Una federació necessita una llengua comuna?

Tradicionalment s’ha considerat que una comunitat política necessita una llengua comuna com a base d’una cultura política compartida, necessària per al funcionament de les institucions democràtiques, l’exercici de la solidaritat ciutadana, el foment de la igualtat d’oportunitats i la unitat, l’estabilitat i la fortalesa de l’estat. Aquesta idea va guiar la constitució d’estats nació com França, Itàlia o Espanya i en va legitimar les polítiques d’assimilació lingüística. I també és present en la construcció d’estats federals, com els mateixos EUA. Ara bé: en el cas de les federacions constituïdes pel pacte entre demoi amb llengües diferents aquest no hauria de ser necessàriament el model, ja que el sistema federal facilita l’acomodació de la diversitat. Però quina és la realitat? Quantes federacions tenen llengua comuna? Per què algunes en tenen i unes altres no? La manca d’una llengua comuna impedeix d’aconseguir els objectius polítics amb què se l’ha relacionat? El meu corpus d’estudi són les federacions i prenc com a punt de partida les que recull el Fòrum de Federacions en el seu web. En primer lloc les caracteritzo segons la seva diversitat lingüística de iure (llengües oficials en el nivell federal) i de facto (llengües que es parlen a la federació i percentatge de parlants de les principals). En segon lloc defineixo el concepte de llengua comuna d’acord amb unes determinades consideracions, per establir quantes federacions actuals tenen llengua comuna. A continuació descric les funcions polítiques que la normativa associa a la possessió d’una llengua comuna i les causes per les quals un percentatge significatiu de federacions no en tenen. Finalment, analitzo els tres casos de federacions que funcionen tant de iure com de facto sense llengua comuna (Bèlgica, Canadà i Suïssa) amb l’objectiu d’explorar si aquesta mancança pot estar relacionada directament amb els seus nivells de participació democràtica, solidaritat, igualtat d’oportunitats o estabilitat política.

Earnings management and audit adjustments: An empirical study of IBEX 35 constituents

Doubts about the reliability of a company's qualitative financial disclosure increase market participant expectations from the auditor's report. The auditing process is supposed to serve as a monitoring device that reduces management incentives to manipulate reported earnings. Empirical research confirms that it could be an efficient device under some circumstancesand recognizes that our estimates of the informativeness of audit reports are unavoidably biased (e.g., because of a client's anticipation of the auditing process). This empirical study supports the significant role of auditors in the financial market, in particular in the prevention of earnings management practice. We focus on earnings misstatements, which auditors correct with anadjustment, using a sample of past and current constituents of the benchmark market index in Spain, IBEX 35, and manually collected audit adjustments reported over the 1997-2004 period (42 companies, 336 annual reports, 75 earnings misstatements). Our findings confirm that companies more often overstate than understate their earnings. An investor may foresee earningsmisreporting, as manipulators have a similar profile (e.g., more leveraged and with lower sales). However, he may receive valuable information from the audit adjustment on the size of earnings misstatement, which can be significantly large (i.e., material in almost all cases). We suggest that the magnitude of an audit adjustment depends, other things constant, on annual revenues and free cash levels. We also examine how the audit adjustment relates to the observed market price, trading volume and stock returns. Our findings are that earnings manipulators have a lower price and larger trading volume compared to their rivals. Their returns are positively associated with the magnitude of earnings misreporting, which is not consistent with the possible pricing of audit information.

Catálogo de datos oceanográficos (T, S y O2) por estaciones del año en diferentes profundidades frente a la costa peruana, periodo 1970-1985

Tomando como referencia los 0, 50, 100, 200 metros de profundidad promediados por cuadrados Marsden y por estaciones en los años 1970-19785. Se presenta información básica de la temperatura, salinidad y oxígeno en cartas horizontales.

A TRANSFERÊNCIA LINGUÍSTICO-COMUNICATIVA: ATITUDES E REPRESENTAÇÕES DOS PROFESSORES

O presente estudo é o resultado de um projecto em Didáctica de Línguas, cujo objectivo é conhecer as atitudes e representações dos professores de língua portuguesa face aos processos de transferência linguística e comunicativa, na firme convicção de que essas atitudes e representação guiarão as práticas pedagógicas no ensino do Português Língua Segunda no contexto educativo Cabo-verdiano. Para além de procurar conhecer tais atitudes e representações quisemos também analisar o tratamento pedagógico que os professores dão aos processos de transferência linguístico- comunicativa, sempre questionando sobre o impacto deste tratamento nas aprendizagens dos alunos de língua portuguesa.

