En què creu el nostre cervell?

Un dels monuments més vistos pels turistes que van a Barcelona és la Sagrada Família. No és excepció: qualsevol lloc que visitem sens dubte amaga un monument religiós digne de ser vist: el monestir d'El Escorial; el Sagrat Cor de París; els temples hindús d'Ellora; l'estupa budista de Boudhanath a Kàtmandu; el mur de les Lamentacions i la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem... Per què totes les cultures han tingut i tenen creences religioses, al marge de l'aparent augment de persones que es declaren agnòstiques o atees? És només una construcció cultural o el nostre cervell hi té alguna cosa a veure? I si fos així, tenir creences religioses té algun valor adaptatiu?

Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català

Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc; totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711) reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí­ la Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la necessitat comunicativa del català  a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la "catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una varietat de llengua supradialectal.

Espiritualitat genètica

Els humans hem tingut experiències espirituals des de l'alba de la nostra espècie, i probablement com a conseqüència d'aquest fet hem establert una gran varietat de pràctiques religioses. Segons la psicologia, l'espiritualitat implica un conjunt de sensacions i pensaments íntims difícilment verbalitzables de pertinença a un tot més gran. La religiositat, en canvi, és la pràctica de preceptes religiosos compartits ,per la qual cosa és culturalment transmissible i, a diferència de l'espiritualitat, es pot ensenyar i imposar [...].

Fills de l'atzar

Des de temps immemorials, totes les cultures humanes han atorgat un estatus especial als humans. Alguna cosa d'especial tenim: som l'única espècie animal viva que ha generat una cultura capaç de plantejar-se el seu origen i, encara més abstracte, el seu destí tant individual com col·lectiu. Aquest fet ha quedat reflectit en les llegendes, els mites i les pràctiques religioses, i àdhuc en els tractats científics. Fills de Déu o al capdamunt de l'arbre evolutiu; tant se val la formulació concreta que en fem, la idea socialment més estesa és que som la culminació d'un procés. L'evolució, però, no té cap direcció predeterminada [...].

Almanac (Paris)

Variante(s) de titre : Almanach ou calendrier...

Recueil de pièces du théâtre de la Foire ; divertissements, scénario et couplets.

« Scaramouche pédant, » représenté par les sieurs Dolet et La Place à la foire Saint-Laurent, 1711 (fol. 2). — « Orphée ou Arlequin aux Enfers, » 1711 (fol. 11 v° ). — « Arlequin à la guinguette, » représenté par la troupe de Bel-Air (fol. 16). — « Le Curieux impertinent » (fol. 36). — « L'École des jaloux » (fol. 44). — « Écriteaux de festes parisiennes, » par la troupe des danseurs de corde du jeu de paume d'Orléans, 1712 (fol. 58). — « Les écriteaux pour les plaideurs des scènes muettes » (fol. 74). — « Arlequin baron allemand, ou le triomphe de la folie » (fol. 94).

Experiències de participació dels estudiants en el disseny i implementació d'activitats curriculars

A la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant s'han posat en marxa programes per implicar l'estudiant. En aquest treball es presenten les activitats en les quals el rol actiu de l'estudiant resulta crític per obtenir un resultat satisfactori, així com les conclusions més rellevants obtingudes en cada un d'aquests programes.1. Investigació docent universitària. Un grup de professors i alumnes de Química han format una xarxa (xarxa docent-discent) per estudiar tots els aspectes relacionats amb el procés d'avaluació dels aprenentatges. (...)

Socioecologia de los paisajes holocénicos (10000-4000BP) en el valle del Serpis

En la comunicación se presentan los resultados obtenidos por nuestro grupo de investigación en el estudio del poblamiento prehistórico del valle del Serpis (Alacant, Alcoi) gracias a la utilización del Sistema de Información Geográfica GRASS. (...)

Iconografia de la Capella dels Colls

Síntesi de les idees, concepcions i significats, que engloben els relleus que decoren la capella de la Mare de Déu dels Colls

Las Obras hidráulicas en los sistemas fluviales de la Costa Brava: preferencias locales y limitaciones de un modelo convencional de adaptación al riesgo de inundación

Este artículo tiene por finalidad analizar las medidas de adaptación al riesgo de inundación que se han realizado en el ámbito de la Costa Brava, con especial incidencia en el papel que han tenido las obras de infraestructura hidráulica en la prevención de avenidas. Se intenta comprobar hasta que punto la percepción local dominante sobre las obras hidráulicas como una de las formas más eficientes pera la prevención de inundaciones se contradice con las nuevas tendencias tanto en relación a los costes ecológicos de la construcción de estos dispositivos hidráulicos como al planeamiento urbanístico y fluvial, en general

La TDT impulsa la multiplicación de canales infantiles.

Resumen tomado parcialmente del autor

M??sica, teatre i cultura cl??ssica. El ritual rom?? dels ambarvals dins del projecte microvinya. 'M??sica, teatro y cultura cl??sica. El ritual de los ambarvales dentro del proyecto microvi??a'

Resumen tomado de la publicaci??n

Ca'n Clapers. 'Casa Clapers'.

Se presenta la biografía de Alberta Giménez Adrover, promotora de la enseñanza cristiana en Mallorca. Se presentan las acciones llevadas a cabo por Alberta en relación a la educación y la apertura del primer colegio privado mixto en Mallorca, así como su relación y compromiso con la iglesia local.

Els meus jocs : la creació de jocs a partir del folklore i la cultura de les Illes Balears. 'Mis juegos : la creación de juegos a partir del folklore y la cultura de las Islas Baleares'.

Resumen tomado del autor

La biblioteca virtual Joan Lluís Vives. 'La biblioteca virtual Joan Lluís Vives'.

Resumen en catalán de la autora. La biblioteca se encuentra en http://www.lluisvives.com