Evaluación Psicológica de la Toma de Decisiones Éticas de Riesgo en Entorno Organizacional: Revisión Teórica

Este trabajo de investigación explora el proceso de toma de decisiones fundamentado desde la perspectiva psicológica. El campo de interés está centrado en la toma de decisiones éticas a nivel organizacional y las consecuencias que las zonas grises o las conductas de riesgo repercuten en las dinámicas económicas y sociales. Con base en el análisis de los escándalos financieros más importantes de Europa, Estados Unidos y Colombia, y la literatura ofrecida por las ciencias sociales, la ética y las ciencias económicas se reconstruye una recopilación teórica de los aportes que los modelos psicológicos aplicados pueden dar al campo de la consultoría y el funcionamiento organizacional como también al estudio y análisis de los comportamientos anti éticos en empresas.

Hacia una visión dinámica de la ‘legalización’ de la política internacional: revisión crítica de la bibliografía

El concepto de legalización fue desarrollado recientemente por el neoliberalismo institucional como una forma especial de institucionalización de las relaciones internacionales. Los autores neoliberales caracterizan la legalización a partir de las categorías utilizadas por H. L. A. Hart para distinguir el derecho de otros mecanismos de control social, como el poder y la moral. En Hart, estas categorías responden a una finalidad normativa: reconstruir teóricamente el derecho como un sistema independiente de la voluntad y de las convicciones de quienes lo interpretan y aplican. Sin embargo, esta separación entre lenguaje y práctica jurídica desconoce importantes contribuciones de la tradición analítica en filosofía del lenguaje, en cuanto a la relación entre lenguaje y realidad. En particular, termina reduciendo el derecho a simples formas y textos vacíos, y con ello desconoce que a través de las prácticas jurídicas se va dando significado a los textos normativos.Adoptar esta visión del derecho al estudio de las relaciones internacionales tiene, al menos, una consecuencia metodológica: el simple análisis formal del texto de los tratados no permite comprender el efecto del derecho internacional en el comportamiento de los Estados. Para entender las relaciones entre el derecho internacional y el comportamiento estatal es necesario describir la manera como se construye el significado de los textos a través de la práctica jurídica de los Estados. En tal sentido, resultaría útil redefinir la agenda de investigación neoliberal en relación con la legalización y enfocarse en la forma como los Estados y los tribunales internacionales construyen el significado de los tratados y demás normas internacionales.-----The concept of legalization was recently developed by neoliberal institutionalism as a special kind of institutionalization of international politics. Neoliberals built the concept of legalization using the analytical tools developed by H. L. A. Hart to distinguish law from other mechanisms of social control, like power and morals. Within Hart’s theory, such tools have a normative function: theoretically rebuilding law as a system of rules that is independent from the will and the beliefs of those who interpret and apply legal rules. However, Hart’s resulting separation of legal texts from legal practice obscures important contributions that the analytical tradition in philosophy of language has made to the understanding of the relation between language and reality. Specifically, such a separation reduces law to simple forms and texts disregarding the extent to which legal practice gives meaning to legal texts.Adapting Hart’s conception of law to International Relations has at least one important methodological consequence: the formal analysis of treaties cannot explain the influence of international law over state behavior. To understand the influence of international law on state behavior, one must previously describe the relation between legal practice and the meaning of legal texts. Thus, a redefinition of neoliberal research agenda on legalization should focus on the way States and international courts construct the meaning of treaties and other international norms.

Perspectiva ético-política del ser ciudadano: una mirada desde los jóvenes

Este artículo se deriva de la investigación "Referentes ético-políticos de la ciudadaníade un grupo de jóvenes de la ciudad de Manizales", la cual indagó por las perspectivas éticas y políticas implícitas en la ciudadanía según jóvenes universitarios estudiantes de ciencia política y jóvenes pertenecientes a la cultura urbana de hip-hop. La pregunta de investigación se fundamentó en los planteamientos de Rawls sobre ciudadanía y justicia, de Taylor sobre autenticidad y de Kymlicka sobre ciudadanía multicultural y derechos diferenciados. Los antecedentes investigativos revisados parecen orientarse a la indagación por los implícitos morales y políticos de la ciudadanía, la noción de ciudadanía en el marco de una idea de democracia, la ciudadanía y la participación juvenil y la ciudadanía y la construcción de identidad. Se encontró que los dos grupos hacen referencia a la libertad, la igual dignidad, la responsabilidad, el respeto, la solidaridad, y la tolerancia, como los principios fundamentales de la ciudadanía. Llamó la atención que, mientras para los jóvenes universitarios la ciudadanía se debe instaurar como un estatus socio-político —que permita exigir los derechos de manera individual—, para los jóvenes hip-hoperos la ciudadanía se debe asumir a partir del reconocimiento de los marcos socio-culturales que le dan sentido de vida y pertenencia a esta cultura juvenil urbana.-----This article derives from the research entitled "Ethical-political Citizenship Reference Points from a Group of Young People from the City of Manizales", which sought to discover the ethical and political perspectives implied by citizenship according to young political science university students and youngsters belonging to the urban Hip-Hop culture. The aim of the investigation is based on Rawls’ proposals regarding citizenship and justice, Taylor’s on authenticity, and Kymlicka’s on multicultural citizens and group-differentiated rights. Revised research references appear to be oriented towards indignation due to citizenship-implied morals and politics, the notion of citizenship within the framework of an idea of democracy, citizenship and youth participation, and citizenship and the building of identity. It was discovered that both groups made reference to freedom, equal dignity, responsibility, respect, solidarity and tolerance as the basic fundamentals of citizenship. It was interesting to see that, while for university students citizenship should be established as a socio-political status —allowing to demand rights on an individual basis—, for the young Hip-Hoppers citizenship should be assumed from the basis of acknowledgement of the existence of socio-cultural frameworks that provide this young urban culture with a sense of life and belonging.

