Assessing psychosocial vulnerability and care needs of pretransplant patients by means of the INTERMED.

OBJECTIVE: We investigated whether the INTERMED, a generic instrument for assessing biopsychosocial case complexity and direct care, identifies organ transplant patients at risk of unfavourable post-transplant development by comparing it to the Transplant Evaluation Rating Scale (TERS), the established measure for pretransplant psychosocial evaluation. METHOD: One hundred nineteen kidney, liver, and heart transplant candidates were evaluated using the INTERMED, TERS, SF-36, EuroQol, Montgomery-Åsberg Depression Rating Scale (MADRS), and Hospital Anxiety & Depression Scale (HADS). RESULTS: We found significant relationships between the INTERMED and the TERS scores. The INTERMED highly correlated with the HADS,MADRS, and mental and physical health scores of the SF-36 Health Survey. CONCLUSIONS: The results demonstrate the validity and usefulness of the INTERMED instrument for pretransplant evaluation. Furthermore, our findings demonstrate the different qualities of INTERMED and TERS in clinical practice. The advantages of the psychiatric focus of the TERS and the biopsychosocial perspective of the INTERMED are discussed in the context of current literature on integrated care.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Psychosocial aspects of cleft lip and palate. Implications for parental education

Lectio praecursoria

One minute of grief: Emotional processing in short-term dynamic psychotherapy for adjustment disorder.

OBJECTIVE: Depth of emotional processing has shown to be related to outcome across approaches to psychotherapy. Moreover, a specific emotional sequence has been postulated and tested in several studies on experiential psychotherapy (Pascual-Leone & Greenberg, 2007). This process-outcome study aims at reproducing the sequential model of emotional processing in psychodynamic psychotherapy for adjustment disorder and linking these variables with ultimate therapeutic outcome. METHOD: In this study, 32 patients underwent short-term dynamic psychotherapy. On the basis of reliable clinical change statistics, a subgroup (n = 16) presented with good outcome and another subgroup (n = 16) had a poor outcome in the end of treatment. The strongest alliance session of each case was rated using the observer-rated system Classification of Affective Meaning States. Reliability coefficients for the measure were excellent (κ = .82). RESULTS: Using 1 min as the fine-grained unit of analysis, results showed that the experience of fundamentally adaptive grief was more common in the in-session process of patients with good outcome, compared with those with poor outcomes (χ2 = 6.56, p = .01, d = 1.23). This variable alone predicted 19% of the change in depressive symptoms as measured by the Beck Depression Inventory at the end of treatment. Moreover, sequences of the original model were supported and related to outcome. CONCLUSIONS: These results are discussed within the framework of the sequential model of emotional processing and its possible relevance for psychodynamic psychotherapy. (PsycINFO Database Record (c) 2015 APA, all rights reserved).

Fuel Adjustment, April 2011

Article 2120 of the Standard Specifications for Highway and Bridge Construction Series 2009 provides for a fuel adjustment factor to be applied to payments and partial payments for quantities of certain items of excavation work as the work is done, in accordance with the specification, when indicated in the contract documents. A Current Price Index (CPI), in dollars per gallon (liter), will be established by the DOT for each month. The CPI will be the price of No. 2 High Sulfur Diesel, as reported by Oil Price Information Service using the first weekday for the month and the average of all prices reported for Des Moines. The Base Price Index (BPI) for each contract will be the CPI in effect during the month previous to the month of the letting of that contract. If the contract has metric units, divide the Price Index ($/gal) by 3.785412 to obtain $/liter.

The dynamic adjustment of local government budgets : Does Spain behave differently?

[spa] El objetivo de este trabajo es analizar si los municipios españoles se ajustan en presencia de un shock presupuestario y (si es así) qué elementos del presupuesto son los que realizan el ajuste. La metodología utilizada para contestar estas preguntas es un mecanismo de corrección del error, VECM, que estimamos con un panel de datos de los municipios españoles durante el período 1988-2006. Nuestros resultados confirman que, en primer lugar, los municipios se ajustan en presencia de un shock fiscal (es decir, el déficit es estacionario en el largo plazo). En segundo lugar, obtenemos que cuando el shock afecta a los ingresos el ajuste lo soporta principalmente el municipio reduciendo el gasto, las transferencias tienen un papel muy reducido en este proceso de ajuste. Por el contrario, cuando el shock afecta al gasto, el ajuste es compartido en términos similares entre el municipio – incrementado los impuestos – y los gobiernos de niveles superiores – incrementando las transferencias. Estos resultados sugieren que la viabilidad de las finanzas pública locales es factible con diferentes entornos institucionales.

