R&D poverty traps

In this paper we show that the R&D effort of a country and its economic growth are highly correlated. In order to analyze this relationship, we study the nature of the researching activity. In particular, we focus on the following characteristics of research: the inherent uncertainty of researching, the existence of a wage premium associated to innovative activities, and moral hazard. Assuming that a higher R&D effort translates into a higher R&D success probability, we show that when the R&D success probability is low, the economy is not willing to bear the risk associated to R&D activities. As a consequence, few researchers are hired and the economy stays in an R&D poverty trap, a situation where the economy is stacked in a low growth environment due to the uncertainty associated with the researching activity.

Un nuevo campo de estudio: la história ecológica

Article que analitza l'impacte, que històricament, ha tingut el desenvolupament econòmic sobre el medi ambient

Are R&D collaborative agreements persistent at the firm level? Empirical evidence for the Spanish case

We provide evidence on the dynamics in firms’ R&D cooperation behaviour. Our main objective is to analyse if R&D collaborative agreements are persistent at the firm level, and in such a case, to study what are the main drivers of this phenomenon. R&D cooperation activities at the firm level can be persistent due to true state dependence, this implying that cooperating in a given period enhances the probability of doing it in the subsequent period and it can also be a consequence of firms’ individual heterogeneity, so that certain firms have certain characteristics that make them more likely to carry out technological alliances.

Are R&D collaborative agreements persistent at the firm level? Empirical evidence for the Spanish case

We provide evidence on the dynamics in firms’ R&D cooperation behaviour. Our main objective is to analyse if R&D collaborative agreements are persistent at the firm level, and in such a case, to study what are the main drivers of this phenomenon. R&D cooperation activities at the firm level can be persistent due to true state dependence, this implying that cooperating in a given period enhances the probability of doing it in the subsequent period and it can also be a consequence of firms’ individual heterogeneity, so that certain firms have certain characteristics that make them more likely to carry out technological alliances.

La Rabassa morta i els discursos historiogràfics. Una relectura d'Emili Giralt

El 1965, Emili Giralt va escriure el treball titulat "El conflicto rabasaire y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936" . En els prop de quaranta anys transcorreguts, les investigacions d'història agrària i econòmica han corroborat el paper central de la vinya en el desenvolupament català i les d'història social i política han insistit en la importància de les lluites rabassaires en el primer terç del segle XX. Només per aquestes circumstancies el treball d'Emili Giralt mereixeria ser avui reconegut. Però l'article de Giralt va ser innovador i pioner en un altre aspecte que voldria remarcar aquí. Em refereixo a la seva manera d'analitzar les relacions socials agràries, concretades en aquest cas en la figura contractual de la rabassa morta. Parlant-nos d'un procés de "desnaturalització del contracte, posant en evidencia les contradiccions d'algunes sentencies, Giralt aconsegueix donar una vida especial a les escriptures notarials. Potser han calgut quaranta anys de nous estudis per adonar-nos de la frescor i la validesa de la proposta analítica de Giralt. Una manera de reivindicar-la avui és fer un salt qualitatiu important: es tracta d'integrar la recerca i el discurs d'Emili Giralt i altres autors sobre la rabassa morta en el debat historiogràfic sobre el desenvolupament econòmic espanyol

Maneig agroecològic en parcel·les agrícoles de petits camperols a la zona maya de Campeche (México)

Amb l’oportunitat de viure de primera mà algunes experiències productives de diferents comunitats de la zona maya de Campeche (Mèxic) i treballant amb aquestes en l’àmbit productiu, organitzatiu i social, se’m presenta l’ocasió de realitzar aquest treball. A nivell productiu es treballa en el maneig .ecològic de les parcel·les dels camperols i a nivell socio-econòmic, s’incideix en la millora de les capacitats organitzatives i de gestió de recursos compartits, així com en la cerca d’alternatives de comercialització. Aquest projecte, té un peu dins de la cooperació al desenvolupament rural, entesa com una eina per assolir nous reptes en el desenvolupament econòmic local de los Chenes (regió del municipi de Hopelchém, Campeche). Es prioritza el desenvolupament humà, la igualtat d’oportunitats i la participació voluntària dels beneficiaris del projecte, fent de les seves habilitats personals i socials l’eix motor del projecte per a assolir una millora de la realitat socioeconòmica en la que viuen.

