Cholesterol-dependent hemolytic activity of Passiflora quadrangularis leaves

Plants used in traditional medicine are rich sources of hemolysins and cytolysins, which are potential bactericidal and anticancer drugs. The present study demonstrates for the first time the presence of a hemolysin in the leaves of Passiflora quadrangularis L. This hemolysin is heat stable, resistant to trypsin treatment, has the capacity to froth, and acts very rapidly. The hemolysin activity is dose-dependent, with a slope greater than 1 in a double-logarithmic plot. Polyethylene glycols of high molecular weight were able to reduce the rate of hemolysis, while liposomes containing cholesterol completely inhibited it. In contrast, liposomes containing phosphatidylcholine were ineffective. The Passiflora hemolysin markedly increased the conductance of planar lipid bilayers containing cholesterol but was ineffective in cholesterol-free bilayers. Successive extraction of the crude hemolysin with n-hexane, chloroform, ethyl acetate, and n-butanol resulted in a 10-fold purification, with the hemolytic activity being recovered in the n-butanol fraction. The data suggest that membrane cholesterol is the primary target for this hemolysin and that several hemolysin molecules form a large transmembrane water pore. The properties of the Passiflora hemolysin, such as its frothing ability, positive color reaction with vanillin, selective extraction with n-butanol, HPLC profile, cholesterol-dependent membrane susceptibility, formation of a stable complex with cholesterol, and rapid erythrocyte lysis kinetics indicate that it is probably a saponin.

Influence of the extraction method and storage time on the physicochemical properties and carotenoid levels of pequi (Caryocar brasiliense Camb.) oil

The objective of this study was to analyze the physicochemical properties and carotenoid levels of pequi oil obtained by different extraction methods and to evaluate the preservation of these properties and pigments during storage time. The pequi oil was obtained by solvent extraction, mechanical extraction, and hot water flotation. It was stored for over 180 days in an amber bottle at ambient conditions. Analyses for the determination of the acidity, peroxide, saponification and iodine values, coloration, total carotenoids, and β-carotene levels were conducted. The oil extraction with solvents produced the best yield and carotenoid levels. The oil obtained by mechanical extraction presented higher acidity (5.44 mg KOH.g-1) and peroxide values (1.07 mEq.kg-1). During the storage of pequi oil, there was an increase in the acidity and the peroxide values, darkening of the oil coloration, and a reduction of the carotenoid levels. Mechanical extraction is the less advantageous method for the conservation of the physicochemical properties and carotenoid levels in pequi oil.

Mineraalien rikastusprosessin vesijalanjälki

Mineraalien rikastamiseen käytetään useita fysikaalisia ja kemiallisia menetelmiä. Prosessi sisältää malmin hienonnuksen, rikastuksen ja lopuksi vedenpoistamisen rikastelietteestä. Malmin rikastamiseen käytetään muun muassa vaahdotusta, liuotusta, magneettista rikastusta ja tiheyseroihin perustuvia rikastusmenetelmiä. Rikastuslietteestä voidaan poistaa vettä sakeuttamalla ja suodattamalla. Rikastusprosessin ympäristövaikutuksia voidaan arvioida laskemalla tuotteen vesijalanjälki, joka kertoo valmistamiseen kulutetun veden määrän. Tässä kirjallisuustyössä esiteltiin mineraalien käsittelymenetelmiä sekä prosessijätevesien puhdistusmenetelmiä. Kirjallisuuslähteiden pohjalta selvitettiin Pyhäsalmen kaivoksella valmistetun kuparianodin vesijalanjälki sekä esitettiin menetelmiä, joilla prosessiin tarvittavan raakaveden kulutusta voitaisiin vähentää. Pyhäsalmella kuparirikasteesta valmistetun kuparianodin vesijalanjälki on 240 litraa H2O ekvivalenttia tuotettua tonnia kohden. Pyhäsalmen prosessin raakaveden kulutusta voidaan vähentää lisäämällä sisäistä vedenkierrätystä. Kalsiumsulfaatin saostuminen putkiin ja pumppuihin on ilmentynyt ongelmaksi vedenkierrätyksen lisäämisessä. Kalsiumsulfaattia voidaan erottaa vedestä membraaneihin, ioninvaihtoon ja sähkökemiaan perustuvilla tekniikoilla. Vaihtoehdossa, jossa johdetaan kaikista kolmesta vaahdotuksesta saatavat rikastuslietteen ja rikastushiekan sakeutuksien ylitteet sekä suodatuksien suodosvedet samaan vedenkäsittelyyn voidaan kattaa arviolta noin 65 % koko veden tarpeesta. Raakavettä säästetään vuodessa 3,4 Mm^3 ja samalla rikastushiekka-altaiden tarvittava koko pienenee, joka vähentää ympäristöriskejä.

