Cámaras de Comercio: comparativa entre la Cámara de Comercio de Barcelona y la Cámara de Comercio Española en Gran Bretaña

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

Planimetria arqueològica de Tarraco

Aquesta obra és fruit d’un treball de documentació i digitalització de les fonts bibliogràfiques i administratives de les excavacions i troballes arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Tarragona des del segle XIX fins al desembre del 2004. La informació arqueològica recollida prové dels treballs que han efectuat 61 arqueòlegs i s’ha comptat amb la col·laboració de les empreses d’arqueologia que treballen a la ciutat i el suport de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. La important activitat arqueològica duta a terme a Tarragona, especialment en les darreres dècades del segle XX, feia necessària una compilació en una planimetria arqueològica dels nombrosos vestigis conservats o documentats. Calia recollir tota la informació per posar-la a l’abast de tots els agents que intervenen en el tractament del patrimoni arqueològic, tant des del camp de la recerca estricta com des del de la gestió arqueològica pròpiament, de l’urbanisme i de la difusió i projecció d’aquest passat.

Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona = Els Antigons, a High Status Villa in the Camp de Tarragona

La vil·la romana dels Antigons (Reus, tocant amb la Canonja) fou una de les més riques de l’ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic. El nom ja indica la rellevància de les restes que s’hi han trobat des del segle XIX. És un jaciment dissortat, però: la construcció d’un complex industrial els anys 70 el va destruir en gran part i avui no en queda cap resta visible. En les excavacions d’urgència entre el 1976 i el 1979 es va recollir una importantíssima documentació. Destaca un forn del segle I dC on es produïen materials constructius i àmfores vineres. La vil·la experimentà un moment de gran riquesa la primera meitat del segle III, com ho indica el luxós nimfeu decorat amb estàtues, així com l’important abocador del mateix moment, que ha permès estudiar un abundantíssim conjunt de ceràmiques romanes. La vil·la perdurà almenys fins al segle V, i hi ha traces de freqüentació i ús en època visigòtica.

Actualidad de la Idea de una universidad de J. H. Newman

A mitjans de segle XIX, John Henry Newman va rebre l'encàrrec d'organitzar i dirigir una nova universitat a Dublin. Com a síntesi de les reflexions que van acompanyar aquell projecte, va publicar un escrit intitulat Idea of a University que encara avui dia ofereix nombrosos elements per a la reflexió de tots aquells que en formem part de la comunitat universitària. Els trets distintius de la universitat en què Newman hi pensa són: una vocació humil de servei que es concreta en la formació de persones, no tant de gentlemen o elits socials; primacia de l'educació de la intel·ligència especulativa, sense subordinar-la a l'educació moral ni a la formació tècnica; un lloc d'ensenyament del saber universal -deixant per altres institucions l'activitat de pura investigació- i de contacte viu entre les diferents especialitats -és bàsic l'intercanvi continu d'experiències entre docents i alumnes d'estudis diferents-; una acció tutorial que permeti descobrir en cada alumne els seus talents i les seves aptituds particulars; una producció o 'transferència de coneixement' vinculada a la vàlua real de l'activitat intel·lectual -qui publica ho fa perquè realment té quelcom a dir-. Com a rerefons d'aquestes propostes, Newman posa l'accent en la necessitat que la universitat sigui un ambient on es confia pregonament en la possibilitat d'accedir a un coneixement veritable de la realitat. Més que mai en un món intel·lectual que ja a mitjans segle XIX començava a trontollar sota el pes del nihilisme i l'escepticisme, Newman reivindica el valor de la veritat com a fi últim de tota vida universitària.

Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció

La història de la traducció al català en el segle XIX no presenta la figura del traductor professional, sinó només la de l’escriptor doblat de traductor. Però d’escriptores vuitcentistes que escrivissin en català, n’hi va haver poques i, de fet, no en tenim encara una nòmina completa ni podem valorar, amb unes escasses excepcions, les seves aportacions literàries ni quantitativament ni qualitativament. La poca o nul·la recerca realitzada en aquest àmbit fa que tampoc no tinguem prou informació per precisar quina fou la contribució traductogràfica real de les literates catalanes en aquella centúria. El treball intenta ser una aproximació al tema, alhora que un estat de la qüestió.

