Análisis de la influencia de la construcción del parque tercer milenio y del intercambiador de la Av. de los Comuneros con Av. Carrera Décima en el proceso de deterioro urbano del barrio San Bernardo (1998 – 2014)

Este trabajo analiza la relación que tuvo la construcción de dos proyectos urbanos (parque Tercer Milenio e intercambiador vial Av. de Los Comuneros con Av. Carrera Décima) en el proceso de deterioro del barrio San Bernardo en Bogotá durante el periodo de 1998 a 2014. Enfatiza en las dimensiones físicas y económicas del deterioro a través del análisis de las condiciones de diseño urbano resultantes de la implantación de los proyectos, así como en el comportamiento de los precios de suelo que permiten identificar procesos de obsolescencia económica dentro del barrio.

Genotypic comparison of Pantoea agglomerans plant and clinical strains

Pantoea agglomerans strains are among the most promising biocontrol agents for a variety of bacterial and fungal plant diseases, particularly fire blight of apple and pear. However, commercial registration of P. agglomerans biocontrol products is hampered because this species is currently listed as a biosafety level 2 (BL2) organism due to clinical reports as an opportunistic human pathogen. This study compares plant-origin and clinical strains in a search for discriminating genotypic/phenotypic markers using multi-locus phylogenetic analysis and fluorescent amplified fragment length polymorphisms (fAFLP) fingerprinting. Results: Majority of the clinical isolates from culture collections were found to be improperly designated as P. agglomerans after sequence analysis. The frequent taxonomic rearrangements underwent by the Enterobacter agglomerans/Erwinia herbicola complex may be a major problem in assessing clinical associations within P. agglomerans. In the P. agglomerans sensu stricto (in the stricter sense) group, there was no discrete clustering of clinical/biocontrol strains and no marker was identified that was uniquely associated to clinical strains. A putative biocontrol-specific fAFLP marker was identified only in biocontrol strains. The partial ORF located in this band corresponded to an ABC transporter that was found in all P. agglomerans strains. Conclusion: Taxonomic mischaracterization was identified as a major problem with P. agglomerans, and current techniques removed a majority of clinical strains from this species. Although clear discrimination between P. agglomerans plant and clinical strains was not obtained with phylogenetic analysis, a single marker characteristic of biocontrol strains was identified which may be of use in strain biosafety determinations. In addition, the lack of Koch's postulate fulfilment, rare retention of clinical strains for subsequent confirmation, and the polymicrobial nature of P. agglomerans clinical reports should be considered in biosafety assessment of beneficial strains in this species

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Síntesi de base sòlida de pèptids biarílics contenint 5-arilhistidines

Els aminoàcids biarílics es troben en una àmplia varietat de pèptids naturals amb important activitat biològica. Concretament, les arilhistidines formen part de les aciculitines, pèptids amb activitat citotòxica i antifúngica, La reacció de Suzuki-Miyaura és el mètode més versàtil per obtenir biarils assimètrics, encara que, fins el moment, no s'havia aplicat per a l'arilació de l'imidazole de la histidina. L'objectiu general d'aquesta tesi fou demostrar que es podia arilar l'imidazole de la histidina en fase sòlida mitjançant una reacció de Suzuki-Miyaura. En primer lloc, es sintetitzaren 4(5)-metil-5(4)-fenilimidazole i 4(5)-metil-5(4)-(2-metoxifenil)imidazole a través de l'acoblament creuat entre un N-benzilbromoimidazole i el corresponent àcid arilborònic. Posteriorment, s'arilaren 5-bromohistidines utilitzant diversos àcids arilborònics mitjançant una reacció de Suzuki-Miyaura assistida per irradiació micrones, tant en dissolució com en fase sòlida. I finalment, mitjançant aquesta metodología, es sintetitzaren pèptids antimicrobians contenint 5-arilhistidines actius contra bacteris gram-negatius responsables d'importants malalties en plantes com el foc bacterià.

Confocal imaging of pseudomonas syringae pv. phaseolicola colony development in bean reveals reduced multiplication of strains containing the genomic island PPHGI-1.

