Capacitación en meliponicultura de la población de Poço Redondo (Sergipe, Brasil)

Con la deforestación, los incendios y la utilización indebida de los agrotóxicos, las abejas nativas de Brasil corren un serio peligro de extinción. Ello se debe a que estas abejas construyen sus nidos en los huecos de los troncos de los árboles y también a que sus fuentes de alimentación son cada vez más escasas. Por ello cada vez son más los que se dedican a la meliponicultura, de esta manera se conservan las abejas y además, se obtiene una renta extra. Mediante el presente proyecto se capacitó en meliponicultura a una muestra de la población de Poço Redondo, para que de esta manera se empiece a recuperar su entorno y también su situación económica actual. Para poder conseguirlo se llevó a cabo el diseño del curso mediante la documentación previa, el trabajo de campo y el análisis de los datos. El resultado fue la capacitación, con la que se formó y concienció ambientalmente a personas para que se dedicaran a la meliponicultura de manera profesional.

Development and current use of parenteral nutrition in critical care - an opinion paper.

Critically ill patients depend on artificial nutrition for the maintenance of their metabolic functions and lean body mass, as well as for limiting underfeeding-related complications. Current guidelines recommend enteral nutrition (EN), possibly within the first 48 hours, as the best way to provide the nutrients and prevent infections. EN may be difficult to realize or may be contraindicated in some patients, such as those presenting anatomic intestinal continuity problems or splanchnic ischemia. A series of contradictory trials regarding the best route and timing for feeding have left the medical community with great uncertainty regarding the place of parenteral nutrition (PN) in critically ill patients. Many of the deleterious effects attributed to PN result from inadequate indications, or from overfeeding. The latter is due firstly to the easier delivery of nutrients by PN compared with EN increasing the risk of overfeeding, and secondly to the use of approximate energy targets, generally based on predictive equations: these equations are static and inaccurate in about 70% of patients. Such high uncertainty about requirements compromises attempts at conducting nutrition trials without indirect calorimetry support because the results cannot be trusted; indeed, both underfeeding and overfeeding are equally deleterious. An individualized therapy is required. A pragmatic approach to feeding is proposed: at first to attempt EN whenever and as early as possible, then to use indirect calorimetry if available, and to monitor delivery and response to feeding, and finally to consider the option of combining EN with PN in case of insufficient EN from day 4 onwards.

BORN AT 27 WEEKS OF GESTATION WITH CLASSICAL PKU: CHALLENGES OF DIETETIC MANAGEMENT IN A VERY PRETERM INFANT

Only few cases of classical phenylketonuria (PKU) in premature infants have been reported. Treatment of these patients is challenging due to the lack of a phenylalanine-free amino acid solution for parenteral infusion. The boy was born at 27 weeks of gestation with a weight of 1000 g (P10). He received parenteral nutrition with a protein intake of 3 g/kg/day. On day 7 he was diagnosed with classical PKU (genotype IVS10-11G>A/IVS12+ 1G>A) due to highly elevated phenylalanine (Phe) level in newborn screening (2800 micromol/L). His maximum plasma Phe level reached 3696 micromol/L. Phe intake was stopped for 4 days. During this time the boy received intravenous glucose and lipids as well as little amounts of Phe-free formula by a nasogastric tube. Due to a deficit of essential amino acids and insufficient growth, a parenteral nutrition rich in branched-chain amino-acids and relatively poor in Phe was added, in order to promote protein synthesis without overloading in Phe. Under this regimen, Phe plasma levels normalized on day 19 when intake of natural protein was started. The boy has now a corrected age of 2 years. He shows normal growth parameters and psychomotor development. Despite a long period of highly elevated Phe levels in the postnatal period our patient shows good psychomotor development. The management of premature infants with PKU depends on the child's tolerance to enteral nutrition. It demands an intensive follow-up by an experienced team and dedicated dietician. Appropriate Phe-free parenteral nutrition would be necessary especially in case of gastro-intestinal complications of prematurity.

