Què saben els pares dels infants de 0-3 anys, sobre l'ús del rentat nasal i els inhaladors amb cambra?

Aquest estudi insisteix en la importància de l’educació sanitària dirigida als pares per tald’assegurar l’eficàcia del tractament a administrar i consolidar els coneixements i habilitats del progenitors per tal de que aquests puguin dur a terme les tècniques requerides de forma adequada.Destacar la necessitat de conscienciar a tots els professionals de la salut, sobretot els quepassen més temps amb els familiars, de la importància que té la seva competència comeducador en l’àmbit de la salut.Evidenciar la importància de fer una avaluació continuada dels coneixements i les habilitatsadquirides pels cuidadors principals, sobre com dur a terme les tècniques del rentat de nas iadministració de la medicació inhalada amb cambra i mascareta, per detectar-ne els possibleserrors i poder posar-hi mesures correctores per pal·liar-los.Constatar la utilitat de preguntar i esbrinar “in situ” què saben els progenitors sobre lestècniques a avaluar (rentat de nas i administració de la medicació inhalada amb cambra i mascareta), abans de donar qualsevol explicació o iniciar l’educació sanitària per detectar lesnecessitats específiques de cada pare o mare i poder individualitzar el procés educatiu

Emotional and neuroendocrine regulation in very preterm and full-term infants at six months of age

Emotional and neuroendocrine regulation have been shown to be associated. However, results are inconsistent. This paper explores the functioning and relationships between these two systems in 54 healthy preterm and 25 full-term born infants at six months of age. Results showed significant differences between very preterm and full-term children in emotional intensity and regulation, as well as in neuroendocrine regulation. No evidence of an association between neuroendocrine and emotional regulations was found. Results suggest a possible delay in the maturation of the neuroendocrine system as well as in emotional regulation in very preterm infants.

Endoscopic subureteral collagen injection for the treatment of vesicoureteral reflux in infants and children.

Between June 1988 and September 1994, 100 girls and 32 boys 2 months to 15.5 years old (average 4.9 years) with 204 refluxing ureteral units were treated by endoscopic subureteral collagen injection. The collagen injected was of bovine origin and cross-linked with glutaraldehyde (Zyplast*). Followup ranged from 3 to 75 months (mean 33). Reflux was absent in 62.7% of cases 3 months after 1 endoscopic subureteral injection. Improvement to reflux grades I and II, generally not requiring further treatment, occurred in a further 15.2% of cases. A total of 66 ureters was injected twice. The overall cure rate after 1 or 2 injections was 79.4% 3 months after injection. There was no correlation between the risk of recurrent reflux and initial degree of reflux. Late recurrence of reflux following a reflux-free period occurred in 11.3% of the 204 units during the observation period, which varied from 3 months to 6 1/4 years. Reflux was absent after 1 or 2 injections, including late recurrence, in 70.6% of cases and in an additional 13.2% recurrent reflux was grade I or II, not necessitating any further treatment. Considering these results, subureteral collagen injection remains an adequate method of treatment for vesicoureteral reflux in children.

Transcutaneous carbon dioxide tension in newborn infants: reliability and safety of continuous 24-hour measurement at 42 degrees C.

In 58 newborn infants a new iridium oxide sensor was evaluated for transcutaneous carbon dioxide (tcPCO2) monitoring at 42 degrees C with a prolonged fixation time of 24 hours. The correlation of tcPCO2 (y; mm Hg) v PaCO2 (x; mm Hg) for 586 paired values was: y = 4.6 + 1.45x; r = .89; syx = 6.1 mm Hg. The correlation was not influenced by the duration of fixation. The transcutaneous sensor detected hypocapnia (PaCO2 less than 35 mm Hg) in 74% and hypercapnia (PCO2 greater than 45 mm Hg) in 74% of all cases. After 24 hours, calibration shifts were less than 4 mm Hg in 90% of the measuring periods. In 86% of the infants, no skin changes were observed; in 12% of infants, there were transitional skin erythemas and in 2% a blister which disappeared without scarring. In newborn infants with normal BPs, continuous tcPCO2 monitoring at 42 degrees C can be extended for as many as 24 hours without loss of reliability or increased risk for skin burns.

lmplementació i avaluació d'un programa dirigit a I'alfabetització de les mares amb infants estrangers en la seva llengua i en català

