lmplementació i avaluació d'un programa dirigit a I'alfabetització de les mares amb infants estrangers en la seva llengua i en català

Teixint Cultures és un projecte de recerca-acció comunitari que intenta promoure des de I'educació d'adults, I'aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos Iingüístics que les mares d'origen africà tenen en la seva llengua familiar. El programa atén a mares d'origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu càrrec (la majoria de les quals té altres fills en edat escolar que assisteixen a la tarda a la biblioteca per fer els deures escolars). Tot el projecte esta vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradició oral provinents del continent africà per posteriorment elaborar materials educatius bilingües (en català i en les seves llengües) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques públiques com pels centres educatius. El programa es realitza de forma setmanal, al llarg de dues hores, a la biblioteca pública infantil d'en Massagran de Salt. Les mares expliquen contes i llegendes rellevants de la seva infància en la seva llengua i, a partir de diferents activitats de narració, traducció i dramatització de les històries basades en una metodologia de a dual-language D, elaboren textos escrits i narracions orals en català i en la seva llengua. Posteriorment són les mateixes participants les que editen els contes a I'ordinador i elaboren digitalment un llibre de contes bilingüe. Les sessions s'han registrat en àudio i vídeo i hem estudiat el procés d'implementació del programa i les estratègies multilingües utilitzades per les participants, els educadors i voluntaris. Els resultats evidencien el progrés de les dones en I'aprenentatge del català, la modificació de les seves actituds lingüístiques i de la seva autoimatge, així com I ‘impacte positiu del programa a la comunitat pel que fa al reconeixement dels recursos lingüístics i culturals de les minories ètniques.

La implicació de les famílies immigrades en els processos educatius dels seus fills/es: estratègies davant l'èxit i el fracàs escolar

En el present projecte hem analitzat els determinants de les trajectòries educatives dels i les adolescents d'origen immigrant, centrant I'atenció en el paper de les seves famílies davant de I ‘èxit o fracàs escolar del seu fillla. Amb aquest objectiu, I'estudi combina tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda hem analitzat les dades longitudinals del Panel de Famílies i lnfancia, que ens permeten fer un seguiment de les trajectòries educatives i personals de 248 alumnes d'origen immigrant que al 2006 estudiaven I'ESO al llarg de la seva adolescència, i identificar els factors socials responsables de la seva diversificació. Els resultats indiquen que malgrat presentar actituds bastant favorables als estudis i I'assoliment educatiu, concentren diverses situacions de vulnerabilitat a la llar (dificultats socioeconòmiques, estructures familiars atípiques, i erosió de capital social), que incideixen negativament sobre els seus rendiments acadèmics. Per altra, hem realitzat 59 entrevistes semi-estructurades per a complementar i facilitar la interpretació dels resultats obtinguts a la recerca quantitativa i copsar les narratives dels propis protagonistes. Aquestes entrevistes s'han realitzat a: una submostra de les famílies d'aquests alumnes, seleccionades en funció de perfils d’èxit o fracàs educatiu de la trajectòria del menor (46), una submostra d'estudiants resilients (a), i una sèrie d'agents educatius i socials, que inclou membres d'equips directius de centres escolars, AMPA i entitats dedicades a I'atenció a la infància i les famílies (5). El projecte que presentem té una clara vocació de servei públic. L'objectiu és incrementar el coneixement de factors "extraescolars" que poden condicionar I ‘èxit escolar dels estudiants d'origen immigrant. Aquest coneixement constitueix la base per al disseny i orientació de programes d'acompanyament a les famílies dels infants en situació de risc. La nostra voluntat (que reflecteix el principal objectiu de I'lnstitut d’infància i Món Urbà, instituci6 que impulsa el projecte) és contribuir a la transferència de coneixement que pugui ser d'utilitat pels agents que treballen directament sobre les qüestions que estudiem.

Projecte executiu d’instal.lacions d’un CEIP

Disseny de les instal•lacions d’un CEIP (Col•legi d’EducacióInfantil i Primària) per encàrrec de l’Ajuntament del municipi de Vic. Les instal•lacions seran,bàsicament la calefacció, ACS, climatització, ventilació, fontaneria, electricitat, enllumenat interior i exterior, gas, sanejament, contra incendis, intrusió i parallamps

Creatividad y relación interpersonal en el proceso de evaluación

Un planteamiento inadecuado de una actividad de evaluación propició un cambio radical en la manera de plantear la relación pedagógica aplicada a la evaluación por parte del profesor de la asignatura

Famílies immigrades i escoles: dinàmiques de relació a Catalunya

A Catalunya els discursos acadèmics i de l'administració han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relació entre l'escola, la família i l'entorn és clau per l'èxit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evolució, en la pràctica el canvi és lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistències en les dues institucions, família i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relació marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teòric i, sobretot, empíric s'ha centrat en la relació entre la família immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentarà, la creació del que hem anomenat dinàmiques positives de relació i comunicació en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famílies, tot i que també l'espai físic en que es donen aquestes relacions és important. Respecte a la organització del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gestió observem aquells més facilitadors de la relació i la comunicació amb i entre les famílies i aquells més desincentivadors. Això sí, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famílies que són múltiples i complexes.

