La extinción de las especies biológicas : implicaciones didácticas.

Resumen tomado de la publicación

Recuperación de espacios naturales con especies autóctonas vegetales.

Experiencia de recuperación de espacios naturales con especies autóctonas vegetales por la zona del término municipal de Guadalix de la Sierra, en la Comunidad de Madrid. Se incluye esta actividad en el área de Educación Ambiental y se pretende que los alumnos participen directamente en las acciones de conservación de la naturaleza y sensibilizarlos acerca de la mejora del entorno. Otros objetivos son: enseñar las técnicas de siembra, plantación y repoblación forestal, propiciar la convivencia entre los alumnos, y fomentar una actitud de compromiso frente a las agresiones ecológicas. Las principales actividades consisten en la preparación del suelo, siembra, traslado de las plantas del vivero al campo que se va a repoblar, plantación forestal y trabajo en el laboratorio en tareas de análisis del suelo. Para la evaluación se elabora un cuestionario de autoevaluación personal sobre los logros alcanzados y la calidad del material del equipo.

Recuperación de espacios naturales con especies autóctonas.

Experiencia de educación medioambiental que pretende aprovechar la preocupación de los jóvenes por la defensa de la naturaleza, para implicarlos directamente en una tarea conservacionista. Tiene como objetivos sensibilizar a los alumnos en la mejora del entorno y la recuperación de espacios degradados y propiciar la convivencia y la comunicación entre alumnos. Trata contenidos referidos a la diversidad y unidad de estructura de la materia, energía, cambios químicos, fenómenos de las estaciones, materiales terrestres, densidad y unidad de los seres vivos, las personas, la salud y el medio donde vivimos, y los ecosistemas. La evaluación tiene en cuenta el grado de cumplimiento del proyecto, el equipo coordinador y la participación de los alumnos.

Conoce la naturaleza a través del entorno, estudio de las especies arbóreas y arbustivas del jardín del instituto : una propuesta de aprovechamiento de los recursos didácticos del propio recinto del centro.

Trabajo premiado en el IV Certamen de Materiales Curriculares adaptados a la Comunidad de Madrid.

La diversidad de especies en el medio : una idea para considerar en la enseñanza.

El artículo pertenece a una sección monográfica de la revista dedicada a innovación educativa, en este número a la enseñanza de los seres vivos.

Role of alpha 2,3-sialyltransferases ST3Gal III and ST3Gal IV in pancreatic ductal adenocarcinoma

Este trabajo demuestra que los genes que codifican para los enzimas beta-galactosido alfa-2,3-sialiltransferasa 3 (ST3Gal III), y en menor medida beta-galactosido alfa-2,3-sialiltransferasa 4 (ST3Gal IV), están directamente implicados en etapas clave de la progresión tumoral como la adhesión, la migración y la formación de metástasis en las líneas de adenocarcinoma pancreático humano Capan-1 y MDAPanc-28. También, que las Especies Reactivas del Oxígeno (ROS) generadas durante los procesos de proliferación y diferenciación celular o debido a estímulos oxidantes externos, desempeñan un importante papel en el control de la síntesis de ST3Gal III y SLex, y por lo tanto en la regulación del fenotipo metastático. Además, junto al papel pro-adhesivo de la E-Selectina, este trabajo ha descrito efectos prometastáticos adicionales para esta molécula como inductora de la migración y de la secreción de VEGF a través de un mecanismo E-Selectina-SLex dependiente.

