La publicidad emocional y su presencia en el sector de la alimentación

El present projecte està orientat a investigar una tendència cada cop més influent dintre del panorama publicitari espanyol i internacional: la Publicitat Emocional. En els últims anys s’ha constatat una important evolució de la comunicació publicitària, que ha anat substituent el seu caràcter principalment informatiu i racional per un altre més emocional que aposta pels sentiments del consumidor. En aquest context, es pretén demostrar la superioritat d’aquest enfocament publicitari a l’hora d’establir una relació més propera, fidel i duradora amb el consumidor. Per això, la primera part del treball abordarà la realitat de les marques davant les noves exigències del mercat, mentre que la de tipus pràctic s’orientarà a analitzar la publicitat de vuit categories d’alimentació amb l’objectiu de determinar quina tipologia publicitària preval i quina és més efectiva per connectar amb el consumidor del s.XXI

Hispanic population in the USA: the opportunity to create a shared brand

El tema d’aquest treball de recerca ha nascut gràcies a l’experiència viscuda a Carolina del Sud (EEUU) com estudiant i treballador. És un fet que la població hispana als Estats Units és cada cop mes important, el que ha provocat un canvi en la mentalitat de les empreses del lloc. S’han adonat que no és suficient amb seguir l’estratègia de comunicació que tenien anteriorment, i ara han de fer mes cas a un nou públic objectiu. Saber com han de fer-ho es la fita d’aquest treball.

El marketing experiencial en espais i botigues de Barcelona

Des de la perspectiva del brand management, el present treball pretén demostrar que una incoherent aplicació del marketing experiencial en entorns espacials pot contribuir a malmetre la construcció de la marca. Per corroborar la hipòtesi, el treball consta d’una una part teòrica, on s’aborda des de la marca fins al marketing experiencial, i una part pràctica en què s’exposa l’anàlisi de cinc entorns espacials de la ciutat de Barcelona: Nespresso, IceBarcelona, Pans&Company, Sephora i Starbucks Coffee.

Nuevas categorías para nuevas marcas

Aquest treball pretén aprofundir en la relació que s’estableix entre el producte i la marca. En mercats hiperfragmentats, com els actuals, l’extensió de línia no és la millor opció a llarg termini. Mirem al mercat com quelcom fix quan els consumidors pensen en categories. Hem d’innovar, introduir nous productes en un altre context, crear una nova categoria a través del marketing lateral. L’extensió de marca no és la solució si aquesta malmet la coherència de significats, només esdevindrà lícit estirar la marca que ja es té si el seu posicionament ho permet. Una vegada creada la nova categoria és millor introduir el producte sota una nova marca.

Isabel II i la dona del segle XIX

Estudi de la història de gènere del segle XIX i la seva aplicació a la figura de la reina Isabel II. A través de la publicística de l’època, els Fullets Bonsoms, descobrim la trajectòria sobre l’opinió i la imatge de les dones, i concretament, l’opinió creada al voltant de la reina Isabel II en diferents períodes del seu regnat (1833-1868). La imatge de la dona del segle XIX era la de l’àngel de la llar, la dona com a esposa i mare, que tenia com a principal missió el matrimoni, la maternitat i la domesticitat. A conseqüència, ha de rebre una educació en consonància amb el seu destí i es considera que per naturalesa no està capacitada per al món laboral. En aquest context, comença a néixer una consciència feminista de la mà d’Emilia Pardo Bazán o Concepción Arenal. Isabel II va ser proclamada reina amb només tres anys i es va convertir en el símbol de l’esperança i la llibertat dels espanyols: en l’iris de pau i llibertat. Però l’inestabilitat política, les camarilles, la corrupció, la vida privada i pública de la reina, entre d’altres factors van crear la imatge d’una reina lasciva, ingrata i cruel dels últims anys del seu regnat. La revolució antidinàstica coneguda com La Gloriosa va conduir a Isabel II al destronament i l’exili.

La Olimpiada Popular de 1936: deporte y política

Las complejas relaciones entre política y deporte y, más concretamente aún, entre deporte y pulsión nacionalista, son exploradas por el autor a la luz de la Olimpíada Popular de 1936, organizada –y finalmente no celebrada– en la Barcelona inmediatamente anterior al golpe de Estado del 18 de julio como réplica y alternativa a los Juegos Olímpicos que aquel verano se celebraron en Berlín, entonces capital del incipiente Tercer Reich.

Olympic education experiences: the sponsorship in the promotion of Olympic values

This text was presented at the 16th International Seminar on Olympic Studies for Postgraduate Students that was organised by the International Olympic Academy in Ancient Olympia, from 1st to 30th July 2008. First here are reported, fundamental concepts on Olympics such as the Olympic values and the educational mandate of Pierre de Coubertin, the Olympic brand and symbols, the sponsorship and the Olympic partner programme. Then there is a chapter regarding the Top sponsors educational initiatives on Olympic values, and specially, describing the Olympic sponsors involvement in education and Top sponsors educational activities. And finally, the author analyses the sponsorship role in the promotion of Olympic Values Education, providing conclusions, comments on future and perspectives and some recommendations.