El primer Prat de la Riba: trajectòria política, pensament i catalanisme (1887-1906). Un estat de la qüestió

La figura d’Enric Prat de la Riba és bàsica per entendre i estudiar el catalanisme polític de finals del segle XIX i principis del segle XX. La seva trajectòria política, definida i dividida entre el seu paper com a home de partit i la funció com a home de govern, el converteixen en un dels personatges més influents de l’època. El present treball esdevé un estat de la qüestió on s’analitza, precisament, aquesta primera part de la vida política de Prat (1887-1906), és a dir, des dels primers contactes amb entitats catalanistes fins a la publicació de La Nacionalitat Catalana. A més a més, aquest estudi també tracta l’evolució i influències que tingué el seu pensament en el si del catalanisme polític, un moviment que es trobava en ple desenvolupament durant el canvi de segle.

La nocturnitat en la il·luminació dels clips musicals actuals

Peer-reviewed

Unes hipòtesis per a la prehistòria dels hisendats gironins

Article que a partir de l'estudi d'uns casos concrets documentats planteja diferents hipòtesis sobre les pautes de la formació dels hisendats a les comarques gironines, la cronologia seguida durant aquest procés i apunta els mecanismes interns (a la família, al patrimoni i a la comunitat pagesa) i externs que han acabat per configurar els hisendats com a grup dominant a la societat gironina del segle XIX

La psicoanàlisi de Freud sota el microscopi actual

Sigmund Freud (Moràvia, 1856 - Anglaterra, 1939) ha sigut un dels grans pensadors de finals del segle XIX i principis del XX, una figura cabdal de la cultura contemporània. En el seu afany per intentar comprendre la conducta humana, va obrir un camí en l'estudi de la consciència i l'inconscient. Possiblement el seu mèrit més important ha sigut prestar atenció als problemes de salut mental i voler-los acostar a l'àmbit clínic, quan la medicina encara els percebia ben de lluny i els entenia poc. Les seves propostes, però, van ser molt controvertides, i encara ho són avui. Fins i tot entre les persones que estudien el cervell i la ment humana o que apliquen aquests coneixements en la pràctica clínica, encara hi ha desacords profunds pel que fa a la seva validesa i utilitat. Per a alguns, va ser un gran científic que va descobrir importants veritats sobre la psicologia humana; per a d'altres, va ser un filòsof visionari que va replantejar la natura humana, malgrat que les seves hipòtesis no es puguin qualificar de científiques i moltes hagin sigut rebutjades per la neurociència moderna.

Perspectives for the Spanish Intervention in Macao in the 19th Century

The purpose of this paper is to analyse some essential events concerning the relationship between Spain and Macao in the middle of the 19th century. Macao remained as a privileged spot for the commercial activities of Spain in China after the opening of the international ports agreed upon in the Treaty of Nanjing in 1842. This encouraged Spanish diplomatic representatives to render special attention to the Portuguese enclave. This became the origin of a shocking proposal for the military conquest of Macao and its surrounding territories by one of these representatives, Sinibaldo de Mas. Although this proposal was never taken under consideration, it helps us to better understand the role Macao played in Spanish strategies in China. Years later, Mas participated as a mediator when the Chinese government attempted to regain sovereignty over Macao by paying an economic compensation to Portugal. The involvement of Sinibaldo de Mas in this project has a strong symbolic meaning, making him a key agent in the relations between Spain and Macao in the 19th century.

Agrupacions musicals obreres a les Terres de l'Ebre : Alcanar 1845­-1930

Les agrupacions musicals canareves del segle XIX han estat un referent clau en el desenvolupament de la cultura musical del poble d’Alcanar. Han esdevingut un nexe identitari com a poble i han estat un mitjà d’integració i participació de les classes socials més desfavorides en el fet musical.

Una mirada a l'escola pianística catalana

L’objecte d’estudi d’aquest treball és l’Escola pianística catalana des del tombant de segle XIX fins a principi del XX. L’interès principal és conèixer i determinar si existeix una línia pedagògica contínua amb uns trets interpretatius comuns que permetin catalogar-la com a tal. Per això ha calgut recórrer al fons sonor que es conserva, i a les fonts documentals dels compositors i pianistes que la conformen: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enric Granados, com a més rellevants. Així doncs, d’acord amb els elements tècnics i musicals localitzats i analitzats, he pogut concloure que la idea d’Escola pianística catalana, probablement, s’acosta més a una visió eminentment romàntica que no pas científica.

El bodegó, natura morta, vanitas...

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

El nou llenguatge: art i poesia

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Història i ideologia oficial. La pintura d'història

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).