Cronobiologia aplicada al treball nocturn i a torns

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La cronobiologia és la ciència que s’encarrega d’estudiar els mecanismes que permeten als éssers vius anticipar-se a les condicions cícliques de l’ambient i assolir la major eficàcia possible: màxim rendiment i mínima despesa energètica. S’ha estudiat aquesta disciplina posant en pràctica una recerca dels els processos d’alteració dels ritmes biològics en persones sotmeses a canvis d’horari motivats pel treball nocturn i per tandes. Després d’una recerca bibliogràfica sobre el tema, es va dissenyar una enquesta per valorar en els afectats les condicions de treball, els ritmes més alterats, els trastorns físics i psíquics de més incidència, les pertorbacions en la vida social, familiar, cultural i d’oci... L’enquesta es va passar a una àmplia mostra corresponent al món sanitari, industrial i de serveis. La recerca es va completar amb entrevistes a tres experts de l’àmbit medicofarmacèutic en cronobiologia i alimentació, membres del grup de recerca internacional de cronobiologia vinculats a la UB. Si es modifiquen els ritmes circadiaris, s’inicia un procés d’encarrilament al nou horari, i s’ha pogut comprovar que mai no es pot assolir completament. Les tandes setmanals i mensuals provoquen un desordre intern més gran que les diàries i permanents, i incideixen en la salut del treballador, en el grau d’adaptació, de cansament, etc. Les persones que malgrat les tandes segueixen hàbits alimentaris regulars pateixen menys trastorns físics i psíquics i gaudeixen de més bona salut. Els trastorns de més incidència són els relacionats amb el son, gairebé la meitat dels enquestats, destacant l’insomni.

Consum de productes de les màquines de vending i hàbits alimentaris entre els estudiants de la Universitat de Vic

Introducció: Entre els comportaments alimentaris que poden contribuir a una ingesta dietètica inadequada hi ha el consum d’aliments de conveniència, aliments que es caracteritzen per ser d’elevat contingut calòric, riquesa en greixos saturats i sucres. Les màquines de vending són un dels principals exemples de disponibilitat d’aliments de conveniència. Objectius: Avaluar entre els estudiants de la Universitat de Vic (UVic) els hàbits de consum de productes de les màquines de vending i estudiar les característiques generals dels seus hàbits alimentaris. Materials i mètodes: Enquesta realitzada a 253 estudiants de la UVic durant el curs 07/08. Resultats: Un 72.7% dels enquestats consumeixen productes de les Màquines Expenedores d’Aliments i Begudes (MEAB), fonamentalment com a complement dels àpats i un 63.8% dels enquestats refereix que els agradaria rebre informació nutricional sobre els productes ofertats. Els hàbits alimentaris dels estudiants són bastant adequats ja que un 81.4% realitza almenys 4 àpats diaris. La qualitat de l’esmorzar és bona en el 12.3% dels casos i entre aquells que prenen algun aliment a mig matí la qualitat total de l’esmorzar millora (55.7% bona qualitat). Segons el Kidmed un 39.9% realitzen una dieta mediterrània i s’observen diferències segons la qualitat total de l’esmorzar (p&0.001). Conclusions: El consum de productes de les MEAB en l’entorn universitari és molt important, per la qual cosa la millora del perfil nutricional i la implantació d’estratègies informatives sobre els productes, permetrà que els consumidors estiguin més informats i puguin fer una elecció alimentària més saludable. Els hàbits alimentaris de la població d’estudi reflexen que la qualitat de la dieta dels universitaris és bastant bona, tot i que diferents factors podrien millorar-se. Paraules clau: màquines expenedores d’aliments i begudes (MEAB), hàbits alimentaris, universitaris.

