1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
La finalitat del projecte s crear un sistema davaluació dels equips de treball usats en un escorxador des del punt de vista de la prevenci de riscos laborals, per tal de facilitar la tasca delecci duna eina o mquina per a un lloc de treball determinat, garantint la seguretat i la salut del treballador que lha demprar
Resumo:
El Consell de Govern nm. 5/09, de 28 de maig de 2009, va aprovar la normativa de sistemes davaluació dels estudiants en els estudis oficials de grau de la Universitat de Girona. En aquesta normativa es declara, entre altres precisions, que ats que laprenentatge s un procs, els sistemes davaluació utilitzats a la UdG es basen en els principis de lavaluació contnua. A partir daquesta referncia a la normativa, es presenta aqu un text que pot servir dajuda en relaci amb aquesta modalitat davaluació, que ofereix avantatges per a lalumnat i tamb per a la satisfacci de la funci docent del professorat. Daltra banda, en el quadern de la Guia per a ladaptaci a lespai europeu dedicat a lavaluació de laprenentatge sinsistia en una idea que vol presidir la redacci daquest document: lavaluació ha de ser sostenible, en el sentit que no pot comportar per al professorat una sobrecrrega en la seva activitat docent
Resumo:
Dins el marc de la DMA, aquest projecte pretn realitzar un estudi sobre la interrelaci entre la riera del Sorreigs (Osona) i els distints tributaris que hi conflueixen, aix com amb les aiges subterrnies i de les fonts.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s fer la proposta del perfil dun professional de la comunicaci a lAdministraci Pública, dins lmbit de Barcelona, en funci duna gesti per competncies. A lAdministraci Pública es dna un buit important respecte al concepte de competncies, aix com en el marc acadmic estan definides i classificades, en el mn laboral, es troben a laire, encara no sn una realitat, sn competncies latents. La nostra aportaci, s la traducci de les funcions exigides en competncies per tal dintentar unificar el perfil dun professional de la comunicaci a lAdministraci Pública.
Resumo:
L'objectiu daquesta fitxa tcnica s la difusi de la metodologia Anlisi de Cicle de Vida, ACV, com a mtode per avaluar ambientalment lagricultura ecolgica, detectar els punts febles i aportar alternatives. Els estudis dACV utilitzen la metodologia proposada per les normatives ISO (ISO-14040, 2006; ISO-14044, 2006). Els estudis previs que lhan aplicat avalen la metodologia, mostrant que leina ACV reuneix les caracterstiques dobjectivitat i transparncia per a lestudi de limpacte ambiental de la producci agrria ecolgica. Existeixen, per, aspectes metodolgics poc desenvolupats que requeriran de futura recerca i que resumim en aquesta fitxa. Aspectes principalment relacionats amb la necessitat de bases de dades locals per una correcta realitzaci dels inventaris i consens en les metodologies per anlisis dimpactes relacionats principalment amb ls del sl, biodiversitat i toxicitat.
Resumo:
El present document s la memria descriptiva dels treballs realitzats per la Laura Vergos Pascual durant el projecte final del Mster en Tecnologies de la Informaci Geogrfica, 12a edici, durant el transcurs del conveni de collabraci entre el Departament de Geografia i el SIGTE (Servei dInformaci Geogrfica i Teledetecci). Shi exposen la seqncia de tasques realitzades durant el desenvolupament duna aplicaci web basada en software lliure per a la gesti dincidncies de les Vies Verdes de Girona. Processos: construcci de la base de dades, disseny i anlisi de requeriments de laplicaci, soluci de programaci, resultats
Resumo:
La violncia que pateixen les dones esdev un fenomen que afecta totes les cultures, grups socials i edats darreu del mn i, per tant, Catalunya no nest exempta. Es tracta dun fenomen universal que, fruit del sistema patriarcal, s present a gaireb totes les cultures i a tots els nivells socials i econmics i est vinculat a les mancances de les nostres societats pel que fa a les cotes digualtat. La violncia contra les dones s el resultat ms greu dunes relacions socials basades en la discriminaci per ra de sexe. Si la violncia masclista s una greu vulneraci dels drets humans bsics de les dones i la definici actual de seguretat pública s aquella que la presenta com a les actuacions dels poders pblics adreades a la protecci de les persones i bns davant possibles agressions dorigen hum o natural i que comprn les mesures de prevenci i protecci eficaces en lassegurament dels drets i llibertats dels ciutadans ide les ciutadanes, la violncia masclista, doncs, esdev un objectiu prioritari per a les poltiques pbliques de seguretat en un Estat de dret. Aix doncs, en el cas de Terrassa estan sent eficaces i eficients les poltiques pbliques implementades per reduir i minimitzar la violncia masclista?
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacci del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnolgic en el sistema sanitari catal. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera s una anlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona s un estudi dels usos d'Internet en qestions relacionades amb la salut entre la poblaci en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part s un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern catal en diverses rees i hospitals locals per a integrar electrnicament la histria clnica dels pacients. La quarta s un estudi de les implicacions organitzatives de la introducci de sistemes d'informaci en la gesti d'hospitals i centres d'assistncia primria a l'Institut Catal de Salut, el principal provedor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part s un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clnic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Sobre la Girona Constitucional del trienni 1820-1823, en base la documentaci existent a l'Arxiu Municipal i a l'Arxiu Dioces
Resumo:
Fa dotze anys l'autor d'aquest article va donar a conixer la documentaci dels anys 1944-1946 que, procedent dels arxius governatius i de les presons gironines, feia referncia a la vida clandestina i de represaliat del poltic i professor Josep Pallach (Figueres 1920-lHospitalet de Llobregat 1977), antic militant del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM). Aquest article del 2005 complementa aquella recerca amb la recuperaci duna documentaci similar, relativa al temps final del franquisme i al perode inicial de la transici, els quals es corresponen tamb amb els darrers anys del periple vital del protagonista daquestes pgines
Resumo:
Reps de les posteriors referncies en documents darxiu al miracle de les mosques als setges de Girona
Resumo:
El principal objectiu daquesta recerca s fer una prospecci del tema dels deures en el nivell de quart dESO al nostre pas, a la ciutat de Girona ms concretament. Aquesta recerca, per, pretn anar una mica ms enll i busca tamb aproximar-se a respondre altres qestions
Resumo:
Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i larqueologia sobre els orgens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empries, entre els segles IV i VIII
Resumo:
Es pretn fer una descripci de la poltica turstica de la ciutat de Girona en el perode 1976-2007. Es defineixen 6 objectius: estudiar el concepte de poltica turstica, estudiar levoluci del boom turstic dels 60 fins al turisme de qualitat dels 90, observar el repartiment de competncies entre les diferents administracions, observar lactual poltica turstica de lAjuntament de Girona, descriure els fets que han influt en la poltica turstica de la ciutat de Girona, i comparar la poltica turstica estatal i la de Girona en aquest perode
Resumo:
De l'any 1015 consta l'existncia del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donaci a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Gell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la installaci del Monar comtal amb llurs molins
