido aos CAMV, nomeadamente sobre o uso da terapia por componentes, as principais indicações de transfusão e a ocorrência de reacções transfusionais; caracterizar a população de gatos e cães receptores de transfusões sanguíneas, com enfoque na prevalência dos diferentes grupos sanguíneos, na indicação para a realização da transfusão e tipo de produto administrado; determinar a ocorrência de reacções transfusionais através da monotorização do doente antes, durante e após a administração das transfusões. No presente estudo, 86% dos Centros de Atendimento Médico Veterinário (CAMV) inquiridos recorrem à transfusão sanguínea como terapia complementar. Destes, 54.7% utiliza sangue total e produtos do sangue, 41.3% apenas sangue total e 4% apenas produtos do sangue. Os produtos do sangue mais utilizados são o concentrado de glóbulos vermelhos e o plasma fresco congelado (34.2% e 31.6% respectivamente). A anemia constitui o principal motivo para a realização de transfusões sanguíneas e a hipertermia a reacção transfusional mais frequente. Relativamente à caracterização da população de cães e gatos que receberam transfusão sanguínea conclui-se que 77.8% dos cães pertenciam ao grupo DEA 1.1 negativo e 22.2% ao grupo DEA 1.1 positivo. Todos os gatos incluídos neste estudo pertenciam ao grupo sanguíneo A. A anemia por hemorragia foi a indicação predominante para a administração de sangue nos cães (54.3%). Nos gatos a anemia por não produção de eritrócitos prevalece (60%). No que respeita às reacções transfusionais, das 61 transfusões realizadas apenas se registou uma dispneia num gato.

New insights into the impact of Lactobacillus population on host-bacteria metabolic interplay

We aimed at evaluating the association between intestinal Lactobacillus sp. composition and their metabolic activity with the host metabolism in adult and elderly individuals. Faecal and plasma metabolites were measured and correlated to the Lactobacillus species distribution in healthy Estonian cohorts of adult (n=16; <48 y) and elderly (n=33; >65 y). Total cholesterol, LDL, C-reactive protein and glycated hemoglobin were statistically higher in elderly, while platelets, white blood cells and urinary creatinine were higher in adults. Aging was associated with the presence of L. paracasei and L. plantarum and the absence of L. salivarius and L. helveticus. High levels of intestinal Lactobacillus sp. were positively associated with increased concentrations of faecal short chain fatty acids, lactate and essential amino acids. In adults, high red blood cell distribution width was positively associated with presence of L. helveticus and absence of L. ruminis. L. helveticus was correlated to lactate and butyrate in faecal waters. This indicates a strong relationship between the composition of the gut Lactobacillus sp. and host metabolism. Our results confirm that aging is associated with modulations of blood biomarkers and intestinal Lactobacillus species composition. We identified specific Lactobacillus contributions to gut metabolic environment and related those to blood biomarkers. Such associations may prove useful to decipher the biological mechanisms underlying host-gut microbial metabolic interactions in an ageing population.

α-linolenic acid and the risk of prostate cancer. What is the evidence?

Purpose
Several studies have examined the association between polyunsaturated fatty acids and prostate cancer risk. We evaluated the evidence on the association between the essential polyunsaturated fatty acid, known as α-linolenic acid, and the risk of prostate cancer in humans.
Materials and Methods
We comprehensively reviewed published studies on the association between α-linolenic acid and the risk of prostate cancer using MEDLINE.
Results
A number of studies have shown a positive association between dietary, plasma or red blood cell levels of α-linolenic acid and prostate cancer. Other studies have demonstrated either no association or a negative association. The limitations of these studies include the assumption that dietary or plasma α-linolenic acid levels are positively associated with prostate tissue α-linolenic acid levels, and measurement errors of dietary, plasma and red blood cell α-linolenic acid levels.
Conclusions
More research is needed in this area before it can be concluded that there is an association between α-linolenic acid and prostate cancer.