Una lectura de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents

S'analitza el procés d'elaboració de la nova Llei d'arxius destacant les principals modificacions que recull el text definitiu en relació al projecte. Es comenten també els punts més destacats de la Llei al voltant de tres eixos principals: la definició del Sistema d'Arxius de Catalunya, el sistema de gestió documental i l'accés als documents del patrimoni documental català.

Informe sobre la Jornada de presentació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (Escola d'Administració Pública de Catalunya. Barcelona, 17 de gener de 2002)

El 17 de gener de 2002, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Servei d'Arxius de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) van organitzar una jornada de divulgació, reflexió i debat sobre la Llei 10/2002, de 13 de juliol, d'arxius i documents. L'objectiu de la Jornada era donar a conèixer als professionals dels arxius aquesta llei i es va centrar a analitzar-ne l'abast, la incidència i les implicacions més rellevants. Emmarcada en la línia de la formació interdepartamental de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la Jornada tenia com a destinataris els arxivers de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de l'Administració local i d'altres institucions públiques.

Pie plano astrágalo vertical asociado a sinovitis. Fases de tratamiento

El pie plano astrágalo vertical congénito es una deformidad poco frecuente que se puede encontrar de forma aislada, dentro de un cuadro polimalformativo o en relación con afectaciones neurológicas. Se caracteriza por una luxación del escafoides por encima del astrágalo,lo que provoca un pie rígido o de dificil manipulación. En este artículo los autores describen un caso clínico de un paciente que acude a consulta por presentar una inflamación dolorosa en la zona de la cabeza del astrágalo del pie derecho. Una vez realizado todo el protocolo exploratorio, se plantea la resolución mediante un plan de tratamiento en dos fases: una primera fase consistente en la realización de paracentesis evacuadora o terapéutica-curativa; y una segunda fase en la que se diseña tratamiento ortopodológlco de descarga.

Cava (Spanish sparkling wine) aroma: composition and determination methods

Cava (Spanish sparkling wine) is one of the mostimportant quality sparkling wines in Europe. It is produced by thetraditional method in which a base wine is re-fermented and agedin the same bottle that reaches the consumer. The special ageing incontact with lees gives the cava a particular bouquet with toasty,sweet or lactic notes. These nuances could be related with thechemical composition of aroma. The methods required to analyzethe flavor of cava are revised. Three approaches are necessary toobtain a wider profile: chemical, olfactometric and sensory.

Las lesbianas (no) somos mujeres. En torno a Monique Wittig (introducción)

Este texto es un homenaje, ahora que se cumplen diez años de su muerte, a la persona y la obra de Monique Wittig (1935-2003). También es el producto de ciertas y felices confluencias, de esas extraordinarias confluencias que el azar y la voluntad a la vez hacen posibles; la primera, mi amistad de años tan fecunda y tan enriquecedora con María Jesús Fariña Busto y Elvira Burgos Díaz. De ella nacieron con el tiempo espacios de intercambio de ideas y deemociones, de afectos y complicidades. Cuando pensé que ya era hora de que nos embarcásemos en un proyecto de investigación tan necesario y tan sin hacer en el Estado español como este, lasconvoqué. De esta convocatoria surgieron también los nombres de Isabel Balza Múgica, Aránzazu Hernández Piñero y Gracia Trujillo Barbadillo, amigas de menos tiempo pero compañeras de las mismas batallas. El círculo se había cerrado. En 2009 el entonces MICINN nos concedió financiación para el proyecto «Feminismos lesbianos y queer: representación, visibilidad y políticas» (FEM2009-12946), una de cuyas materializaciones es este libro.

Speaking in the CLIL classroom: to what extent do teachers and students use english in the classroom?

L'objectiu principal d'aquesta investigació va ser determinar els efectes del CLIL en els professors i estudiants en les seves produccions orals. El punt de partida de la meva investigació era de la teoria de Dalton-Puffer (2007), que estableix que la funció de parlar en les classes CLIL és mínima, la meva recerca s'ha basat en la recopilació recollir informació des de diferents fonts, amb la finalitat de veure si aquest fet també passa a les nostres escoles. Eventualment, he planejat algunes estratègies i activitats per incrementar la quantitat d’oportunitats per parlar en llengua anglesa els alumnes.