El Patrimoni cultural entre els criteris de sostenibilitat turística : col·laboració a la Carta Europea de Turisme Sostenible al Montseny

El present projecte té el seu origen en la proposta facilitada per l’Oficina del Parc Natural del Montseny en relació a les accions a portar a terme dins els compromisos de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) al Parc durant els anys 2011 – 2015. La Carta Europea de Turisme Sostenible és una acreditació que atorga la Federació EUROPARC als espais naturals protegits que demostren el seu compromís pràctic amb el turisme sostenible, definint una estratègia i un pla d’acció adaptats a les particularitats del territori. El Parc Natural del Montseny es situa entre les demarcacions de Girona i Barcelona i s’estén per les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona. El Montseny és un espai singular dotat d’alts valors culturals i naturals reconeguts mitjançant la declaració d’importants figures de protecció (Parc Natural Reserva de la Biosfera per la UNESCO i Espai de la Xarxa Natura 2000). El cas de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural del Montseny supera els límits del Parc i inclou altres municipis limítrofs que compten amb característiques d’identificació amb els valors del massís

Entre la gestió cultural i la gestió turística

Les relacions entre cultura i turisme son cada cop mes estretes i les fronteres conceptuals mes difoses. Una possible metodologia d'anàlisi consisteix a posar en comú els punts d'intersecció a partir dels aspectes mes rellevants de la gestió de cada un deis sectors

Turisme cultural en un espai rural

En els darrers quinze anys hem pogut constatar un lent creixement del turisme en els espais naturals i en els espais culturals. Ara, els escenaris rurals, els paisatges de muntanya mitjana, els nuclis rurals, els museus etnogràfics o les petites esglésies romàniques s'integren en el catàleg de productes turístics contemporanis, juntament amb les colònies Industrials, alguns centres comercials, espais d'oci programats o centres de producció

Action Research : the first steps to start up a pilot experiment in heritage education

Peer-reviewed

Ebrebiosfera: el paper del patrimoni cultural en la Reserva de la Biosfera

El present estudi pretén posar en valor part del paper de l’Home del Programa MaB (Men and Biosphere). En concret, pretén descobrir la importància i el paper que pot tenir (o que té realment) l’anomenat patrimoni cultural per a la consecució dels objectius de la Reserva de la Biosfera, i les pròpies potencialitats que ofereix aquest patrimoni per al consum del turisme cultural

Més enllà de la costa: l'oferta turístic cultural a Palafrugell

Aquest treball pretén analitzar l’oferta cultural al municipi de Palafrugell i la seva projecció turística, per tal de formular propostes de millora i contribuir així a augmentar la presència turística en aquest tipus de recursos

El Gestor del patrimoni cultural com a generador de dinàmiques econòmiques, responsables i cooperatives en el territori a partir de la recuperació d’oficis: estudi de cas: el gestor del patrimoni cultural en el projecte Carbó d’Ardenya i Gavarres (2013-2014)

L’objectiu general d’aquest treball és definir les competències i limitacions del perfil del gestor del patrimoni cultural en el context de nous projectes de gestió del patrimoni que tenen l’objectiu de dinamitzar econòmica i socialment el territori. Per a fer-ho es parteix de l’avaluació del paper del gestor patrimonial en un projecte concret de recuperació d’oficis

Gestió del turisme cultural a les comarques de Girona: anàlisis i propostes dels Consells Comarcals i les oficines de turisme municipals

L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar el model de gestió actual dels Consells Comarcals i de les oficines de turisme municipals de les diferents comarques gironines pel què fa al turisme cultural

Patrimonio cultural y turismo: nuevos modelos de promoción vía Internet

Desde Estambul a Barcelona, de Almería a Niza, de Venecia a Túnez, de Atenas a Alejandría, de la India a la China, el mundo ofrece una actividad cultural rica y muy variada. Los turistas que lo recorren desean impregnarse de ella. Parece como si el sector turístico no haya sido capaz de organizarse y desarrollar un proyecto común de turismo cultural que hermane todas estas posibilidades. Quizá en un futuro, con el uso de las nuevas tecnologías se puedan proponer viajes virtuales por el patrimonio cultural del mediterráneo como preámbulo y estimulo de posibles viajes reales

Model per a la creació d'un itinerari cultural : seguint els passos de Mossé Ben Nahman