Hàbits alimentaris en nens de 8 a 12 anys de la comarca d'Osona

Introducció: La dieta mediterrània és considerada un dels patrons alimentaris més saludables ja que diversos estudis epidemiològics mostren que protegeix front diverses malalties cròniques com ara les malalties cardiovasculars, la diabetis i alguns càncers. Malauradament al nostre país els patrons alimentaris estan canviant a conseqüència de la modernització de la societat i estan portant a l’allunyament del patró de dieta mediterrània. Això és especialment crític entre la població infantil i juvenil, fet que predisposa a que en un futur augmenti la prevalença de malalties cròniques entre la població adulta. Objectiu: avaluar els hàbits alimentaris i l’estat nutricional d’escolars de 8 a 12 anys de la comarca d’Osona. Mètodes: estudi de disseny observacional i transversal. La mostra estava constituïda per 191 escolars de 4rt i 5è d’ensenyança primària d’escoles de la comarca d’Osona. La informació sobre la dieta es va recollir a través d’una enquesta alimentària, un recordatori de 24 hores, un qüestionari de freqüència de consum alimentari i el test KIDMED. Les determinacions antropomètriques que es van realitzar van ser talla, pes, IMC (Índex de Massa Corporal), plec tricipital, perímetre braquial i perímetre abdominal. L’anàlisi estadística de totes les dades es va portar a terme mitjançant el programa estadístic SPSS per Windows versió 12.0. Resultats: quan es valora la qualitat de l’esmorzar, s’observa que només en el 16.8% dels casos la qualitat era bona, en el 68.6% dels casos la qualitat havia de millorar i en el 12.6% era de qualitat insuficient i en el 2.1% era de mala qualitat. També s’observa que la dieta que segueixen és desequilibrada quantitativament, concretament és baixa en hidrats de carboni, rica en greixos i lleugerament elevada en proteïnes. L’anàlisi qualitativa mostra que hi ha un molt baix consum de verdures i hortalisses i de fruita, mentre que s’arriba a les racions recomanades de carnis i d’olis i greixos. El test KIDMED mostra una puntuació mitjana de 7.21±1.96 punts, el que indica que la dieta de la població és de qualitat millorable. Pel que fa a l’estat nutricional s’observa que un 24,6% presenta valors de baix pes i un 17,8% sobrepès o obesitat, el que indica que un 42,4% de la població estudiada presenta un estat nutricional incorrecte. Conclusions: La dieta del col·lectiu estudiat s’allunya de les recomanacions de la SENC (Sociedad Española de Nutrición Comunitaria). Els resultats del test KIDMED indiquen que només un 44% de la població segueix un patró òptim de Dieta mediterrània i l’anàlisi de l’estat nutricional mostra que un 42,4% presenta un estat nutricional incorrecte, sigui per excés o per defecte de pes. Per tant, es fa necessari dissenyar estratègies d’educació alimentària adequades per millorar els hàbits alimentaris dels escolars i aconseguir en un futur un estat òptim de salut.

The Argentine ant (Linepithema humile) invasion effects on Mediterranean forests’ trophic web: blue tit (Parus caeruleus) reproduction and development

Les invasions biològiques representen una greu amenaça per al funcionament dels ecosistemes i per a la preservació de la biodiversitat.. La formiga argentina (Linepithema humile) està considerada com una de les 100 espècies invasores més nocives. Prospera en extenses àrees de clima mediterrani de regions temperades i subtropicals de tots els continents amb l’excepció de l’Antàrtida. És una formiga dominant i una competidora agressiva que mitjançant múltiples mecanismes, des de predació directe a competència, produeix efectes negatius en una amplia varietat de taxons, principalment formigues i altres artròpodes, però també vertebrats. S’ha investigat, per primera vegada, els efectes de la formiga invasiva sobre les comunitats d’artròpodes de fullatge i com aquestes pertorbacions es transmeten en la xarxa tròfica del bosc esclerofil•le mediterrani. En les suredes estudiades la invasió de formiga argentina és causa directe de la extinció local de la gran majoria de poblacions de formigues natives. En el període mostrejat s’han constatat també impactes negatius en la diversitat i en l’abundància d’artròpodes natius en les capçades dels arbres, particularment d’erugues. Una avaluació preliminar basada únicament amb dades del 2005 indica que, reduint la disponibilitat d’erugues, la formiga argentina empobreix l’hàbitat reproductiu de la mallerenga blava (Parus caeruleus). La mallerenga blava basa la dieta insectívora estricte de la seva pollada fonamentalment en les erugues. No hem detectat impactes en l’èxit reproductiu de les mallerengues blaves en zones envaïdes. Els polls crescuts en àrees envaïdes assoleixen una condició física similar als de les zones no envaïdes, però la reducció en la disponibilitat d’erugues associada a la invasió de formiga argentina es tradueix en un creixement descompassat i en una menor mida estructural del polls volanders. Així, les pertorbacions en la comunitat d’artròpodes associades a la invasió de la formiga argentina promouen efectes bottom-up que acaben perjudicant el desenvolupament dels polls de mallerenga blava.

Impact of disease and treatments on growth and puberty of pediatric patients with inflammatory bowel disease.

Growth retardation, associated with delayed puberty, is a frequent feature in pediatric patients with inflammatory bowel disease (IBD), especially with Crohn's disease. It is mainly induced by malnutrition and the effects of the inflammatory process on the growth hormone/insulin-like growth factor-1 axis or on the growth plate. Therefore, control of disease activity and mucosal healing are paramount to promote growth and adequate pubertal onset. Current therapeutic strategies for maintenance in IBD include anti-inflammatory drugs, immunosuppressives, and, more recently, biologic agents. Although these treatments are efficient in minimizing inflammation and inducing prolonged remission, their long-term effects on growth and final height remain controversial. Furthermore, glucocorticoid therapy, even though very efficient in inducing remission, clearly shows deleterious effects on growth, which is not the case for exclusive enteral nutrition showing comparable results regarding induction of remission. Thus regular assessment of weight, height and pubertal stage is essential in children and adolescents with chronic disease, namely IBD.

