Projecte de rehabilitació d'un habitatge unifamiliar entre mitgeres "Cal Parent"

L’habitatge objecte d’aquest projecte final de carrera és anomenat popularment com a CalParent, i està situat al carrer Nou nº 15 del municipi de Biure, a la comarca de l’Alt Empordà. Ésuna típica edificació entremitgeres de poble, formada per planta baixa, planta pis, planta segonpis, terrat, i un pati a la part posterior de l’edifici.La façana principal està orientada al sud-oest i la façana posterior a nord-est, quedant lesaltres dues façanes que formen l’edifici en contacte amb els edificis veïns.Biure d’Empordà forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. Elterme municipal es troba a 81 m d’altitud i disposa d’una superfície de 10 Km2. Els límits delterme municipal són al nord amb Darnius i Capmany, a l‘est amb Masarac i Peralada, al sud ambCabanes i Pont de Molins i a l’oest amb Boadella d’Empordà

Comportament de la calç en tasques de restauració

Aquest projecte d'investigació realitza un estudi acurat de les propietats de la calç, ja sigui morter o formigó per mitjà de la fabricació de provetes amb 4 tipus de calç i 4 tipus d'arena en el cas del morter, i 3 tipus de calç i 2 tipus d'àrid en el cas del formigó. S'han realitzat els corresponents assajos a flexió i compressió segons la corresponent norma UNE EN a 7, 28, 56 i 90 dies en total entre totes les provetes. Una vegada obtinguts els resultats s'han comparat entre ells, i s'han tret les conclusions corresponents.

Rehabilitació de Cal Racó

El treball consisteix en una proposta de rehabilitació d'una casa entre mitgeres situada al poble de Llardecans, analitzant les seves lesions i adaptant-la a la normativa vigent. El treball s'organitza de la manera següent: aixecament de plànols, descripció i anàlisis de l'estat actual, estudi patològic, intervenció de les lesions i proposta de reforma.

Pla de gestió dels senders ecoturístics del la zona d’interès etnològic de les Gavarres

El massís de les Gavarres és un espai que forma part del Pla d’Espais Naturals d’Interès Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnològic. És per això que des de l’entitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta d’elaborar un conjunt de senders ecoturístics sobra la Zona d’Interès Etnològic de la Gavarres. L’objectiu principal és impulsar la posta en valor i crear instruments de gestió dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del massís de les Gavarres, a partir del disseny d’un conjunt de senders ecoturístics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin d’instruments de dinamització i de gestió per a la conservació de l’espai i els seu elements patrimonials.

Estudi i propostes de gestió de les zones humides dels Estanys de Basturs

Estudi del medi abiòtic i biòtic dels estanys de Basturs (Conca del riu Tremp) a partir del qual s'han elaborat diverses propostes de gestió dirigides a una millora de la conservació les zones humides

Plan de Gestión de la red de senderos ecoturísticos de la Sierra de San Javier, Tucumán- Argentina

El “Parque Sierra de San Javier” és un espai natural al costat d’ un gran nucli urbà, San Miguel de Tucumán (Argentina). A la Sierra es troba la comuna de San Javier, on s’ ha creat el CIC (Centre Integrador Comunitari). És a partir del CIC que s’ elabora un pla integral que inclou el projecte d’ ecoturisme. Aquest projecte es basa en una gestió de la xarxa de camins existents a la Sierra. Es fa un inventari de cadascun dels camins de la xarxa i s’ analitza cadascun d’ ells amb uns índexs de potencial paisatgístic i interpretatiu i es valora també la seva conservació. A partir d’ aquests valors es planteja un pla d’ actuació de recuperació i manteniment, i un pla d’ actuació turística en el que es millora l’ estat del camí; s’ intal•len panells informatius i senyalització. El projecte conté les fitxes d’ informació de cadascun dels itineraris amb un mapa i amb d’ altres informacions d’ interès pels usuaris dels senders

Biodiversity and global change in Mediterranean benthic communities: perspectives over large spatial and long temporal scales

Many terrestrial and marine systems are experiencing accelerating decline due to the effects of global change. This situation has raised concern about the consequences of biodiversity losses for ecosystem function, ecosystem service provision, and human well-being. Coastal marine habitats are a main focus of attention because they harbour a high biological diversity, are among the most productive systems of the world and present high anthropogenic interaction levels. The accelerating degradation of many terrestrial and marine systems highlights the urgent need to evaluate the consequence of biodiversity loss. Because marine biodiversity is a dynamic entity and this study was interested global change impacts, this study focused on benthic biodiversity trends over large spatial and long temporal scales. The main aim of this project was to investigate the current extent of biodiversity of the high diverse benthic coralligenous community in the Mediterranean Sea, detect its changes, and predict its future changes over broad spatial and long temporal scales. These marine communities are characterized by structural species with low growth rates and long life spans; therefore they are considered particularly sensitive to disturbances. For this purpose, this project analyzed permanent photographic plots over time at four locations in the NW Mediterranean Sea. The spatial scale of this study provided information on the level of species similarity between these locations, thus offering a solid background on the amount of large scale variability in coralligenous communities; whereas the temporal scale was fundamental to determine the natural variability in order to discriminate between changes observed due to natural factors and those related to the impact of disturbances (e.g. mass mortality events related to positive thermal temperatures, extreme catastrophic events). This study directly addressed the challenging task of analyzing quantitative biodiversity data of these high diverse marine benthic communities. Overall, the scientific knowledge gained with this research project will improve our understanding in the function of marine ecosystems and their trajectories related to global change.