El Evangelio según San Mateo : una adaptación cinematográfica de Pier Paolo

El Evangelio según San Mateo una adapatación cinematográfica de Pier Paolo Pasolini Este trabajo tiene tres partes, en la primera parte se describe la adaptación fílmica: mencionando diferentes clases de adaptaciones, tales como la adaptación fiel, la adaptación libre, la adaptación prestada y otros. Dando especial énfasis a la relación entre texto y obra cinematográfica, comparando sus distintas expresiones artísticas. En la segunda parte se presenta al poeta Pier Paolo Pasolini como cineasta, vislumbrando sus películas más importantes, analizando y exponiendo las diferentes etapas en su desarrollo como cineasta. El tercer capitulo se centra en la película “El Evangelio según San Mateo “de Pier Paolo Pasolini. Utilizando el guion de dicho director se compara su creación cinematográfica con el arte pictórico, facilitando a Pier Paolo Pasolini desarrollar un nuevo lenguaje cinematográfico, conocido como la sacralidad técnica.

The new role of the mass media in the construction of sport and Olympic values

This paper was presented in the International Symposium on Toward the Creation of New-Sport Cultures, undertaken in Osaka, Japan, in January 28, 1996. The main purpose is to make an interpretation of the cultural values of sport and Olympism in contemporary society, considering the enormous influence that the media have on them.

El nou paper dels mitjans de comunicació de masses en la construcció dels valors olímpics i de l’esport

Aquesta comunicació es va presentar al &i&Simpòsium internacional sobre la creació de cultures del nou esport&/i&, portat a terme a Osaka, Japó, el 28 de gener, de 1996. El seu propòsit principal és fer una interpretació dels valors culturals de l'esport i de l'olimpisme a la societat contemporània, tot tenint en compte la gran influència que reben aquests per part dels mitjans de comunicació.

L’art com a vehicle : la dimensió sagrada de les arts performatives.

Jerzy Grotowski, director de teatre i recercador que va transformar profundament l’escena teatral de la segona meitat del segle vint, l’any 1970 va anunciar que no dirigiria més produccions teatrals. Apocalypsis Cum Figuris, una de les grans produccions escèniques del segle XX, marcaria un punt de transició en la trajectòria de l’investigador polonès obrint nous horitzons de vida creativa. Impulsat per una gran inquietud interior que trobaria la seva culminació en l’allunyament dels límits estrictament teatrals, Grotowski inicia el passatge de l’àmbit de l’Art com a representació, teatre en un sentit clàssic del terme, al domini de l’Art com a vehicle, en el que el mestre polonès recupera un aspecte antic i oblidat de l’art, que el situaria al nivell d’un coneixement superior, esdevenint un vehicle espiritual.

La performance teatral del juglar contemporani Matteo Belli

En aquesta dissertació he intentat recórrer els principals elements que caracteritzen el treball teatral de l’actor contemporani bolonyès Matteo Belli. La primera part se centra en les informacions bàsiques, necessàries per col•locar correctament el fenòmen tan complex com fascinant del joglar. En segona instància, he pensat en aprofundir l’aspecte de la comicitat introduint directament el treball de Belli, i relacionar-lo, per dir-ho així, amb el panorama actual del teatre contemporani. A més a més, he presentat alguns exemples relacionats amb algunes obres d’artistes moderns i contemporanis italians, d’aquesta manera prentenc comprendre millor el procés de voluntarietat que s’amaga darrere la comicitat i els seus mecanismes intrínsecs. Per concloure, he inclòs una entrevista amb ell, que em va concedir en aquests quatre anys de recerca, on es pot apreciar, no només un gran coneixement del món de l’espectacle, sinó que també una profunda espessor cultural.

El Teatro y la ciencia ficción: ¿una unión imposible?

El trabajo hace un recorrido por la ciencia ficción en el teatro, poniendo el énfasis en la posibilidad de creación de personajes complejos que proporciona este género a la escena

La dimensió educativa del teatre

Aquesta recerca aborda la dimensió educativa del teatre amb l’objectiu de dissenyar les bases d’un primer model d’anàlisi de l’esdeveniment teatral des de la perspectiva educativa. Per tal de dissenyar el model s’ha fet un estudi heurístic del que denominem teatre dramàtic, teatre postdramàtic i teatre educatiu. El teatre dramàtic fa referència a aquell teatre tradicional que té com fonament l’estructura dramàtica; el teatre postdramàtic engloba el teatre d’avantguarda que a partir de nous llenguatges i formats busca la superació de l’estructura dramàtica; el teatre educatiu engloba aquell conjunt de pràctiques que identifiquen en el teatre una eina educativa.

La Mecánica de la imaginación escenográfica

La presente investigación pretende hacer una exploración de aquellos mecanismos que se accionan en la imaginación del escenógrafo y por medio de los cuales, se desarrollan las soluciones creativas en la producción de atmósferas sensoriales. Basando los estudios en el análisis temático de una obra planteada, en éste cazo “La señora en su balcón” de Elena Garro, así como también en el proceso que se realiza para la creación de una propuesta (El trabajo con las emociones, el análisis contextual tanto de la obra como del público a quien estará dirigida, los factores que intervienen al momento de formular una selección de aplicaciones efectivas que derivarán posteriormente en soluciones espaciales y finalmente la proyección de tres propuestas comparables para exponer su funcionamiento). Se mostrarán las potenciales capacidades de éste fenómeno efímero que es la mecánica de la imaginación escenográfica y su incursión en el campo de la causalidad.