Évaluation gastro-intestinale chez des chiens présentant un comportement de léchage excessif de surface

L’objectif de cette étude était de démontrer que le léchage excessif de surface (LES) chez le chien représente un signe clinique d’un trouble digestif sous-jacent plutôt qu’un trouble obsessionnel compulsif. Vingt chiens présentés pour LES (groupe L) ont été divisés en 2 sous-groupes de 10 chiens chacun : L0, sans, et LD, avec des signes cliniques digestifs concomitants. Dix chiens en santé ont été assignés à un groupe contrôle (groupe C). Une évaluation comportementale complète, un examen physique et neurologique ont été réalisés avant un bilan diagnostic gastro-intestinal (GI) complet (hématologie, biochimie, analyse urinaire, mesure des acides biliaires pré et post-prandiaux et de l’immunoréactivité spécifique de la lipase pancréatique canine, flottaison fécale au sulfate de zinc, culture de selles, échographie abdominale et endoscopie GI haute avec prise de biopsies). En fonction des résultats, un interniste recommandait un traitement approprié. Les chiens étaient suivis pendant 90 jours durant lesquels le comportement de léchage était enregistré. Des troubles GI ont été identifiés chez 14/20 chiens du groupe L. Ces troubles GI sous-jacents incluaient une infiltration éosinophilique du tractus GI, une infiltration lymphoplasmocytaire du tractus GI, un retard de vidange gastrique, un syndrome du côlon irritable, une pancréatite chronique, un corps étranger gastrique et une giardiose. Une amélioration >50% en fréquence ou en durée par rapport au comportement de léchage initial a été observée chez une majorité de chiens (56%). La moitié des chiens ont complètement cessé le LES. En dehors du LES, il n’y avait pas de différence significative de comportement (p.ex. anxiété), entre les chiens L et les chiens C. Les troubles GI doivent être considérés dans le diagnostic différentiel du LES chez le chien.

L'oeuvre au service de la traduction : l'écriture vianesque, une invitation à la traduction créative

Stanley Chapman n’est pas un traducteur ni même un écrivain très connu. Le volume de ses écrits originaux, qui sont d’ailleurs difficiles voire impossibles à trouver, et des traductions à son actif reste mince. Peut-être serait-il même passé complètement inaperçu, sauf bien sûr chez ses compères du Collège de ’Pataphysique, de l’Oulipo et de l’Outrapo, s’il n’avait pas traduit deux romans phares de l’écrivain français Boris Vian: L’Écume des jours et L’Arrache-coeur. La prose singulière de Vian l’aurait-elle incité à passer à l’acte d’écriture qui trouve justement sa source et se déploie dans l’acte du traduire ? Par ailleurs, les affinités intellectuelles que partageaient Vian et Chapman pourraient-elles aussi être en cause dans cette expérience du traduire ? Henri Meschonnic et Antoine Berman nous informent que la critique de la traduction a le pouvoir de révéler le rapport intime entre la pensée, l’écriture et la traduction. À partir de la « poétique du traduire » de Meschonnic et de « l’analytique de la traduction » de Berman, ce mémoire interroge en quoi Heartsnatcher, la traduction anglaise de L’Arrache-coeur, peut être considérée comme un acte de « traduire-écrire ». Étayée des notions de rythme et de signifiance, notre critique identifie les stratégies qui émergent de cette activité de création qu’est la traduction et par le fait même, révèle la manière particulière dont Stanley Chapman est parvenu à traduire L’Arrache-coeur.

