Competències acadèmiques i professionals integrades: què aportem d'innovador?

Competències Acadèmiques i Professionals Integrades (d’ara en davant CAPI) és un mòdul de 12 crèdits del Grau en Psicologia que es reparteixen de 3 en 3 crèdits al llarg del 1er i 2on semestre del primer curs, el 1er semestre del segon curs i el 1er semestre del 3er curs. El curs 2009-10 hem desplegat 6 dels primers crèdits. Amb la introducció d’aquest mòdul en el pla d’estudis del grau en Psicologia es pretén donar una dimensió més professionalitzadora al perfil de la titulació, atenent de manera particular al desenvolupament de la competència reflexiva com a fil vertebrador dels processos d’aprenentatge

Competències digitals i professionals a través d'una webquest

La proposta que es presenta a continuació s’emmarca en el desenvolupament de l’assignatura Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació als Estudis de Mestre de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Aquesta assignatura ja no forma part del pla d’estudis actual. Tot i així, durant els cursos que es va dur a terme, les activitats d’aprenentatge es van planificar de manera que anessin encaminades a adquirir els coneixements i les habilitats que havien de permetre als estudiants començar a assolir algunes de les competències que haurien de tenir en acabar els seus estudis. És per això que considerem que continua tenint vigència

Guia per a l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior: 10. Competències transversals: sostenibilitat

La Universitat de Girona, té definida com a competència transversal avaluar la sostenibilitat de les propostes i actuacions pròpies. Aquesta competència comporta uns sabers sobre el concepte i sobre les alternatives de la seva aplicació en els distints àmbits de coneixement. I també un compromís amb la sostenibilitat, tant de la mateixa institució en el seu conjunt com de cadascun dels integrants de la comunitat universitària. Qualsevol de les propostes d’intervenció professional o de recerca ha de considerar la sostenibilitat com a marc de referència conceptual

Les tècniques científiques integrades del grau de ciencies ambientals: una experiència de pràctiques basades en un disseny per competències

En el marc del nou disseny dels plans d’estudis del primer curs dels graus de la Facultat de Ciències de la UdG, el curs 2009/10 es varen començar a impartir unes assignatures sota el nom de Tècniques Científiques Integrades (TCI). Les TCI’s suposen una transformació absoluta del model de pràctiques que es desenvolupaven a les antigues llicenciatures. La nova organització ha eliminat les pràctiques de laboratori i camp clàssiques realitzades dins de les assignatures de primer per substituir-les per unes activitats integradores lligades a les competències.

Competències interpersonals. Proposta formativa pels estudiants de primer grau d'educació.

La professió d’educador/a social exigeix un bon domini de les competències comunicatives, especialment la comunicació interpersonal, que constitueix la base de l’establiment de les relacions educatives. Essent una de les dimensions bàsiques del treball educatiu, el repte des de la formació està en com tractar-lo ja des del primer curs, tenint en compte que els estudiants no fan pràctiques externes fins al tercer curs. L’experiència que presentem se situa en el treball de la dimensió relacional-social durant el primer curs de Grau d’Educació social de al UdG, mitjançant l’acció tutorial. Els estudis de Grau d’Educació social tenen assignats a primer curs dues competències vinculades a la dimensió relacional: comunicar-se oralment i per escrit amb destresa i fluïdesa en la llengua de l’entorn professional, establir i mantenir relacions interpersonals, centrem la presentació d’aquesta experiència en el treball d’aquestes dues competències.

Estudi del desenvolupament de les competències a través de les diferents metodologies, percebuda pels estudiants

Els objectius d'estudi se concreten en: comparar, a nivell de fonamentació teòrica, el diferent grau d'autonomia de l'estudiant que desenvolupen en els diferents mètodes; determinar la percepció que tenen els estudiant de com els diferents mètodes incentiven el desenvolupament sistèmic de les competències personals, socials i professionals; proposar una línia de formació pel professorat universitari envers metodologies participatives que afavoreixen l'autonomia de l'estudiant en un aprenentatge competencial, a partir del contrast entre els referents conceptuals de les metodologies i les percepcions dels estudiants

Disseny d'una matriu d'avaluació de les competències adquirides en el pràcticum de les titulacions de Facultat de Dret i Economia i de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida

El treball que presentem forma part de la tasca duta a terme, a l'empara d'un projecte d'innovació docent de la Universitat de Lleida. Aquest projecte, parteix de la necessitat d'adaptar les directrius comunes reguladores de les pràctiques externes (pràcticum) a les particularitats dels estudis de Grau, i en concret dels estudis de les titulacions de l'Escola Politècnica Superior i de la Facultat de Dret i Economia Els nous estudis de grau entenen que la formació ha de basar-se en l'adquisició de competències, en la globalitat de les capacitats dels estudiants i en l'organització dels continguts de la formació des d'una lògica més productiva, menys acadèmica i més orientada a la solució de problemes. De manera que l'avaluació del pràcticum haurà d'incloure evidències que ho contemplin explícitament. És per això que, l'objectiu principal de l'estudi és l'elaboració d'una proposta d'avaluació del pràcticum basada en competències mitjançant el disseny d'una Matriu d'Avaluació

