Difference and equality: A critical theorist analysis of post-modern philosophy

The following paper is a critical theorist analysis of post-structuralist philosophy. It examines the omission of an economic critique in post-structuralism and describes this omission as the result of a particular flaw in Nietzsche's epistemological work, an error which has persisted all the way down through deconstruction, post-colonialism, and cultural studies. The paper seeks to reintroduce an economic critique of capitalism back into the social critique of post-structuralism, with the promise that the combination of the two will prove stronger than either critical theory or post-structuralism alone. To achieve this it reinterprets Marx' concept of metabolism as a critical economic category that mirrors post-structuralism's concept of differance.

La dimensión transnacional del movimiento feminista marroquí: génesis, desarrollo e impacto social (1980-2008)

Esta monografía busca explicar cómo han incidido el contexto internacional y las relaciones transnacionales en el movimiento feminista de Marruecos. De este modo, este estudio defiende que las Conferencias Mundiales sobre la Mujer de la ONU crearon una estructura de oportunidad política que favoreció el surgimiento y el desarrollo de este movimiento. Asimismo, dicho contexto construyó un espacio para que las activistas feministas marroquíes crearan y se insertaran en Redes de Defensa Transnacional, las cuales contribuyeron a cambiar la condición de la mujer en Marruecos, a través de reformas a los Códigos de Familia y Nacionalidad y el levantamiento de las reservas a la CEDAW. Para esto se hará un estudio interdisciplinario haciendo uso de la teoría de los movimientos sociales y del activismo transnacional. Igualmente, se utilizará una metodología cualitativa, principalmente a través de las herramientas del análisis de contenido y el trabajo de campo de la autora.

Philosophy with teenagers : nurturing a moral imagination for the 21st century.

Facilita la exploración de los jóvenes de las principales cuestiones éticas de nuestro tiempo, tales como, la justicia, la comprensión intercultural y la educación para el desarrollo sostenible. Ofrece a los educadores la oportunidad de reflexionar sobre cómo el pensamiento filosófico en los adolescentes puede apoyar su desarrollo en individuos seguros de sí mismos y ciudadanos responsables, y se analiza la conveniencia de este proceso filosófico en las necesidades educativas del siglo veintiuno.

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

Uma função social filosófica : a primeira história de uma «política de entendimento»

This paper aims to highlight the main aspects of the philosophical project of Alain Renaut's (Paris-IV) Histoire de philosophie politique (Calmann-Lèvy, Paris, 1999), recently translated to Portuguese. It contends that this is not a mainstream work so much as a mis-en-oeuvre of a long-developing and still progressing personal work on Political Philosophy. Many times developed in team works, such as the previous books with Luc Ferry and lately with Silvye Mesure, this Histoire stands today as a milestone in Renaut's philosophical proposal: a political refashioning of Kant's theory of knowledge.

Data interpretation in social housing management

The use of business management techniques in the public sector is not a new topic. However the increased use of the phrase "housing business management" as against that of "housing administration" reflects a change in the underlying philosophy of service delivery. The paper examines how data collection and use can be related to the operational requirements of the social landlords and highlights the problems of systems dynamics generating functionally obsolete data.

Social equality in the number of choice options is represented in the ventromedial prefrontal cortex

A distinct aspect of the sense of fairness in humans is that we care not only about equality in material rewards but also about equality in non-material values. One such value is the opportunity to choose freely among many options, often regarded as a fundamental right to economic freedom. In modern developed societies, equal opportunities in work, living, and lifestyle are enforced by anti-discrimination laws. Despite the widespread endorsement of equal opportunity, no studies have explored how people assign value to it. We used functional magnetic resonance imaging to identify the neural substrates for subjective valuation of equality in choice opportunity. Participants performed a two-person choice task in which the number of choices available was varied across trials independently of choice outcomes. By using this procedure, we manipulated the degree of equality in choice opportunity between players and dissociated it from the value of reward outcomes and their equality. We found that activation in the ventromedial prefrontal cortex tracked the degree to which the number of options between the two players was equal. In contrast, activation in the ventral striatum tracked the number of options available to participants themselves but not the equality between players. Our results demonstrate that the vmPFC, a key brain region previously implicated in the processing of social values, is also involved in valuation of equality in choice opportunity between individuals. These findings may provide valuable insight into the human ability to value equal opportunity, a characteristic long emphasized in politics, economics, and philosophy.