Numerische Untersuchungen zur Bewertung von Rührbehältern und Flotationsapparaten

Diese Arbeit behandelt die numerische Simulation von Rührbehältern und Flotationszellen mit Hilfe kommerzieller Software basierend auf einer Finite-Volumen-Methode. Ziel der Untersuchungen ist es, ein Verfahren zu entwickeln, das eine Beurteilung der Anlagen in Abhängigkeit verschiedener geometrischer und strömungsmechanischer Parameter ermöglicht und so unterstützend zur Prozessauslegung beiträgt. An zwei einfachen Geometrien (Strömungsrohr, Scheibenrührer) werden grundsätzliche Parameter und Fragestellungen erläutert, welche für die Simulation von Bedeutung sind und der Verifzierung des eingesetzten Programmpakets dienen. Die Betrachtung industriell eingesetzter Flotationsmaschinen erfolgt beispielhaft an zwei Anlagen mit unterschiedlichen Rotor-Stator-Systemen. Eine Modellzelle im Labormaßstab dient zur Berechnung der Verweilzeitverteilung und zur Charakterisierung wichtiger Einflussgrößen (Drehzahl, Volumenstrom, Durchströmungskonfiguration, Partikelmasse, Randbedingung). Die numerisch gewonnenen Ergebnisse werden dabei erfolgreich mit Experimenten validiert. Ein Flotationssegment in Originalgröße liefert weitere Ergebnisse zur Hydrodynamik. Die Berechnung wird stationär und transient vorgenommen, um die Bedeutung der Zeitabhängigkeit bewerten zu können. Damit ist ferner eine Aussage zum Einlaufverhalten der Strömung möglich, indem das Drehmoment am Rührer als Funktion der Zeit ausgewertet wird. Eine Bewertung erfolgt über die Bestimmung der Verweilzeitverteilung in Abhängigkeit verschiedener Strömungskonfigurationen.

Aspectes físics i químics del destintatge de paper revista mitjançant tensioactius catiònics

En una tesi anterior (Puig, 2004) es varen estudiar els aspectes mecànics vinculats al desfibratge i als consums energètics associats al procés de desintegració per acabar quantificant les forces implicades en el procés d'individualització dels components de diferents paperots. Aquest estudi, ha permès conèixer les condicions de desintegració que condueixen a un mínim consum energètic, aspecte complementari al reciclatge i destintatge del paperot però molt important per aconseguir un procés realment sostenible. Degut als requeriments del mercat, hi ha un altre aspecte o vessant realment important com és l'eliminació de tinta. Aquest procés, malgrat la complexitat industrial, es pot reduir o simplificar en dues etapes: la desintegració i la flotació. Ambdues, per raons d'eficàcia i condicionades pels agents químics que s'utilitzen, es realitzen en medi fortament alcalí (entorn d'un pH a 12). Aquest fet, genera una forta contaminació (DQO elevada) i per tant, és un procés poc respectuós amb el medi ambient. Els factors que condicionen treballar en medi alcalí són principalment, el despreniment de la tinta del suport, clarament accelerat en medi bàsic i fonamental per un bon destintatge i la utilització de tensioactius aniònics. Aquests tensioactius són sensibles al pH i la seva eficàcia disminueix en medi neutre o quasi neutre. Atès el que s'ha exposat, s'ha plantejat aquesta tesi que porta per títol "Aspectes Físics i Químics del Destintatge de Paper Revista mitjançant Tensioactius Catiònics", com un estudi del procés de destintatge de paper revista recuperat parant especial atenció a les variables físico-químiques i mecàniques del procés i a la seva influència en el despreniment i fragmentació de la tinta, així com en el procés d'eliminació de la tinta per flotació per tal d'avaluar la viabilitat d'un procés de destintatge en medi neutre enfront del destintatge alcalí convencional. S'ha utilitzat, com a paperot a destintar, el paper revista ja que aquest tipus de paper representa un percentatge elevat del paper recuperat a la Unió Europea. A més, aquest tipus de paper és utilitzat habitualment en les plantes de destintatge industrials per millorar les propietats de les suspensions destintades de paper de diari. La utilització de tensioactius catiònics és deguda a que la seva activitat no es veu afectada pel pH de la suspensió. Així, durant la comparació dels processos de destintatge en medi neutre i en medi alcalí, les eficàcies dels processos no es veuran influenciades pel grau d'ionització del tensioactiu. Donada l'absència d'estudis sobre la influència de les variables del procés en les mesures de concentració efectiva de tinta residual (ERIC) i ja que s'ha emprat aquest paràmetre per avaluar el despreniment i fragmentació de la tinta durant l'etapa de desintegració. En primer lloc, s'ha plantejat un estudi fonamental de la influència que poden tenir les variables del procés (granulometria, concentració de tinta i tipus de suport) en aquest paràmetre. Pel que fa a l'etapa de flotació, s'estudiarà l'efectivitat d'aquesta etapa, posant especial atenció a la capacitat del tensioactiu per eliminar tota la tinta despresa en l'etapa de desintegració. A més, donada la poca informació bibliogràfica referida als mecanismes de flotació amb tensioactius catiònics i la influència que té l'adsorció d'aquests agents per part de la suspensió paperera en l'etapa de flotació, s'ha dut a terme un estudi de l'adsorció dels tensioactius catiònics per part dels components d'una suspensió paperera. Per tant, la tesi realitzada té com a objectius:  Estudi fonamental de les mesures de ERIC (concentració efectiva de tinta residual) amb suports específics.  Estudi de la desintegració en medi neutre i comparació amb la desintegració clàssica.  Modelització del desfibratge de paperot a l'etapa de desintegració.  Estudi de l'eliminació de tinta per flotació en medi neutre i comparació amb la flotació clàssica.  Estudi del mecanisme d'adsorció de tensioactius en suspensions de cel·lulosa sintètica i de paperot.