Pseudomonas syringae pv. phaseolicola is the seed borne causative agent of halo blight in the common bean Phaseolus vulgaris. Pseudomonas syringae pv. phaseolicola race 4 strain 1302A contains the avirulence gene hopAR1 (located on a 106-kb genomic island, PPHGI-1, and earlier named avrPphB), which matches resistance gene R3 in P. vulgaris cultivar Tendergreen (TG) and causes a rapid hypersensitive reaction (HR). Here, we have fluorescently labeled selected Pseudomonas syringae pv. phaseolicola 1302A and 1448A strains (with and without PPHGI-1) to enable confocal imaging of in-planta colony formation within the apoplast of resistant (TG) and susceptible (Canadian Wonder [CW]) P. vulgaris leaves. Temporal quantification of fluorescent Pseudomonas syringae pv. phaseolicola colony development correlated with in-planta bacterial multiplication (measured as CFU/ml) and is, therefore, an effective means of monitoring Pseudomonas syringae pv. phaseolicola endophytic colonization and survival in P. vulgaris. We present advances in the application of confocal microscopy for in-planta visualization of Pseudomonas syringae pv. phaseolicola colony development in the leaf mesophyll to show how the HR defense response greatly affects colony morphology and bacterial survival. Unexpectedly, the presence of PPHGI-1 was found to cause a reduction of colony development in susceptible P. vulgaris CW leaf tissue. We discuss the evolutionary consequences that the acquisition and retention of PPHGI-1 brings to Pseudomonas syringae pv. phaseolicola in planta.

Pseudomonas syringae pv. phaseolicola: from ‘has bean’ to supermodel

Pseudomonas syringae pv. phaseolicola causes halo blight of the common bean, Phaseolus vulgaris, worldwide and remains difficult to control. Races of the pathogen cause either disease symptoms or a resistant hypersensitive response on a series of differentially reacting bean cultivars. The molecular genetics of the interaction between P. syringae pv. phaseolicola and bean, and the evolution of bacterial virulence, have been investigated in depth and this research has led to important discoveries in the field of plant-microbe interactions. In this review, we discuss several of the areas of study that chart the rise of P. syringae pv. phaseolicola from a common pathogen of bean plants to a molecular plant-pathogen supermodel bacterium. Taxonomy: Bacteria; Proteobacteria, gamma subdivision; order Pseudomonadales; family Pseudomonadaceae; genus Pseudomonas; species Pseudomonas syringae; Genomospecies 2; pathogenic variety phaseolicola. Microbiological properties: Gram-negative, aerobic, motile, rod-shaped, 1.5 µm long, 0.7-1.2 µm in diameter, at least one polar flagellum, optimal temperatures for growth of 25-30 °C, oxidase negative, arginine dihydrolase negative, levan positive and elicits the hypersensitive response on tobacco. Host range: Major bacterial disease of common bean (Phaseolus vulgaris) in temperate regions and above medium altitudes in the tropics. Natural infections have been recorded on several other legume species, including all members of the tribe Phaseoleae with the exception of Desmodium spp. and Pisum sativum. Disease symptoms: Water-soaked lesions on leaves, pods, stems or petioles, that quickly develop greenish-yellow haloes on leaves at temperatures of less than 23 °C. Infected seeds may be symptomless, or have wrinkled or buttery-yellow patches on the seed coat. Seedling infection is recognized by general chlorosis, stunting and distortion of growth. Epidemiology: Seed borne and disseminated from exudation by water-splash and wind occurring during rainfall. Bacteria invade through wounds and natural openings (notably stomata). Weedy and cultivated alternative hosts may also harbour the bacterium. Disease control: Some measure of control is achieved with copper formulations and streptomycin. Pathogen-free seed and resistant cultivars are recommended. Useful websites: Pseudomonas-plant interaction http://www.pseudomonas-syringae.org/; PseudoDB http://xbase.bham.ac.uk/pseudodb/; Plant Associated and Environmental Microbes Database (PAMDB) http://genome.ppws.vt.edu/cgi-bin/MLST/home.pl; PseudoMLSA Database http://www.uib.es/microbiologiaBD/Welcome.html.