Fuel Adjustment, May 2011

Article 2120 of the Standard Specifications for Highway and Bridge Construction Series 2009 provides for a fuel adjustment factor to be applied to payments and partial payments for quantities of certain items of excavation work as the work is done, in accordance with the specification, when indicated in the contract documents. A Current Price Index (CPI), in dollars per gallon (liter), will be established by the DOT for each month. The CPI will be the price of No. 2 High Sulfur Diesel, as reported by Oil Price Information Service using the first weekday for the month and the average of all prices reported for Des Moines. The Base Price Index (BPI) for each contract will be the CPI in effect during the month previous to the month of the letting of that contract. If the contract has metric units, divide the Price Index ($/gal) by 3.785412 to obtain $/liter.

The dynamic adjustment of local government budgets : Does Spain behave differently?

[spa] El objetivo de este trabajo es analizar si los municipios españoles se ajustan en presencia de un shock presupuestario y (si es así) qué elementos del presupuesto son los que realizan el ajuste. La metodología utilizada para contestar estas preguntas es un mecanismo de corrección del error, VECM, que estimamos con un panel de datos de los municipios españoles durante el período 1988-2006. Nuestros resultados confirman que, en primer lugar, los municipios se ajustan en presencia de un shock fiscal (es decir, el déficit es estacionario en el largo plazo). En segundo lugar, obtenemos que cuando el shock afecta a los ingresos el ajuste lo soporta principalmente el municipio reduciendo el gasto, las transferencias tienen un papel muy reducido en este proceso de ajuste. Por el contrario, cuando el shock afecta al gasto, el ajuste es compartido en términos similares entre el municipio – incrementado los impuestos – y los gobiernos de niveles superiores – incrementando las transferencias. Estos resultados sugieren que la viabilidad de las finanzas pública locales es factible con diferentes entornos institucionales.

The adjustment of energy expenditure and oxidation to energy intake: the role of carbohydrate and fat balance.

Evidence is accumulating that total body mass and its relative composition influence the rate of fat utilization in man. This effect can be explained by two factors operating in concert: (i) the effect of the size of the tissue mass and (ii) the nature of the fuel mix oxidized, i.e. the proportion of energy derived from fat vs. carbohydrate. In a cross-sectional study of 307 women with increasing degrees of obesity, we observed that the respiratory quotient (RQ) in post-absorptive conditions became progressively lower with increased body fatness, indicating a shift in substrate utilization. However, the RQ is known to be also influenced by the diet commonly ingested by the subjects. A short-term mixed diet overfeeding in lean and obese women has also demonstrated the high sensitivity of RQ to changes in energy balance. Following a one-day overfeeding (2500 kcal/day in excess of the previous 24 h energy expenditure), the magnitude of increase in RQ was identical in lean and obese subjects and the net efficiency of substrate utilization and storage was not influenced by the state of obesity.

Environmental sex reversal, Trojan sex genes, and sex ratio adjustment: conditions and population consequences.

Abstract The great diversity of sex determination mechanisms in animals and plants ranges from genetic sex determination (GSD, e.g. mammals, birds, and most dioecious plants) to environmental sex determination (ESD, e.g. many reptiles) and includes a mixture of both, for example when an individual's genetically determined sex is environmentally reversed during ontogeny (ESR, environmental sex reversal, e.g. many fish and amphibia). ESD and ESR can lead to widely varying and unstable population sex ratios. Populations exposed to conditions such as endocrine-active substances or temperature shifts may decline over time due to skewed sex ratios, a scenario that may become increasingly relevant with greater anthropogenic interference on watercourses. Continuous exposure of populations to factors causing ESR could lead to the extinction of genetic sex factors and may render a population dependent on the environmental factors that induce the sex change. However, ESR also presents opportunities for population management, especially if the Y or W chromosome is not, or not severely, degenerated. This seems to be the case in many amphibians and fish. Population growth or decline in such species can potentially be controlled through the introduction of so-called Trojan sex genes carriers, individuals that possess sex chromosomes or genes opposite from what their phenotype predicts. Here, we review the conditions for ESR, its prevalence in natural populations, the resulting physiological and reproductive consequences, and how these may become instrumental for population management.

Rise in plasma lactate concentrations with psychosocial stress: a possible sign of cerebral energy demand.