El present estudi analitza una part de la bibliografia existent sobre els itineraris culturals, recollint les aportacions de major rellevància i elaborant un model propi per a la elaboració d’aquests. Fer notori el fet que s’afegeixen també nocions que orienten a la seva gestió i control. Tanmateix, es fa una proposta d’itinerari basada en un personatge històric, Mossé Ben Nahman, i el seu lligam amb les ciutats de Girona i Barcelona. Destacar la rellevància de les temàtiques tractades, ja que ambdues es troben presents en estudis i projectes en curs, esdevenint subjectes en període d’expansió i anàlisi

Heritage through Fiction: Dracula Tourism in Romania

Heritage and tourism have become inextricably linked. This link can be seen as producing inauthentic and falsified tradition, and it can therefore be seen as a threat to cultural heritage. On the other hand the link can be seen as a positive thing, as something which helps to preserve herit-age, culture and folklore in a changing and globalising world. This dissertation investigates heritage in the context of Dracula Tourism in Romania. Dracula tourism is tourism where tourists visit places connected with either the fictional vampire Dracula or the historical Dracula, a Romanian historical ruler Vlad the Impaler. The main research question of this study is how can Romanian heritage and culture be shown and promoted through a seemingly superficial Dracula tourism which is based on Western popular cul-ture? And is it possible to find Romanian heritage through popular fiction in Dracula tourism? The main sources for this work are based on the fieldwork done by the author in 2010 and 2011 and the web pages of ten Romanian travel agencies that offer Dracula tourism. The stories and images found on the web pages and used by the tour guides form the bulk of the research material. The emphasis and perspective of this research is folkloristic. Critical discourse analysis and multimodal discourse analysis form the main theoretical approach of this dissertation. In addition the research material is approached through intertextuality, folklore process, hybridisation, authenticity and social constructionism. This dissertation aims to offer new perspectives on the research literature concerning tourism and heritage and to offer a folkloristic view of tourism research. It also aims to offer new perspectives to folkloristics in terms of the research on the use of folklore and tradition and offer new perspectives on the use and definition of the concept of authenticity. Although the research subject of this thesis is Dracula tourism in Romania, the findings can be utilised and applied in a larger context and field of research. The key research findings show that heritage can be found within Dracula Tourism in three forms: as defined from above (UNESCO World Heritage Sites), as local heritage and as a form of opposition. The Romanian travel agencies researched in this dissertation use Dracula tourism as a gateway into Romanian history, culture, tradition and heritage. Kulttuuriperintö ja turismi yhdistyvät toisiinsa erottamattomasti. Toisaalta tämän yhteyden on nähty tuottavan epäautenttista ja väärennettyä perinnettä, ja tällöin sen on koettu muodostavan uhan kulttuuriperinnölle. Toisaalta yhteys on mielletty myös positiivisena asiana, sillä sen on nähty toimivan globalisoituvassa maailmassa kulttuuriperintöä, kulttuuria ja kansanperinnettä säilyttävänä tekijänä. Väitöskirjassa tutkitaan sitä, miten kulttuuriperintö ilmenee Dracula-turismissa Romaniassa. Dracula- turismi on turismia, joka liittyy joko fiktiiviseen vampyyrikreivi Draculaan tai historiallisena Draculana tunnettuun romanialaiseen hallitsijaan Vlad Seivästäjään. Väitöskirjan päätutkimuskysymyksenä on, miten romanialaista kulttuuriperintöä ja kulttuuria voidaan tuoda esiin näennäisesti pinnallisen ja länsimaiseen populaarikulttuuriin pohjautuvan Dracula-turismin kautta. Työn päälähteet pohjautuvat tutkijan vuosina 2010 ja 2011 tekemiin kenttätöihin sekä kymmenen Dracula-turismia tarjoavan romanialaisen matkatoimiston WWW-sivustoihin. Internet-sivuilta löytyvät tarinat ja kuvat sekä matkaoppaiden käyttämät tarinat muodostavat tutkimuksen tutkimusaineiston. Tutkimuksen painotus ja näkökulma ovat folkloristisia. Tutkimuksen teoreettinen viitekehys muodostuu kriittisestä diskurssianalyysistä sekä multimodaalisesta diskurssianalyysistä. Näiden lisäksi tutkimusaineistoa analysoidaan intertekstuaalisuuden, folkloreprosessin, hybridisaation, autenttisuuden ja sosiaalisen konstruktion käsitteiden avulla. Väitöskirjatutkimus tarjoaa uusia näkökulmia turismia ja kulttuuriperintöä käsittelevään tutkimukseen sekä tarjoaa matkailun tutkimukseen folkloristisen lisänäkökulman. Folkloristisen tutkimuksen näkökulmasta työn keskiössä ovat perinteen ja folkloren hyödyntäminen sekä autenttisuuden käsitteen määrittely ja käyttö, joihin työssä otetaan kantaa. Vaikka tutkimus käsittelee Dracula-turismia Romaniassa, ovat tutkimustulokset käytettävissä ja sovellettavissa myös laajemmin. Työn keskeiset tutkimustulokset osoittavat, että kulttuuriperintö ilmenee Dracula-turismissa kolmella eri tavalla: ylätasolla kuten esimerkiksi UNESCO:n kohteissa, alatasolla paikallisten ihmisten tai ihmisryhmien määrittelemänä sekä vastustuksen muotona. Väitöskirjassa tutkitut matkatoimistot käyttävät Dracula-turismia ikään kuin porttina romanialaiseen historiaan, kulttuuriin, perinteeseen ja kulttuuriperinteeseen.