Estudi dels carotenoides en espècies marrons de bacteris verds del sofre: diversitat, eco-fisiologia i regulació

El present treball es centra en l'estudi a diferents nivells dels carotenoides de les espècies marrons de Bacteris Verds del Sofre (GSB, de l'anglès Green Sulfur Bacteria). L'objectiu global ha estat el d'esbrinar quina és la funció d'aquests pigments dins l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes i aprofundir en el coneixement de la seva estructura i interaccions amb els altres pigments de l'aparell fotosintètic. En primer lloc es va dissenyar un nou mètode de cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC) per analitzar de manera més ràpida i precisa els carotenoides de diferents soques de GSB (Capítol 3). Aquest mètode es basa en una purificació prèvia dels extractes pigmentaris amb columnes d'alúmina per eliminar les bacterioclorofil·les (BCls). Això va permetre analitzar amb una elevada resolució i en tan sols 45 min de carrera cromatogràfica els diferents carotenoides i els seus precursors, així com les configuracions trans i cis dels seus isòmers. El segon mètode utilitzat va consistir en una modificació del mètode de Borrego i Garcia-Gil (1994) i va permetre la separació precisa de tot tipus de pigments, procedents tant de cultius purs com de mostres de caràcter complex. Un exemple concret foren uns paleosediments de la zona lacustre de Banyoles. En aquests sediments (0,7-1,5 milions d'anys d'antiguitat) es van detectar, entre d'altres pigments, carotenoides específics de les espècies marrons de GSB, la qual cosa va permetre confirmar la presència d'aquests bacteris a la zona lacustre de Banyoles ja des del Pleistocè inferior. En aquest primer capítol també es van analitzar els carotenoides de Chlorobium (Chl.) phaeobacteroides CL1401 mitjançant cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS/MS), amb l'objectiu de confirmar la seva identificació i el seu pes molecular. A més, també es va avaluar l'efecte de la temperatura, la llum i diferents agents oxidants i reductors en la composició quantitativa i qualitativa dels carotenoides i les BCls d'aquesta espècie. Això va permetre confirmar el caràcter fotosensible de les BCls i que els isòmers trans/cis dels diferents carotenoides no són artefactes produïts durant la manipulació de les mostres, sinó que són constitutius de l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes. El Capítol 4 inclou els experiments de fisiologia duts a terme amb algunes espècies de GSB, a partir dels quals es va intentar esbrinar la dinàmica de síntesi dels diferents pigments de l'aparell fotosintètic (BCl antena, BCl a i carotenoides) durant el creixement d'aquestes espècies. Aquestes investigacions van permetre monitoritzar també els canvis en el nombre de centres de reacció (CR) durant el procés d'adaptació lumínica. La determinació experimental del nombre de CR es va realitzar a partir de la quantificació de la BCl663, l'acceptor primari en la cadena de transport d'electrons dels GSB. L'estimació del nombre de CR/clorosoma es va realitzar tant a partir de dades estequiomètriques i biomètriques presents a la bibliografia, com a partir de les dades experimentals obtingudes en el present treball. El bon ajust obtingut entre les diferents estimacions va donar solidesa al valor estequiomètric calculat, que fou, com a promig, d'uns 70 CR per clorosoma. En aquest capítol de fisiologia també es van estudiar les variacions en les relacions trans/cis pels principals carotenoides de les espècies marrons de GSB. Aquestes es van determinar a partir de cultius purs de laboratori i de poblacions naturals de GSB. Pel que fa als valors trobats en cultius de laboratori no es van observar diferències destacades entre el valor calculat a alta intensitat de llum i el calculat a baixa intensitat, essent en ambdós casos proper a 2. En els clorosomes aïllats de diferents soques marrons aquest quocient prengué un valor similar tant pels isòmers de l'isorenieratè (Isr) com pels del -isorenieratè (-Isr). En poblacions naturals de Chl. phaeobacteroides aquesta relació va ser també de 2 isòmers trans per cada isòmer cis, mantenint-se constant tant en fondària com al llarg del temps. Finalment, en el Capítol 5 es presenta un marcador molecular que permet la identificació específica d'espècies marrons de GSB. Malgrat que inicialment aquest marcador fou dissenyat a partir d'un gen implicat en la síntesi de carotenoides (crtY, el qual codifica per a una licopè ciclasa) la seqüència final a partir de la qual s'han aconseguit els encebadors selectius està relacionada amb la família de proteïnes de les Policètid-ceto-sintases (PKT). Tot i així, l'eina dissenyada pot ser de gran utilitat per a la discriminació d'espècies marrons de GSB respecte les verdes en poblacions mixtes com les que es troben en ambients naturals i obre la porta a futurs experiments d'ecologia microbiana utilitzant tècniques com la PCR en temps real, que permetria la monitorització selectiva de les poblacions d'espècies marrons de GSB en ecosistemes naturals.