The identification of genes important in pseudomonas syringae pv. phaseolicola plant colonisation using in vitro screening of transposon libraries

The bacterial plant pathogen Pseudomonas syringae pv. phaseolicola (Pph) colonises the surface of common bean plants before moving into the interior of plant tissue, via wounds and stomata. In the intercellular spaces the pathogen proliferates in the apoplastic fluid and forms microcolonies (biofilms) around plant cells. If the pathogen can suppress the plant’s natural resistance response, it will cause halo blight disease. The process of resistance suppression is fairly well understood, but the mechanisms used by the pathogen in colonisation are less clear. We hypothesised that we could apply in vitro genetic screens to look for changes in motility, colony formation, and adhesion, which are proxies for infection, microcolony formation and cell adhesion. We made transposon (Tn) mutant libraries of Pph strains 1448A and 1302A and found 106/1920 mutants exhibited alterations in colony morphology, motility and biofilm formation. Identification of the insertion point of the Tn identified within the genome highlighted, as expected, a number of altered motility mutants bearing mutations in genes encoding various parts of the flagellum. Genes involved in nutrient biosynthesis, membrane associated proteins, and a number of conserved hypothetical protein (CHP) genes were also identified. A mutation of one CHP gene caused a positive increase in in planta bacterial growth. This rapid and inexpensive screening method allows the discovery of genes important for in vitro traits that can be correlated to roles in the plant interaction

The Xanthomonas citri effector protein PthA interacts with citrus proteins involved in nuclear transport, protein folding and ubiquitination associated with DNA repair

P>Xanthomonas axonopodis pv. citri utilizes the type III effector protein PthA to modulate host transcription to promote citrus canker. PthA proteins belong to the AvrBs3/PthA family and carry a domain comprising tandem repeats of 34 amino acids that mediates protein-protein and protein-DNA interactions. We show here that variants of PthAs from a single bacterial strain localize to the nucleus of plant cells and form homo- and heterodimers through the association of their repeat regions. We hypothesize that the PthA variants might also interact with distinct host targets. Here, in addition to the interaction with alpha-importin, known to mediate the nuclear import of AvrBs3, we describe new interactions of PthAs with citrus proteins involved in protein folding and K63-linked ubiquitination. PthAs 2 and 3 preferentially interact with a citrus cyclophilin (Cyp) and with TDX, a tetratricopeptide domain-containing thioredoxin. In addition, PthAs 2 and 3, but not 1 and 4, interact with the ubiquitin-conjugating enzyme complex formed by Ubc13 and ubiquitin-conjugating enzyme variant (Uev), required for K63-linked ubiquitination and DNA repair. We show that Cyp, TDX and Uev interact with each other, and that Cyp and Uev localize to the nucleus of plant cells. Furthermore, the citrus Ubc13 and Uev proteins complement the DNA repair phenotype of the yeast Delta ubc13 and Delta mms2/uev1a mutants, strongly indicating that they are also involved in K63-linked ubiquitination and DNA repair. Notably, PthA 2 affects the growth of yeast cells in the presence of a DNA damage agent, suggesting that it inhibits K63-linked ubiquitination required for DNA repair.

Declínio dos citros: algo a ver com o sistema de produção de mudas cítricas?