Teixint Cultures és un projecte de recerca-acció comunitari que intenta promoure des de I'educació d'adults, I'aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos Iingüístics que les mares d'origen africà tenen en la seva llengua familiar. El programa atén a mares d'origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu càrrec (la majoria de les quals té altres fills en edat escolar que assisteixen a la tarda a la biblioteca per fer els deures escolars). Tot el projecte esta vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradició oral provinents del continent africà per posteriorment elaborar materials educatius bilingües (en català i en les seves llengües) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques públiques com pels centres educatius. El programa es realitza de forma setmanal, al llarg de dues hores, a la biblioteca pública infantil d'en Massagran de Salt. Les mares expliquen contes i llegendes rellevants de la seva infància en la seva llengua i, a partir de diferents activitats de narració, traducció i dramatització de les històries basades en una metodologia de a dual-language D, elaboren textos escrits i narracions orals en català i en la seva llengua. Posteriorment són les mateixes participants les que editen els contes a I'ordinador i elaboren digitalment un llibre de contes bilingüe. Les sessions s'han registrat en àudio i vídeo i hem estudiat el procés d'implementació del programa i les estratègies multilingües utilitzades per les participants, els educadors i voluntaris. Els resultats evidencien el progrés de les dones en I'aprenentatge del català, la modificació de les seves actituds lingüístiques i de la seva autoimatge, així com I ‘impacte positiu del programa a la comunitat pel que fa al reconeixement dels recursos lingüístics i culturals de les minories ètniques.

Posttraumatic stress symptoms and cortisol regulation in mothers of very preterm infants.

Previous studies have found that mothers of very preterm infants often report symptoms of posttraumatic stress, which has been related to cortisol dysregulation. However, the exact nature of this association is not clear and can be different regarding the predominance of some specific symptoms of posttraumatic stress, as suggested by a recent model. The objective of the present study is to assess the association between diurnal salivary cortisol and posttraumatic stress symptoms in mothers of very preterm infants. Seventy-four mothers of very preterm infants were included in the study. Mothers' cortisol regulation and posttraumatic stress symptoms were evaluated 12 months after child theoretical term (40 weeks of gestation). Results showed an association between higher re-experiencing symptoms and flatter cortisol slopes. These results may help to understand differences found in studies assessing the relation between severity of posttraumatic stress and cortisol levels, by supporting the symptoms' theory. Copyright © 2013 John Wiley & Sons, Ltd.

Implementació i avaluació d'un programa dirigit a l'alfabetització de les mares amb infants estragers en la seva llengua i en català

El projecte « Teixint Cultures » és un projecte de recerca-acció comunitari que intenta promoure des de l’àmbit de l’educació d’adults, l’aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos lingüístics que les mares d’origen africà tenen en la seva llengua familiar. El programa es porta a terme des d’una biblioteca pública infantil, i atén a mares d’origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu càrrec. Tot el projecte està vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradició oral provinents del continent africà per posteriorment elaborar materials educatius bilingües (en català i en les seves llengües) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques públiques com pels centres educatius. Els resultats s'agrupen entres àmbits a) descripció de les característiques metodològiques i organitzatives que han fet possible el projecte; b) impacte del projecte en les participants (aprenentatge del català, actituds, satisfacció i autoestima, pràctiques al voltant de la narració i la lectura de contes a la llar); i c) impacte del projecte a la biblioteca i al context local de la població de Salt. El futur del projecte es relaciona amb el Pla d'Entorn lligat amb l'establiment de relacions de continuïtat família-escola, implicació de les entitats i associacions de persones estrangeres i el tractament educatiu de la llengua familiar de l'alumnat.

Long-term outcome of preterm infants treated with nasal continuous positive airway pressure

RESUME La ventilation en pression positive continue (Continuous Positive Airway Pressure, CPAP), utilisée pour la première fois chez. les prématurés en 1971, est une technique actuellement très largement utilisée dans les unités néonatales. L'utilisation de la CPAP présente de nombreux avantages à court terme: diminution de la fraction maximale inspirée d'oxygène, de la durée de l'oxygénothérapie, du taux d'intubation et donc du recours à une ventilation mécanique, réduction de l'utilisation des amines, des curares et de la morphine, possible prévention de l'apparition d'une bronchodysplasie pulmonaire, et possibles réductions du nombre d'infections postnatales et des entérocolites nécrosantes. Mais peu d'études existent concernant les effets à long terme de la CPAP sur le neurodéveloppement et la croissance, qui constituent l'objectif de la présente étude. L'utilisation systématique de la CPAP comme alternative à la ventilation mécanique a été introduite à Lausanne en 1998. La population cible de cette étude est constituée des prématurés nés à moins de 32 semaines de gestation ou pesant moins de 1500 g à la naissance; ils ont été systématiquement suivis jusqu'en âge préscolaire dans le cadre de l'étude de cohorte «Unité de Développement, CHUV». L'originalité de ce travail réside dans le fait d'évaluer le neurodéveloppement et la croissance à long terme d'enfants prématurés traités préférentiellement avec la CPAP, en comparaison avec un groupe historique contrôle traité par d'autres modes ventilatoires, en tenant compte de nombreux autres paramètres néonataux. Du point de vue du neurodéveloppement, l'usage, de la CPAP montre une tendance à diminuer l'incidence d'hémorragie intraventriculaire et le risque d'avoir un mauvais neurodéveloppement à 6 mois. Ces résultats positifs sur le neurodéveloppement s'estompent à l'âge de 18 mois, où persiste néanmoins une valeur plus élevée du quotient de développement, et disparaissent complètement en âge préscolaire. Du point de vue de la croissance, l'utilisation de la CPAP ne montre aucun effet sur le poids, mais par contre un effet positif sur la taille à 6 et 18 mois et sur le périmètre crânien à 6 mois, 18 mois et en âge préscolaire. Malgré le caractère non randomisé de cette étude, les résultats positifs obtenus ici permettent sans conteste de s'assurer d'une utilisation de la CPAP sans effet négatif sur le neurodéveloppement et la croissance, et fournissent donc un argument supplémentaire pour l'utilisation systématique de la CPAP chez les prématurés.

