La Selva, comarca de l'aigua

Parlar d’hidrografia a la comarca de la Selva és parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bàsics que estructuren la pràctica totalitat de la xarxa hídrica de la demarcació. Ambdós, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a l’hora de definir les relacions que s’estableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es farà una aproximació als aprofitaments i recursos que se n’obtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema s’abordarà des de la perspectiva de la gran obra hidràulica ubicada dins els límits de la comarca, però tenint en compte que el seu abast transcendeix l’escala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, són més de passada que d’estada. En canvi, quant a la Tordera, s’incidirà més com a conca, els recursos i explotació de la qual reverteixen de manera molt més directa dins la comarca i àrees veïnes com el Vallès Oriental i l’Alt Maresme. En darrer terme es farà esment d’algunes de les problemàtiques i contradiccions que comporta la gestió d’un recurs tan valuós com l’aigua

La realitat dels menors infractors al territori. Un enfocament pràctic

Tal com posa de manifest Garrido Genovés, comporta una barreja de conceptes psicològics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria d’edat, realitza una infracció titllada de criminal. Per tant la franja d’edat varia segons els països; no tots coincideixen en la majoria d’edat penal i no sempre és coincident amb el que, des d’un punt de vista criminològic s’ha d’entendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor és tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurídic respectiu, pot ésser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A l’Estat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria d’edat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqüència juvenil com aquell conjunt d’infraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.

Riscos en incendis de vehicles de nova generació

Les actuacions de bombers en operatius d'extinció d'incendis, habitualment es fan per inèrcies històriques. Ara, si diem: “Per a l'extinció d'un incendi de un vehicle heu d'estacionar l’autobomba a una certa distància, pendent amunt i a contravent, refrigerar a distància el vehicle amb con d'atac, i evitar els extrems del vehicle”, segurament més d'un pensarà o expressarà en veu alta “Això deu ser una broma, oi? Si hem estat apagant cotxes cada dia a la nostra manera… quin és el problema?". Bé, doncs n’hi ha uns quants, de problemes. Podem considerar un incendi en un vehicle com una bomba de temps amb un ble que s'encén abans de l'arribada de la dotació de bombers. Les actuacions inicials en aquests incendis han de centrar-se en la desactivació d'aquesta metxa. Els incendis en vehicles presenten una múltiple varietat perills reals. Els canvis en el disseny i la construcció d'automòbils exigeixen un canvi en la manera com els serveis de bombers s’enfronten als incendis de vehicles. Els nous materials i components incorporats a la indústria automobilística s'han traduït en un millor rendiment, una major economia de combustible, una millor resistència al xoc i en una reducció de les emissions de gasos. Malauradament, alguns d'aquests mateixos materials i components fan que l’extinció d’un automòbil modern sigui més difícil i perillosa que en vehicles més vells. En l’actualitat, un incendi d’un vehicle comporta més fums, més toxicitat, més temperatura, elements sotmesos a pressió, risc de projecció d’elements i la possibilitat d’energies alternatives... en definitiva, molts més riscos. Per donar una resposta adequada a aquest augment del risc, organitzativament cal augmentar les mesures preventives de seguretat, i operativament cal una estratègia d’extinció més cautelosa, tàctiques menys agressives i un major nivell de protecció personal.

Eines de suport per a l’educador social en el Programa d’educació emocional

L’any 2009 es va presentar la primera part del Programa d’educació emocional, aquell que abordava les competències personals (autoconeixement, autoestima, identificació d’emocions...). Amb la creació de la segona part (al 2010) ens vam adonar que a molts de nosaltres ens mancava una base formativa per poder dur a terme les diferents sessions amb garantia d’èxit. Aquells companys que van aplicar el programa ens van donar la pista que ens faltava: crear un document on recollir aquelles idees, suggeriments, eines... que ens poden ajudar en determinades situacions tant dins de l’aula com a nivell individual. No es tracta d'un programa fàcil, sobretot per la implicació personal que de vegades comporta. Així doncs, aquí us presentem un document que pretén orientar, guiar al col·lectiu d’educació social que tingui intenció d’implementar el Programa d’educació emocional per tal d’oferir uns senzills (i aplicables) consells que donin seguretat al formador i garanties d’èxit a les persones internes a les quals va adreçat el programa. El document està format per diferents apartats, començant per un resum del codi deontològic que tot educador/a hauria de conèixer i que empara el Programa d’educació emocional. A continuació s'aborden diferents aspectes com la relació d'acompanyament, la dimensió emotiva, l'empatia, l’assertivitat, el fenomen de la transferència i aspectes a tenir en compte a l'hora d'obrir i tancar una sessió.

