L'estela ibèrica de Tona (Osona)

Revisió d'una estela iberica, descoberta l'any 1915, motivada per la troballa d'un manuscrit inedit d' A. Romaní (1926) i per la contrastació d'aquest amb les indicacions publicades per J. Oudiol (1916) i J. Danés (1932). La recuperació i relectura d'aquestes vclles fonts permeten precisar millor algunes qüestions, com ellloc on fou localitzada o les vicissituds sofertes per la llosa, matisos no contemplats en l'estudi de J. Maluquer de Motes (1982). Es prossegueix amb una analisi detallada deIs fragments conservats al Museu Episcopal de Vic i, per primera vegada, s'inclou un dibuix directe acompanyat d'una reconstrucció hipotetica del seu aspecte en el moment d'aparició. També es dóna notícia de la localització a Tona d'un segon relleu. Tanquen l'estudi diverses consideracions respecte a la tecnica emprada, la morfologia, el programa iconic, la filiació i la possible cronologia. L'estela mostra lligams directes amb monuments afins ubicats al nord de l'Ebre i, en sentit ampli, amb el grup del Baix Aragó, fet que obliga a reconsiderar la problematica deIs suposats «ausetans de l'Ebre».

Consumption of macrophytes by invertebrates in Tancada lagoon (NE Spain)

Gammarus aequicauda and Sphaeroma hookeri are the most abundant macroinvertebrates on Ruppia cirrhosa (1275 and 1290 individuals.m-2) and Potamogeton pectinatus (140 and 680 individuals. m-2) in Tancada lagoon, a Mediterranean coastal lagoon in the Ebro Delta (NE Spain). Consumption and assimilation efficiencies were calculated from bell jar experiments. Gammarus grazing effects are higher than Sphaeroma on both Ruppia cirrhosa and Potamogeton pectinatus. Green Ruppia leaves lost 0.3 mg per mg Gammarus per day, while Potamogeton leaves lost 0.2 mg per mg Gammarus per day. Decomposing Ruppia leaves lost 0.35-0.54 mg per mg Gammarus per day. Losses of weight by both Ruppia and Potamogeton due to Sphaeroma feeding were less than half those by Gammarus. Assimilation efficiencies are higher for Gammarus (44-78% feeding on Ruppia 2% feeding on Potamogeton) than for Sphaeroma (26-48%) feeding on Ruppia). These assimilation efficiencies were higher than those reported by other authors working at higher latitudes perhaps because of the higher temperature under which the experiments were carried out.

Seasonal patterns op biomass variation of Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande and Potamageton pectinatus L. in a coastal logoon

Coastal lagoons where salinity varies within a wide range during the year are colonized by euryhaline macrophytes which can develop extensive beds. Seasonal changes in biomass of Ruppia cirrhosa and Potamogeton pectinatus were studied in Tancada Lagoon (Ebro Delta, NE Spain) in order to reveal the environmental factors controlling their population development. Ruppia cirrhosa occupy a larger area of the lagoon than Potarnogeton pectinatus. Their maximum above ground biomasses are also different (495 g m-2 and 351 g m-2 ash free dry weight, respectively). Below ground biomass of Ruppia cirrhosa is between 9 and 53 % of the above ground biomass, while it is 3-40 % for Potamogeton pectinatus. Chlorophyll a contents show fluctuations similar to biomass. Low salinity and high turbidity caused by freshwater inflows favour Potamogeton expansion, while Ruppia development is favoured by high salinity and transparent water.

Decomposition of Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande in the sediment of a coastal lagoon

The decomposition process of Ruppia cirrhosa was studied in a Mediterranean coastal lagoon in the Delta of the River Ebro (NE Spain). Leaves and shoots of Ruppia were enclosed in 1 mm-mesh and 100 pm-mesh litter bags to ascertain the effect of detritivores, macroinvertebrates, and bacteria and fungi, respectively. Changes in biomass and carbon, and, nitrogen and phosphorus concentrations in the detritus were studied at the sediment-water interface and in the sediment. Significant differences in biomass decay were observed between the two bag types. Significant differences in decomposition were observed between the two experimental conditions studied using 100 pm-mesh bags. These differences were not significant when using the 1 mm-mesh bags. The carbon content in the detritus remained constant during the decomposition process. The percentage of nitrogen increased progressively from an initial 2.4 % to 3 %. The percentage of phosphorus decreased rapidly during the first two days of decomposition from an initial 0.26 % to 0.17 %. This loss is greater in the sediment than in the water column or at the sediment-water interface. From these results we deduce that the activity of microorganisms seems to be more important in the sediment than in the water-sediment interface, and that grazing by macroinvertebrates has less importance in the sediment than in the water column.

Sedimen-water nutrient fluxes: Preliminary results of in situ measurements in Alfaques Bay, Ebro River Delta.

