Marc jurídic i normatiu. Recull

Recull de lleis, normes i pautes d'àmbit internacional i estatal així com bibliografia útil per la pràctica quotidiana de l'assessorament en la justícia juvenil.

Toward a Statistically Robust Assessment of Social and Solidarity Economy Actors. Conceptual Development and Empirical Validation

Many definitions and debates exist about the core characteristics of social and solidarity economy (SSE) and its actors. Among others, legal forms, profit, geographical scope, and size as criteria for identifying SSE actors often reveal dissents among SSE scholars. Instead of using a dichotomous, either-in-or-out definition of SSE actors, this paper presents an assessment tool that takes into account multiple dimensions to offer a more comprehensive and nuanced view of the field. We first define the core dimensions of the assessment tool by synthesizing the multiple indicators found in the literature. We then empirically test these dimensions and their interrelatedness and seek to identify potential clusters of actors. Finally we discuss the practical implications of our model.

Aproximacíon Teórico-Conceptual a la Metáfora y el Símbolo

La metáfora y el símbolo constituyen eje central de esta investigación, la cual en principio no pretende ser un estudio exhaustivo de estos conceptos, tarea que requeriría muchos años de indagación y búsqueda, al ser éste un primer acercamiento a un controvertido, sugerente e interesante problema que se encuentra no sólo en las raíces de nuestro lenguaje, sino también de nuestro pensamiento y por tanto del devenir filosófico. El recurso de la metáfora y el símbolo, no sólo es propio de la literatura sino común a toda obra humana. Tal es el caso de los mitos, las alegorías, la poesía, las obras de teatro, los ensayos —que a menudo los contienen— y los modelos a escalas tanto teóricos como reales con los que trabaja la ciencia para luego, transferir lo peculiar de la ficción heurística a la realidad.

António Nóvoa, Marc Depaepe, Erwin V. Johanningmeir e Diana Soto Arango (Eds.) (1996) Para uma história da educação colonial Hacia una historia de la educación colonial

A obra é composta por três partes: a primeira parte sobre “Ideologias das colonizações e acção educativa”; a segunda parte sobre “Processos de independência e acção educativa” e a terceira aborda a temática “A educação e o outro”. António Nóvoa apresenta a obra, resultante de comunicações, em português e castelhano, seleccionadas no 15º Congresso Internacional de História da Educação (Lisboa, 1993), dedicado ao tema “A educação no encontro dos povos e das culturas: a experiência colonial (séculos XVI-XX)”, que inicia com intervenções proferidas, na sessão inaugural, pelo Profs. José V. de Pina Martins e Joaquim Ferreira Gomes.

Temporal Geobiotic Mapping: a conceptual mapping technique toward visualising geobiotic areas in cross-section

Geobiota are defined by taxic assemblages (i.e., biota) and their defining abiotic breaks, which are mapped in cross-section to reveal past and future biotic boundaries. We term this conceptual approach Temporal Geobiotic Mapping (TGM) and offer it as a conceptual approach for biogeography. TGM is based on geological cross-sectioning, which creates maps based on the distribution of biota and known abiotic factors that drive their distribution, such as climate, topography, soil chemistry and underlying geology. However, the availability of abiotic data is limited for many areas. Unlike other approaches, TGM can be used when there is minimal data available. In order to demonstrate TGM, we use the well-known area in the Blue Mountains, New South Wales (NSW), south-eastern Australia and show how surface processes such as weathering and erosion affect the future distribution of a Moist Basalt Forest taxic assemblage. Biotic areas are best represented visually as maps, which can show transgressions and regressions of biota and abiota over time. Using such maps, a biogeographer can directly compare animal and plant distributions with features in the abiotic environment and may identify significant geographical barriers or pathways that explain biotic distributions.

La mediació penal juvenil: Què n’opinen les parts implicades?

L’estudi pretén millorar les bones pràctiques del col·lectiu de mediació penal juvenil, reflexionar sobre el que suposa l’atenció diària a joves infractors, víctimes i perjudicats que participen en un procés de mediació. Els primers estudis de recerca que es van dur a terme sobre el programa de mediació daten de l’any 1992-1994, per professionals del Departament i recollits en el llibre Mediació i justícia juvenil, dirigit per Jaume Funes i editat l’any 1994 pel CEJFE. Aquestes primeres investigacions estaven centrades en un marc legal marcat per la Llei 4/92 i on la població atesa comprèn les edats entre 12 i 16 anys. L’any 2000 va entrar en vigor un nou marc legal i una nova franja d’edat en la població, de 14 a 18 anys. La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en la qual preveu en els articles 19, 27.3 i 51.2, la conciliació i la reparació entre el menor o jove infractor i la víctima i/o perjudicat pel delicte, a fi de possibilitar la solució extrajudicial del conflicte. El Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la LO 5/2000, desenvolupa en els articles 5 i 15 la forma de dur a terme les solucions extrajudicials que estableix la llei. Es va regular el procediment i els efectes jurídics de la conciliació i la reparació, així com d’altres solucions extrajudicials, i es va assignar la funció de mediació entre el menor i la víctima a l’equip tècnic, així com també la de proposar les activitats reparadores i socioeducatives més adequades per a l’interès del menor. A més del marc legal que ens marca els límits de la nostra intervenció, i aquells primers estudis, també hem volgut situar-nos en el marc contextual (la xarxa), conceptual i metodològic amb el qual treballem habitualment, per tal de donar coherència als resultats de les enquestes que en surtin.