OBJECTIVE: It is known that exogenous lactate given as an i.v. energy infusion is able to counteract a neuroglycopenic state that developed during psychosocial stress. It is unknown, however, whether the brain under stressful conditions can induce a rise in plasma lactate to satisfy its increased needs during stress. Since lactate is i) an alternative cerebral energy substrate to glucose and ii) its plasmatic concentration is influenced by the sympathetic nervous system, the present study aimed at investigating whether plasma lactate concentrations increase with psychosocial stress in humans. METHODS: 30 healthy young men participated in two sessions (stress induced by the Trier Social Stress Test and a non-stress control session). Blood samples were frequently taken to assess plasma lactate concentrations and stress hormone profiles. RESULTS: Plasma lactate increased 47% during psychosocial stress (from 0.9 ± 0.05 to 1.4 ± 0.1 mmol/l; interaction time × stress intervention: F = 19.7, p < 0.001). This increase in lactate concentrations during stress was associated with an increase in epinephrine (R(2) = 0.221, p = 0.02) and ACTH concentrations (R(2) = 0.460, p < 0.001). CONCLUSION: Plasma lactate concentrations increase during acute psychosocial stress in humans. This finding suggests the existence of a demand mechanism that functions to allocate an additional source of energy from the body towards the brain, which we refer to as 'cerebral lactate demand'.

Epidémiologie de la psychiatrie de consultation-liaison du Centre Psychosocial Neuchâtelois dans le service de Médecine interne de l'Hôpital de la Chaux-de-Fonds en 1994 et 1998 : Interactions et régulations

Résumé La psychiatrie de consultation-liaison (CL) connaît depuis une décennie un essor majeur en Europe sous l'impulsion des recherches multicentriques du groupe European Consultation Liaison Psychiatry - ECLVV (Huyse). En Suisse, la discipline reste à développer par manque de consultants spécialisés selon le rapport 2000 de l'Association des professeurs titulaires de chaires. Néanmoins une harmonisation progressive des standards européens de documentation et d'évaluation apparaît progressivement, notamment dans les travaux du Service de Psychiatrie de Liaison du Centre Hospitalier Universitaire Vaudois. Afin d'améliorer sa pratique de consultation-liaison qui restait jusqu'alors frustrante par un sentiment de débordement et d'absence de feed-back des interventions, le Centre Psychosocial Neuchâtelois de La Chaux-de-Fonds (CPS) a constitué une base de données informatisée de CL à des fins de recherche-action selon les recommandations du groupe ECLVV. Nous avons comparé les valeurs de prévalence de notre activité de CL dans le service de médecine interne de l'Hôpital de La Chaux-de-Fonds en 1994, année du début de l'informatisation des données du CPS, et en 1998, année des plus récents résultats exploitables. La taille de l'échantillon était de 78 cas pour 1994 et de 108 cas pour 1998. Les résultats de notre étude épidémiologique rétrospective et descriptive montraient une augmentation en volume des demandes de CL, une diversification et une complexification des cas. Cette charge croissante sur la psychiatrie de consultation-liaison s'observait également dans les données de la littérature. La réponse psychiatrique du CPS montrait une modestie de moyens et du pragmatisme dans le style des interventions. Ces dernières étaient essentiellement de nature de psychiatrie générale et d'urgence, focalisée sur les tentatives de suicides. Les tentamens, ici comme ailleurs, restent le noyau dur de toute pratique de psychiatrie à l'hôpital général. L'état de lieu de notre pratique de consultation-liaison issu de ce travail a permis de créer une base de données simplifée étendue à l'ensemble des demandes de consultation au CPS afin de réguler le flux de toutes ses interventions face aux demandes toujours croissantes. Dans ce sens, notre étude a montré la nécessité de formaliser les demandes de consultation psychiatrique à l'hôpital général afin d'optimaliser les réponses des consultants.

Cannabis Dependence in Swiss Adolescents Exploration of the Role of Anxiety, Coping Styles, and Psychosocial Difficulties

This naturalistic cross-sectional study explores how and to what extent cannabis dependence was associated with intrapersonal aspects (anxiety, coping styles) and interpersonal aspects of adolescent functioning (school status, family relationships, peer relationships, social life). A convenience sample of 110 adolescents (aged 12 to 19) was recruited and subdivided into two groups (38 with a cannabis dependence and 72 nondependent) according to DSM-IV-TR criteria for cannabis dependence. Participants completed the State-Trait Anxiety Inventory (STAI-Y), the Coping Across Situations Questionnaire (CASQ), and the Adolescent Drug Abuse Diagnosis (ADAD) interview investigating psychosocial and interpersonal problems in an adolescent's life. Factors associated with cannabis dependence were explored with logistic regression analyses. The results indicated that severity of problems in social life and peer relationships (OR = 1.68, 95% CI = 1.21 - 2.33) and avoidant coping (OR = 4.22, 95% CI = 1.01 - 17.73) were the only discriminatory factors for cannabis dependence. This model correctly classified 84.5% of the adolescents. These findings are partially consistent with the "self-medication hypothesis" and underlined the importance of peer relationships and dysfunctional coping strategies in cannabis dependence in adolescence. Limitations of the study and implications for clinical work with adolescents are discussed.