1000 resultados para Elements finits, Mètode dels
Resumo:
Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l’inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l’Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l’interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van resistir la invasió fins a l’últim dia d’octubre de l’any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.
Resumo:
Es va realitzar una sèrie d'assaigs d'adobat nitrogenat en diferents comarques de la Catalunya interior. En el conjunt d'aquests assaigs es varen comprovar tres mètodes diferents que es va considerar que eren prometedors per tal de millorar la fertilització nitrogenada. Els mètodes assajats eren el mètode del balanç de nitrogen, el del nitrogen mineral i el del contingut de nitrats al suc de la base de les tiges (CNSBT). Els sòls on es van realitzar els assaigs no presentaven cap limitació especial per al cultiu del blat i eren profunds, ben drenats, no salins i de textura mitjana; l'única excepció era un assaig sobre sòl moderadament profund. Per tant, i també pel que fa a la fertilitat química, els sòls s'han de considerar d'un potencial productiu mitjàalt. El mètode del balanç de nitrogen s'ha mostrat com a molt prometedor de cara a definir si cal la magnitud de l'adobat de cobertora per a les condicions estudiades. El mètode de nitrogen mineral també ha estat efectiu en aquest sentit, mentre que el del CNSBT s'ha revelat com a no aplicable en les condicions assajades, on en molts casos l'aigua és també factor limitant. Al llarg dels assaigs s'han identificat un seguit de factors que impedeixen ajustar la fertilitat nitrogenada. Entre aquests cal esmentar la mala estimació de la producció objectiu, la dificultat de predir el N disponible a partir dels adobs orgànics, dificultats de mostreig pel nitrogen nítric i l'efecte crític que té l'erràtica disponibilitat d'aigua que complica molt l'estratègia de fertilització nitrogenada a adoptar.
Resumo:
Es van realitzar un seguit d’assaigs de fertilització nitrogenada a les comarques de Girona i Barcelona, generalment més humides que les àrees on es van realitzar els assaigs per Sió et al., en aquest mateix volum. Els mètodes assajats van ser els del nitrogen mineral al sòl i el del contingut de nitrats a la base de les tiges (CNSBT). Per al conjunt de sòls i situacions contenido de nitratos en la base de los assajades el mètode del nitrogen mineral s'ha mostrat com una eina molt adequada per planificar l’adobat de cobertora. El mètode del CNSBT també es revela com una eina útil, especialment per a les situacions en què el cultiu té suficient nitrogen disponible al sòl; en altres tot i la seva relació amb el N mínim hi ha casos en què dóna resultats contradictoris que requereixen més recerca .
Resumo:
Al llarg d’aquest estudi es descriuen les tècniques de cultiu i alguns elements de les explotacions agràries de les diferents ZEPA d’hàbitat estèpic. El document inclou a l’apartat 4, les recomanacions tecnològiques per a la millora de la gestió agronòmica de cadascun dels pais estudiats que son vàlides per als secans cerealistes de la plana de Lleida, així com de moltes zones cerealistes de la Vall de l’Ebre i d’altres indrets amb condicions mediterrànies. En general s’observa que aquestes zones cerealistes presenten característiques de clima i sòl que condicionen la productivitat agrícola de manera important. El principal factor limitant és l’aigua disponible per als cultius, que ve condicionada per les pluges irregulars intera-anuals i també intra-anuals, i per l’eficiència en l’absorció i ús per part dels conreus. El sòl al seu torn, condiciona generalment la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i en alguns casos introdueix algunes limitacions com la salinitat o alcalinitat. A aquests condicionants cal afegir la dimensió de les explotacions, l’estructura de la propietat i altres característiques socials, culturals i econòmiques que limiten la renda agrària. Aquesta marginalitat econòmica i social es veu resolta en algunes ocasions pel complement de la renda mitjançant l’activitat agrícola en regadiu i d’activitats ramaderes intensives. Les àrees d’estudi estan dotades d’una alta tecnificació agrícola, fins i tot amb excés de mecanització, i on les pràctiques de cultiu estan arrelades de forma tradicional. Tanmateix, encara hi ha un espai molt important per a la millora i optimització tecnològica. Aquesta és essencial i necessària pel que fa a la millora econòmica de la renda reduint els costos de cultiu i també per a una recuperació mediambiental del sistema agrícola, més enllà de l’interès per la protecció de les aus i d’altres elements de la biodiversitat o el paisatge. Actualment, algu- nes de les pràctiques agrícoles habituals afavoreixen l’erosió del sòl i la reducció de la matèria orgànica del mateix. El manteniment del sòl i de la seva qualitat són elements importants en la sostenibilitat d’aquestes àrees i en la productivitat a diferents nivells. Així mateix, el control de la fertilització és necessari per evitar problemes de contaminació per nitrats del sòl i de l’aigua, els quals es comencen ja a detectar en algunes de les ZEPA. Davant de la necessitat i exigència actual de promoure sistemes productius sostenibles ambientalment i agronòmica, el present estudi aporta algunes observacions i planteja recomanacions i propostes per tal d’assolir aquest objectiu.