Classificació de sons percussius amb un model generatiu

El treball que presentem a continuació desenvolupa un marc teòric i pràctic per a l'avaluació i estudi d'un model generatiu aplicat a tasques discriminatives de senyals sonores sense component harmònica. El model generatiu està basat en la construcció de l'anomenada deep belief network, un tipus de xarxa neuronal generativa que permet realitzar tasques de classificació i regressió com també de reconstrucció dels seus estats interns.A partir de l'anàlisi realitzada hem pogut obtenir resultats en classificació aparellats amb els resultats de l'estat de l'art de classificadors de sons inharmònics. Tot i no establir una clara superioritat envers altres mètodes, el present treball ha permés desenvolupar una anàlisi per almodel avaluat amb moltes possibilitats de millora en un futur per altres treballs. Al llarg del treball es demostra la seva eficàcia en tasques discriminatives, com també la capacitat de reduir la dimensionalitat de les dades d'entrada al model i les possibilitats de reconstruir els seus estats interns per a obtenir unes sortides de dades de la xarxa similars a les entrades de descriptors.El desenvolupament centrat en la deep belief network ens ha permés construir un entorn unificat d'avaluació de diferents mètodes d'aprenentatge, construcció i adequació de diferents descriptors sonors i una posterior visualització d'estats interns del mateix, que han possibilitat una avaluaciócomparativa i unificada respecte altres mètodes classificadors de l'estat de l'art. També ens ha permés desenvolupar una implementació en un llenguatge d'alt nivell, que ha reportat més significància per a l'enteniment i anàlisi del model avaluat, amb una argumentació més sòlida.Els resultats i l'anàlisi que reportem són significatius i positius per al model avaluat, i degut a la poca literatura existent en el camp de classificació de sons inharmònics com els sons percussius,creiem que és una aportació interessant i significativa per al camp en el que s'engloba el treball.

Colònies Febrer 2010

Actualment l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Qualsevol modificació que es produeix sobre algun aspecte educatiu sempre comporta tot tipus d’opinions perquè tota la població, d’una manera o d’una altra, hi està implicada.La proximitat del tema i la implicació de tots els ciutadans, doncs, són alguns dels motius que ens ha portat a escollir el tema del nostre treball en l’assignatura d’Economia Aplicada II.L’11 de febrer de l’any 2009 el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va fer pública una proposta de modificació del calendari escolar a Catalunya. Aquesta reforma implica, a grans trets, una redistribució de les vacances al llarg del curs.La distribució actual de les vacances durant el curs (excloent l’estiu) no sembla la més adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. Per altra banda, les 11 setmanes de vacances d’estiu actuals mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar.És per això que la proposta de modificació preveu una reducció del període devacances d’estiu que es veu compensat amb increments equivalents en altres èpoques de l’any. És important destacar que aquest fet comportaria una homogeneïtzació dels períodes de vacances amb la majoria de països de la resta d’Europa.Les dates de Setmana Santa varien cada any, la qual cosa provoca que durant alguns cursos el segon trimestre sigui excessivament llarg. Així doncs, la solució que inclou la proposta és establir una setmana de vacances al mes de febrer o principis de març.Avui en dia, però, el fet d’implantar una setmana de vacances al febrer és sinònim de problemes en termes de la conciliació laboral i familiar.És per tot això que hem decidit elaborar un treball basat en la creació, organització i desenvolupament d’unes colònies dirigides als infants durant la setmana de vacances que el departament d’educació preveu implantar durant el mes de febrer o març.1La nostra intenció en aquest treball, doncs, és estudiar la rendibilitat d’aquest projecte, és a dir, realitzar un estudi cost-benefici a partir d’una anàlisi de mercat.Per això, hem cregut interessant comparar dues alternatives: l’estada a les colònies i la contractació dels serveis d’un/a “cangur” a la ciutat de Barcelona.A continuació podem llegir les observacions que ha elaborat el Departament d’Educació.“Introducció de setmanes de descans al llarg del curs.Si bé es poden considerar diferents combinacions (finals d’octubre, finals de febrer, una setmana afegida a Setmana Santa…) aquesta opció implicaria, en general:- Canviar l’organització social de les vacances. Es considera imprescindible un pacte amb el món laboral per a la conciliació dels horaris familiars i laborals.- Preveure els costos d’oferir activitats generalitzades d’escoles obertes durant les setmanes de descans intercalades al llarg del curs.- Explorar la resposta de les entitats de lleure, per tal de veure si podrien oferir activitats en les setmanes esmentades.- Acordar amb les universitats calendaris semblants per a facilitar la contractació de monitors de lleure educatiu.Es considera fonamental no incrementar el nombre de dies lectius previstos al Pacte Nacional per l’Educació (entre 175 i 178).”2Així doncs, l’organització de les colònies és una de les alternatives reals proposades des del Departament d’Educació. Amb aquest treball podrem extreure conclusions sobre el cost que podrien suposar a nivell particular i també a nivell macroeconòmic, és a dir, tenint en compte tots els escolars de Catalunya afectats per la reforma del calendari de vacances.1 Veure calendari proposat pel Departament d’Educació a l’annex 1.2 Informació extreta de www.gencat.cat/educacio

