Dispatch centres: what is the right population catchment size?

Literature on medical dispatch is growing, focusing mainly on efficiency (under and overtriage) and dispatch-assisted CPR. But the issue of population catchment size, functional costs and rationalization is rarely addressed. If we can observe a trend toward a decreasing number of dispatch centres in many European countries, there is today no evidence on what is the right catchment size to reach the best balance between quality of services and costs.

Sistemes de virtualització en els centres educatius

El present document tracta de presentar una alternativa de programari lliure a l'eina de virtualització VMware. Concretament proposa l'ús de Proxmox (KVM) com a eina de control d'un entorn virtual en els centres educatius.

Una proposta de treball educatiu en centres oberts des de l'aproximació al disseny curricular en educació social

El Centre obert apareix com una resposta idònia per a l'atenció social a la població infantil compresa entre els 3/4 i 16/18 anys. Parlar de Centre Obert és fer referencia a l'exercici d'una important responsabilitat pública, a saber: aportar nous models i oportunitats de socialització a subjectes amb certes dificultats de normalització. Les dites dificultats corresponen a diferents reptes que avui planteja el social.

La communication médicale avec les patients migrants allophones : difficultés de compréhension dans les consultations spécialisées centrées sur les douleurs musculo-squelettiques chroniques

Les suivis spécialisés de douleurs chroniques comportent des enjeux communicationnels sensibles liés notamment à la subjectivité des ressentis douloureux et aux fréquentes divergences de vue entre médecins et patients quant à l'origine du problème de santé et à son traitement. Centré sur ces suivis, ce travail de thèse a cherché à appréhender comment les situations sociolinguistiques des patients migrants allophones se répercutent sur la communication médicale et, plus particulièrement, sur la compréhension mutuelle dans les consultations. Il a emprunté une approche discursive s'appuyant sur l'analyse interactionnelle de consultations filmées et sur un riche corpus de données contextuelles recueillies dans des interviews de patients et de cliniciens. Les analyses réalisées ont, entre autres, mis en évidence que les difficultés de compréhension non résolues se concentrent dans les consultations des patients les moins à l'aise en français et que ces difficultés renferment pour la plupart une charge problématique certaine en termes de qualité des soins. Il apparaît également que lorsque des malentendus ou incompréhensions cliniquement pertinents ne peuvent être résolus, le caractère limité des compétences de français de base des patients migrants n'est jamais seul en cause. Des facteurs de complexité médicaux (ex. surestimations des connaissances médicales de base des patients), relationnels (ex. non-signalement de malentendus par les patients pour éviter de faire perdre la face au médecin) et discursifs (ex. nécessité de traiter de discours ou « voix » venant de l'extérieur de la consultation dans le cadre d'une polyphonie particulièrement marquée) jouent également des rôles de premier plan dans les difficultés non résolues les plus problématiques au plan clinique et sont généralement étroitement intriqués avec le langagier au sens strict. En termes pratiques, les résultats soulignent le rôle décisif de l'autoréflexivité chez les médecins, ainsi que de leur capacité à ajuster de manière flexible leurs styles communicationnels afin, par exemple, d'éviter le cumul de facteurs de complexités favorisant des malentendus ou incompréhensions problématiques. Les observations effectuées rappellent également l'importance du recours à des ressources d'interprétariat.

Swiss medical centres vary significantly when it comes to outcomes of neonates with a very low gestational age.

AIM: This study quantified the impact of perinatal predictors and medical centre on the outcome of very low-gestational-age neonates (VLGANs) born at <32 completed weeks in Switzerland. METHODS: Using prospectively collected data from a 10-year cohort of VLGANs, we developed logistic regression models for three different time points: delivery, NICU admission and seven days of age. The data predicted survival to discharge without severe neonatal morbidity, such as major brain injury, moderate or severe bronchopulmonary dysplasia, retinopathy of prematurity (≥stage three) or necrotising enterocolitis (≥stage three). RESULTS: From 2002 to 2011, 6892 VLGANs were identified: 5854 (85%) of the live-born infants survived and 84% of the survivors did not have severe neonatal complications. Predictors for adverse outcome at delivery and on NICU admission were low gestational age, low birthweight, male sex, multiple birth, birth defects and lack of antenatal corticosteroids. Proven sepsis was an additional risk factor on day seven of life. The medical centre remained a statistically significant factor at all three time points after adjusting for perinatal predictors. CONCLUSION: After adjusting for perinatal factors, the survival of Swiss VLGANs without severe neonatal morbidity was strongly influenced by the medical centre that treated them.