Estudi fonamental i aplicat de l'etapa d'eliminació de tinta per flotació

La tesi realitza un estudi detallat dels principals processos que tenen lloc durant l'eliminació de tinta tòner per flotació. L'estudi del procés d'adhesió de tinta a la superfície de bombolles d'aire s'ha realitzat mitjançant visió artificial. Els resultats obtinguts han mostrat que un excés de tensioactiu provoca una disminució de la quantitat de tinta unida a la bombolla d'aire i per tant una disminució de l'eficàcia del procés de flotació. La caracterització de les bombolles d'aire presents en una cel·la de flotació ha posat de manifest que tant el cabal d'aire com la velocitat de l'agitador configuren la distribució de diàmetres final. L'estudi del procés d'eliminació de tinta per flotació en absència de fibres cel·lulòsiques ha mostrat que les variables físico-químiques estudiades són les que tenen una major influència en el procés d'eliminació de tinta tòner per flotació. Finalment s'han addicionat fibres cel·lulòsiques a la suspensió. S'ha pogut comprovar que s'aconsegueix una bona eliminació de tinta sempre i quan les condicions hidrodinàmiques siguin les adequades.

Procés de destintatge del paper per flotació. Avaluació de l'eficàcia de l'eliminació de tinta

La tesi doctoral presentada té com a objectius principals l'estudi de les etapes fonamentals de desintegració i flotació en un procés de destintatge de papers vell de qualitats elevades per a poder millorar l'eficàcia d'aquestes etapes clau. Conté una revisió teòrica completa i molt actualitzada del procés de desintegració i flotació tant a nivell macroscòpic com microscòpic. La metodologia de treball en el laboratori, la posada a punt dels aparells, així com les anàlisis efectuades per a valorar la resposta del procés (anàlisi de blancor, anàlisi d'imatge i anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual) estan descrites en el capítol de material i mètodes. La posada en marxa permet obtenir unes primeres conclusions respecte la necessitat de treballar amb una matèria primera homogènia i respecte la no significació de la temperatura de desintegració dins l'interval de treball permès al laboratori (20-50°C). L'anàlisi de les variables mecàniques de desintegració: consistència de desintegració (c), velocitat d'agitació en la desintegració (N) i temps de desintegració (t), permet de discernir que la consistència de desintegració és una variable fonamental. El valor de consistència igual al 10% marca el límit d'existència de les forces d'impacte mecànic en la suspensió fibrosa. A consistències superiors, les forces viscoses i d'acceleració dominen l'etapa de desintegració. Existeix una interacció entre la consistència i el temps de desintegració, optimitzant-se aquesta darrera variable en funció del valor de la consistència. La velocitat d'agitació és significativa només per a valors de consistència de desintegració inferiors al 10%. En aquests casos, incrementar el valor de N de 800 a 1400 rpm representa una disminució de 14 punts en el factor de destintabilitat. L'anàlisi de les variables químiques de desintegració: concentració de silicat sòdic (% Na2SiO3), peròxid d'hidrogen (% H2O2) i hidròxid sòdic (% Na2OH), proporciona resultats força significatius. El silicat sòdic presenta un efecte altament dispersant corroborat per les corbes de distribució dels diàmetres de partícula de tinta obtingudes mitjançant anàlisi d'imatges. L'hidròxid sòdic també presenta un efecte dispersant tot i que no és tant important com el del silicat sòdic. Aquests efectes dispersants són deguts principalment a l'increment de les repulsions electrostàtiques que aporten a la suspensió fibrosa aquests reactius químics fent disminuir l'eficàcia d'eliminació de l'etapa de flotació. El peròxid d'hidrogen utilitzat generalment com agent blanquejant, actua en aquests casos com a neutralitzador dels grups hidroxil provinents tant del silicat sòdic com de l'hidròxid sòdic, disminuint la repulsió