Culture marked: racist epithets in translations of Mark Twain's Adventures of Huckleberry Finn

Aquest projecte analitza com s’ha plasmat el terme cultural nigger a dues traduccions al castellà de la novel•la Adventures of Huckleberry Finn de Mark Twain, amb l’objectiu d’estudiar de quina manera poden adaptar-se els elements culturals en una traducció. En primer lloc, s’ofereix la contextualització del terme original al text i a la cultura d’origen, seguida de la descripció del terme traduït en el context de la cultura d’arribada. A continuació, mitjançant l’anàlisi comparativa del mecanisme retòric de la repetició i d’elements com ara determinants, adjectius i complements, emprats tant a l’obra original com a les dues traduccions estudiades, aquest projecte pretén demostrar que la conservació dels esmentats recursos estilístics a la traducció pot facilitar la comprensió de les connotacions del marcador cultural nigger i de la seva funció temàtica al text d’arribada.

Estudi de la variació interna de la parla de Juseu (Osca)

El present treball tracta d’estudiar l’estat actual de la llengua de Juseu i d’analitzar fins a quin punt s’està donant o no un canvi lingüístic en les noves generacions, a partir de l’observació del grau de conservació en diferents grups d’edat d’uns trets fonètics concrets característics del parlar del poble.

Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles

Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies.

Recollida selectiva porta a porta

Sap la gent quin és el model de recollida selectiva porta a porta? Ajuda aquest sistema a la preservació del medi ambient o es tracta simplement d’un mite? Això és el que ens vam preguntar nosaltres a l’inici del treball. Aquest model s’aplica des del mes de novembre del 2008 a Palau-solità i Plegamans, un municipi del Vallès Occidental. A partir de l’estudi d’aquest cas pràctic hem volgut analitzar la viabilitat d’aquest sistema i la seva acceptació social. Comprovarem que aquest sistema és deficitari i que els impostos juguen un paper molt important en el finançament del sistema actual.Un altre objectiu és comparar el sistema porta a porta que hi ha actualment amb el que es va proposar en l’anterior legislatura, basat en la divisió del poble en dues zones amb models de recollida diferents. Concretament, ens interessa saber si va ser una bona idea canviar de sistema i, tal com veurem més endavant, la resposta és afirmativa.També volem saber si aquest model es podria aplicar a altres municipis amb densitat i poblacions diferents. A través d’aquest treball, veurem que la densitat de la població és un dels factors més importants, malgrat que influeixen altres elements (per exemple, l’acceptació social).

Gestió de l'aigua i de les conques fluvials

Els dies 14 i 15 de juliol de 2005 es va celebrar a la Facultat deLletres de la Universitat de Girona la sisena edició de l'EscolaInternacional de Medi Ambient, enguany dedicada a la gestió del'aigua i les conques fluvials i organitzada per l'Institut de MediAmbient de la Universitat de Girona i el Consorci Alba-Ter

Conceptos y métodos fundamentales en ecología del paisaje (landscape ecology). Una interpretación desde la geografía

L'ecologia del paisatge neix en una vinculació ben estreta amb la geografia i viu un espectacular desenvolupament a partir de la segona meitat del segle XX. En l’actualitat, és una perspectiva científica transdisciplinària, consolidada i reconeguda, que intenta comprendre i ajudar a resoldre els principals reptes ambientals contemporanis pel que fa a la conservació del patrimoni natural i cultural. En aquestes pàgines, es repassa de forma sintètica els conceptes clau i els mètodes, eminentment quantitatius, emprats per l’ecologia del paisatge per analitzar la situació i l’evolució dels paisatges

El Futur

L'Alta Garrotxa ha estat durant massa temps un espai oblidat, que només ha sentit la remor de paraules benintencionades, com ho posa de manifest la llarga història de propostes no desenvolupades que reclamaven la protecció, la conservació i la gestió responsable de l'extraordinari patrimoni natural que aquesta zona representa (...)

El PEIN cinc anys després, balanç i perspectives

El dia 27 de febrer de 1998 va tenir lloc a la Universitat de Girona la jornada «El PEIN cinc anys després: balanç i perspectives», organitzada per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial (UdG) i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. L’objectiu era reflexionar sobre el Pla d’Espais d’Interès Natural cinc anys després de la seva entrada en vigor i valorar fins a quin punt s’havien acomplert les expectatives que havia despertat i com podia afrontar els nous reptes en la conservació del patrimoni natural