Young infants' triangular communication with their parents in the context of maternal postpartum psychosis: Four case studies

With increasing data on the dynamics of normative couples as they transition to parenthood and become a triad, the need for greater understanding of the impact of parental psychopathology on this transition has become clear. The goal of the current article is to begin exploring this area that has received little attention to date, by describing case examples from a study of clinical families as they transitioned to parenthood. Four representative cases were selected from a pool of 13 mother-father-baby triads, for whom the mother had been hospitalized conjointly with her infant due to a psychotic episode during the postpartum period. The families were observed as part of a clinical consultation that included a semistructured play paradigm known as the Lausanne Trilogue Play (LTP; E. Fivaz-Depeursinge, & A. Corboz-Warnery, 1999). Interactions were scored using standardized measures as well as clinical impressions. All families from the clinical sample were noted to struggle and frequently failed to achieve the goals of play. The impact on the infants in terms of their developing sense of self as well as their defensive strategies in this context are discussed, with clinical implications explored.

L'Ensenyament del llenguatge a infants autistes

En aquest treball, s’expliquen les característiques de l’autisme i les anomalies lingüístiques que comporta, les quals condicionen els mètodes d’aprenentatge del llenguatge. També s’esmenten els principals mètodes generals d’ensenyament i es comparen amb la realitat a través d’entrevistes a professionals que ensenyen el llenguatge a infants autistes.

El Mercat de les llars d'infants a Barcelona

La realització d’aquest treball s’ha centrat principalment en intentar trobar resposta a la següent pregunta: “Hi ha inadequació entre l’oferta i la demanda en el mercat de les llars d’infants a Barcelona?”. Per tal de desenvolupar aquest tema, s’han estudiat diferents aspectes que han servit per entendre aquest mercat i per tenir una petitanoció de la seva extraordinària complexitat.Primerament, s’han treballat i descrit els assumptes relacionats amb l’oferta de llars d’infants, com ara la situació actual en què es troba Barcelona, les restriccions que existeixen a la creació de noves llars d’infants, així com els costos i beneficis que determinen el nivell d’oferta de places. A més a més, s’ha comparat l’oferta pública amb la privada amb l’ajuda de diverses taules obtingudes mitjançant el treball de camp realitzat explicat més endavant i finalment s’ha estudiat per què no creix més l’oferta donat l’excés de demanda que hi ha en aquest mercat.En segon lloc, com era d’esperar, es parla de la demanda a les llars d’infants. En aquest apartat es pot trobar la descripció de l’estat actual de la demanda a Barcelona, es detalla tot el procés d’obtenció de dades per tal de trobar la demanda en els diversosdistrictes i s’explica breument el fenomen de la demanda amagada.En tercer lloc, es troba la part principal del treball, allà on es dóna resposta a lapregunta formulada a l’inici del treball. Es posen en comú l’oferta i la demanda, es creenambdues corbes i se n’estudia el desequilibri i les seves possibles causes.En un quart punt es tracta sobre l’efecte que té aquest desequilibri entre oferta idemanda sobre el mercat laboral de la dona i quins en són els principals perjudicats en lasocietat actual.Finalment, es fan diferents propostes per tal de donar una solució al desequilibriexistent entre l’oferta i la demanda de llars d’infants a Barcelona. Es pretén esbrinar la manera mitjançant la qual es podria millorar aquesta diferència entre oferta i demanda i, per tant, poder assolir un punt més proper a l’equilibri teòric que el que hi ha actualment.Pel que fa a la metodologia seguida, s’ha realitzat un treball de camp que ha consistit en demanar informació a un nombre prou significatiu de llars d’infants de laciutat de Barcelona per tal d’aconseguir amb certa fiabilitat algunes de les dades que nohan estat possibles de trobar, com per exemple la demanda en excés mitjana per districte.Amb aquesta ajuda, s’han pogut realitzar tota una sèrie de taules estadístiques molt útils pel desenvolupament del treball.Les fonts d’informació utilitzades han estat nombroses, entre les quals es troben:primerament, l’Administració (a tots els nivells: Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Estat); en segon lloc, diversos articles de diaris i revistes que han servit per conèixer la importància que té aquest tema avui en dia en la societat; finalment, els testimonis de propietaris d’algunes llars d’infants de la ciutat de Barcelona i altres persones relacionades amb aquest àmbit com ara treballadors o mares i pares d’infants de zero a tres anys.