L'Autoregulació dels aprenentatges per competències en els alumnes de grau a partir de la coavaluació de blocs educatius

L'objectiu d'aquest estudi era comprovar si la introducció de la coavaluació era acceptada per l'estudiantat del grau d'educació primària i si es reconeixien els beneficis de la funció reguladora de la coavaluació en el procés d'ensenyament aprenentatge. L'anàlisi realitzat a partir dels treballs d'elaboració de blocs educatius, ens ha permès comprovar que l'estudiantat està disposat a considerar noves formes d'avaluar i que la coavalaució està més valorada i acceptada que l'avaluació del professor. Pel que fa a la l'aplicació de la coavaluació a primària, accepten que ajuda a desenvolupar la competència lingüística i la capacitat crítica, però mostren reticències a l'hora d'aplicar-la de manera generalitzada

Avaluació complexa basada en competències de l'assignatura prácticum II en els estudis de grau en infermeria de la Universitat de Girona

El Pràcticum en Infermeria representa un total del 32% dels crèdits de la titulació. Aquest espai formatiu precisa d'una atenció especial pel fet de ser on l'estudiant on s'han d'integrar l'assoliment de les seves competències. Per aconseguir avaluar l'assoliment de competències en aquest espai formatiu, és necessari treballar de forma conjunta amb tot el professorat i realitzar una proposta d'avaluació complexa, amb activitats alhora formatives i avaluadores. Aquestes activitats a partir d eles quals s'avaluarà a l'estudiant a través de la creació d'unes rúbriques, són la observació, la tutoria, els seminaris, el diari reflexiu i el portafoli

Fitxa d'avaluació de la pràctica docent. Reflexió sobre la pròpia acció i el desenvolupament de competències professionalitzadores

L’experiència mostra la millora competencial que es produeix en els estudiants de magisteri durant el seu pràcticum de tercer al utilitzar una fitxa d’autocontrol i valoració de la docència, element integrat en el portafoli del pràcticum. La fitxa és un factor incentivador de la reflexió sobre la pròpia acció i un recurs d’aprenentatge i adquisició de competències professionalitzadores (treball cooperatiu, capacitat comunicativa, dissenys avaluatius; capacitat de reflexió crítica i anàlisi de concepcions i filosofia educativa; capacitat d’innovació didàctica;...); alhora que de millora de capacitats personal (, auto coneixement; capacitat crítica; respecte a les diferències personals; ...) i, per altre costat, eina d’autoavaluació de la docència impartida i recurs per a la millora de la innovació didàctica i aprenentatge en la recerca-acció. L’experiència s’ha portat a terme durant nou cursos a la Facultat d’Educació i Psicologia de l’UdG si bé la present comunicació es centra prioritàriament en els resultats del grup del curs 2009-10 amb l’objectiu de sintetitzar i exemplificar, en un cas concret, el treball i enfoc desenvolupat en aquesta recerca. Paral·lelament, en algun cas, s’acompanyarà de valors comparatius amb els resultats globals obtinguts al llarg dels nou anys. La recerca es treballa com a estudi de casos amb l’objectiu de detectar i avaluar les opinions dels estudiants com a subjectes actius de l’experimentació. Les dades han estat tractades sota un enfoc d’anàlisi qualitativa, les quals es recolliren a partir d’un qüestionari (CVUFAD: Criteris i Valoracions de l’Ús de la Fitxa d’Autoavaluació Docent) on de manera lliure i oberta cada estudiant ha valorat els aspectes que al seu entendre ha comportat la utilització de dita fitxa. A partir del buidat de les respostes d’aquest qüestionari, s’elaborà un nou qüestionari (ICVUFAD: Incidència dels Criteris i Valoracions de l’Ús de la Fitxa d’Autoavaluació Docent) que permetés analitzar quantitativament el grau d’incidència i interiorització personal de cada un dels diferents criteris establerts pel CVUFAD. El buidat dels resultats, demostra que l’experiència resulta plenament satisfactòria i que els objectius establerts com a base del projecte han estat plenament assolits, de manera que es pot concloure que l’ús de la fitxa d’autoavaluació docent resulta ser un excel·lent recurs per ajudar a desenvolupar competències professionalitzadores i de millora personal

L'Adquisició de competències professionals en psicomotricitat en una comunitat de pràctiques i la seva articulació com experiència d'aprenentatge-servei (APS)