Sediment-water exchanges of oxygen, ammonium, nitrate, total dissolved nitrogen, phosphate and total dissolved phosphorus were measured by means of an in situ incubator of 7 1 volume and 700 cm2 base area. The incubations lasted for three hours and were done over a whole season on different kinds of sediments in Alfaques Bay. We present some preliminary results on: i) methodological aspects, ii) spatial and temporal variability of fluxes, and iii) estimates of contribution of benthic nutrient regeneration relative to total nutrient loading of the Bay. Oxygen uptake averaged 1700 mmo1 m-2 h-1 (range 200-3500); no differences were found between sandy and muddy sediments. The release of ammonia from the sediment averaged 70 mmo1 m-2 h-1 and was higher in muddy sediments than in sandy ones. Very low to null nitrate and nitrite fluxes and only small fluxes of organic nitrogen were detected. We conclude that ammonium release from sediment is the major path of nitrogen regeneration. Some sediments removed dissolved reactive phosphorus (DRP) from the water and released dissolved organic phosphorus (DOP). Additional manipulative experiments revealed DRP release under particular conditions (turbulence, anoxia). From these data, we estimate that at least 50% of the nitrogen requirements of phytoplankton in the area may be supplied by benthic remineralization.

El fitoplàncton dels aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Barcelona)

Els aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Maresme, Catalunya) són sistemes força fluctuants, lligats al règim del riu La Tordera. Han estat determinades un total de 71 espècies i varietats en el fìtoplàncton, de les que són descrites les seves variacions estacional i de comunitat segons les localitats.

Aportacions a la Flora de les comarques transiberiques, II.

Presentem un recull de novetats corològiques i taxonòmiques per a les comarques catalanes situades al sud de l'Ebre. Es descriuen dos tàxons nous: Brassica repanda (Willd.) DC. subsp. dertosensis Molero i Rovira i Helianthemum pilosum (L.) Pers. var. pseudoasperum Molero i Rovira. S'estableix una nova combinació nomenclatural: Reseda lutea L. subsp. vivantii (P. Montserrat) A. Rovira. En l'aspecte corologie, Euphorbia lagascae Sprengel representa una novetat per a Catalunya. La majoria de les altres citacions representen novetats pel conjunt d'aquestes comarques catalanes meridio-occidentals.

Stellario pallidae-Chenopodietum exsuccii Molero et Blanche, nueva asociacion de la comarca de los Monegros (Valle del Ebro).

Los montes de la Retuerta de Pina, situados en el corazón de los Monegros, entre Pina y Bujaraloz, constituyen una suave elevación que se alza ligeramente (417 m s.m. en Purburell) sobre la plataforma de Bujaraloz (300 m de altitud media). Información sobre los suelos, clima general y vegetación de este enclave puede encontrarse en los trabajos especializados de BRAUN BLANQUET & O. BOLOS (Anales Est. Exp. Aula Dei 5. 1957) y TERRADAS (Orsis 2: 71-95.1986). En las estribaciones septentrionales más abruptas de estos montes, se abren una serie de valles de dirección SE-NW, algunos con desniveles relativamente pronunciados (30-50 m) entre las crestas y los fondos. La maquia arbolada del Rhamno-Quercetum cocciferae subas, thuriferetosum está, en las vertientes de umbría, magníficamente representada. Su relativa frondosidad, así como el tamaño y buena conservación de los árboles /. thuriferay P. halepensis, atestiguan la escasa manipulación humana.

Aportació a l'estudi dels herbassars higronitròfils (Al. Sylibo-Urticion) dels trams finals dels rius Besòs i Llobregat

Artemisio annuae-Conietum maculati ass. nova is described from the lower valley of Llobregat and Besòs rivers. Communities of this association, which is included into the Silybo-Urticion Sissingh 1950 alliance, are hygronitrophilous meadows up to 3 m high and more than 80% of vegetation cover. They are commonly restricted to the river bed and are made up almost exclussively by therophytes and hemicryptophytes. However, the mostcharacteristic trend of these herbaceous communities is the abundance of neophytes, which stand for 20% of the species but close to 50% of vegetation cover. Several widespread neophytes such as Aster squamatus, Conyza spp., Xanthium spp. are commonly found in these communities, and other rare aliens such as Artemisia annua, Rumex cristatus and R. palustris have recently been recorded. Ecological implications of the neophyte abundance in these communities are discussed in relation to the role of human disturbance and population biology of alien species in general.

Les Tres Gorges de la Xina: enorme embassament... enormes conseqüències

Una de les obres públiques més grans mai escomeses per l'home, i a la Xina possiblement només comparable a la Gran Muralla, és a punt d¿esdevenir una realitat: l'embassament de les Tres Gorges. Una enorme paret de formigó al més llarg i cabalós dels rius xinesos, el Iang-Tsé, acabarà amb una tràgica història de terribles inundacions i milers de morts, alhora que produirà una ingent quantitat d'electricitat (la central hidroelèctrica annexa a la presa serà la més gran de tot el món) i convertirà el riu en la principal via de comunicació fluvial del planeta. La construcció de embassament, però, suposarà també enormes i greus conseqüències.