Na atualidade, a citricultura paulista enfrenta sérios problemas com o surgimento de novas enfermidades limitantes ao processo produtivo. Uma das alternativas para prevenir essas enfermidades é, seguramente, a produção de mudas certificadas, com borbulhas e sementes de assegurada qualidade genética e sanitária, produzidas em containers ou sacos plásticos, sob fiscalização dos órgãos competentes, garantindo-se, assim, a sanidade das mesmas. No entanto, tem-se verificado que grande parte do processo operacional de produção de mudas cítricas foi parcialmente adaptado da produção de essências florestais (eucalipto), onde se insere, principalmente, o emprego de tubetes com comprimento de 12 cm. Tal prática desencadeia uma grave deformidade morfológica no sistema radical das mudas cítricas, reduzindo o seu potencial de crescimento, quando são plantadas a campo, em local definitivo. Como a principal causa desencadeadora do declínio dos citros parece ser o estresse hídrico, plantas oriundas desse sistema de produção de mudas, mostram-se muito mais vulneráveis ao estresse e, conseqüentemente, a esta anomalia. Como atualmente todas as mudas produzidas no Estado de São Paulo provêm desse sistema de produção, seguramente o declínio dos citros tenderá a ser, futuramente, muito mais freqüente e severo nos casos de combinações vulneráveis à sua ocorrência.

Seleção de porta-enxertos resistentes ao cancro da haste e seus efeitos na produtividade de melão 'Bônus nº 2'

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Evaluation of fungicide applications to sweet orange at different flowering stages for control of postbloom fruit drop caused by Colletotrichum acutatum

Postbloom fruit drop (PFD), caused by Colletotrichum acutatum, produces blossom blight, fruit abscission and persistent calyces. in groves of Pera-Rio and Natal sweet orange located in Santa Cruz do Rio Pardo and Rincao, São Paulo, Brazil, four experiments were carried out to evaluate the effectiveness of fungicides sprayed alone or as mixtures, at different flowering stages for the control of PFD of citrus. The number of symptomatic flowers, the percentage of fruit set (FS), and the relationship between persistent calyces and total fruit weight per plant were evaluated. The fungicides carbendazim and folpet were sprayed at 0.50 ml and 1.25 ga.i. l(-1) of water, respectively, were superior by all the criteria to the other treatments. Carbendazim and folpet fungicides performed best when they were applied at the green bud through hollow ball stages. Difenoconazole, independent of application timing, was less effective by all criteria used. Application of mancozeb at 1.60 ga.i. l(-1) at the green bud stage followed by application of mancozeb in a tank mix with carbendazim or folpet at 1.0 ml and 1.25 g a.i. l(-1), respectively, during green bud bloom and hollow ball stages were effective for disease control. Carbendazim combined with 0.25% KNO3, reduced the number of persistent calyces and increased fruit production significantly. Applications must be made between green bud and hollow ball stages for best control. Applications only at hollow ball or open flower stages did not provide effective disease control. (C)2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Efeito de Colletotrichum dematium var. truncata e Phomopsis sojae na qualidade sanitária e fisiológica de sementes de soja

Tem sido atribuído a vários patógenos reduções na qualidade de sementes de soja. Com o objetivo de avaliar o transporte dos fungos pelas sementes provenientes de plantas de soja, artificialmente inoculadas em condições de campo com dois isolados de Colletotrichum dematium var. truncata e um isolado de Phomopsis sojae, e seu efeito sobre a qualidade sanitária e fisiológica das mesmas, quatro variedades de soja (BRS 133, MSoy 6101, Conquista e Liderança) foram manualmente semeadas no campo, e as plantas obtidas foram inoculadas com C. dematium var. truncata isolado 1 e isolado 2, e P. sojae. A testemunha permaneceu sem inoculação. As sementes foram colhidas manualmente e submetidas a testes para avaliação da sanidade, teor de água, peso de 100 sementes, germinação em papel e emergência em areia. A desinfestação das sementes com hipoclorito de sódio a 1% por 3 minutos diminuiu a incidência dos patógenos nas mesmas. As sementes apresentaram uma alta infecção por Fusarium spp.. Phomopsis sojae foi encontrada em todos os tratamentos, e sua incidência nas sementes esteve relacionada com a incidência de Fusarium sp.. Há diferença na patogenicidade entre isolados de C. dematium var. truncata, sendo o isolado 1 o mais patogênico, com destaque para a variedade Liderança (25% de infecção por C. dematium var. truncata). Fusarium sp. influenciou negativamente a germinação de sementes da variedade MSoy 6101, independente do tratamento, e C. dematium var. truncata afetou negativamente a germinação das sementes das variedades Conquista e Liderança. Os valores de emergência em areia apresentaram-se significativamente superiores à germinação em papel, para as variedades MSoy 6101, Conquista e Liderança.