electrostàtica dins la suspensió. Amb l'anàlisi de les variables hidrodinàmiques de flotació: consistència de flotació (c), velocitat d'agitació durant la flotació (N) i cabal d'aire aplicat (q), s'aconsegueix la seva optimització dins el rang de treball permès al laboratori. Valors elevats tant de la velocitat d'agitació com del cabal d'aire aplicat durant la flotació permeten eliminar majors quantitats de tinta. La consistència de flotació assoleix valors òptims depenent de les condicions de flux dins la cel·la de flotació. Les metodologies d'anàlisi emprades permeten obtenir diferents factors de destintabilitat. Entre aquests factors existeix una correlació important (determinada pels coeficients de correlació de Pearson) que permet assegurar la utilització de la blancor com a paràmetre fonamental en l'anàlisi del destintatge de papers vells, sempre i quan es complementi amb anàlisis d'imatge o bé amb anàlisi de la concentració efectiva de tinta residual. S'aconsegueixen expressions empíriques tipus exponencial que relacionen aquests factors de destintabilitat amb les variables experimentals. L' estudi de les cinètiques de flotació permet calcular les constants cinètiques (kBlancor, kERIC, kSupimp) en funció de les variables experimentals, obtenint un model empíric de flotació que relacionant-lo amb els paràmetres microscòpics que afecten realment l'eliminació de partícules de tinta, deriva en un model fonamental molt més difícil d'interpretar. Mitjançant l'estudi d'aquestes cinètiques separades per classes, també s'aconsegueix determinar que l'eficàcia d'eliminació de partícules de tinta és màxima si el seu diàmetre equivalent és superior a 50 μm. Les partícules amb diàmetres equivalents inferiors a 15 μm no són eliminades en les condicions de flotació analitzades. Es pot dir que és físicament impossible eliminar partícules de tinta de diàmetres molt diferents amb la mateixa eficiència i sota les mateixes condicions de treball. El rendiment del procés analitzat en funció de l'eliminació de sòlids per l'etapa de flotació no ha presentat relacions significatives amb cap de les variables experimentals analitzades. Únicament es pot concloure que addicionar quantitats elevades de silicat sòdic provoca una disminució tant de sòlids com de matèria inorgànica presents en les escumes de flotació.

Avaliação da ocorrência de Giardia spp. por diferentes métodos coprológicos

O género Giardia inclui espécies com potencial zoonótico e com uma distribuição mundial, e em que alguns genótipos de Giardia duodenalis são responsáveis anualmente por milhares de novos casos em humanos. Existem vários ciclos de transmissão, sendo a água de consumo, por contaminação fecal de origem animal, uma das principais fontes de infecção humana. Neste estudo foram colhidas 162 amostras fecais de animais de quatro origens diferentes (Zoológico = 55; Produção = 25; Doméstico = 5; Canil = 77) que foram testadas por duas técnicas coprológicas diferentes, a técnica de flutuação com sacarose e a técnica de sedimentação com formol-acetato. Para a implementação de Nested PCR foram testados vários genes, β-giardina, Glutamato desidrogenase e 18SrRNA, ocorrendo apenas amplificação das amostras com o gene 18SrRNA. Com esta técnica foram analisadas 26 amostras, que incluía a treze positivas à microscopia e as restantes escolhidas aleatoriamente. Este trabalho permitiu determinar a ocorrência de Giardia spp. através das técnicas coprológicas em treze animais de diferentes origens e verificar que o número de animais de canil positivos não foi o esperadas de acordo com o descrito na literatura que refere ser este o grupo com maior prevalência. Este estudo também permitiu uma comparação entre os dois métodos de concentração de quistos de Giardia spp., com maior recuperação utilizando a técnica de flutuação com sacarose. Através da técnica molecular confirmaram-se dez dos positivos encontrados por microscopia e ainda se detectaram dois novos positivos.

