Un context de diversitat per a l'ensenyament i aprenentatge actiu de la m??sica

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cuando el trabajo con familias se convierte en una oportunidad

Resumen basado en el de la publicaci??n

Restauració fluvial del riu Onyar

Diagnosi de l’estat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecològic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions més concretes per a cada un d’ells

La transformació del paisatge del delta de la Tordera en els darrers cent cinquanta anys : una anàlisi per mitjà dels canvis en els usos i les cobertes del sòl

This article compares the mid-nineteenth century landscape of the River Tordera delta with the present day landscape, based, above all, on the changes that have occurred in land use and land cover. The mid 19th century landscape was reconstructed using data obtained from the amillaraments (land inventories) and other historical documents. Present-day land use and cover was established through photo interpretation and field work. The most important changes detected concern the almost complete disappearance of certain crops, such as vineyards, which were very important in the 19th century; the expansion of forest in place of abandoned tilled land and the increase in built up areas, which, taken together, produce a highly fragmented landscape pattern

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

Paisatge i abandonament agrari a la muntanya mediterrània: una aproximació al cas de les Valls d'Hortmoier i Sant Aniol (Alta Garrotxa) des de l'ecologia del paisatge

The methodology is focused on the use of digital air photos to monitor changes in land covers and to study its dynamics and its patterns in the last 50 years. The dissertation also take into account the relationship between open habitats patterns/dynamics versus biodiversity persistence, increase risk of fire, land ownership and management. Therefore Geographic Information System (GIS) is a very interesting mapping tool that enables geographic or spatial data capture, storage, retrieval, manipulation, analysis and modeling. Finally this research develop a heuristic model to create sites using suitability maps and a reserve design model to select the most optimum sites in order to increase landscape heterogeneity at the less cost.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

Making ecological science policy relevant: issues of scale and disciplinary integration

In this paper, we ask why so much ecological scientific research does not have a greater policy impact in the UK. We argue that there are two potentially important and related reasons for this failing. First, much current ecological science is not being conducted at a scale that is readily meaningful to policy-makers. Second, to make much of this research policy-relevant requires collaborative interdisciplinary research between ecologists and social scientists. However, the challenge of undertaking useful interdisciplinary research only re-emphasises the problems of scale: ecologists and social scientists traditionally frame their research questions at different scales and consider different facets of natural resource management, setting different objectives and using different language. We argue that if applied ecological research is to have greater impact in informing environmental policy, much greater attention needs to be given to the scale of the research efforts as well as to the interaction with social scientists. Such an approach requires an adjustment in existing research and funding infrastructures.

Using learning networks to understand complex systems: a case study of biological, geophysical and social research in the Amazon

Developing high-quality scientific research will be most effective if research communities with diverse skills and interests are able to share information and knowledge, are aware of the major challenges across disciplines, and can exploit economies of scale to provide robust answers and better inform policy. We evaluate opportunities and challenges facing the development of a more interactive research environment by developing an interdisciplinary synthesis of research on a single geographic region. We focus on the Amazon as it is of enormous regional and global environmental importance and faces a highly uncertain future. To take stock of existing knowledge and provide a framework for analysis we present a set of mini-reviews from fourteen different areas of research, encompassing taxonomy, biodiversity, biogeography, vegetation dynamics, landscape ecology, earth-atmosphere interactions, ecosystem processes, fire, deforestation dynamics, hydrology, hunting, conservation planning, livelihoods, and payments for ecosystem services. Each review highlights the current state of knowledge and identifies research priorities, including major challenges and opportunities. We show that while substantial progress is being made across many areas of scientific research, our understanding of specific issues is often dependent on knowledge from other disciplines. Accelerating the acquisition of reliable and contextualized knowledge about the fate of complex pristine and modified ecosystems is partly dependent on our ability to exploit economies of scale in shared resources and technical expertise, recognise and make explicit interconnections and feedbacks among sub-disciplines, increase the temporal and spatial scale of existing studies, and improve the dissemination of scientific findings to policy makers and society at large. Enhancing interaction among research efforts is vital if we are to make the most of limited funds and overcome the challenges posed by addressing large-scale interdisciplinary questions. Bringing together a diverse scientific community with a single geographic focus can help increase awareness of research questions both within and among disciplines, and reveal the opportunities that may exist for advancing acquisition of reliable knowledge. This approach could be useful for a variety of globally important scientific questions.

Networks and plant disease management: concepts and applications

A network is a natural structure with which to describe many aspects of a plant pathosystem. The article seeks to set out in a nonmathematical way some of the network concepts that promise to be useful in managing plant disease. The field has been stimulated by developments designed to help understand and manage animal and human disease, as well as by technical infrastructures, such as the internet. It overlaps partly with landscape ecology. The study of networks has helped identify likely ways to reduce flow of disease in traded plants, to find the best sites to monitor as warning sites for annually reinvading disease, and to understand the fundamentals of how a pathogen spreads in different structures. A tension between the free flow of goods or species down communication channels and free flow of pathogens down the same pathways is highlighted.