Pragmatic approach to nutrition in the ICU: Expert opinion regarding which calorie protein target.

BACKGROUND & AIMS: Since the publications of the ESPEN guidelines on enteral and parenteral nutrition in ICU, numerous studies have added information to assist the nutritional management of critically ill patients regarding the recognition of the right population to feed, the energy-protein targeting, the route and the timing to start. METHODS: We reviewed and discussed the literature related to nutrition in the ICU from 2006 until October 2013. RESULTS: To identify safe, minimal and maximal amounts for the different nutrients and at the different stages of the acute illness is necessary. These amounts might be specific for different phases in the time course of the patient's illness. The best approach is to target the energy goal defined by indirect calorimetry. High protein intake (1.5 g/kg/d) is recommended during the early phase of the ICU stay, regardless of the simultaneous calorie intake. This recommendation can reduce catabolism. Later on, high protein intake remains recommended, likely combined with a sufficient amount of energy to avoid proteolysis. CONCLUSIONS: Pragmatic recommendations are proposed to practically optimize nutritional therapy based on recent publications. However, on some issues, there is insufficient evidence to make expert recommendations.

Fractional hepatic de novo lipogenesis in healthy subjects during near-continuous oral nutrition and bed rest: a comparison with published data in artificially fed, critically ill patients.

BACKGROUND AND AIMS: In critically ill patients, fractional hepatic de novo lipogenesis increases in proportion to carbohydrate administration during isoenergetic nutrition. In this study, we sought to determine whether this increase may be the consequence of continuous enteral nutrition and bed rest. We, therefore, measured fractional hepatic de novo lipogenesis in a group of 12 healthy subjects during near-continuous oral feeding (hourly isoenergetic meals with a liquid formula containing 55% carbohydrate). In eight subjects, near-continuous enteral nutrition and bed rest were applied over a 10 h period. In the other four subjects, it was extended to 34 h. Fractional hepatic de novo lipogenesis was measured by infusing(13) C-labeled acetate and monitoring VLDL-(13)C palmitate enrichment with mass isotopomer distribution analysis. Fractional hepatic de novo lipogenesis was 3.2% (range 1.5-7.5%) in the eight subjects after 10 h of near continuous nutrition and 1.6% (range 1.3-2.0%) in the four subjects after 34 h of near-continuous nutrition and bed rest. This indicates that continuous nutrition and physical inactivity do not increase hepatic de novo lipogenesis. Fractional hepatic de novo lipogenesis previously reported in critically ill patients under similar nutritional conditions (9.3%) (range 5.3-15.8%) was markedly higher than in healthy subjects (P<0.001). These data from healthy subjects indicate that fractional hepatic de novo lipogenesis is increased in critically ill patients.

La creació del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya: els treballs tècnics preparatoris

L'article descriu els treballs tècnics previs a la creació del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). S'inicia amb una breu introducció històrica i descriu detalladament el procés l'elaboració i el funcionament del programa de detecció de duplicats que s'ha elaborat per la càrrega i alimentació de registres bibliogràfics en aquesta base de dades.

ESPEN endorsed recommendations: nutritional therapy in major burns.

BACKGROUND & AIMS: Nutrition therapy is a cornerstone of burn care from the early resuscitation phase until the end of rehabilitation. While several aspects of nutrition therapy are similar in major burns and other critical care conditions, the patho-physiology of burn injury with its major endocrine, inflammatory, metabolic and immune alterations requires some specific nutritional interventions. The present text developed by the French speaking societies, is updated to provide evidenced-based recommendations for clinical practice. METHODS: A group of burn specialists used the GRADE methodology (Grade of Recommendation, Assessment, Development and Evaluation) to evaluate human burn clinical trials between 1979 and 2011. The resulting recommendations, strong suggestions or suggestions were then rated by the non-burn specialized experts according to their agreement (strong, moderate or weak). RESULTS: Eight major recommendations were made. Strong recommendations were made regarding, 1) early enteral feeding, 2) the elevated protein requirements (1.5-2 g/kg in adults, 3 g/kg in children), 3) the limitation of glucose delivery to a maximum of 55% of energy and 5 mg/kg/h associated with moderate blood glucose (target ≤ 8 mmol/l) control by means of continuous infusion, 4) to associated trace element and vitamin substitution early on, and 5) to use non-nutritional strategies to attenuate hypermetabolism by pharmacological (propranolol, oxandrolone) and physical tools (early surgery and thermo-neutral room) during the first weeks after injury. Suggestion were made in absence of indirect calorimetry, to use of the Toronto equation (Schoffield in children) for energy requirement determination (risk of overfeeding), and to maintain fat administration ≤ 30% of total energy delivery. CONCLUSION: The nutritional therapy in major burns has evidence-based specificities that contribute to improve clinical outcome.