Molecular evidence from Ciona intestinalis for the evolutionary origin of vertebrate sensory placodes

Cranial sensory placodes are focused areas of the head ectoderm of vertebrates that contribute to the development of the cranial sense organs and their associated ganglia. Placodes have long been considered a key character of vertebrates, and their evolution is proposed to have been essential for the evolution of an active predatory lifestyle by early vertebrates. Despite their importance for understanding vertebrate origins, the evolutionary origin of placodes has remained obscure. Here, we use a panel of molecular markers from the Six, Eya, Pax, Dach, FoxI, COE and POUIV gene families to examine the tunicate Ciona intestinalis for evidence of structures homologous to vertebrate placodes. Our results identify two domains of Ciona ectoderm that are marked by the genetic cascade that regulates vertebrate placode formation. The first is just anterior to the brain, and we suggest this territory is equivalent to the olfactoty/adenohypophyseal placodes of vertebrates. The second is a bilateral domain adjacent to the posterior brain and includes cells fated to form the atrium and atrial siphon of adult Ciona. We show this bares most similarity to placodes fated to form the vertebrate acoustico-lateralis system. We interpret these data as support for the hypothesis that sensory placodes did not arise de novo in vertebrates, but evolved froth pre-existing specialised areas of ectoderm that contributed to sensory organs in the common ancestor of vertebrate and tunicates. Published by Elsevier Inc.

Differential uptake of subfractions of triglyceride-rich lipoproteins by THP-1 macrophages

It is well known that raised plasma triglycerides (TG) are positively linked to the development of coronary heart disease. However, triglycerides circulate in a range of distinct lipoprotein subtractions and the relative atherogenicity of these subtractions is not clear. In this study, three fractions of triglyceride rich lipoprotein (TRL) were isolated from normolipidaemic males according to their differing Svedberg flotation (S-f) rates: chylomicron (CM, S-f > 400), very low-density lipoprotein (VLDL)-1 (S-f 60-400) and VLDL-2 (S-f 20-60). These fractions were incubated with THP-1 monocyte-derived macrophages for determination of cholesterol and TG accumulation, in the presence and absence of the lipoprotein lipase (LPL) inhibitor orlistat. Expression of LDL receptor related protein (LRP) and apolipoprotein B48 receptor (apoB48R) was also examined in both differentiating monocytes, and monocyte-derived macrophages, incubated with TRL. VLDL-I caused a significantly greater accumulation of TG within macrophages compared to VLDL-2. Binding studies also tended to show a greater preference for VLDL-1. No change in expression of LRP or apoB48R was observed in fully differentiated macrophages incubated with VLDL-1, VLDL-2 or CM, although a greater expression of LRP mRNA was observed in differentiating monocytes exposed to VLDL-1, compared to those incubated with CM or VLDL-2. TG loading in response to all three TRL fractions was blocked by orlistat, suggesting that it is likely that the major pathway for uptake of TG was hydrolysis by LPL. Calculations suggested that direct uptake of particles accounts for between 12 and 25% of total TAG uptake. In conclusion, THP monocyte-derived macrophages demonstrate a preference for VLDL-1, both through the LPL pathway and by direct uptake of whole particles. (c) 2005 Elsevier Ireland Ltd. All rights reserved.

Apolipoprotein E enrichment of immuno-separated chylomicron and chylomicron remnants following saturated fatty acids

Aim: We examined the effect of meat fatty acids on lipid and apolipoprotein concentrations of very low density lipoprotein (VLDL) and chylomicron/chylomicron remnants in lipid fractions with a Svedberg flotation rate (S-f) 60-400 and S-f 20-60. Methods and results: Six healthy middle-aged men received in random order mixed meals enriched with saturated (SFA), polyunsaturated (PUFA) or monounsaturated (MUFA) fatty acids on 3 occasions. VLDL and chylomicron/chylomicron remnants in the lipid fractions were separated by immunoaffinity chromatography against apo B-100. In the S-f 60-400 chylomicron/chylomicron remnants, triacylglycerol and cholesterol concentrations were significantly tower following PUFA compared with SFA and MUFA (P <= 0.05). Apolipoprotein (apo) E responses were significantly higher after SFA in chylomicron/chylomicron remnants and VLDL compared with PUFA and MUFA (P < 0.007). However, apo B responses (particle number) were higher following MUFA than SFA (P = 0.039 for chylomicron/chylomicron remnants). Composition of the chylomicron/chylomicron remnants (expressed per particle) revealed differences in their triacylglycerol and apo E contents; in the Sf 60-400 fraction, SFA-rich chylomicron/chylomicron remnants contained significantly more triacylglycerol than MUFA (P = 0.028), more apo E than PUFA- and MUFA-rich particles (P < 0.05) and in the S-f 20-60 fraction, more apo E than MUFA (P = 0.009). Conclusion: There are specific differences in the composition of chylomicron/ chylomicron remnants formed after saturated compared with unsaturated fatty acid-rich meals which could determine their metabolic fate in the circulation and subsequent atherogenicity. (C) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.