El patrimonio cultural nos incluye a todos. Fundación Eliécer Silva Celis : una organización inteligente

El proyecto consta de tres componentes fundamentales los cuales son: (1) Crear un modelo organizacional inteligente que se articule a las demandas culturales de la comunidad de Sogamoso y contribuya a apropiación del patrimonio cultural en el departamento de Boyacá. (2) Formular un plan estratégico para la FESC que promueva procesos culturales de comunicación, intercambio y apropiación del patrimonio cultural. (3) Diseñar una estrategia de sostenibilidad para la FESC basada en la importancia de divulgar y educar en torno al patrimonio cultural.

Construyendo legado cultural

Construyendo Legado Cultural es un modelo de gestión cultural sostenible aplicado al patrimonio cultural de Suesca Cundinamarca, que involucra a la comunidad en la gestión de proyectos culturales relacionados con el patrimonio, a través de la aplicación de un instrumento de acción participativa que le permite a la comunidad, con la mediación del gestor cultural, ser autogestora junto con el sector público y privado, de sus procesos culturales fortaleciendo su identidad cultural y fomentando el desarrollo del municipio.

Somos patrimonio somos ciudad - marketing social del patrimonio cultural urbano: Plan del Eje Ambiental de la Avenida Gonzalo Jiménez de Quesada

En la actualidad, el patrimonio cultural se encuentra inmerso en un entorno dinámico y cambiante, caracterizado por la globalización y la diversidad, que planeta nuevos retos a su gestión. En el plano internacional dos modelos de marketing han dado algunas respuestas a esto, el economicista o tradicional y el específico de las artes y la cultura. Ambos modelos se basan en una noción materialista del patrimonio cultural, concebido como producto o como recurso patrimonial, y la existencia de cuatro elementos comunes de contexto: El mercado, la organización, el sistema de información y el marketing mix. Sin embargo, estos enfoques no le son aplicables al patrimonio urbano colombiano, porque su contexto es diferente, caracterizado por una dinámica nula o de mercado inexistente, sin fuerzas de mercado que atiendan por su valoración, conservación y preservación o garanticen su sostenibilidad, que está referido a bienes de carácter público, por cuyo consumo nadie está dispuesto a pagar de manera directa, cuya tutela está atribuida al Estado y frente al cual coexiste una pluralidad de actores. Por lo anterior, un modelo de marketing aplicable a dicho patrimonio cultural, debe construirse sobre lineamientos conceptuales de mayor complejidad e hibridación, que permitan una concepción integral de aquel y de su gestión.

WAIS seminar: Linked Cultural Media

Wednesday 9th April 2014 Speaker(s): Guus Schreiber Time: 09/04/2014 11:00-11:50 Location: B32/3077 File size: 546Mb Abstract In this talk I will discuss linked data for museums, archives and libraries. This area is known for its knowledge-rich and heterogeneous data landscape. The objects in this field range from old manuscripts to recent TV programs. Challenges in this field include common metadata schema's, inter-linking of the omnipresent vocabularies, cross-collection search strategies, user-generated annotations and object-centric versus event-centric views of data. This work can be seen as part of the rapidly evolving field of digital humanities. Speaker Biography Guus Schreiber Guus is a professor of Intelligent Information Systems at the Department of Computer Science at VU University Amsterdam. Guus’ research interests are mainly in knowledge and ontology engineering with a special interest for applications in the field of cultural heritage. He was one of the key developers of the CommonKADS methodology. Guus acts as chair of W3C groups for Semantic Web standards such as RDF, OWL, SKOS and REFa. His research group is involved in a wide range of national and international research projects. He is now project coordinator of the EU Integrated project No Tube concerned with integration of Web and TV data with the help of semantics and was previously Scientific Director of the EU Network of Excellence “Knowledge Web”.