Production and bioavailability of calcium and magnesium salts of omega-3 fatty acids

In order to provide an alternative to traditional liquid fish oil gelatin capsules, we developed a solid, powdered form of omega-3 fish oil concentrate by forming calcium- and magnesium-fatty acid salts. These salts were produced using a concentrated fish oil ethyl ester that contained in excess of 60% omega-3 fatty acids. The bioavailability of these omega-3 salts was compared with that of fish oil ethyl ester in mice. Animals were given 8 mg of omega-3 fatty acid ethyl ester concentrate (control), calcium- or magnesium-omega-3 salts daily for three weeks. The omega-3 salt products resulted in omega-3 fatty acid content in serum and red blood cell membranes comparable to that produced by the ethyl ester supplementation. In addition, fecal excretion of omega-3 fatty acids was not increased by the presence of calcium or magnesium. In fact, there was a tendency for less omega-3 fatty acids to be excreted.

Testosterone, dominance signalling and immunosuppression in the house sparrow, Passer domesticus

The immunocompetence handicap hypothesis (ICHH) suggests that dominance signals are costly because their development is controlled by testosterone, which is immunosuppressive. Signal control therefore links an increased disease risk with a high quality signal. The chest bib of the house sparrow, Passer domesticus, is a signal known to be related to dominance and under control of testosterone levels. We experimentally manipulated testosterone in male sparrows during the breeding season and again independently during the post-breeding period to test whether variation in levels of testosterone could cause variation in levels of immunocompetence. There was no effect of testosterone manipulation on the cell-mediated response of birds to phytohaemagglutinin injection, nor did testosterone levels appear to affect either white blood cell ratios or red blood cell counts. In contrast, both breeding season and post-breeding season testosterone levels had significant effects upon the humoral response of the birds to sheep red blood cell injections. However, whilst testosterone during the breeding season appeared to act immunosuppressively, the role of post-breeding levels is less clear. In concordance with a previous study, there was an indication that corticosterone is involved in mediating the immunosuppressive effects of testosterone. The strength of the secondary humoral response and the cell-mediated response were negatively related suggesting the possibility of a trade-off between the different arms of the immune system. These results provide some support for the ICHH as a mechanism promoting the evolution of costly badges of status, although the results question whether the immunosuppressive cost can be mediated by testosterone at the time of badge development.

Incorporation and metabolism of punicic acid in healthy young humans

The objective of this study was to investigate the incorporation and metabolism of punicic acid (PA, cis9,trans11,cis13-18:3) in healthy young humans. The study was a randomized controlled trial. After 7 days adaptation with sunflower seed kernels supplementation, 30 subjects were then divided into the control and test group (n = 15). The test group was supplemented with Trichosanthes kirilowii (TK) seed kernels containing 3 g of PA per day in the form of triacylglycerols for 28 days. The control group was provided with sunflower seed kernels. After consumption of TK seeds containing 3 g PA per day for 28 days, the proportion of PA was increased from 0.00 to 0.47% in plasma and 0.00 to 0.37% in red blood cell membranes (RBCM), respectively. The proportion of cis9,trans11-18:2 was increased from 0.05 to 0.23% in plasma and 0.03 to 0.17% in RBCM after 28 days of intervention, respectively. Our results suggest that PA can be effectively incorporated into human plasma and RBCM, and is also associated with the increasing proportion of cis9,trans11-18:2 in humans, presumably as a result of metabolism by a saturation reaction. Edible TK seeds could be a potential dietary source of conjugated linoleic acids.

Analysis on relationship between extreme pathways and correlated reaction sets

Background: Constraint-based modeling of reconstructed genome-scale metabolic networks has been successfully applied on several microorganisms. In constraint-based modeling, in order to characterize all allowable phenotypes, network-based pathways, such as extreme pathways and elementary flux modes, are defined. However, as the scale of metabolic network rises, the number of extreme pathways and elementary flux modes increases exponentially. Uniform random sampling solves this problem to some extent to study the contents of the available phenotypes. After uniform random sampling, correlated reaction sets can be identified by the dependencies between reactions derived from sample phenotypes. In this paper, we study the relationship between extreme pathways and correlated reaction sets.