El desarrollo humano: perfiles y perspectivas futuras

El PNUD calcula todos los años el Índice de Desarrollo Humano (IDH). El objetivo de este trabajo es analizar los antecedentes y las perspectivas futuras del desarrollo humano a partir de los datos de este índice durante el periodo 1970-2000. Esto es, comprobar, a partir de los datos pasados, si las diferencias entre el IDH de los países del mundo están aumentando y valorar la tendencia del IDH esperada para los próximos años. En definitiva, se trata de buscar respuesta a la siguiente pregunta ¿cómo se modificarán los niveles de desarrollo humano en el futuro? Para ello, se utiliza la metodología estadística del análisis dinámico de distribución mediante las cadenas de Markov.

Los cambios recientes en la evolución demográfica de las áreas rurales catalanas: de la crisis al crecimiento

El estudio de las cifras que reflejan la evolución de la población y de los distintos componentes demográficos que están detrás de la misma, de cada municipio y comarca catalana en el período comprendido entre los años 1975-1996, -especialmente entre los años 1991 y 1996-, ha puesto de manifiesto que se está produciendo un cambio notable en la realidad sociodemográfica en los espacios rurales. Es un proceso que ya había sido detectado hace unos años en otros países industrializados, y cuyos factores explicativos pueden agruparse en tres ámbitos: en primer lugar, se desarrolla una transformación de las estructuras económicas de esos espacios rurales; en segundo lugar, cambia la función de dichas áreas con respecto al conjunto de la formación social catalana -cobrando un papel clave las funciones residenciales y de ocio-; y, finalmente, en tercero -en buena medida como consecuencia de los dos anteriores-, se modifican las relaciones entre las áreas urbanas y las áreas rurales, difuminándose definitivamente las barreras o fronteras entre ambas.

Etnicidad, desarrollo y ‘buen vivir’: reflexiones críticas en perspectiva histórica

El propósito del artículo es reflexionar sobre el binomio etnicidad-desarrollo en perspectiva histórica y desde la atalaya del mundo andino. Pretende visibilizar las ambivalencias y con- tradicciones por las que han circulado los discursos sobre el desarrollo, tanto los de corte convencional como los del Buen Vivir o Sumak Kawsay. El texto aborda cuatro aspectos remarcables de ese proceso: a) el tiempo en el que la alteridad cultural fue conceptualizada como un obstáculo a la llamada ‘modernización’; b) el establecimiento, bajo el neolibera- lismo, de lineamientos sensibles a las potencialidades percibidas en la etnicidad de cara a generar procesos de desarrollo endógenos; c) la dificultad de definir con precisión a qué se refiere el Buen Vivir según se ubique el punto de mira desde posiciones de gobierno o de oposición; y d) en qué medida el del Sumak Kawsay constituye o no una suerte de paradig- ma alternativo potencialmente conducente a un escenario empoderativo de los grupos subal- ternos en nombre de quienes se dice actuar.

Demand-based structural change and balanced economic growth

[eng] We analyze the equilibrium of a multi-sector exogenous growth model where the introduction of minimum consumption requirements drives structural change. We show that equilibrium dynamics simultaneously exhibt structural change and balanced growth of aggregate variables as is observed in US when the initial intensity of minimum consumption requirements is sufficiently small. This intensity is measured by the ratio between the aggregate value of the minimum consumption requirements and GDP and, therefore, it is inversely related with the level of economic development. Initially rich economies benefit from an initially low intensity of the minimum consumption requirements and, as a consequence, these economies end up exhibiting balanced growth of aggregate variables, while there is structural change. In contrast, initially poor economies suffer from an initially large intensity of the minimum consumption requirements, which makes the growth of the aggregate variables unbalanced during a very large period. These economies may never exhibit simultaneously balanced growth of aggregate variables and structural change.