Looking back, moving forward: drama, disability and social justice

The aim of this chapter is to briefly outline how disability has been represented in theatre, what access disabled people have had to drama and theatre in the past, and what might be achieved in the pursuit of social justice with young people in relation to awareness of and provision for disability. It will focus in particular on how disability has been addressed in drama education and what assumptions have been made regarding drama and disability in education. In considering such issues one might perceive manifestations of what Freebody and Finneran (2013) recognise as an overlapping and ‘somewhat artificially created dichotomy between drama for social justice and drama about social justice.’ This chapter will examine some examples of how drama has been used to give students in mainstream schools insights into disability, and the philosophy that underpins the drama curriculum of one special school where the focus is on drama as social justice: the argument being that in some cases simply doing drama is, in effect, a manifestation of social justice. Finally, some of the progress made in recent years regarding access and engagement will be addressed through specific reference to the authors’ on-going work into ‘performing social research’ (Shah, 2013) and how theatres are increasingly attempting to give more access to disabled young people and their families by offering ‘relaxed performances.’

Social connection and practice-dependence: some recent developments in the global justice literature

This review essay discusses two recent attempts to reform the framework in which issues of international and global justice are discussed: Iris Marion Young’s ‘social connection’ model and the practice-dependent approach, here exemplified by Ayelet Banai, Miriam Ronzoni and Christian Schemmel’s edited collection. I argue that while Young’s model may fit some issues of international or global justice, it misconceives the problems that many of them pose. Indeed, its difficulties point precisely in the direction of practice dependence as it is presented by Banai et al. I go on to discuss what seem to be the strengths of that method, and particularly Banai et al.’s defence of it against the common claim that it is biased towards the status quo. I also discuss Andrea Sangiovanni and Kate MacDonald’s contributions to the collection.

Why Implementing History and Philosophy in School Science Education is a Challenge: An Analysis of Obstacles

Teaching and learning with history and philosophy of science (HPS) has been, and continues to be, supported by science educators. While science education standards documents in many countries also stress the importance of teaching and learning with HPS, the approach still suffers from ineffective implementation in school science teaching. In order to better understand this problem, an analysis of the obstacles of implementing HPS into classrooms was undertaken. The obstacles taken into account were structured in four groups: 1. culture of teaching physics, 2. teachers` skills, epistemological and didactical attitudes and beliefs, 3. institutional framework of science teaching, and 4. textbooks as fundamental didactical support. Implications for more effective implementation of HPS are presented, taking the social nature of educational systems into account.

Therapeutic Discourse and the American Public Philosophy: On American Liberalism's Troubled Relationship with Psychology

I explore the main currents of postwar American liberalism. One, sociological, emerged in response to the danger of mass movements. Articulated primarily by political sociologists and psychologists and ascendant from the mid-fifties till the mid-seventies, it heralded the "end of ideology." It emphasized stability, elitism, positive science and pluralism; it recast normatively sound politics as logrolling and hard bargaining. I argue that these normative features, attractive when considered in isolation, taken together led to a vicious ad hominem style in accounting for views outside the postwar consensus. It used pseudo-scientific literature in labeling populists, Progressives, Taft conservatives, Goldwaterites, the New Left and others "pathological," viz. mentally ill. Hence, "therapeutic discourse." I argue that philosophical liberalism, which reasserts the role of political theory in working out norms and adjudicating disagreement, is a more profitable way of thinking about and defending from critics liberalism. I take the philosopher John Rawls as the tradition's modern representative. This inquiry is important because the themes of sociological liberalism are making a comeback in American public discourse, and with them perhaps the baggage of therapeutic discourse. I present a cautionary tale.