Results: Correlated reaction sets are identified for E. coli core, red blood cell and Saccharomyces cerevisiae metabolic networks respectively. All extreme pathways are enumerated for the former two metabolic networks. As for Saccharomyces cerevisiae metabolic network, because of the large scale, we get a set of extreme pathways by sampling the whole extreme pathway space. In most cases, an extreme pathway covers a correlated reaction set in an 'all or none' manner, which means either all reactions in a correlated reaction set or none is used by some extreme pathway. In rare cases, besides the 'all or none' manner, a correlated reaction set may be fully covered by combination of a few extreme pathways with related function, which may bring redundancy and flexibility to improve the survivability of a cell. In a word, extreme pathways show strong complementary relationship on usage of reactions in the same correlated reaction set.

Conclusion: Both extreme pathways and correlated reaction sets are derived from the topology information of metabolic networks. The strong relationship between correlated reaction sets and extreme pathways suggests a possible mechanism: as a controllable unit, an extreme pathway is regulated by its corresponding correlated reaction sets, and a correlated reaction set is further regulated by the organism's regulatory network.

New insights into protein export in malaria parasites

In order to survive and promote its virulence the malaria parasite must export hundreds of its proteins beyond an encasing vacuole and membrane into the host red blood cell. In the last few years, several major advances have been made that have significantly contributed to our understanding of this export process. These include: (i) the identification of sequences that direct protein export (a signal sequence and a motif termed PEXEL), which have allowed predictions of the exportomes of Plasmodium species that are the cause of malaria, (ii) the recognition that the fate of proteins destined for export is already decided within the parasite's endoplasmic reticulum and involves the PEXEL motif being recognized and cleaved by the aspartic protease plasmepsin V and (iii) the discovery of the Plasmodium translocon of exported proteins (PTEX) that is responsible for the passage of proteins across the vacuolar membrane. We review protein export in Plasmodium and these latest developments in the field that have now provided a new platform from which trafficking of malaria proteins can be dissected.

Protein export in Plasmodium parasites : from the endoplasmic reticulum to the vacuolar export machine

It is somewhat paradoxical that the malaria parasite’s survival strategy involves spending almost all of its blood-stage existence residing behind a two-membrane barrier in a host red blood cell, yet giving considerable attention to exporting parasite-encoded proteins back across these membranes. These exported proteins are thought to play diverse roles and are crucial in pathogenic processes, such as re-modelling of the erythrocyte cytoskeleton and mediating the export of a major virulence protein known as Plasmodium falciparum erythrocyte membrane protein 1 (PfEMP1), and in metabolic processes such as nutrient uptake and solute exchange. Despite these varied roles most exported proteins have at least one common link; they share a trafficking pathway that begins with entry into the endoplasmic reticulum and concludes with passage across the vacuole membrane via a proteinaceous translocon known as the Plasmodium translocon of exported proteins (PTEX). In this commentary we review recent advances in our understanding of this export pathway and suggest several models by which different aspects of the process may be interconnected.

Lactoferrin and cancer in different cancer models

Lactoferrin (Lf) is a multifunctional protein and an essential element of innate immunity. Cancer is a major killer in today's world accounting for around 13% of all deaths according to the World Health Organisation (W.H.O.). The five most common forms of cancer include lung, colorectal, stomach, liver and breast cancer. Lactoferrin is a natural forming iron-binding glycoprotein with antibacterial, antioxidant and anti-carcinogenic effects. It is produced in exocrine glands and is secreted in many external fluids as a first line of defence. Lactoferrin also has the capacity to induce apoptosis and inhibit proliferation in cancer cells as well as restore white and red blood cell levels after chemotherapy. This review focuses on the therapeutic effect bovine sourced lactoferrin has on various forms of cancer in various models. It also focuses on the benefits of 3D in vitro cell culture. 3D cell culture has vast advantages over 2D models including demonstration of realistic therapeutic results and heightened resistance that 2D models fail to display.