Cuando creces, yo crezco contigo”: La configuración de áreas de protección ambiental y de subjetividades en el Humedal de Córdoba y la vereda El Verjón Bajo

La configuración de lugares como áreas de protección ambiental puede ser vista como un proceso técnico y objetivo, en el que se crean políticas públicas que definen prácticas adecuadas e inadecuadas en el lugar. Pero esta configuración es un proceso histórico y negociado. Este se construye en contante diálogo entre diferentes actores que se preocupan por definir qué es la naturaleza y el cuidado ambiental, y las percepciones que individuos que habitan en o cerca a estos lugares construyen en su diario vivir. Es así como la configuración socioambiental de lugares como áreas de protección ocurre por transformaciones en la forma de percibir un lugar, la relaciones con este y sobre todo, prácticas y relaciones que se traducen en formas de negociar nociones de naturaleza y cuidado ambiental. Esta negociación tiene grandes implicaciones en los individuos, particularmente en su subjetividad. Es decir, en hechos como la forma de nombrarlo, caminarlo, observar las especies, iniciar proyectos de agricultura orgánica, cambiar prácticas productivas, el cerramiento de zonas para proteger las fuentes de agua o zonas de vegetación. También sobre su subjetividad, la manera como se sienten frente al lugar, como juzgan sus acciones y las de otros y cómo construyen objetivos personales con respecto a la idea de cuidado ambiental.

De "Patiamarillos" y "Tierrafueras": Encuentros, desencuentros y conflictos en tiempos de patrimonialización

Esta investigación se centra en identificar y entender los procesos de distinción social y espacial en el marco de las dinámicas de patrimonialización que han caracterizado al pueblo de Barichara, Santander en las últimas décadas. Basada en la etnografía, se lleva a cabo un acercamiento a las prácticas cotidianas de algunos de sus habitantes para comprender la complejidad de dinámicas que se desarrollan en un contexto atravesado por fronteras sociales. A través de historias de vida y situaciones sociales, se pretende dar cuenta de las experiencias contrastadas de personas que comparten un mismo pueblo pero que se ubican en posiciones diversas en el espacio social. En esta investigación se reflexiona sobre las múltiples modalidades de relacionamiento: los encuentros, los desencuentros y los conflictos.

Ficcionalisme i competències ètiques

Resumen tomado de la publicación

Desarrollo de las competencias deontológicas, éticas y de responsabilidad social en estudiantes de administración y dirección de empresas

En esta comunicación se sintetiza la labor que en el marco de un Proyecto de Innovación Educativa (PIE) se está llevando a cabo en la Escuela Universitaria de Estudios Empresariales de Donostia-San Sebastián de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Dicho PIE, que se encuentra en fase de realización, tiene por objetivo principal diseñar una intervención educativa innovadora dirigida a trabajar las competencias deontológicas, éticas y de responsabilidad social en alumnos/as del nuevo Grado en Administración y Dirección de Empresas (GADE), titulación que a partir del curso 2010-2011 se ha comenzado a impartir en el mencionado Centro