Motion capture amb Microsoft Kinect

El proyecto trata de convertirse en una herramienta para animadores 3D, tanto para los que hacen películas como para los que modelan videojuegos, que necesiten de un software para simplificar el trabajo que conlleva animar un modelo 3D. Todo sin necesidad de usar trajes especializados. El proyecto, usando Kinect, convertirá los movimientos captados por la cámara y los agregará al modelo, creando una animación basándose en los movimientos reales de una persona.

Gestors culturals en l’àmbit penitenciari

Programa que pretén canviar l’estereotip de l’educador com a simple animador i oferir una altra visió sobre la manera de treballar i entendre el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la pràctica educativa. Es basa en les experiències que des de fa tres anys duen a terme als centres Brians 1, Brians 2 i Figueres els educadors de cap de setmana i que ens parlen de cogestió del temps de lleure. A aquests centres, cal afegir-hi Quatre Camins, que també ha iniciat un projected’aquestes característiques. Els professionals i els interns que hi han participat han demostrat que treballar en el lleure va molt més enllà d’entretenir. Els resultats de la seva experiència ens mostren el lleure com una eina educativa que els educadors hem d’aprofitar i que permet dur a terme amb èxit programacions culturals i dinamitzar projectes col·lectius des del diàleg, la qual cosa és imprescindible per arribar a l’entesa, i afavoreix la participació, l’assumpció de responsabilitat i el compromís personal. Aquest grup d´interns que formarem com a gestors culturals seran els que gestionin, conjuntament amb els educadors i els altres professionals del centre, les activitats socioculturals que han d’arribar a la població interna. L’educador haurà de formar grups d’interns que, treballant en equip, siguin capaços de dinamitzar la vida social i cultural dels centres. Amb aquest projecte es pretén que el grup de gestors culturals participi en la decisió de com gestionar i organitzar el seu temps de lleure i a què volen dedicar-lo. Entès així, el lleure ofereix un marc d’aprenentatge important ja que aporta espais de relació amb els altres i amb l’entorn. Un entorn que per als participants és la presó, però que més endavant serà el barri, el poble o la ciutat. Després de tot, els gestors culturals estan posant en pràctica competències tan bàsiques com analitzar, detectar, planificar, organitzar... amb tot el que això comporta de negociació, d’acceptació, de renúncia, de respecte, de saber argumentar, de comunicació i de treball en equip. Té també una important dimensió de reflexió i de formació crítica. Entenem el lleure com un espai inclusiu perquè és el millor lloc per trencar tòpics, prejudicis i estereotips.

L'Ensenyament del llenguatge a infants autistes

En aquest treball, s’expliquen les característiques de l’autisme i les anomalies lingüístiques que comporta, les quals condicionen els mètodes d’aprenentatge del llenguatge. També s’esmenten els principals mètodes generals d’ensenyament i es comparen amb la realitat a través d’entrevistes a professionals que ensenyen el llenguatge a infants autistes.