Sonda de infrarrojo cercano como herramienta para evaluar la composición de grasa subcutánea de cerdos alimentados con CLA

El objetivo de este trabajo fue la utilización de la tecnología de Infrarrojo cercano por aplicación directa de una fibra óptica en tejido adiposo de cerdos alimentados con diferentes dietas (CONTROL, CÍTRICOS y CLA). Para ello, 265 animales fueron alimentados con tres dietas diferentes y se analizó el perfil de ácidos grasos en la grasa del jamón mediante cromatografía de gases y FT-NIR (espectroscopia de infrarrojo cercano con transformada de Fourier). La adquisición de espectros se realizó con un espectrómetro Optics Matrix-F duplex de Bruker equipado con una sonda de contacto IN-268-2. Los cerdos que fueron alimentados con la dieta enriquecida en CLA mostraron diferencias significativas tanto en la composición de ácidos grasos como en los espectros de NIR ya que la ingesta de CLA aumentó el porcentaje de ácidos grasos saturados (SAT) y poliinsaturados (PUFA) mientras que los monoinsaturados (MUFA) disminuyeron con respecto a las otras dietas. Los resultados sugieren que la espectroscopia de infrarrojo cercano es un método rápido y de fácil implementación para identificar animales alimentados con diferentes dietas.

Effect of magnesium sulphate and L-tryptophan and genotype on the feed intake, behaviour and meat quality of pigs

Sixty-nine entire male pigs with different halothane genotype (homozygous halothane positive – nn –, n=36; and homozygous halothane negative – NN-, n=33) were fed with a supplementation of magnesium sulphate (Mg) and/or L-tryptophan (Trp) in the diet for 5 days before slaughter. Animals were housed individually and were submitted to stressful ante mortem conditions (mixed in the lorry according to treatments and transported 1 hour on rough roads). Individual feed intake was recorded during the 5-d treatment. At the abattoir, pig behaviour was assessed in the raceway to the stunning system and during the stunning period by exposure to CO2. Muscle pH, colour, water holding capacity, texture and cathepsin activities were determined to assess meat quality. The number of pigs with an individual feed intake lower than 2 kg/d was significantly different among diets (P&0.05; Control: 8.7 %; Mg&Trp: 43.5 %; Trp: 17.4 %) and they were considered to have inadequate supplement intake. During the ante mortem period, 15.2 % of pigs included in the experiment died, and this percentage decreased to 8.7 % in those pigs with a feed intake & 2kg/day, all of them from the stress-sensitive pigs (nn). In general, no differences were observed in the behaviour of pigs along the corridor leading to the stunning system and inside the CO2 stunning system. During the stunning procedure, Trp diet showed shorter periods of muscular excitation than control and Mg&Trp diets. The combination of a stressful ante mortem treatment and Mg&Trp supplementation led to carcasses with high incidence of severe skin lesions. Different meat quality results were found when considering all pigs or considering only those with adequate supplement intake. In this later case, Trp increased pH45 (6.15) vs Control diet (5.96) in the Longissimus thoracis (LT) muscle (P&0.05) and pH at 24h (Trp: 5.59 vs C: 5.47) led to a higher incidence of dark, firm and exudative (DFD) traits in SM muscle (P&0.05). Genotype affected negatively all the meat quality traits. Seventy-five percent of LT and 60.0 % of the SM muscles from nn pigs were classified as pale, soft and exudative (PSE), while none of the NN pigs showed these traits (P&0.0001). No significant differences were found between genotypes on the incidence of DFD meat. Due to the negative effects observed in the Mg&Trp group in feed intake and carcass quality, the utilization of a mixture of magnesium sulphate and tryptophan is not recommended.