Pompetis : guarderia a la UPF

Presses, embussos, preocupacions... Aquest és el dia a dia de molts pares que han de compaginar treball i vida familiar, sobretot quan els seus fills són infants.Perquè, qui no es preocupa per seleccionar la guarderia que millor s’adequa a les sevesnecessitats? Qui no ha arribat tard, o ha sortit abans de la feina per anar a buscar els seus fills? Crida l’atenció el fet que els alumnes arribin tard a classe per aprofitar el màxim les hores de son després d’una llarga nit de festa, però, per què arriben tard els professors? La resposta és que molts d’ells estan portant el seu fill a la guarderia.Aquests és el tipus de problemes que ens han motivat a realitzar aquest treball.En el present treball, volem analitzar la possibilitat d’establir una guarderia a laUPF. Primer, volem conèixer si hi ha demanda de mercat d’aquest servei per part delpersonal docent i administratiu. En segon lloc, volem realitzar una investigació demercat per tal d’establir quines haurien de ser les característiques específiques de laguarderia a la UPF: Pompetits. Per tant, intentarem donar resposta a dues hipòtesis: Hi ha demanda de mercat d’una guarderia a la UPF?, ¿Quines són les característiquesespecífiques que hauria de tenir la guarderia a la UPF?Hem resolt la primera hipòtesi a partir d’un antecedent històric que es va donar ala Universitat. Per donar resposta a la segona, hem realitzat una investigació de mercat.Durant l’estudi qualitatiu que requereix aquesta investigació, hem organitzat una sessió de grup pel professorat i entrevistes en profunditat pel personal administratiu.Seguidament, mitjançant l’enquesta de l’estudi quantitatiu, hem elaborat un perfil de potencial consumidor. Prestant especial atenció a les preferències d’aquest consumidor, hem caracteritzat la guarderia de la UPF.Un cop realitzada tota la investigació, podem concloure que sí hi ha demanda demercat. Pel que fa a les característiques, la Pompetits oferiria un servei d’acollida amb un horari flexible, de 8 a 18h., destinat a nens de 0 a 3 anys. Es realitzarien activitats talscom la psicomotricitat, jocs al pati, música, piscina i trencaclosques. També es farien sortides a la granja, al zoològic, al Parc de la Ciutadella, i a teatres i concerts infantils.La guarderia hauria de tenir un pati gran i sol-obert, menjador, cuina pròpia, ludoteca ijardí; a més, disposaria de pedagogs i logopedes.

Actituds lingüístiques i identitats en construcció de joves immigrants xinesos i llatinoamericans a l’escola catalana

Aquest projecte ha investigat el procés de construcció de la identitat lingüística i cultural dels joves llatinoamericans i xinesos a partir de l’anàlisi de les seves actituds lingüístiques i percepcions respecte a la identitat cultural i els usos lingüístics propis. Hem escollit joves d’ensenyament secundari procedents de dos contextos diferenciats: (a) llatinoamericans que entren en el sistema educatiu amb ple domini d’una de les llengües oficials, el castellà, i (b) xinesos que inicien estudis als centres sense dominar cap llengua romànica. La recerca s’ha dut a terme amb una perspectiva etnogràfica en dos centres escolars on conviuen joves d’orígens lingüístics i culturals diferents. Gràcies als vincles creats amb docents dels centres, hem pogut posar en pràctica una metodologia d’observació participant en diversos espais escolars. També hem realitzat entrevistes a joves llatinoamericans i xinesos durant les quals hem investigat pràctiques lingüístiques i experiències quotidianes al centre relacionades amb l’aprenentatge de llengües, així com actituds vers les llengües oficials i les llengües de l’entorn familiar i vers la pluralitat d’identitats a Catalunya. Tot i que en un inici teníem la intenció d’entrevistar joves autòctons, finalment ens hem concentrat només en joves immigrants amb l’objectiu de maximitzar els recursos humans i pressupostaris. Mitjançant observacions i entrevistes amb docents, hem esbrinat com interpreten i aborden els reptes de la diversitat. En el cas d’un centre, també hem entrevistat la mediadora social que facilita les relacions entre els progenitors i el centre. Mitjançant entrevistes amb progenitors dels joves, hem investigat usos i actituds lingüístiques d’ells i dels seus fills, així com actituds al nucli familiar vers la pluralitat cultural i identitària a Catalunya. Les entrevistes han estat transcrites, traduïdes i analitzades en relació a les observacions de camp, tot tenint en compte estudis i marcs teòrics previs.