Greater enrichment of triacylglycerol-rich lipoproteins with apolipoproteins E and C-III after meals rich in saturated fatty acids than after meals rich in unsaturated fatty acids

Background: Although there is considerable interest in the postprandial events involved in the absorption of dietary fats and the subsequent metabolism of diet-derived triacylglycerol-rich lipoproteins, little is known about the effects of meal fatty acids on the composition of these particles. Objective: We examined the effect of meal fatty acids on the lipid and apolipoprotein contents of triacylglycerol-rich lipoproteins. Design: Ten normolipidemic men received in random order a mixed meal containing 50 L, of a mixture of palm oil and cocoa butter [rich in saturated fatty acids (SFAs)], safflower oil [n-6 polyunsaturated fatty acids (PUFAs)]. or olive oil [monounsaturated fatty acids (MUFAs)] on 3 occasions. Fasting and postprandial apolipoproteins B-48. B-100, E. C-II, and C-III and lipids (triacylglycerol and cholesterol) were measured in plasma fractions with Svedberg flotation rates (S-f) >400 S-f 60-400, and S-f 20 - 60. Results: Calculation of the composition of the triacylglycerol-rich lipoproteins (expressed per mole of apolipoprotein B) showed notable differences in the lipid and apolipoprotein contents of the SFA-enriched particles in the S-f > 400 and S-f 60-400 fractions. After the SFA meal, triacylglycerol-rich lipoproteins in these fractions showed significantly greater amounts of triacylglycerol and of apolipoproteins C-II (Sf 60-400 fraction only), C-III, and E than were found after the MUFA meal (P < 0.02) and more cholesterol, apolipoprotein C-III (Sf > 400 fraction only), and apolipoprotein E than after the PUFA meal (P < 0.02). Conclusions: Differences in the composition of S-f > 400 and S-f 60-400 triacylglycerol-rich lipoproteins formed after saturated compared with unsaturated fatty acid-rich meals may explain differences in the metabolic handling of dietary fats.

Saturated fat-induced changes in S-f 60-400 particle composition reduces uptake of LDL by HepG2 cells

The ability of human postprandial triacylglycerol-rich lipoproteins (TRLs), isolated after meals enriched in saturated fatty acids (SFAs), n-6 PUFAs, and MUFAs, to inhibit the uptake of I-125-labeled LDL by the LDL receptor was investigated in HepG2 cells. Addition of TRLs resulted in a dose-dependent inhibition of heparin-releasable binding, cell-associated radioactivity, and degradation products of I-125-labeled LDL (P < 0.001). SFA-rich Svedberg flotation rate (S-f) 60-400 resulted in significantly greater inhibition of cell-associated radioactivity than PUFA-rich particles (P = 0.016) and total uptake of I-125-labeled LDL compared with PUFA- and MUFA-rich particles (P = 0.02). Normalization of the apolipoprotein (apo)E but not apoC-III content of the TRLs removed the effect of meal fatty acid composition, and addition of an anti-apoE antibody reversed the inhibitory effect of TRLs on the total uptake of I-125-labeled LDL. Real time RT-PCR showed that the SFA-rich Sf 60-400 increased the expression of genes involved in hepatic lipid synthesis (P < 0.05) and decreased the expression of the LDL receptor-related protein 1 compared with MUFAs (P = 0.008). In conclusion, these findings suggest an alternative or additional mechanism whereby acute fat ingestion can influence LDL clearance via competitive apoE-dependent effects of TRL on the LDL receptor.-Jackson, K. G., V. Maitin, D. S. Leake, P. Yaqoob, and C. M. Williams. Saturated fat-induced changes in Sf 60 400 particle composition reduces uptake of LDL by HepG2 cells.