Colònies Febrer 2010

Actualment l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Qualsevol modificació que es produeix sobre algun aspecte educatiu sempre comporta tot tipus d’opinions perquè tota la població, d’una manera o d’una altra, hi està implicada.La proximitat del tema i la implicació de tots els ciutadans, doncs, són alguns dels motius que ens ha portat a escollir el tema del nostre treball en l’assignatura d’Economia Aplicada II.L’11 de febrer de l’any 2009 el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va fer pública una proposta de modificació del calendari escolar a Catalunya. Aquesta reforma implica, a grans trets, una redistribució de les vacances al llarg del curs.La distribució actual de les vacances durant el curs (excloent l’estiu) no sembla la més adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. Per altra banda, les 11 setmanes de vacances d’estiu actuals mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar.És per això que la proposta de modificació preveu una reducció del període devacances d’estiu que es veu compensat amb increments equivalents en altres èpoques de l’any. És important destacar que aquest fet comportaria una homogeneïtzació dels períodes de vacances amb la majoria de països de la resta d’Europa.Les dates de Setmana Santa varien cada any, la qual cosa provoca que durant alguns cursos el segon trimestre sigui excessivament llarg. Així doncs, la solució que inclou la proposta és establir una setmana de vacances al mes de febrer o principis de març.Avui en dia, però, el fet d’implantar una setmana de vacances al febrer és sinònim de problemes en termes de la conciliació laboral i familiar.És per tot això que hem decidit elaborar un treball basat en la creació, organització i desenvolupament d’unes colònies dirigides als infants durant la setmana de vacances que el departament d’educació preveu implantar durant el mes de febrer o març.1La nostra intenció en aquest treball, doncs, és estudiar la rendibilitat d’aquest projecte, és a dir, realitzar un estudi cost-benefici a partir d’una anàlisi de mercat.Per això, hem cregut interessant comparar dues alternatives: l’estada a les colònies i la contractació dels serveis d’un/a “cangur” a la ciutat de Barcelona.A continuació podem llegir les observacions que ha elaborat el Departament d’Educació.“Introducció de setmanes de descans al llarg del curs.Si bé es poden considerar diferents combinacions (finals d’octubre, finals de febrer, una setmana afegida a Setmana Santa…) aquesta opció implicaria, en general:- Canviar l’organització social de les vacances. Es considera imprescindible un pacte amb el món laboral per a la conciliació dels horaris familiars i laborals.- Preveure els costos d’oferir activitats generalitzades d’escoles obertes durant les setmanes de descans intercalades al llarg del curs.- Explorar la resposta de les entitats de lleure, per tal de veure si podrien oferir activitats en les setmanes esmentades.- Acordar amb les universitats calendaris semblants per a facilitar la contractació de monitors de lleure educatiu.Es considera fonamental no incrementar el nombre de dies lectius previstos al Pacte Nacional per l’Educació (entre 175 i 178).”2Així doncs, l’organització de les colònies és una de les alternatives reals proposades des del Departament d’Educació. Amb aquest treball podrem extreure conclusions sobre el cost que podrien suposar a nivell particular i també a nivell macroeconòmic, és a dir, tenint en compte tots els escolars de Catalunya afectats per la reforma del calendari de vacances.1 Veure calendari proposat pel Departament d’Educació a l’annex 1.2 Informació extreta de www.gencat.cat/educacio

Impacte de la SIDA sobre el creixement econòmic de l'Àfrica

Aquest treball tracta, des d’una perspectiva general, sobre quin impacte té el virus del VIH sobre el creixement econòmic dels països africans. Per a veure com evoluciona una economia, s’ha pres com a mesura el PIB per càpita, ja que es tracta d’una mesura que no té en compte el tamany dels estats, sinó que permet veure de manera més directa com pateix la malaltia la població.Partint d’una hipòtesi en forma de pregunta, i després d’una introducció a la malaltia i la seva situació en l’actualitat, se separa l’anàlisi dels efectes microeconòmics de la dels macroeconòmics, per acabar enllaçant-les i il·lustrant-les amb una senzilla explicació seguint el model de creixement de Solow. La conclusió a la qual s’arriba és que, a llarg termini, la SIDA comporta unes conseqüències clarament negatives sobre l’economia de l’Àfrica i que, a més a més, requereixen d’una resposta urgent a nivell global per evitar-les.