El Practicum de Psicomotricitat, dins el Postgrau i el Master en Psicomotricitat (URV)pretén el desenvolupament de competències en contextos professionals. Partim d'una concepció de l'aprenentatge com a procés de construcció conjunta que opera en una comunitat de pràctiques, en la qual el coneixement es configura com una construcció social i intersubejctiva. El 'professor tutor' actua com a mediador i acompanyant d'aquest procés, que va des de la pràctica guiada fins a la pràctica autònoma. S'articula com una experiència d'aprenentatge-servei (APS), que permet combinar processos d'aprenentatge dels estudiants i de servei a la comunitat, a través de l'atenció a nens amb dificultats. D'aquesta manera, el practicum es converteix en un projecte educatiu amb utilitat social i intencionalitat soliària

Les Competències bàsiques: com afecten a la metodologia d'ensenyament i aprenentatge? Cas pràctic: l'avaluació de l'expressió oral catalana

Un dels grans canvis que es planteja ara, és passar d’un ensenyament centrat en els coneixements acadèmics a un ensenyament centrat en les competències bàsiques, on l’alumne és el centre de l’educació i el professor el guia en el seu procés d’aprenentatge, és a dir, per ajudar-lo en l’adquisició de competències. Aquestes, posen l’accent en els aprenentatges, en el què l’alumne és capaç de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competències bàsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de l’ensenyament tradicional. Això implica una modificació a nivell curricular i a nivell pràctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements teòrics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducció sinó com instruments per l’acció, és a dir, per a la comprensió i intervenció en situacions reals, i per un altra banda, per l’ampliació amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb l’àmbit personal, interpersonal i social

El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències

This doctoral thesis is the result of the experience, continuous practice and day to day work as head of infant and youth choirs that the candidate has developed for over more than thirty years. The motivation, the concerns and the questions formulated with regards to choral singing, have underpinned this research. The thesis has focused on the learning of values, habits and competences in order to demonstrate that singing in an infant or youth choir is educational and goes far beyond the mere act of singing in a choir. We can therefore state that education is continuous, it never comes to an end and, furthermore, it unfolds in divergent ways. In summary to show that singing in an infant or youth choir is educational in the widest possible sense.

Competències mediàtiques a l’IES Dr. Balmis d’Alacant

La introducció de les TIC en l’ensenyament (les TAC) planteja molts interrogants entre els membres de la comunitat educativa, especialment entre el professorat. L’atracció del mitjà per als aprenents, la manca de reflexió en l’ús, tant per part del professorat com de l’alumnat, la necessitat d’una formació específica, l’adequació de les infraestructures al concepte i a les possibilitats que ofereix el web 2.0 i la incorporació de les aplicacions TAC en les programacions d’aula són alguns aspectes que mereixen una atenció específica i una anàlisi detinguda. La base de gran part de les respostes rau en una planificació eficaç de la formació del professorat que satisfaça les expectatives de tothom. Els projectes de centre, la utilització de plataformes educatives com Moodle i l’autoformació són sendes que ens acosten envers les solucions. En aquest treball, hi centrem l’atenció en les valoracions, les pràctiques habituals, les actituds i els coneixements relacionats amb la competència mediàtica o digital del professorat de l’IES Dr. Balmis d’Alacant. Ens basem en una enquesta realitzada en línia que aplega aquests continguts en una combinació d’ítems de resposta tancada i d’altres de resposta oberta.

L' Ensenyament per tasques: programació d'una assignatura de traducció de l'alemany a l'espanyol

In this work we present a proposal for a course in translation from German into Spanish following the task based approach as known in second language acquisition. The aim is to improve the translation competence of translation students. We depart from the hypothesis that some students select inapropiate translation strategies when faced with certain translation problems leading them to translation errors. In order to avoid these translation errors originated by wrong application of such strategies we propose a didactic method which helps to prevent them by a) raising awareness of the different subcompetences required while translating, b) improving the ability to identify translation problems and relate them to the different subcompetences and c) enhancing the use of the most adequate strategy according to the characteristics of each problem. With regard to translation and how translation competence is acquired our work follows the communicative approach to translation theory as defended among others by Hatim & Mason (1990), Lörscher (1992) and Kiraly (1995), where translation is seen as a communicative activity which can be analized from a psycholinguistic perspective. In this sense we give operative definitions for what we understand by “translation problem”, “translation strategy”, “translation error”, “translation competence” and “translation”. Our approach to didactics adapts recent developments in Second Language Teaching within the communicative paradigm as is the task based approach by Nunan (1989) acquisition to translation. Fitting the recquirements of this pedagogic approach we present a planning for a translation course which is compatible with present translation studies.