Les Tres Gorges de la Xina: enorme embassament... enormes conseqüències

Una de les obres públiques més grans mai escomeses per l'home, i a la Xina possiblement només comparable a la Gran Muralla, és a punt d¿esdevenir una realitat: l'embassament de les Tres Gorges. Una enorme paret de formigó al més llarg i cabalós dels rius xinesos, el Iang-Tsé, acabarà amb una tràgica història de terribles inundacions i milers de morts, alhora que produirà una ingent quantitat d'electricitat (la central hidroelèctrica annexa a la presa serà la més gran de tot el món) i convertirà el riu en la principal via de comunicació fluvial del planeta. La construcció de embassament, però, suposarà també enormes i greus conseqüències.

Depositional models of lacustrine evaporites in the SE margin of the Ebro basin (Paleogene, NE Spain)

An important evaporitic sedimentation occurred during the Paleogene (Eocene to lower Oligocene) in the Barberà sector of the southeastern margin of the Tertiary Ebro Basin. This sedimentation took place in shallow lacustrine environments and was controlled by a number of factors: 1) the tectonic structuration of the margin; 2) the high calcium sulphate content in the meteoric waters coming from the marginal reliefs; 3) the semiarid climate; and 4) the development of large alluvial fans along the basin margin, which also conditioned the location of the saline lakes. The evaporites are currently composed of secondary gypsum in surface and anhydrite at depth. There are, however, vestiges of the local presence of sodium sulphates. The evaporite units, with individual thicknesses ranging between 50 and 100 m, are intercalated within various lithostratigraphic formations and exhibit a paleogeographical pattern. The units located closer to the basin margin are characterized by a massive gypsum lithofacies (originally, bioturbated gypsum) bearing chert, and also by meganodular gypsum locally (originally, meganodules of anhydrite) in association with red lutites and clastic intercalations (gypsarenites, sandstones and conglomerates). Chert, which is only linked to the thickest gypsum layers, seems to be an early diagenetic, lacustrine product. Cyclicity in these proximal units indicates the progressive development of lowsalinity, lacustrine bodies on red mud flats. At the top of some cycles, exposure episodes commonly resulted in dissolution, erosion, and the formation of edaphic features. In contrast, the units located in a more distal position with regard to the basin margin are formed by an alternation of banded-nodular gypsum and laminated gypsum layers in association with grey lutites and few clastic intercalations. These distal units formed in saline lakes with a higher ionic concentration. Exposure episodes in these lakes resulted in the formation of synsedimentary anhydrite and sabkha cycles. In some of these units, however, outer rims characterized by a lithofacies association similar to that of the proximal units occur (nodular gypsum, massive gypsum and chert nodules).

Alguns aspectes formals de la traducció llatina de l'Alcorà de Robert de Ketton (ca. 1141-1143) i la seva relació amb el text original àrab

En el marc de la història de la transmissió escrita de l'Alcorà (al-Qur'an), l'article fa referència a l'evolució de la forma i l'estructura del text en relació amb l'oralitat del missatge original, a l'existència de diferents tradicions textuals en el si de la comunitat islàmica i al seu reflex en les traduccions. L'atenció se centra, sobretot, en la primera traducció sencera coneguda de l'Alcorà al llatí, realitzada per Robert de Ketton (ca. 1141-1143) a la Vall de l'Ebre, i se'n destaca el valor documental com a testimoni contemporani d'una tradició magribina i andalusina de tractament del text.

Estudiar la guerra per a desaprendre-la

L'època en que ens trobem, que és la de la gestació i l'engegada de la Reforma Educativa, ha vist una intensa i positiva reflexió sobre tots els aspectes de l'educació. En l'àmbit a que pertanyo, el de la Didàctica de les Ciències Socials, s'hi ha donat una valuosa i heterogènia tasca que ha dut com a resultat múltiples propostes de treball. De manera molt explicable, una part molt important d'aquestes propostes s'ha centrat en el tema deis continguts procedimentals, i dic que és explicable perquè les Ciències Socials escolars han topat amb greus dificultats de comprensió d'ençà del moment en què es va pretendre que fossin altra· cosa que una simple enumeració deis afluents de l'Ebre pel marge dret o bé de la tirallonga de reis gots: atès que ara es tractava de comprendre fets socials complexos, la forma i els mitjans amb que es presentaven a l'aula tenia una importància cabdal.

L'intégration de l'étranger dans la tragédie athénienne : remarques sur la Médée d'Euripide

Both the civic discourse and the religious ritual present in the festival of Great Dionysia make the question of foreigners and their integration a central issue for the Athenian tragedy. The self-image that Athens builds through the tragedy uses this theme to differentiate itself from barbarians and from other Greek cities. Nevertheless there are situations where the integration of the foreigner becomes problematic even in the tragic Athens. Such is in particular the case when the integration involves the marriage. This paper focuses on a case of incompatibility, by confronting the image of Athens in the third stasimon of Euripides' Medea and that of the infanticidal heroine.