Com afecten als investigadors i als centres de recerca les noves polítiques d’accés obert del programa Horizon 2020?

La Institució CERCA organitza una sessió amb Ignasi Labastida, cap de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la UB, per conèixer millor les implicacions que la política d’accés obert té sobre investigadors i centres de recerca.

Elements apresos i/o retinguts per infants de dos centres de contextos diferents a partir d'una comunicació generada entre ells amb les TIC

La comunicació com a mètode per aprendre no és nou, tot i així les noves tecnologies obren la porta a noves oportunitats i nous projectes entorn aquest concepte. No només es tracta de treballar elements curriculars, sinó també actitudinals a través de la opció de connexió entre contextos. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar quina és l’actitud i els aprenentatges i/o retencions dels infants a partir d’una connexió generada entre dos contextos. Per tal de donar resposta a aquest plantejament de la investigació es crea una intervenció entre les aules i s’utilitzen com a instruments de recollida de dades les observacions, els dibuixos i els grups de discussió. Els resultats mostren una actitud oberta i d’interès per part dels infants davant de la metodologia de comunicació a l’aula, però un aprenentatge i/o retenció relacionat amb els continguts dels elements de l’altre context per sobre dels elements TIC. Es conclou doncs que dins l’aula treballant amb les noves tecnologies es genera un incentiu pels infants fent evident que hi ha hagut un aprenentatge compartit.

L’evolució de la psicologia en els centres penitenciaris

Aquest treball tracta sobre l’evolució de la Psicologia en els centres penitenciaris. En el desenvolupament del treball es començarà amb una breu introducció del marc legislatiu que emmarca aquest àmbit per veure quines reformes legislatives s’han donat. A continuació, s’exposaran les funcions que exerceix un psicòleg penitenciari, els instruments i les tècniques més utilitzades, l’itinerari personal que segueixen els interns i quins programes de tractament existeixen en l’actualitat. Seguidament, s’exposarà la part més pràctica que consta de la realització de dues entrevistes [Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (La Model) i Centre Penitenciari Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires]. Es finalitzarà amb unes conclusions integrant la teoria i la part pràctica del treball.

Etude du support publicitaire, des critères de choix et de la satisfaction des patients de deux centres dentaires

Le propos général de ce mémoire est de déterminer pourquoi un nouveau patient choisit de prendre rendez-vous dans un centre dentaire et d'évaluer son niveau de satisfaction. L'étude est basée sur un questionnaire distribué lors du premier rendez-vous des nouveaux patients. Il est constitué de trois sections (socio-démographie, critères de choix, satisfaction) et est complété par le patient en deux phases, les parties socio-démographiques et critères de choix avant le traitement par le dentiste et la partie satisfaction après le traitement. L'échantillon de patients provient de deux centres dentaires ayant les mêmes exigences en termes d'accueil et de qualité des soins, l'un étant situé dans le canton de Zurich et l'autre dans le canton de Fribourg. [...] [Extrait p. 4]

Doctors més enllà de la Universitat i els centres de recerca

Les causes d'aquest desajust no només estan a la Universitat i l'empresa, també l'administració hi té la seva part de responsabilitat. La Universitat i l'empresa s'han de conèixer, saber que fa cadascuna i col·laborar, però l'administració ha de propiciar i fomentar-ne la relació i això només es pot fer coneixent quins són els dèficits estructurals que ho dificulten i crear un marc i condicions per eliminar-los o, si més no, reduir-los. Una altra variable explicativa de la mala situació de la competitivitat és la nostra relativa poca producció de doctors respecte a d'altres països del nostre entorn que són més competitius

La formació en pràctica reflexiva i els equips directius dels centres

La pràctica reflexiva esdevé un mitjà fonamental per transformar la pràctica educativa. Si la formació del professorat és únicament transmissiva de coneixements, l'impacte sobre la pràctica arriba a ser escàs. És en el moment que l'ensenyant reflexiona sobre la seva manera de fer quan s'afavoreix la millora dels aprenentatges de l'alumnat i, en conseqüència, la millora dels resultats del centre. Els equips directius ho poden facilitar mitjançant la implementació d’un marc organitzatiu adequat

Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars

Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.