La Gestió de residus municipals

Aquest treball consisteix en un anàlisi econòmic de les polítiques públiques de lagestió dels residus municipals a nivell d’ajuntaments de zones semiurbanes. Pretenem,mitjançant l’anàlisi de tres casos concrets, arribar a unes conclusions sobre l’eficàciadels sistemes d’aquests tres pobles.Els pobles triats son representatius dels tres models de recollida selectiva més estesos existents a Catalunya.Primer, pretenem ubicar al lector en el tema per tal que es familiaritzi amb la terminologia i els diferents aspectes legals que aquest tema comporta. Per aquest motiu,el treball comença amb una breu explicació dels conceptes bàsics de la recollidaselectiva avui en dia. La segueix la secció dedicada a la legislació, on es recull unarelació de les normatives vigents que regulen l’actuació pública referent als residus, posant especial atenció a les normatives dedicades als residus municipals.Per acabar, com a part més important del treball, hem elaborat un anàlisi comptable en base als costos i ingressos de cada poble. Hem procurat construir uns indicadors que ens permetessin estandaritzar les dades obtingudes de manera que fossin comparables i n’hem extret unes conclusions.

Perruqueria Maldonado's : d'homes a unisex

La perruqueria Maldonado’s és un negoci establert al barri del Fondo de Santa Coloma e Gramenet que ofereix el seu servei als homes des de fa gairebé 50 anys.Amb el següent treball, basat en la realització d’un pla d’empresa, s’analitza un projecte d’ampliació que consisteix en la conversió a perruqueria unisex.Són diversos els aspectes que es tractaran durant el transcurs, per acabar concloent que es tracta d’un projecte viable.

El Ciutadà ecològic

El nostre treball consisteix en un estudi sobre la rendibilitat econòmicad’apostar per certes mesures importants de caire ecològic. Es tracta, per tant, d’untreball d’actualitat però que evita la retòrica ‘ecologista’ que intenta convèncer per laconsciència de cadascú. En efecte, el nostre estudi té per objectiu fer veure als que elllegeixin que una altra manera de fer és, més que possible, rentable. Així doncs,al·ludim a la butxaca de la gent, mètode que s’ha demostrat força reeixit i que resultamolt convincent.Què trobarà el lector en el nostre treball? Trobarà, possiblement, l’empenta finalnecessària per decidir-se a invertir fort al principi. És quelcom difícil, acostumem a tenirreticències sobretot per l’elevada quantitat de diners que comporta aquesta inversió.Però finalment, aquells 200 euros que pagàrem de més pel rentaplats o per larentadora, no només acaben sent el nostre granet de sorra a fer un món sostenible,sinó que resulten rendibles en un futur pròxim.Els càlculs del treball es troben distribuïts en tres parts diferents. Analitzem lesmillores en el consum elèctric, en el consum d’aigua i en el tractament de residus queprovenen de l’activitat humana. Aquest estudi consisteix en una comparacióexhaustiva entre electrodomèstics ecològics i no ecològics en cada un dels tresàmbits.Aquesta comparació es podrà dur a terme una vegada trobada la funció de costper a cada tipus d’electrodomèstic (ecològic i no ecològic). D’aquesta manera trobaremel punt a partir del qual es comença a amortitzar (o no) la inversió ecològica. Això enspermetrà trobar l’estalvi total al llarg de la vida útil de l’electrodomèstic.Una vegada obtinguts els resultats de cada mesura ecològica elaborarem unafunció d’estalvi global per analitzar la rendibilitat a llarg termini d’un comportamentecològic a la llar representativa o estàndard del ciutadà barceloní.