Diagnosi de necessitats socials i educatives de l'aula multilingüe: aproximació des del cas de matemàtiques

El nostre objectiu principal ha estat estudiar el desenvolupament de competències discursives de l’alumnat (d’origen) estranger que contribueixin a entendre i atendre les seves necessitats socials i educatives a l’aula (de matemàtiques) multilingüe. Amb aquesta intenció, hem dut a terme accions científiques a dos nivells: amb professorat i amb estudiants. Quant a la caracterització de la complexitat normativa de l’aula de matemàtiques multilingüe, tal com estava previst: 1) hem exemplificat diverses normes socials i lingüístiques existents en el desenvolupament de pràctiques matemàtiques a l’aula; i 2) hem particularitzat el fenomen de la diversitat de normes socials i lingüístiques en casos de sessions de classe de secundària. Quant a la documentació d'indicadors de progrés en la comprensió de normes socials i lingüístiques de l’aula, i en el desenvolupament de competències discursives d’adequació a aquestes normes, tal com estava previst: 1) hem caracteritzat estratègies d’ensenyament i aprenentatge de normes socials i lingüístiques en situacions d’interacció social en petit i gran grup; i 2) hem construït criteris de seguiment del grau de desenvolupament de competències discursives d’adequació a les normes, tant pel que a professorat com alumnat. Finalment, quant a l'anàlisi de la contribució de les competències discursives a la construcció d’identitats socials, lingüístiques i matemàtiques compartides: 1) hem estudiat els usos que l’estudiant (d’origen) estranger fa de normes escolars vinculades a pràctiques socials, lingüístiques i matemàtiques; i 2) hem examinat la construcció de significats socials, lingüístics i matemàtics compartits en un ampli ventall de processos d’adequació a normes de l’aula orquestrades pel professorat de la nostra mostra.

Després de l’ESO què : eleccions i restriccions dels i les joves d’origen immigrant

En el projecte s’analitzarà, des d’una perspectiva biogràfica, la construcció d’aquests itineraris, amb les seves potencialitats i limitacions, oportunitats i problemàtiques; el moment especialment rellevant d’estudi serà en la transició després de l’ensenyament obligatori, bé sigui a les diferents vies formatives postobligatòries o bé al mercat de treball. El final de l’ESO és un moment de bifurcació i d’elecció, d’oportunitats més tancades o més obertes. En el nostre treball empíric, analitzarem els itineraris escolars d’un territori concret, en el qual hi trobem una alta concentració de persones immigrants. A partir d’aquest entorn determinat i específic, s’intentarà analitzar elements tant “sistèmics” com “comunitaris”. Els elements sistèmics seran: institució escolar, mercat laboral i polítiques públiques. Específicament, també es tindrà en compte: l’estructura d’oportunitats (segmentació laboral i geogràfica), la configuració de l’oferta formativa i les polítiques locals d’acollida. Els elements comunitaris seran: ètnia, classe, i gènere; família i grup d’iguals i pràctiques de lleure i de consum. Específicament, també es tindrà en compte: la genealogia de la “història de contacte”, la percepció de l’estructura d’oportunitats, la distància cultural, així com problemàtiques educatives específiques (llengua i escolarització en origen), A partir de l’anàlisi d’aquests elements estructurals, el treball pretén fer una aproximació multiestratègica (quantitativa i qualitativa) als itineraris formatius i laborals dels i les joves d’origen immigrant; i fer-ho des de la pròpia perspectiva i veu dels joves, per captar les seves experiències i analitzar les lògiques de pressa de decisions que configuren els seus itineraris.

The AndroidSeek

Desenvolupament d'una aplicació orientada al món de l'excursionisme, activitats escolars, colònies, etc. L'aplicació tindrà dos opcions característiques: una primera, la localització de punts d'interès (farmàcies, hospitals, centres d'informació, etc.), i una segona, la localització de dispositius mòbils on l'usuari s'hagi perdut.