The compositional and configurational heterogeneity of matrix habitats shape woodland carabid communities in wooded-agricultural landscapes

Landscape heterogeneity (the composition and configuration of matrix habitats) plays a major role in shaping species communities in wooded-agricultural landscapes. However, few studies consider the influence of different types of semi-natural and linear habitats in the matrix, despite their known ecological value for biodiversity. Objective To investigate the importance of the composition and configuration of matrix habitats for woodland carabid communities and identify whether specific landscape features can help to maintain long-term populations in wooded-agricultural environments. Methods Carabids were sampled from woodlands in 36 tetrads of 4 km2 across southern Britain. Landscape heterogeneity including an innovative representation of linear habitats was quantified for each tetrad. Carabid community response was analysed using ordination methods combined with variation partitioning and additional response trait analyses. Results Woodland carabid community response was trait-specific and better explained by simultaneously considering the composition and configuration of matrix habitats. Semi-natural and linear features provided significant refuge habitat and functional connectivity. Mature hedgerows were essential for slow-dispersing carabids in fragmented landscapes. Species commonly associated with heathland were correlated with inland water and woodland patches despite widespread heathland conversion to agricultural land, suggesting that species may persist for some decades when elements representative of the original habitat are retained following landscape modification. Conclusions Semi-natural and linear habitats have high biodiversity value. Landowners should identify features that can provide additional resources or functional connectivity for species relative to other habitat types in the landscape matrix. Agri-environment options should consider landscape heterogeneity to identify the most efficacious changes for biodiversity.

Can agroforest woodlots work as stepping stones for birds in the Atlantic forest region?

In fragmented landscapes, agroforest woodlots can potentially act as stepping stones facilitating movement between forest fragments. We assessed the influence of agroforest woodlots on bird distribution and diversity in the Atlantic forest region (SE Brazil), and also tested which categories of species can use different types of connection elements, and whether this use is influenced by the distance to large forest patches. We studied two fragmented landscapes, with and without stepping stones linking large fragments, and one forested landscape. Using a point count, a bird survey was undertaken in the fragmented landscapes in five different elements: large remnants (> 400 ha), agroforest woodlots (0.4-1.1 ha), small patches (0.5-7 ha), riparian corridor, and pasture areas (the main matrix). Generalist and open-area species were commonly observed in the agroforest system or other connection elements, whereas only a few forest species were present in these connections. For the latter species, the distance of woodlots to large patches was essential to determine their richness and abundance. Based on our results and data from literature, we suggest that there is an optimal relationship between the permeability of the matrix and the efficiency of stepping stones, which occurs at intermediate degrees of matrix resistance, and is species-dependent. Because the presence of agroforest system favors a higher richness of generalist species, they appeared to be more advantageous for conservation than the monoculture system; for this reason, they should be considered as a management alternative, particularly when the matrix permeability requirement is met.

Assessing the impact of deforestation and climate change on the range size and environmental niche of bird species in the Atlantic forests, Brazil

Aim Habitat loss and climate change are two major drivers of biological diversity. Here we quantify how deforestation has already changed, and how future climate scenarios may change, environmental conditions within the highly disturbed Atlantic forests of Brazil. We also examine how environmental conditions have been altered within the range of selected bird species. Location Atlantic forests of south-eastern Brazil. Methods The historical distribution of 21 bird species was estimated using Maxent. After superimposing the present-day forest cover, we examined the environmental niches hypothesized to be occupied by these birds pre- and post-deforestation using environmental niche factor analysis (ENFA). ENFA was also used to compare conditions in the entire Atlantic forest ecosystem pre- and post-deforestation. The relative influence of land use and climate change on environmental conditions was examined using analysis of similarity and principal components analysis. Results Deforestation in the region has resulted in a decrease in suitable habitat of between 78% and 93% for the Atlantic forest birds included here. Further, Atlantic forest birds today experience generally wetter and less seasonal forest environments than they did historically. Models of future environmental conditions within forest remnants suggest generally warmer conditions and lower annual variation in rainfall due to greater precipitation in the driest quarter of the year. We found that deforestation resulted in a greater divergence of environmental conditions within Atlantic forests than that predicted by climate change. Main conclusions The changes in environmental conditions that have occurred with large-scale deforestation suggest that selective regimes may have shifted and, as a consequence, spatial patterns of intra-specific variation in morphology, behaviour and genes have probably been altered. Although the observed shifts in available environmental conditions resulting from deforestation are greater than those predicted by climate change, the latter will result in novel environments that exceed temperatures in any present-day climates and may lead to biotic attrition unless organisms can adapt to these warmer conditions. Conserving intra-specific diversity over the long term will require considering both how changes in the recent past have influenced contemporary populations and the impact of future environmental change.