Problemes filosòfics: del liberalisme polític rawlsià

La doctrina que Rawls anomena "liberalisme polític" -i que trobem exposada en el llibre homònim que Rawls va publicar l'any 1993- ens diu com han de ser i com hem de veure aquelles concepcions de la justícia que pretenen donar compte de l'exercici legítim del poder polític en una societat marcada per un pluralitat insuperable de postures morals, filosòfiques i religioses. En aquest sentit, doncs, el liberalisme polític configura el marc conceptual en el qual hem d'encabir la concepció de la justícia que Rawls va proposar en el seu primer llibre, Una teoria de la justícia -i que va anomenar "justícia com a equitat". En la tesi, el que he mirat de criticar és justament aquest marc conceptual o, si es vol, la interpretació que acaba oferint Rawls de la seva pròpia concepció de la justícia com a equitat. Segons el meu parer, el liberalisme polític no reforçarà la posició de la justícia com a equitat davant de la constatació del pluralisme radical de les societats modernes, sinó que més aviat la debilitarà. I això serà així, crec, perquè el liberalisme polític és una mala resposta al fet del pluralisme en general. Efectivament, no és una bona manera d'abordar el pluralisme filosòfic -per exemple- afirmar que ens hem de quedar "a la superfície, filosòficament parlant" o que una concepció de la justícia ha de prescindir de la fonamentació filosòfica i que en fa prou de partir d'allò que en la societat es considera correcte. No és una bona manera de resoldre les disputes de la filosofia política sostenir que tan sols necessitem fixar-nos en la raonabilitat de les múltiples concepcions de la justícia existents i que podem oblidar-nos de fins a quin punt són correctes o vertaderes. Tot això és el que he mirat de demostrar en la segona part de la tesi -i en la mesura que és així, doncs, constitueix una crítica a la idea rawlsiana segons la qual una concepció de la justícia ha de ser exclusivament "política". Així mateix, la tercera part del treball està dedicada a criticar la noció de consens per superposició, que és la idea amb la qual el liberalisme polític pretén fer front al pluralisme sobretot èticopolític. Al meu parer, l'argument del liberalisme polític a favor del consens per superposició és un argument o bé irrellevant, o bé incoherent. A part d'això, és dubtós que hi hagi cap necessitat d'assolir aquesta mena de consens o que no hi hagi alternatives més realistes i adequades. D'altra banda, he defensat que la solució del consens per superposició no donaria cap resposta a un dels tipus de pluralisme més urgents d'abordar, com és el pluralisme nacional de molts Estats, entre ells el nostre.

Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona. Una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions.

Stigma and risky behaviors among male clients of sex workers in the UK in 2001

This paper builds on existing theoretical work on sex markets (Della Giusta, Di Tommaso, and Strøm, 2009a). Using data from the British Sexual Attitudes Survey, we aim to replicate the analysis of the demand for paid sex previously conducted for the US (Della Giusta, Di Tommaso, Shima and Strøm, 2009b). We want to test formally the effect of attitudes, risky behaviors and personal characteristics on the demand for paid sex. Findings from empirical studies of clients suggest that personal characteristics (personal and family background, self-perception, perceptions of women, sexual preferences etc), economic factors (education, income, work) as well as attitudes towards risk (both health hazard and risk of being caught where sex work is illegal), and attitude towards relationships and sex are all likely to affect demand. Previous theoretical work has argued that stigma plays a fundamental role in determining both demand and risk, and that in particular due to the presence of stigma the demand for sex and for paid sex are not, as has been argued elsewhere, perfect substitutes. We use data from the British Sexual Attitudes Survey of 2001 to test these hypotheses. We find a positive effect of education (proxy for income), negative effects of professional status (proxies for stigma associated with buying sex), positive and significant effects of all risky behavior variables and no significant effects of variables which measure the relative degree of conservatism in morals. We conclude with some policy implications.

”När man kollar på bilden tänker man så här” : en receptionsstudie av gymnasieelevers uppfattning om bilder som kunskapskällor i historieundervisningen

Images are used in history education for a variety of reasons, not least to generate interest through a better understanding of historical events and people. The aim of this study was to investigate how historical pictures, either illustrated or documentary/photographic, can be used as a resource for activating and improving pupils' historical empathy, in the way described by Stéphane Lévasque. I conducted a reception study on five different focus groups consisting of pupils from different upper secondary schools in Sweden. The pupils varied with regard to number of credits for admission to upper secondary school. A sixth group of pupils was interviewed as a contrasting control group in order to add perspective to the results. The discussions were based on the pupils' interpretations of 34 selected pictures, all of which were taken from the most common history textbooks. Each pupil was asked to choose the picture he/she felt was the most representative historical image. On the basis of the strategies used by the pupils when interpreting the pictures and discussing them, the material was analysed in accordance with Lévesque's categories: imagination, historical contextualisation and morals. The last category, morals, was further divided into three sub-categories: sense of justice, sympathy and progression. The reflections of the pupils and the degree of contextualisation varied. It appeared that the pupils were less inclined to discuss assumptions about the persons in the pictures; instead they chose to discuss the historical context in question. The pictures in this study did not seem to trigger the pupils to fabricate anachronistic reasoning about history; when they did produce lengthy reasoning, it was contextual, structural and metahistorical. In this context, the pupils who belonged to the group with the highest average of credits showed some signs of reflection on the basis of historical context and some criticism about the historical sources. On no occasion did any of the pupils choose a picture as a concrete expression of injustice. One of the questions this study aimed to explore was whether a lack of historical context affects how pictures trigger emotions and reasoning on the basis of moral aspects. Some of the pupils displayed moral standpoints, primarily the degree of morals concerning injustice. One possible interpretation could be that the feeling of being unfairly treated and subjected to insulting behaviour and social injustice was something the pupils could relate to. The group of pupils who had not yet studied history at upper secondary school, the control group, generally made reflections using this sort of reasoning when they discussed the historical aspects of the pictures.