Resumo:
Aquesta activitat es centra en l’estudi de la qualitat percebuda per part dels usuaris de serveis socials bàsics de la ciutat de Lleida. L’anàlisi s’ha basat en dos centres en concret, Democràcia i Cappont. Per a l’elaboració d’aquesta investigació, s’han combinat tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda, s’ha utilitzat l’escala SERVQUAL per conèixer la percepeció que tenen les persones usuàries dels serveis esmentats i per l’altra, s’han realitzat entrevistes a estudiants del grau de Treball Social que han fet les pràctiques als centres estudiats. Els resultats, ens han servit per poder observar els elements més ben valorats i els aspectes sobre els quals cal incidir per millorar l’atenció. Finament, hem exposat quines creiem que són les modificacions que caldria introduir i quins són els aprenentatges personals d’aquesta investigació.
Resumo:
La reconstrucció de les pautes de consum d"aliments durant el bronze final i la primera edat de ferro, tant si són de caire domèstic com si no, passa per un anàlisi exhaustiu de les diferents dades arqueològiques. En primer lloc, tenim els espais destinats al consum. Les circumstàncies pròpies del registre arqueològic a Catalunya durant aquests períodes fa que, depèn del territori, aquest nivell d"anàlisi sigui més o menys evident. Així, en territoris on existeix una tradició arquitectònica en pedra i, fins i tot, dissenys urbanístics ben definits (entorn del Segre i l"Ebre), aquest problema resulta relativament fàcil de tractar en funció de la conservació de la resta d"elements i la particularitat de les estructures analitzades. Això ha permès caracteritzar certes pràctiques.de consum diferenciades del que podria ser propi d"un àmbit domèstic en jaciments com Barranc de Gàfols (habitacions 1 y 2), la Moleta del Remei (habitació 7), Tossal Redó (habitació 1), San Cristóbal (habitació 2), Sant Jaume Mas d"en Serrà (habitacions 3 i 4), l"edifici de Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs o Genó (habitació 2) (Lucas 1989; López Cachero 1998; Sanmartí et al. 2000; Fatás 2004-05; Garcia 2005; Sardà 2008). Aquesta situació contrasta amb el que passa a la resta del litoral català on les estructures negatives són pràcticament l"única evidència del poblament existent i on resulta molt complicat, fins i tot, la documentació de qualsevol espai habitacional que ens permeti avançar en aquesta direcció.
Resumo:
Objectius: Analitzar la utilització d’una o altra cama com a cama d’atac predominant en atletes de 400 metres tanques d’alt nivell. Mètode: L’estudi és descriptiu de tall transversal. Es van estudiar totes les curses de 400 metres tanques dels 72 participants (34 homes i 38 dones) en els XIII Campionats del Món d’Atletisme Daegu 2011 mitjançant la gravació en vídeo des de la tribuna principal del Daegu Stadium de les 18 curses de 400 metres tanques disputades i la posterior anàlisi mitjançant l’aplicació informàtica Kinovea 0.8.4. Resultats: Per atletes, en el total de les curses masculines, la cama d’atac predominant va ser l’esquerra, amb el 63,6 % (42 atletes), i amb la cama dreta va haver-hi el 34,8 % (23 atletes). Només en un cas hi havia un equilibri entre esquerra i dreta. A la final va haver-hi el 75 % (6 atletes) la cama predominant d’atac dels quals va ser l’esquerra. Quant a les dones, la cama d’atac predominant va ser l’esquerra, amb el 48,6 %, seguida de la cama dreta, amb el 41,4 %, i per al 10 % hi havia un equilibri de les dues. A la final, en canvi, la cama predominant d’atac va ser la dreta, amb el 87,5 % (7 atletes), pel 12,5 % de l’esquerra (1 sola atleta). Es van trobar diferències significatives (p = 0,018) en la mitjana de temps finals dels atletes masculins segons quina fos la seva cama d’atac. Conclusions: La majoria dels atletes ataquen les tanques amb dreta i esquerra en algun moment de la cursa, la qual cosa obliga al domini tècnic bilateral. La cama d’atac més utilitzada és l’esquerra, encara que en menor mesura en el cas de les dones. Per primera vegada en una gran competició, 7 de les 8 finalistes tenen la cama dreta com a cama predominant.