Enxertia em plantas de pimentão no controle da murcha de fitóftora em ambiente protegido

Avaliou-se a viabilidade de utilização da enxertia em plantas de pimentão (Capsicum annuum, L.), visando o controle da murcha de fitóftora. A pesquisa foi conduzida de setembro de 2000 a julho de 2001, na UNESP, Botucatu, em ambiente protegido. Adotou-se o delineamento experimental de blocos ao acaso, com 4 repetições e 5 plantas por parcela. Foram utilizados dois porta-enxertos resistentes a Phytophthora capsici, híbridos F1 de Capsicum annuum, e três híbridos comerciais suscetíveis (Elisa, Margarita e Magali-R). A enxertia foi realizada quando porta-enxertos e enxertos apresentavam respectivamente sete e três folhas verdadeiras, pelo método de garfagem fenda simples. Aos 14 dias após o transplante das mudas foi feita a inoculação do fungo, utilizando sementes de trigo infestadas pelo patógeno, depositadas ao redor do colo da planta. Quatro dias após a inoculação, e a partir daí a cada 15 dias, foram feitas avaliações que confirmaram a resistência dos porta-enxertos e a suscetibilidade das plantas não enxertadas. Observou-se bom nível de compatibilidade de enxertia em todas as combinações, precocidade de florescimento das plantas não enxertadas, manutenção de resistência à doença pelas plantas enxertadas durante todo o período e variações na altura das plantas em algumas combinações. Com relação à produção, verificou-se que os frutos mantiveram as características fenotípicas de cada híbrido, revelando que não houve interferência dos porta-enxertos neste aspecto. Concluiu-se haver viabilidade técnica de utilização da enxertia no controle da murcha de fitóftora em ambiente protegido.

SURVIVAL of XANTHOMONAS AXONOPODIS pv. PHASEOLI var. FUSCANS IN COMMON BEAN LEAFLETS on SOIL

The aim of this study was to evaluate the survival of a strain of Xanthomonas axonopodis pv. phaseoli var. fuscans (Xap), resistant to streptomycin sulphate, in common bean leaflets placed on the sod surface and buried at a depth of 10 and 15 cm. Four assays were carried out from November 1998 to December 2000 in Bandeirantes (Paran, Brazil). The leaflets were collected every 15 days, crushed and the dilution-plated on a semi-selective medium. Under mild temperatures and low rainfall, Xap survived for 65 to 180 days in the leaflets on the sod surface, and for 30 to 120 days in those incorporated in the soil, regardless of the depth. When higher rainfall and temperatures occurred, the survival was from 45 to 60 days in the leaflets on the sod surface and from 30 to 45 days in those buried 10 or 15 cm deep.

Efeito da solarização do solo na sobrevivência de Phytophthora capsici em cultivo protegido

Foram realizados três experimentos em Botucatu, estado de São Paulo (22º51'S e 48º26'W), em túnel plástico completamente fechado para verificar a eficiência da solarização do solo na sobrevivência de Phytophthora capsici, agente causal da murchadeira do pimentão (Capsicum annuum). Os experimentos, com duração de 35 dias cada, foram instalados nos períodos de fevereiro a março, abril a maio e junho a julho do ano de 1998. O patógeno, cultivado em grãos de trigo, contidos em bolsas de tecido sintético, foi colocado a 5, 15 e 25 cm de profundidade em duas parcelas idênticas de 33,25 m², sendo uma coberta com plástico de polietileno transparente de 75 mim (solarizada) e a outra sem cobertura (testemunha). Constatou-se que a solarização, aplicada em ambiente protegido, foi eficiente nesses experimentos no controle de P. capsici artificialmente colocada no solo nos três períodos testados, variando apenas o tempo de cobertura do solo de acordo com a época do ano.