Pathology, power and profits...in paperback

Joel Bakan’s The Corporation is an accessible and engaging critique of the corporation written for a non-specialist, mass audience. It has been published in the UK to coincide with the release of the multi-award-winning documentary of the same name in UK cinemas.

Must Dewey and Kierkegaard’s inquiry for world peace be violent?

Amongst the many aims of education, surely the pursuit of global peace must be one of the most significant.The mandate of UNESCO is to pursue world peace through education by primarily promoting collaboration.The sort of collaboration that UNESCO endorses involves democratic dialogue,where various persons from differing backgrounds can come together,listen,negotiate and discuss possible ways in which peace might be pursued.While this sort of democratic dialogue with its associated free intellectual inquiry is more readily acceptable for issues dealing with problems in the realm of physical nature, it is not so easily tolerated in the realm of ethics and values. Indeed inquiry into the realm of ethics by Kierkegaard has been described by Levinas to be a form of violence. Similarly John Dewey’s work has been included in a list of the ten most harmful books by some conservatives in the United States because he promoted inquiry into morals and religion. Dewey argued against the assumption that there are two-realms—one physical and one moral.He and Kierkegaard both encouraged democratic inquiry into ethics,which is the sort of collaboration recognised by UNESCO as being necessary if we are to pursue world peace.Yet such investigations can be considered by some to be violent and harmful. It is argued here that pursuing inquiries into ethics and aims of education,while appearing to challenge the status quo, should not be construed as being violent but rather should be understood as democratic and educative.

Cultural regionalism and environmental planning and design : charting regionalism in deference to globalism

The last 400 years has witnessed Western colonialism spread across the Asian communities and landscape transforming and re-defining their identity, culture, landscape patterns and meanings, as well as their land ethic. Whilst independence has brought forth robust attempts at nationalism it has been at the deference of regionalism and cultural identity. Instead, modernism, economic regeneration and growth, and attempts to define a nationalist image out of the newly created nations that are often a patchwork quilt of pre-colonial empires, are signalling the demise of critical regionalism and Indigenous knowledge systems. This paper considers the changes and cultural transformations over the last 400 years pointing to key dilemmas in regionalist growth, deterioration and stabilisation that are causing a loss of environmental and cultural values, morals and codes. These are the cultural and planning ‘rules’ that originally structured and guided the sustainable life and spirit of community, land and culture as an integrated whole. Particular attention will be drawn to the Indigenous communities of Malaysia, Indonesia and Australia that are struggling to maintain identity and environmental ethic in the shadow of major disjointed and multi-objectival national and international economic growth and digital transformation advances. Several possible answers or mediated strategies are offered, through a cultural heritage and planning lens, that could afford a respect and creative integration of these Indigenous knowledge systems to better inform regional growth and land management strategies so that it was regionally relevant.

Translating the gothic tradition: St Patrick's Cathedral Melbourne

During the 1850s, England and France were the leading centres of debate over the Gothic Revival. As Barry Bergdoll argues, the issues that loomed large were at once architectural and political: stylistic eclecticism versus national purity, invention versus tradition, nationalism versus cosmopolitanism, as well as the challenge of new building programmes and new materials to the historicist logic of the Gothic Revival position. William Wilkinson Wardell (1823-99), the architect of St Patrick's Cathedral, Melbourne, Victoria, Australia (1858-97) found himself in the midst of this debate. ln.,1858, Wardell's client, James Alipius Goold, Bishop of the Catholic Diocese of Melbourne, found that local circumstances significantly influenced his aspirations for a new Catholic cathedral for Melbourne. The choices Wardell made eventually gave shape to the Gothic Revival in Australia.The New World perhaps echoing Didron, demanded of the past all it could offer the present and especially the future: a Gothic cathedral was deemed a fitting carrier of the principles, morals, beliefs and spirit of a Christian civilisation. Unlike many of his contemporaries in Britain and Europe, Wardell in Australia was to see his Gothic Cathedrals of St Patrick's and St Mary's substantially realised in his lifetime. This paper presents a building history of Wardell's St Patrick's, Melbourne, and critically examines the translations which are embedded in the design and fabric of this nineteenth-century Gothic revival cathedral.