Resumo:
Actualment, la participació infantil és una responsabilitat compartida per municipi i escola. L"experiència del projecte La participació dels infants a la ciutat, des de 1998, treballa per promoure la participació dels infants a la ciutat. En els resultats del projecte, que s"emmarca en una investigació-acció, destaquen els elements que els infants identifiquen que han après i la seva utilitat, com també els aspectes que consideren que els han agradat més i menys del conjunt del projecte dut a terme a l"aula. La percepció dels infants ajuda a avaluar i identificar innovacions de forma participada.
Resumo:
El pràcticum és un entorn privilegiat per a la transferència de competències. Des d"aquesta perspectiva, s"ha desenvolupat el projecte «Anàlisi i avaluació de la transferibilitat de competències professionals de l"Educació Social en els centres de pràctiques» (2008MQD155) a la Universitat de Barcelona durant els cursos 2008-2010. La complexitat de l"objecte d"estudi aconsellava la utilització de mètodes qualitatius. Es va optar per un disseny d"investigació-acció a partir d"espais de reflexió. Des de la percepció dels participants, s"han identificat un conjunt d"elements que afavoreixen la transferència de competències en el marc del pràcticum, entre els quals cal destacar la necessitat d"una planificació conjunta i d"una planificació específica des de cadascun dels escenaris formatius vertebrada des de la reflexió-acció de la pràctica de l"estudiant. Per fer-ho possible, és necessari que els centres de pràctiques i els centres universitaris es reconeguin corresponsables de la formació pràctica.
Resumo:
La present comunicació mostra el potencial que pot tenir l’establiment de certes relacionsque ofereixen suport i recolzament emocional als infants i joves tutelats, en la promociódel benestar emocional i del procés resilient. La recerca es contextualitza al sistema de proteccióa la infància, centrant-nos en adolescents que a causa de la seva situació de desproteccióhan hagut d’abandonar el seu nucli familiar i entrar al sistema de protecció a la infància.L’afrontament d’aquesta situació afegit a l’entorn advers del qual provenen, comporta que elsadolescents hagin de lidiar amb unes necessitats específiques de l’àrea emocional i relacional.Certs tipus de relacions interpersonals poden ajudar i mediar en aquest impacte emocional,promocionant un desenvolupament del procés resilient, així com millorant el seu benestarpersonal i social. Els resultats de la recerca que es presenta, permeten identificar elements característicsd’aquest tipus de relacions i els beneficis que els adolescents perceben, essent elsaspectes emocionals els que sustenten aquestes relacions...
Resumo:
Per poder desenvolupar un producte farmacèutic és necessari establir un mètode d’anàlisis que permeti determinar i quantificar totes aquelles substàncies que conté, ja sigui referent als principis actius; a les impureses i productes de degradació, conservants, antioxidants,... Grans entitats com la ICH remarquen la importància de validar els mètodes analítics ja que és la via per demostrar que aquell producte compleix les garanties de qualitat prèviament establertes. Així doncs, l’objectiu d’aquest Treball Final de Grau és poder desenvolupar i validar dos mètodes analítics per a la determinació d’aminoàcids i carbohidrats respectivament, d’un producte farmacèutic per cromatografia líquida (HPLC). Per tal de poder concloure que aquell mètode és adequat per la determinació per la qual ha estat desenvolupat, és necessari obtenir resultats que compleixin els criteris d’acceptació corresponents als paràmetres que han de ser avaluats en una validació analítica. Aquests paràmetres són: la precisió, la selectivitat, l’exactitud i la linealitat i el rang. Els resultats d’aquest projecte han demostrat que els dos mètodes desenvolupats són adequats per a la determinació de tres dels principis actius (aminoàcid 1, aminoàcid 2 i carbohidrat 1) que conté el producte farmacèutic d’ús veterinari analitzat; i poden ser validats ja que compleixen els criteris d’acceptació dels paràmetres avaluats que proposa la ICH. El mètode per la determinació de carbohidrats no és vàlid per el carbohidrat 2, ja que durant el desenvolupament es va detectar que una bona part d’aquest passava a carbohidrat 1 (desplaçament de l’equilibri ceto-enòlic que hi ha entre el carbohidrat 1 i el carbohidrat 2 a pHs alts). És per aquest motiu, que es pot concloure que aquest mètode no és vàlid i es recomana seguir investigant per a poder desenvolupar un mètode analític adient.