REGULAMENTO SANITÁRIO INTERNACIONAL

1. Pela Resolução WHA58.3, a 58ª Assembleia Mundial da Saúde aprovou o Regulamento Sanitário Internacional (2005) a 23 de Maio de 2005. Nos termos do disposto no artigo 59º, o RSI (2005) deveria entrar em vigor a 15 de Junho de 2007. Convém salientar que os Estados- Membros da Região Africana participaram em pleno nas diferentes negociações sobre o Regulamento Sanitário Internacional (RSI) favorecendo, deste modo, para a obtenção de consenso sobre os problemas de saúde pública e sobre os acontecimentos de dimensão internacional. 2. No entanto, com o surgimento do vírus tipo A (H5N1) da gripe das aves, de elevada patogenicidade, em diversos países da Ásia, Europa, África e Médio Oriente e, tendo em conta o risco do aparecimento de um vírus pandémico, a 59ª Assembleia Mundial da Saúde aprovou, a 26 de Maio de 2006, a Resolução WHA59.2, que apoiava a aplicação do RSI (2005). Esta resolução exorta os Estados-Membros a aplicar de imediato, e de forma voluntária, as disposições do RSI (2005) consideradas pertinentes face ao risco apresentado pela gripe das aves e a possível pandemia de gripe. 3. Para os Estados-Membros da Região Africana, a aplicação imediata e voluntária do RSI (2005) comporta um certo número de implicações, entre as quais: - a utilização sistemática de um instrumento de decisão que permita avaliar e notificar a OMS relativamente às ocorrências que constituam uma emergência de saúde pública de dimensão internacional; - a aquisição, o reforço e a manutenção da capacidade para detectar, avaliar, notificar e declarar ocorrências através da aplicação do RSI (2005). 4. Na Região Africana, a implementação do RSI (2005) far-se-á no quadro da Estratégia de Vigilância e Resposta Integrada às Doenças (IDSR), aprovada pelo Comité Regional Africano em 1998, pela Resolução AFR/RC48/R2. 5. Solicita-se ao Comité Regional que analise e aprove a agenda para acção contida neste documento.

Processos de relativização e marcadores relativos em crioulo de Cabo Verde

Segundo Comrie (1981:148), «a given language may have more than one type of relative clause construction in its over-all battery of relative clause formation possibilities. (…) The distribution of types within a language, however, is not completely arbitrary (…)». Dado que o Crioulo de Cabo Verde (CCV), variante de Santiago, se comporta desta maneira relativamente àquela área da gramática, a análise das orações relativas nesta língua de base lexical portuguesa assume uma importância acrescida quer descritivamente, quer tipologicamente. Deste modo, o artigo que se apresenta foca os seguintes tópicos da sintaxe de relativização do CCV: (i) Tipos de orações relativas em Crioulo de Cabo Verde (cf. secção 2.); (ii) Estratégias de relativização em CCV (cf. secção 2.); (iii) Natureza dos marcadores relativos em CCV (cf. secção 3.). As orações relativas diferem entre si relativamente a vários aspectos, sendo o resultado da interacção de factores sintácticos e semânticos. Cada tipo de oração relativa pode envolver uma ou mais estratégias de relativização, obedecendo a determinadas condições sintácticas, como se expõe no Quadro

Variation of the Chlorophyll a Related to Sea Surface Temperature, Wind and Geostrophic Currents in the Cape Verde Region Using Satellite Data

We present a comparative analysis of satellite derived climatologies in the Cape Verde region (CV). In order to establish chlorophyll a variability, in relation to other oceanographic phenomena, a set of, relatively long (from five to eight years), time series of chlorophyll a, sea surface temperature, wind and geostrophic currents, were ensembled for the Eastern Central Atlantic (ECA). We studied seasonal and inter-annual variability of phytoplankton concentration, in relation to the rest of the variables, with a special focus in CV. We compared the situation within the archipelago with those of the surrounding marine environments, such as the North West African Upwelling (NWAU), North Atlantic Subtropical Gyre (NASTG), North Equatorial Counter Current (NECC) and Guinea Dome (GD). At the seasonal scale, CV region behaves partly as the surrounding areas, nevertheless, some autochthonous features were also found. The maximum peak of the pigment having a positive correlation with temperature is found at the end of the year for all the points in the archipelago; a less remarkable rise with negative correlation is also detected in February for points CV2 and CV4. This is behavior that none of the surrounding environments have shown. This enrichment was found to be preceded by a drastic drop in wind intensity (SW Monsoon) during summer months. The inter-annual analysis shows a tendency for decreasing of the chlorophyll a concentration.