The effect of short-term canola oil ingestion on oxidative stress in the vasculature of stroke-prone spontaneously hypertensive rats

Background: This study aimed to determine if 25 days of canola oil intake in the absence of excess dietary salt or together with salt loading affects antioxidant and oxidative stress markers in the circulation. A further aim was to determine the mRNA expression of NADPH oxidase subunits and superoxide dismutase (SOD) isoforms in the aorta of stroke-prone spontaneously hypertensive (SHRSP) rats.

Methods: Male SHRSP rats, were fed a defatted control diet containing 10% wt/wt soybean oil or a defatted treatment diet containing 10% wt/wt canola oil, and given tap water or water containing 1% NaCl. Blood was collected at the end of study for analysis of red blood cell (RBC) antioxidant enzymes, RBC and plasma malondialdehyde (MDA), plasma 8-isoprostane and plasma lipids. The aorta was removed and the mRNA expression of NOX2, p22phox, CuZn-SOD, Mn-SOD and EC-SOD were determined.

Results: In the absence of salt, canola oil reduced RBC SOD and glutathione peroxidase, and increased total cholesterol and LDL cholesterol compared with soybean oil. RBC glutathione peroxidase activity was significantly lower in both the salt loaded groups compared to the soybean oil only group. In addition, RBC MDA and plasma HDL cholesterol were significantly higher in both the salt loaded groups compared to the no salt groups. Plasma MDA concentration was higher and LDL cholesterol concentration lower in the canola oil group loaded with salt compared to the canola oil group without salt. The mRNA expression of NADPH oxidase subunits and SOD isoforms were significantly reduced in the canola oil group with salt compared to canola oil group without salt.

Conclusion: In conclusion, these results indicate that canola oil reduces antioxidant status and increases plasma lipids, which are risk factors for cardiovascular disease. However, canola oil in combination with salt intake increased MDA, a marker of lipid peroxidation and decreased NAPDH oxidase subunits and aortic SOD gene expression.

Differential effects of dietary canola and soybean oil intake on oxidative stress in stroke-prone spontaneously hypertensive rats

Background: Canola oil shortens the life span of stroke-prone spontaneously hypertensive (SHRSP) rats compared with rats fed soybean oil when given as the sole dietary lipid source. One possible mechanism leading to the damage and deterioration of organs due to canola oil ingestion is oxidative stress. This study investigated the effect of canola oil intake on oxidative stress in this animal model.
Method: Male SHRSP rats, were fed a defatted control diet containing 10% wt/wt soybean oil or a defatted treatment diet containing 10% wt/wt canola oil, and given water containing 1% NaCl. Blood pressure was measured weekly. Blood was collected prior to beginning the diets and at the end of completion of the study for analysis of red blood cell (RBC) antioxidant enzymes, RBC and plasma malondialdehyde (MDA), plasma 8- isoprostane and plasma lipids.
Results: Canola oil ingestion significantly decreased the life span of SHRSP rats compared with soybean oil, 85.8 ± 1.1 and 98.3 ± 3.4 days, respectively. Systolic blood pressure increased over time with a significant difference between the diets at the 6th week of feeding. Canola oil ingestion significantly reduced RBC superoxide dismutase, glutathione peroxidase and catalase activities, total cholesterol and low-density lipoprotein cholesterol compared with soybean oil. There were no significant differences in RBC MDA concentration between canola oil fed and soybean oil fed rats. In contrast, plasma MDA and 8-isoprostane concentration was significantly lower in the canola oil group compared to the soybean oil group.
Conclusion: In conclusion, canola oil ingestion shortens the life span of SHRSP rats and leads to changes in oxidative status, despite an improvement in the plasma lipids.