Labor Mobility and Productivity Growth

[cat] Els models de creixement amb aprenentatge suposen que el coneixement après en producció es transmet de forma lliure i instantània a tota l'economia. En con- seqüència, l'economia presenta economies d'escala creixents i el creixement de la productivitat (TFP) és endògena. No obstant, el supòsit de difusió instantània del coneixement és poc realista. La difusió del coneixement necessita temps i algun canal de transmissió. En aquest article suposem que el coneixement es transmet amb la contractació de treballadors nous (learning-by-hiring). En el nostre model la difusió instantània i lliure de coneixement pot ocórrer només dins d'un sector. La difusió de coneixement entre sectors pot ocórrer només a través de la mobilitat de treballadors, i per tant, el mercat de treball determina el nivell i la taxa de creixement de productivitat (TFP). Estudiem com els costos de mobilitat laboral modifiquen l'equilibri sota dos escenaris: creixement endogen i exogen. A més, demostrem que d'altres ineficiències del mercat laboral, com són les taxes o els costos de cerca, poden reduir la mobilitat laboral, i per tant, modificar la TFP.

Labor Mobility and Productivity Growth

[cat] Els models de creixement amb aprenentatge suposen que el coneixement après en producció es transmet de forma lliure i instantània a tota l'economia. En con- seqüència, l'economia presenta economies d'escala creixents i el creixement de la productivitat (TFP) és endògena. No obstant, el supòsit de difusió instantània del coneixement és poc realista. La difusió del coneixement necessita temps i algun canal de transmissió. En aquest article suposem que el coneixement es transmet amb la contractació de treballadors nous (learning-by-hiring). En el nostre model la difusió instantània i lliure de coneixement pot ocórrer només dins d'un sector. La difusió de coneixement entre sectors pot ocórrer només a través de la mobilitat de treballadors, i per tant, el mercat de treball determina el nivell i la taxa de creixement de productivitat (TFP). Estudiem com els costos de mobilitat laboral modifiquen l'equilibri sota dos escenaris: creixement endogen i exogen. A més, demostrem que d'altres ineficiències del mercat laboral, com són les taxes o els costos de cerca, poden reduir la mobilitat laboral, i per tant, modificar la TFP.

Demand-based structural change and balanced economic growth

[eng] We analyze the equilibrium of a multi-sector exogenous growth model where the introduction of minimum consumption requirements drives structural change. We show that equilibrium dynamics simultaneously exhibt structural change and balanced growth of aggregate variables as is observed in US when the initial intensity of minimum consumption requirements is sufficiently small. This intensity is measured by the ratio between the aggregate value of the minimum consumption requirements and GDP and, therefore, it is inversely related with the level of economic development. Initially rich economies benefit from an initially low intensity of the minimum consumption requirements and, as a consequence, these economies end up exhibiting balanced growth of aggregate variables, while there is structural change. In contrast, initially poor economies suffer from an initially large intensity of the minimum consumption requirements, which makes the growth of the aggregate variables unbalanced during a very large period. These economies may never exhibit simultaneously balanced growth of aggregate variables and structural change.

Task Trade and its determinants in Spain: a national and regional analysis

Globalisation and technological advances have made possible to offshore specific productive tasks (that do not require physical proximity to the actual location of the work unit) to foreign countries where these are usually performed at lower costs. We analyse the effect of task trade (i.e. task offshorability) on Spanish regional and national employment levels correlating a newly built index of task-delocalisation index to key variables such as the region’s wealth, the worker’s age and level of education, the importance of the service sector and the technological level of the economic activities undertaken in that particular geographical area. We conclude that approximately 25 per cent of Spanish occupations are potentially affected by task trade / offshoring and that this is likely to benefit Spanish economy (and the performance of specific regions, categories of workers and sectors) being Spain a potential recipient of tasks offshored from abroad. Also we obtain that Spain’s trade in tasks correlates strongly with the above variables, presenting significant regional differences.

The farthest need the best. Human capital composition and development-specific economic growth

We provide robust and compelling evidence of the marked impact of tertiary education on the economic growth of less developed countries and of its the relatively smaller impact on the growth of developed ones. Our results argue in favor of the accumulation of high skill levels especially in technologically under-developed countries and, contrary to common wisdom, independently of the fact that these economies might initially produce lower-technology goods or perform technology imitation. Our results are robust to the different measures used in proxying human capital and to the adjustments made for cross-country differences in the quality of education. Country-specific institutional quality, as well as other indicators including legal origin, religious fractionalization and openness to trade have been used to control for the robustness of the results. These factors are also shown to speed up technology convergence thereby confirming previous empirical studies. Our estimates tackle problems of endogeneity by adopting a variety of techniques, including instrumental variables -for both panel and cross-section analyses- and the two-step efficient dynamics system GMM.