Resumo:
Aquest treball pretén donar a conèixer els principis bàsics de la pedagogia de Reggio Emilia (Itàlia), amb la seva idea d'infant capaç, "intel·ligent" i biològicament predisposat a comunicar, a viure en relació; la idea d'un mestre amb interès, curiositat i disposat a escoltar, observar, documentar, interpretar, reflexionar i confrontar per poder oferir als infants contextos i experiències riques i adequades a cada un d'ells, on es puguin expressar a través de tots els llenguatges possibles. També es mostra com s'han realitzat els dos principals objectius pràctics del treball. Per una banda, l'observació de com es du a terme l'escolta, l'observació, la documentació i la seva interpretació i reflexió a les escoles de Castelnovo di Sotto (Reggio Emilia). I per altra banda, l'elaboració de dues documentacions, una referent a la vida escolar i una referent a la vida personal a Itàlia.
Resumo:
L'octubre de 2010 es va iniciar un estudi sobre els cartells de la Festa Majar de Vilafranca que esconserven al Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (CDV i VINSEUM)de Vilafranca del Penedes. Aquests cartells són part de la documentació grafica que genera aquestafesta i cronológicament se situen entre el 1907 i el 2007.El treball es va dur a terme mitjanc;ant conven i entre el Museu i la Universitat de Barcelona per ala real ització del Practicum del Máster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració ambI'objectiu d'estudiar I'estat de conservació de la Col·lecció de Cartells del CDV i propasar un seguit derecomanacions practiques per a la seva preservació futura.L'interes que va generar aquest primer estudi va donar pas a la necessitat d'aprofundir en lescaracterístiques tecniques deis Cartells de la Col ·lecció. A més, el fet de poder estudiar una col·leccióde cartells cronológicament correlatius i fets en un mateix Iloc geografic, Catalunya, permetria coneixerI'evo!ució tant de les tecniques d'impressió com deis materials utilitzats en la producció de cartells.En I'estudi es plantejaven dos obj ectius principals: en primer lIoc, recollir el maxim d'informaciósobre els mat erials i les tecniques deis cartells; i en segon, plantej ar la possibi litat de relacionarels diferents materials deis cartells amb el seu estat de conservació, intent ant posar de manifest sirealment els elements constitutius del paper I'havien afectat i si ho feien de la mateixa manera endiferents exemplars.
Resumo:
En aquest article descrivim les tendències entonatives que caracteritzen la locució dels titulars de les notícies per mitjà de sis de les veus més conegudes de la televisió catalana (tv3 i 3/24): Xavier Coral, Agnès Marquès, Ramon Pellicer, Joan Carles Peris, Raquel Sans i Núria Solé. Per portar a terme la investigació, ens hem basat en el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, descrit a Cantero (2002), i hem utilitzat l'aplicació d'anàlisi i síntesi de veu Praat. Prenent com a base els patrons melòdics i els èmfasis de la parla espontània del català, hem constatat que per a aquest tipus de locució, pròpia d'un registre formal, solament es fan servir de forma continuada i repetitiva una part dels trets melòdics ja descrits, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte característic que la fa singular i la distancia de la parla espontània. També hem descrit els trets melòdics que tenen en comú els sis locutors i els trets en què difereixen.
Resumo:
With the aim of radiocarbon dating Llora travertines, chemical and isotopic data of strearn water and present travertines have been analyzed. The purpose is to determine the radiocarbon activity of present travertines in order to assign an initial radiocarbon activity to the old ones. Applying this methodology we conclude that travertines are from Holocen age around 4.000 years BP