Noucentisme i anglof??lia : Matthew Arnold en l???obra pedag??gica de Joan Palau Vera (1905-1919)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Partial nitritation of landfill leachate in a SBR prior to an anammox reactor : operation and modelling

Els lixiviats d'abocadors urbans són aigües residuals altament contaminades, que es caracteritzen per les elevades concentracions d'amoni i el baix contingut de matèria orgànica biodegradable. El tractament dels lixiviats a través dels processos de nitrificació-desnitrificació convencionals és costós a causa de la seva elevada demanda d'oxigen i la necessitat d'addició d'una font de carboni externa. En els darrers anys, la viabilitat del tractament d'aquest tipus d'afluents per un procés combinat de nitritació parcial-anammox ha estat demostrada. Aquesta tesi es centra en el tractament de lixiviats d'abocador a través d'un procés de nitritació parcial en SBR, com un pas preparatori per a un reactor anammox. Els resultats de l'estudi han demostrat la viabilitat d'aquesta tecnologia per al tractament de lixiviats d'abocador. El treball va evolucionar des d'una escala inicial de laboratori, on el procés va ser testat inicialment, a uns exitosos experiments d'operació a llarg termini a escala pilot. Finalment, la tesi també inclou el desenvolupament, calibració i validació d'un model matemàtic del procés, que té com a objectiu augmentar el coneixement del procés.

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

Oswald Mosley and the New Party

The book is a study of the New Party formed by Sir Oswald Mosley in 1931 following his leaving the Labour Party and prior to his forming the British Union of Fascists. It examines Mosley's transition from socialism to fascism within the wider context of British politics between the wars.

Very short delays prior to escape from potential predators may function efficiently as adaptive risk-assessment periods

Periods between predator detection and an escape response (escape delays) by prey upon attack by a predator often arise because animals trade-off the benefits such a delay gives for assessing risk accurately with the costs of not escaping as quickly as possible. We tested whether freezing behaviour (complete immobility in a previously foraging bird) observed in chaffinches before escaping from an approaching potential threat functions as a period of risk-assessment, and whether information on predator identity is gained even when time available is very short. We flew either a model of a sparrowhawk (predator) or a woodpigeon (no threat) at single chaffinches. Escape delays were significantly shorter with the hawk, except when a model first appeared close to the chaffinch. Chaffinches were significantly more vigilant when they resumed feeding after exposure to the sparrowhawk compared to the woodpigeon showing that they were able to distinguish between threats, and this applied even when time available for assessment was short (an average of 0.29 s). Our results show freezing in chaffinches functions as an effective economic risk assessment period, and that threat information is gained even when very short periods of time are available during an attack.

Intercontinental dispersal prior to human translocation revealed in a cryptogenic invasive tree

In this study, complementary species-level and intraspecific phylogenies were used to better circumscribe the original native range and history of translocation of the invasive tree Parkinsonia aculeata. Species-level phylogenies were reconstructed using three chloroplast gene regions, and amplified fragment length polymorphism (AFLP) markers were used to reconstruct the intraspecific phylogeny. Together, these phylogenies revealed the timescale of transcontinental lineage divergence and the likely source of recent introductions of the invasive. The sequence data showed that divergence between North American and Argentinean P. aculeata occurred at least 5.7 million years ago, refuting previous hypotheses of recent dispersal between North and South America. AFLP phylogenies revealed the most likely sources of naturalized populations. The AFLP data also identified putatively introgressed plants, underlining the importance of wide sampling of AFLPs and of comparison with uniparentally inherited marker data when investigating hybridizing groups. Although P. aculeata has generally been considered North American, these data show that the original native range of P. aculeata included South America; recent introductions to Africa and Australia are most likely to have occurred from South American populations.

Three-level main-effects designs exploiting prior information about model uncertainty

To explore the projection efficiency of a design, Tsai, et al [2000. Projective three-level main effects designs robust to model uncertainty. Biometrika 87, 467-475] introduced the Q criterion to compare three-level main-effects designs for quantitative factors that allow the consideration of interactions in addition to main effects. In this paper, we extend their method and focus on the case in which experimenters have some prior knowledge, in advance of running the experiment, about the probabilities of effects being non-negligible. A criterion which incorporates experimenters' prior beliefs about the importance of each effect is introduced to compare orthogonal, or nearly orthogonal, main effects designs with robustness to interactions as a secondary consideration. We show that this criterion, exploiting prior information about model uncertainty, can lead to more appropriate designs reflecting experimenters' prior beliefs. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Interceptive timing: prior knowledge matters

Fast interceptive actions, such as catching a ball, rely upon accurate and precise information from vision. Recent models rely on flexible combinations of visual angle and its rate of expansion of which the tau parameter is a specific case. When an object approaches an observer, however, its trajectory may introduce bias into tau-like parameters that render these computations unacceptable as the sole source of information for actions. Here we show that observer knowledge of object size influences their action timing, and known size combined with image expansion simplifies the computations required to make interceptive actions and provides a route for experience to influence interceptive action.