Filmes finos de óxido de estanho: efeitos da implantação iônica e de ambientes oxidantes e redutores

Filmes finos de óxido de estanho depositados por "sputtering" reativo foram caracterizados com bases em análises feitas por Espalhamento Nuclear Ressonante, Espectroscopia por Retroespalhamento Rutheford, Espectroscopia Mössbauer de Elétrons de Conversão e Difração de Raios-X e pelas medidas de Resistência de Folha. Numa primeira fase, as amostras foram submetidas a tratamentos térmicos em ar e expostas à gás de cozinha, afim de testar as propriedades sensoras do material. Os filmes finos como depositados foram modificados pelos tratamentos térmicos e exposições a gases, que aumentaram sua condutividade elétrica e alteraram a concentração de vacâncias de oxigênio. Numa segunda fase, os filmes foram submetidos a diferentes tratamentos térmicos, implantados com os íons Fe+, ZN+,Cu+,Ga+ e As+ e novamente tratados termicamente. Foram observados aumentos na condutividade elétrica induzidos pela dopagem dos filmes e algumas correlações entre o perfil de distribuição das espécies implantadas e as razões O/Sn em função da profundidade.

OLEO ESSENCIAL EM ALGUMAS ESPECIES DE EUCALYPTUS

In this work we used leaves of four species of Eucalyptus - E. bicostata Maiden, E. deanei Maiden, E. dunnii Maiden and E. viminalis Labill, grown in Colombo, Parana State, Brazil. Preliminary studies were done, in the following sequence: botanic identification, olfactory research, extraction and purification of the essential oil of each species. The physical and chemical tests done were the following: relative density, refractive index, optical rotation, solubility, coagulation point and cineol percentage. The essential oils analysed through gaseous chromatography, presented the following cineol percentage: E. bicostata Maiden - 26.92%, E. deanei Maiden - 70.21%, E. dunnii Maiden - 53.16% and E. viminalis Labill - 23.05%.

Distribuição sazonal de parasitos branquiasis em diferentes especies de piexes em pesque-pague do municipio de Guariba-SP, Brasil.

This study was accomplished with the objective of knowing the seasonal distribution of the main species of parasites causes of branchial damages to the fish from fee-fishing at Guariba, State of São Paulo. This city is situated at 21 degrees 15'22'' S, 48 degrees 18'58'' W, in altitude 595 meters. This research was conducted between April, 1997 to March, 1999. From 408 fishes examined, 29.1% of them were infested by the protozoans e metazoans. Leporinus macrocephalus showed the highest parasitism by Trichodina sp., although Piaractus mesopotamicus and Cyprinus carpio were also parasited. Piscinoodinium pillulare infestation were found in L. macrocephalus, P. mesopotamicus, C. carpio e Colossoma macropomum. Monogenetics metazoan have largely been observed in L. macrocephalus, P. mesopotamicus, C. carpio, C. macropomum e cross-bred tambacu. The incidence of this parasite was elevated in the summer for L. macrocephalus, spring for P. mesopotamicus and C. macropomum, and both seasons for cross-bred tambacu. Lernaea cyprinacea copepodes were observed in L. macrocephalus, P. mesopotamicus, C. carpio and cross- breeding tambacu, in spite of the fact that C. carpio has demonstrated high parasitism of adult form. The fish L. macrocephalus, P. mesopotamicus and C. carpio were sponged intensely by Dolops carvalhoi, in situation of high population density. Piaractus mesopotamicus was considered the species more parasited by myxosporídeos, that were also observed in L. macrocephalus and cross-breeding tambacu.