Perspectives de l'inactivation des pathogènes: quand la fiction dépasse la réalité [Back to the future: a fiction dealing with pathogen inactivation of blood products].

AIM OF THE PAPER: Arouse the reflection with a fiction having a scientific appearance, presenting a late and unexpected complication of the universal inactivation of pathogens. CONCLUSION: Such a fiction story opens the debate on a series of fundamental questions that could be addressed during the paradigm shift that is expected by introducing universal pathogen inactivation of blood products.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

A Sociological Analysis of Contemporary Irish Social Drinking Patterns

This thesis seeks to provide an understanding of contemporary Irish social drinking patterns by conducting a detailed analysis of the evolving sociological theories of alcohol consumption in Ireland. ‘Alcohol is a social drug which, to this day, evokes the divisive moral qualities that originated, or at least were solidified, in the last century with the birth of temperance movements’ (Cassidy, 1997:175). The temperance movement in Ireland under Father Mathew, a legacy which still reverberates in Irish society, served to further ingrain the ‘image of the whisky drinking Irishman’ (Ibid: 17). This is seen in such work as Stivers (1976) who uses sociological labelling theory to provide verification of a deviant Irish status, biologically, socially and culturally predisposed to alcohol. The author argues that these temperance movements sought to remove the linkages of alcohol and “Irishness” but this quasi-stigmatisation process created a “self-fulfilling prophecy”, which further abetted the legitimisation of alcohol within cultural spheres. The tourism industry, in connection with drink manufacturers, has had a monumental role in alcohol’s contemporary position within the upper echelons of Irish culture and heritage. Their hand in the commodification of “Stage Irishy”, seen as “craic”, has further entrenched the links between consumption of alcohol and the consumption of Irish Identity “McGovern, 2002). Furthermore, commercial interests are keen to cash in and maintain the dominance of alcohol in Irish society. This thesis concludes that this factor, in connection with the accelerated modernisation that Ireland has experienced since the mid-nineties, has malleable consequences for Irish society. As Keohane and Kuhling (2007) assert, post-modern consumption patterns of excess and ‘insatiability’ have been introduced into contemporary Irish drinking patterns and are affecting the nature of alcohol consumption in Ireland.This resource was contributed by The National Documentation Centre on Drug Use.

Changing the future: experiencing adolescence in contemporary Ireland: sexual health and behaviour.

If we create the space in which children and young people can talk openly and in their own language even upon challenging subjects such as sex, then we are likely to learn more from what they tell usâ?T proposes the final UNICEF Ireland report which examines adolescent perspectives on sexual health and behaviour. Key findings in the report included: 63%, and 1 in 5 sixteen year old respondents, reported that they have had sex; 1 in 5 sexually active respondents reported that they did not use a condom the first time that they had sex; 2 in 5 girls who were sexually active reported that they had consumed alcohol before their first sexual experience, compared to 3 in 10 boys; The majority of respondents (54%) reported that they had watched pornography on the internet, and more than one third of the respondents who had watched pornography on the internet believed that it was accurate or educational; Only 1 in 5 respondents reported that they ever speak to their parents about sex. Noting â?~the broad spectrum from which young people living in Ireland draw down information about sexâ?T the UNICEF Ireland report concludes that â?~we must be sure that when a young person is making decisions about their sexual health and behaviour, every opportunity is afforded them in terms of open discussion, understanding, support, information and adviceâ?T Commenting on the Report, Amel Yucef a Youth Health Coordinator at the Base Youth Centre, Ballyfermot said â?oAs the participants in UNICEF Irelandâ?Ts survey have shown, many young people do not feel equipped with the information and support they need to make informed choices about their sexual health. Providing those supports is a priority for us at the Base.â? The Youth Health Programme, that Amel co-ordinates is a HSE funded initiative which was created to respond to the health needs of young people, as identified by the young people of the Dublin 10 area themselves. The Programme delivers community-based and youth-friendly health responses, based upon a harm-reduction model. The Youth Health Programme works towards building the capacity of young people to access health services, while also encouraging those services to deliver in an accessible and youth-friendly way.This resource was contributed by The National Documentation Centre on Drug Use.